Bon dia,
Han estat més de 300
dies de llarga espera, però avui quan només queda una setmaneta per marxar cap
a La Palma, toca una petita reflexió al voltant d’aquesta cursa.
Era un dissabte de
maig, concretament el dia 12. Em tocava treballar, només ho faig un de cada
tres, tal i com estaven les coses al país era una sort tenir feina i encara més
conservar-la un any després quan el número d’aturats supera els 900.000, encara
que fer-ho un dissabte al matí amb unes temperatures dignes d’anar a la platja ho
feien molt feixuc.
Però aquell dia va ser
diferent, feia quatre dies que havia començat a fer servir de veritat el meu
compte de Twitter, seguint sobretot a gent del món de les curses de muntanya, i
hi havia una cursa en una illa de l’arxipèlag de Canàries, concretament a l’illa
de La Palma, la cursa es deia Transvulcania, era la seva quarta edició i
consistia en creuar de sud a nord l’illa, resseguint la cresta volcànica que es
creà fa 2 milions d’anys amb una gran erupció.
La intenció era seguir
els primers i també la gent de Girona, com en Toti Bes o en Josep Pera, que hi
participava. Però de sobte varen aparèixer per allà el Koala’s Team, seguint en
Sergi Cots i la seva gran rebentada a no res de l’arribada. En Kilian que
canviava la frescor dels Alps per la calor indecent d’aquell cap de setmana
també va rebentar, encara que just després de creuar la línia d’arribada. Apareixia
un nom nou a l’estrellat de les curses d’ultra resistència, un jovenet americà,
Dakota Jones, que 15 dies més tard patiria a Zegama. Entre les noies, el nom de
Núria Picas sorgia amb força, encara que aquesta vegada va sucumbir davant de
la Frosty.
Entre tots plegats,
però sobretot gràcies als Koales, el matí em va passar volant i el que havia de
ser una jornada feixuga va esdevenir un matí entretingut i molt productiu de
feina.
No només això, crec
que aquell dia va fer que m’enganxés definitivament a això de la muntanya, va
ser pura enveja, les ganes de ser protagonista anònim i sobre el terreny d’aquella
cursa tant impressionant, varem acabar de trastocar-me.
Al cap de 15 dies ja m’havia
pre-inscrit a Cavalls 2012 i formalitzat la meva participació a Transvulcania
2013, com a pas previ d’una temporada que espero que sigui espectacular.
El meu objectiu poder
saludar a algunes de les estrelles d’aquest esport, seguir-los les passes a
molta distància i sobretot acabar en plenitud de condicions i en un temps
raonable, si pot ser no rebentar en l’intent.
Us deixo un vídeo
sobre l’edició 2012, així podreu veure el que hi puc trobar.
Apa doncs, salut i
volcans!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada