dijous, 8 de gener del 2015

Tancant l’any i començant el següent.

Bon dia,

Setmana descompensada, com no podria ser d’una altra manera per festes.
Després del clàssic descans dels dilluns, el dimarts nocturna amb en Jordi i en Peio, només de sortir el frontal, que aparentment funcionava fa el tonto, així que toca deixar-lo al cotxe i aprofitar-me dels pepinos, els dos van amb un nao, dels companys. Sortim del cul del Món i anem cap a la zona dels ecosistemes i acabem pujant pel corriol del dipòsit, seguim fins a l’olivet i prenem el trencant cap a la pista a Sant Miquel, abans d’arribar a Puig Estela, baixant de nou cap al camí dels Àngels, per un corriolet que queda a l’esquerre, avall cap a la variant i abans del darrer tram agafem el desviament cap a Riera de l’Onofre i de nou cap al cul del Món. Gràcies als companys per il·luminar-me el camí.

El dimecres sessió doble, al migdia Trailsilvestre amb en Tapi, sortim de plaça Catalunya i fem un Sant Miquel camí clàssic, un cop aquí seguim cap a Puig Estela, passem per l’olivet i avall pel camí de les Dones, prenem el corriol que ens porta a la pista cap a la variant i anem cap a pirulins, per tancar baixem al carrer del Carme pel costat del cementiri. Bona sortida per tancar l’any a la muntanya i arribar als 3.000 quilòmetres. Al vespre Sant Silvestre de Girona acompanyant la Sílvia, la Gemma i el seu company, com sempre un bon ambient i en el meu cas a un ritme suau, content de poder fer aquestes coses en família, aviat amb el terratrèmol de casa que apunta maneres.

I saltem a diumenge, primera sortida de 2015, tenia ganes d’arribar-me a Cadaqués i tornar, i així ho vaig fer. Sortint des de Palau-saverdera pel camí de la mina cap a Mas Fumats, on vaig provar un corriolet nou que no em va convèncer i em va fer endarrerir. Seguidament amunt cap al Pic de l’Àliga, amb unes vistes precioses. Per baixar a Cadaquès vaig agafar el corriol que em va descobrir la 20k del TCdC 2014 fins a puig de Sa Cruïlla i la casa que queda a la pista a Jóncols. Un cop a la pista avall fins a tocar mar, aprofito per reomplir d’aigua els soft flask i menjar una mica, pujada cap al coll de muntanya Negra i avall cap a Port de la Selva, aquí decideixo fer-ho per pista doncs vaig una mica just de temps. Per tancar agafo la baixada de les 24 hores i retallo pels horts fins a la Selva de Mar. On torno a carregar d’aigua i descarto menjar perquè no se’m posi malament pujant, greu error, doncs la pujada a Sant Pere de Rodes es fa eterna fruit d’un ocellot de campionat, les cames estan en perfectes condicions, però vaig en reserva molt justet de gasoll. Quan arribo a dalt, menjo una mica i encaro el darrer tram del dia, Santa Elena, Mas Ventós i avall cap a Palau, saltant-me Sant Onofre per anar més ràpid. En arribar a casa estava blanc com el paper de fumar, o això em van dir.

Apa, això és tot!


Salut, muntanya i que tingueu un molt bon any nou!!!!