Sortida al Matagalls: Test La Sportiva Ultra Raptor al Mas El Martí per Esport Nabes

Bon dia,

Després d’un parell de dies de descans, el primer per gaudir una mica de la família i el segon per viatge de feina a Barcelona, el dimarts hi havia un test de calçat La Sportiva al Montseny, organitzat per Esports Nabes, i m’hi havia apuntat per tastar les Ultra Raptor, una vamba de la que he sentit bones crítiques per a la Ultradistància.

Però al matí em tocava tornar a Barcelona a treballar, menjar un llom amb formatge d’un esgarrapada per dinar i agafar la C17 per anar fins a Viladrau, concretament al Mas El Martí, una casa restaurada com a lloc per esdeveniments amb unes instal·lacions molt bones i unes vista immillorables, apuntat queda.

Vaig arribar dels primers, per no dir el primer, i al final varem ser una vintena de corredors, amb cares conegudes, molt de taronja i més pota encara.

El primer de tot va ser una explicació tècnica sobre els dos models que s’anaven a tastar, unes bambes que no son de Trail sinó de Mountain Ronning, doncs la marca de Les Dolomites venen de calçat de muntanya i això es nota en uns dissenys de vambes per a muntanya, per un costat les Bushido una vamba pensada per a circuits de mitja i llarga distància, els comentaris al final varen ser molt positius, i les Ultra Raptor la pensada per a Ultradistància, ja us diré més endavant què em varen semblar.

Atents a l'explicació
Foto: Esports Nabes

Amb les vambes calçades vam començar a córrer guiats per l’Ignasi, un conegut de la organització que resideix a la zona. Es tractava de pujar i baixar el Matagalls, fent tant l’anada com la tornada pel mateix camí, d’aquesta manera podíem provar les vambes en els dos sentits verticals.

A punt per sortir
Foto: Esports Nabes

Vam sortir del mas, cent metres d’asfalt, trenquem a la dreta i a tastar corriol. Els primers metres puja i baixa suau es fan bé, terreny poc exigent tret d’alguna pedra que et mig regira el turmell, però sembla que les UR s’entesten a impedir-ho. A la que portem quilòmetre i mig les rampes comencen a picar una mica, no gaire, però entre que encara vaig carregat de dissabte i el poc combustible que li he fotut al cos, se’m fan dures. Al voltant dels dos quilòmetres i mig ens aturem en una font i fem replegament. Seguim per una pista forestal amb molt bones vistes i no massa pendent es pot córrer bé i anem a buscar el corriol de pujada al Matagalls.

És un corriol molt dret que passa pel mig d’una arbreda i ens porta de dret a un Coll, no recordo el nom. Jo trec els pals i vaig fent al meu ritme. En Toti en veure’m amb els pals em dona consells de com fer-los servir, és d’agrair que t’expliquin com fer-los anar, més tenint en compte que en no haver esquiat mai els pals només els feia servir per aguantar-me, no pas per impulsar-me. Arribem al Coll i a continuar pujant per una arbreda preciosa fins que de cop i volta s’acaba i comença a veure’s el rocam del cim. Unes fotos de record i avall abans es faci fosc resseguint el mateix recorregut. Per tancar el test un pica pica per comentar la jugada cortesia d’en Miquel.

 

Al cim del Matagalls
Foto: Esports Nabes

Només amb una sortida no poden sortir massa conclusions, més tenint en compte el meu estat, però he quedat molt content de les sensacions. Tenia una petita ferida al taló pel fregament al Catllaràs, però no me n’he sentit en cap moment, ja ens havien advertit que aquesta zona estava molt cuidada. En baixada s’agafen molt bé i els derrapatges son més curts. Crec que de cares a l’any vinent cauran per substituir les Xodus que ja estan a les últimes.

Donar les gràcies a Esports Nabes per organitzar-ho, Mas El Martí per l’acollida i La Sportiva per posar-hi el material.

Salut i muntanya!!!!