Bona tarda,
Ho vaig deixar
amb el divendres penjant d’un fil, conscient que acabaria esdevenint un dia de
descans, i així va ser. A part al vespre anàvem a un sopar amb la Sílvia i la
cosa va anar tant bé que el dissabte va ser dia de descans i recuperació, feia
temps que no fèiem festa grossa i si hi sumem que la bestiola va tenir mala
nit, la recuperació va ser inexistent.
Així doncs,
després de tres rutes en dos dies, vaig encadenar tres dies seguits sense
sortir a trepitjar muntanya. Per sort ja m’hi he acostumat i no em ve de nou,
quan puc sortir a gaudir una mica ho faig i si no pot ser, ja vindrà un dia
millor. Només espero que d’aquí 12 dies al Catllaràs es confirmin les bones sensacions
d’Ulldeter.
Però segueixo, el
diumenge hi havia ganes, però després d’una nit amb el bitxo de nou inquiet,
despertant-se ara si ara també, el cos no estava per grans meravelles. Vaig
sortir de casa tard, amb una calorassa tot i el vent. La intenció era fer tres
horetes llargues, però només de sortir vaig veure clar que amb horeta llarga
estaria prou ben servit. Vaig enfilar cap a Pau pel Camí de la Roja i la gorga
de la Timba, seguit creuo la urbanització i amb rapidesa em planto al principi
de la pujada. Buff, avui costarà, així que a mitja pujada decideixo agafar el
camí de les Penyes, més llarg però més ombrívol. Un cop a Mas Ventós, pista
fins a Sant Onofre i avall que fa baixada.
Aprofitaré per felicitar a tots els que vau estar voltant per Andorra, als que éreu a l'Olla, els més llunyans a Val-d'Isère o els de la Hard Rock, i les que em deixo. Sobretot a aquells coneguts i amics que hi participàveu, i als voluntaris que a vegades tenen curses més dures que els que estem inscrits.
La setmana vinent
més i esperem que millor...
Salut!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada