Poc a poc ens acostem a l'Emmona…

Bon dia,

Ha volat una altre setmana i només en queden dues per plantar-me a Sant Joan de les Abadesses i  enfrontar-me a l’Emmona. Ganes de que passin ràpid i poder saludar a un l’altre i el de més enllà, que llegint el llistat de confirmats i confirmades hi haurà força gent coneguda. Per cert, ja se quin dorsal duré, el 271.

Però anem a la setmana, el dilluns mentre anava cap a casa al migdia estava dubtós de sortir o no, porto un bon constipat a sobre, a casa totes dues estan igual que jo, per sort en Toti m’envia un missatge advertint-me que ja puc passar a buscar la Koala Salewa, una motxilla per poder anar a muntanya carregant el bitxo petit de la casa, i em prenc un merescut descans.

El dimarts no canvia massa la cosa, però decideixo que he de sortir si o si. Surto cap al Pla de Campdorà per fer una mica de planer abans de pujar i veure com respon el cos, sembla que bé. Enfilo cap a Campdorà de Dalt i en arribar-hi continuo una mica més amunt fins arribar al cim del turó. Baixo cap a Torre Bonica i decideixo fer el Tallafocs, a l’altre costat de variant, al començament sembla que vaig bé, però acabo rebentat per la calor. Arribo a dalt, mitja volta i cap a casa per la Decsa. Han estat 11,5km amb 390D+ i força patiment.

Dimecres decideixo tornar al Tallafocs, ahir vaig quedar mosca, pujo per la Decsa i busco camins alternatius, creuo per sota un pastor elèctric, al veure un tram molt enfangat l’intento vorejar i vaig a parar a una embardissada de dos parells de collons, per sort no acabo massa esgarrinxat i finalment acabo arribant a Torre Bonica. Vaig a buscar el Tallafocs i avui si, molt millors sensacions, més lleuger, continuo amunt sense acabar d’arribar a Sant Miquel i baixo fent una mica de volta, anant a buscar el camí de la Decsa. Avui han sortit un xic més d’11km amb 380D+.

I saltem a dijous, avui sessió doble. Al migdia com que fa bon temps agafo la bici i a fer una volteta. Creuo el pont de l’aigua cap a Sarrià i vaig a buscar la carretera de Sant Gregori, com que tinc una horeta em toca fer mitja volta en arribar al trencant d’anar a Canet d’Adri i faig mitja volta. 22,5km amb uns 100 metres positius. Bones sensacions sobre la bici, poc a poc vaig anant més ràpid.

Al vespre tercer city trail. Aquesta vegada sortida des d’Esports Nabes. Només d’arribar un ambient espectacular, al final varem ser més de 60 persones voltant per Girona. El recorregut molt semblant al dels altres dos dies, tret de que un cop varem baixar de Torre Alfons XII varem creuar la muralla de punta  a punta, des dels Jardins de la Infància, varem anar a buscar la plaça dels Apòstols a la catedral i escales avall. D’aquí a fer tres puja i baixa per escales, el primer pujant pel carrer de Manuel Cúndaro i baixant per la pujada de la Catedral, el segon pujant pel carrer de Sant Llorenç i baixant pel carrer de Miquel Oliva i Prat i per acabar fer totes les escales de la pujada de Sant Domènec, seguir pel carrer del Portal Nou i baixar per les escales del carrer de la Llebre fins a Ciutadans. Sobre el calçat, vaig provar les Salomon X-scream i no en vaig quedar del tot content, de fet gairebé ningú, doncs les patinades eren constants fins i tot alguna patacada hi va haver, la fina pluja que havia caigut a Girona varen deixar els carrers com pistes de patinatge. De fet si al tipus de pedra del Barri Vell de Girona hi afegeixes una mica d’aigua no hi ha vamba que s’arrapi.

Els taronges arrasen a la city trail
Foto: J.Domènech

Després de la sortideta, dutxa i soparet als Jardins de la Mercè. Vàrem ser un quinzena i es varen poder escoltar batalletes diverses i molt bon ambient, espero tornar-hi un altre dia.

Divendres descans, que vist com ha anat el migdia he encertat de totes totes, a més a més dissabte i diumenge intentaré apretar una mica a muntanya, a veure si ho puc quadrar tot.

Salut i voltes!!!!

#Emmona14: Seguiment i temps de pas.

Bon dia,

Aquest parell de setmanes que queden per arribar al 14 de juny, aniré publicant detalls i coses interessants, al meu entendre, sobre la UT Emmona.

A falta de confirmar que el recorregut no es veurà afectat per les inclemències meteorològiques, tal i com comentava en un post anterior, avui us indico on es pot fer el seguiment de la cursa i aproximadament a quina hora compto passar per cadascun.

Mapa de la ruta.
Font: www.emmona.cat

Inicialment no volia fer-ho, doncs l’any passat vaig acabar fins els nassos d’estar pendent de si anava o no dins els temps que havia previst, però al final he decidit que una mínima referència he de tenir, encara que enguany prioritzaré gaudir a la cursa per davant de vigilar el rellotge, per la qual cosa espero córrer una mica més que l’any passat.

Si voleu veure la sortida, haureu de matinar molt i ser a les sis del matí de dissabte a Sant Joan de les Abadesses, però això us permetrà aprofitar el dia i poder-vos acostar a tots els punts de pas.

El primer es Pardines, aproximadament al quilòmetre 16, es troba al nord de la Serra Cavallera i a l’est de Ribes de Freser, per arribar-hi cal anar fins aquesta darrera població i seguir els cartells que indiquen el poble. L’any passat hi vaig passar cap a les 8:30 de dissabte, aquest any compto fer-ho cap a les 9, amb una mica més de calma. Serà una pas fugaç. Els primers hi poden ser en una horeta i tres quarts.

El següent lloc ja és el santuari de Núria, al vell mig de la vall, més o menys amb 47 quilòmetres a les cames. Per accedir-hi es pot fer a peu des de Queralbs o Daió, una bona caminada, o en cremallera que es pot agafar a Ribes de Freser o Queralbs. Compto arribar-hi entre tres i quatre de la tarda, abans no hi compteu. Aquí aturada per dinar, mínim vint minuts mitja hora. Els primers poden passar en unes sis horetes, cap allà les dotze del migdia.

Després de Núria saltem a Planoles, per allà el quilòmetre 71. La trobem a l’oest de Ribes de Freser, i per accedir-hi cal passar per la carretera de Puigcerdà que passa per la Collada de Tosses. L’hora aproximada de pas entre les vuit i les nou del vespre, més o menys a l’hora de sopar, una altre aturada llarga. Els primers poden passar en unes vuit hores llargues.

I ja saltem a Campelles, també a l’Oest de Ribes de Freser, als volts del quilòmetre 85. La carretera, GI-4011, que ens porta al poble es troba a mà esquerra a l’entrada de Ribes venint de Campdevànol. Aquí ja hi passaré de negre nit, entre les dotze i la una de la matinada del diumenge. Els primers aniran per les onze o dotze hores.

Abans de l’arribada ens queda Ribes de Freser, això serà uns quatre quilòmetres després de Campelles. Hi passaré entre mitja horeta i tres quarts després de sortir de Campelles. Els primers tarden uns vint minuts de Campelles a Ribes.

I per acabar Sant Joan de les Abadesses, punt de sortida i arribada, compto que, si acabo la cursa, no ho faré abans de les cinc de la matinada del diumenge, l’any passat eren les set de la matinada quan arribava de nou. L’any passat el primer va tardar quinze hores, amb l’increment de quilòmetres i desnivell, poden anar-se’n a quinze i mitja o setze hores.

Aquí us ho deixo, qui s’animi ja sap on i quan passar.

Salut i Pirineus!!!!

#Emmona14: pot repetir-se la història???

Bon dia,

Queden menys de tres setmanes per la UT Emmona 2014 i sembla que la història pot repetir-se.

El brusc canvi de temps que ha fet aquesta setmana ha portat de nou neu al Pirineu gironí, moltes fotos han penjat amics i coneguts a les xarxes socials, depenent de com evolucioni la climatologia, sembla que avui pot repetir el d'ahir, ens podem trobar amb les muntanyes nevades a ple mes de juny, amb el conseqüent perill a certs punts del recorregut.

L'any passat la organització es va veure obligada a canviar el recorregut pel risc de col·lapses de neu sobretot a la zona de Bastiments, Freser i Infern, una carenada massa carregada. Esperem que aquest any no passi el mateix o potser tornarem a veure imatges com aquesta de la baixada a Daió.

Baixant cap a Daiò.
Foto: Marc Cargol

Per començar aquest cap de setmana canvi de plans, havíem d'anar al Costabona amb el pare i al final pujarem a la Mare de Déu del Mont, segur que no hi trobem neu, ja pujaré el cap de setmana vinent a fer metres de desnivell en alçada.

Salut!

A tocar del #Balandrau.

Bon dia amics i amigues,

Avui us explicaré com ha anat la sortida al Pirineu d’aquest dissabte. La idea era fer una sortida en alçada per tal de preparar l’imminent UT Emmona, per fer-ho més comparable hi he anat full equip, o sigui, motxilla carregada amb tot el que portaré a Emmona així puc veure com vaig evolucionant a la muntanya.

El circuit que havia pensat fer era l’Olla de Coma de Vaca, sortint més o menys de Daió, pujant al Balandrau, anar a buscar Bastiments, fer la carena fins a Noucreus, seguir fins al Torreneules i baixar de nou cap a Daio, però no va acabar de sortir del tot.

A les nou arribava a lloc i aparcava el cotxe a la corba per anar a Daió, em vaig preparar la bossa, pesava una miqueta, però era el que volia. Vaig començar a córrer rumb a Daió i a pocs metres vaig trencar a la dreta i amunt, per començar calia creuar un bosc amb un corriol molt ben marcat que em va deixar en una pista forestal, fer la corba i amunt altre vegada pel bosc amb un recorregut amb marques vermelles, ha estat poc més d’un quilòmetre i mig amb un fort desnivell positiu que ho posa tot a lloc.

Ara toca planejar fins al nucli de Serrat, algun tram ben enfangat obligava a baixar el ritme, no calia córrer massa que el més fàcil era fotre’s de lloros. I un cop al Serrat començava l’ascensió,  em quedaven per endavant uns 5,5km amb més de 1200D+, més que un quilòmetre vertical. El primer tram en un bosc on el camí no era del tot visible, però gràcies al GPS tenia clara la direcció, un cop sortit del bosc ja a l’intempèrie vaig veure que el dia s’havia tapat.

Vaig continuar amunt fins a trobar-me un tou de neu, vaig intentar creuar-lo però patinava avall i no veia si era gran o petit, culpa del pendent,  així que vaig seure i em vaig posar els grampons, sempre cal anar previngut. Aquesta aturada em va anar fatal, per un costat el cim va anar-se tapant i per l’altre les mans em van quedar gelades, per error em vaig deixar els guants a casa. Amb tot carregat de nou vaig seguir amunt, el tou de neu era d’uns 10 metres, si ho arribo a saber el podia esquivar per l’esquerre i m’estalviava els 5 minuts d’aturada i la fred de mans. Fora grampons i a seguir amunt, quan estava a menys de 300 metres del cim amb uns 80 metres de desnivell per coronar-lo la boira feia que el GPS no acabés d’anar a l’hora, com que no coneixia el recorregut, error per part meva de no haver-lo estudiat abans, vaig decidir de fer mitja volta.

La baixada em va permetre recuperar temperatura a les mans i funcionalitat al GPS. Vaig desfer tot el recorregut que havia fet a l’anada, amb alguna desviació, sense fets destacables. Per acabar el recorregut vaig acostar-me fins a la central de Daió on em vaig trobar amb l’Expreso i en David que havien pujat a fer una ruta per allà. Varem estar fent petar la xerrada una estona i cap al cotxe. Total quasi 18,5km amb més de 1.500D+, molt content amb les sensacions a la pujada i la bona assimilació de l’increment de quilòmetres a les cames. De tornada aturada obligada al Gusi per fer una voll i un entrepà i cap a casa.

Diumenge va tocar descans i seguir per twitter la Zegama-Aizkorri amb un gran espectacle que ens van oferir principalment en Kilian, en Marco i en Luís Alberto.

Salut gas i amunt!!!! 

Seguint amb les combinacions...

Bon dia a tothom,

Acaba la setmana i tan sols en queden 3 per Emmona, semblava molt lluny però ja la tenim quasi a tocar. Lluny de relaxar i anar baixant entrenaments, toca continuar acumulant quilòmetres a les cames, amb el seu desnivell positiu, per tal d’arribar ben preparat a la cita, encara que mai s’està prou preparat per aquests saraus.

Continuo amb el pla d’entrenament combinant horeta de bicicleta o cursa a peu durant la setmana i, a ser possible, sortida llarga el cap de setmana. I això és el que m’ha deparat aquesta setmana a l’espera d’una sortida dissabte al Pirineu.

Dilluns al migdia bicicleta, una sortida 99% carretera, amb la bici m’hi sento més còmode que a la muntanya, vaig anar fins a Salt d’aquí a Bescanó, vaig creuar per la passera i vaig tornar per Domeny i Sarrià. Quasi 23km molt planers, 110D+.

El dimarts al migdia vaig descansar, teníem el bitxo petit de casa malalt i em vaig quedar amb ella. Però al vespre varem sortir amb els Intrèkkids, en aquesta ocasió en Francesc i en Pere, a fer una volteta. Sortint del Cul del Món, varem anar a buscar la terrera i amunt cap a Montjuïc pel corriol de l’esquerre, d’aquí varem anar a buscar els corriols que faig per pujar a Campdorà de Dalt des de Pont Major, per baixar el de la Decsa i per pujar el de la pedrera d’en Rubau, per acabar vam anar a buscar l’N2 i la vam resseguir fins a Sant Daniel i retornar al Cul del Món. Una mica més d’11km amb 340D+.

I saltem a dimecres on torno a pedalar. Aquesta vegada per acostar-me a Sant Martí Vell. L’anada passo per l’interior de Celrà, anant a buscar Juià, tornant cap a Bordils, més tard he descobert que m’hagués pogut estalviar un tall, ho hauré de provar un altre dia, la tornada recte per la C-66. Quasi 24,5km amb 245D+, a un ritme molt maco.

El dijous una altre vegada cursa a peu, aquest cop al vespre a la Salomon City Trail organitzat per Klassmark a la botiga Aresta de Girona, érem una bona colla, més de 25 personer que ens varem separar en tres grups, vaig poder provar unes Sense Pro. Primer us explico el recorregut i després les sensacions als peus amb aquest nou models dels d’Annecy.

El recorregut no és altre que el que varem fer el primer dia de City Trail, amb sortida des de la botiga Aresta a la Rambla Xavier Cugat, anem a passar per davant del Celler de Can Roca, seguim per la riba del Ter fins al pont del Bingo, anem cap a Pedret a buscar la pujada d’escales eternes fins a Montjuïc, creuem el Castell i baixem pel corriol que ens porta als jardins d’en John Lenon, seguim fins a la font del Bisbe, pujada a la muralla, en fem més o menys la meitat per anar a pujar a torre Alfons XII i avall creuant per Santa Clara i la Devesa fins a Fontajau. Una mica més d’11km amb 260D+, encara que vaig engegar tard el GPS.

Passant per la Copa.

Sobre les Sense Pro, només les he calçat una vegada i he de reconèixer que son clavadetes a les Mantra, només hi ha una petita diferència, els han reduït el pes a base d’eliminar proteccions, a la ciutat no son necessàries per moltes escales que hi hagi. Una bona elecció, ara la durabilitat de la sola en terrenys tant abrasius serà irrisòria.

Per tancar la setmana una darrera sortida en bicicleta, aquesta vegada per començar he anat cap a Girona, l’he creuat sencera i he girat cap a Emili Grahït a la rodona dels Àngels. He seguit recte avall, creuant tot Santa Eugenia i Salt, fins arribar a la rodona just abans de Montfulla, he anat a buscar el carrer Major de Salt per tornar a arribar al Güell, i per acabar, Güell avall fins a la girola del Trueta, cap a Sarrià i finalment Pont Major. 22,5km amb encara no 100 metres de desnivell. Una ruta que està bé, però que descarto per altres dies doncs és un pal anar frenant cada dos semàfors.

I això és tot per ara, dilluns us explicaré com ha anat al Pirineu.

Salut i combinacions...

en la varietat està el gust o això diuen

Bon dia,

Per tancar la setmana un parell d’entrenaments més, el primer la tornada a casa en bicicleta des de la feina resseguint la mateixa ruta que a l’anada, aquest cop en sentit contrari. Així doncs, pujada fins al volcà de la Crosa des de Sant Dalmai, baixada a Aiguaviva, més baixada fins a Vilablareix i ja seguim amb un lleuger desnivell descendent fins arribar a Pont Major, passant pel Güell i la recta de Sarrià. Quasi 18km amb escassos 100D+ de la pujada inicial.

El diumenge al matí tocava fer una mica de feina a casa, bàsicament fer forats amb el trepant i arreglar el jardí a cop de tràmec, és per això que volia sortir ben d’hora per fer una pujada als Àngels i acumular 20 o 25 quilòmetres, però vaig despertar-me massa tard, així que semblava que no tocaria. Però com que la patufa es va dormir i no era aconsellable fer massa soroll, vaig tenir la oportunitat d’anar a fer una volta, ara just dos minuts després de començar la ruta va acabar-se-li la son, sembla com si ho hagués fet expressament perquè pugues anar a fer el volt.

Per començar vaig enfilar amunt pel camí que travessa la pedrera d’en Rubau, aquesta vegada però vaig seguir la línia elèctrica fins a dalt de tot i vaig fer la baixada fins a la carretera de Campdorà, vaig anar a buscar el pont de la variant,  un cop a arribat avall per la pista fins al pont on comença el camí de Sant Miquel, per seguir baixant fins a Sant Pere Galligants, on vaig prendre el corriol que puja fins a Montjuïc, aquesta vegada em vaig ben despistar a mig camí, però com que no te pèrdua vaig arribar on tocava, per tancar la ruta, vaig seguir per la carretera i la pista, però vaig provar un camí embardissat, no recomanable que em va dur a tocar de la terrera, vaig pujar amunt pel corriol de l’esquerra, no el que puja a Torre Bonica, un cop a dalt vaig baixar per la Decsa i a casa. 13,5km 460D+.

Un cop a casa, vaig fer una bona part de la feina que tocava, sobretot vaig poder arrancar a cop de tràmec la canya americana que té el jardí envaït, però això ja és una altre història, ara feia molt que no treballava tant el tronc superior com aquests dies.

La setmana vinent més acumulació de quilòmetres per anar afinant la pota per l’Emmona, i si tot va com toca dissabte una sortida llarga al Pirineu per entrenar en alçada que diuen que va d’allò més bé.

Salut i amunt!

Acumulant quilòmetres, desnivells i algun cop...

Bon dia,

El dimecres tocava tornar cap a casa des de Saragossa i vaig arribar cap a les onze del vespre, així que em vaig agafar el dia de descans, altament recomanable fer dies d’aquests de tant en tant.

Després del descans, el dijous al migdia una mica de bicicleta, recorregut semi urbà, sortida de Pont Major creuant Girona de punta a punta per anar a buscar el carril bici, un cop arribat xino-xano cap a Quart. A quart vaig enfilar la C-65 sentit Girona, sortint a Mas Xirgu per tornar cap a Pont Major pel Güell i la recta de Sarrià. 22km amb 160D+.

El més destacable de la sortida va ser la pinya que em vaig fotre al arribar a casa. Va ser molt còmic, em vaig despistar i vaig enganxar la vorada, altrament dit bordillo, en comptes del rebaixat per on passen els vehicles per no destrossar suspensió i/o pneumàtics. Quan havia controlat la situació i evitat la caiguda, em van quedar els dos bessons com rocs, total que em vaig haver de tirar a terra, amb el conseqüent cop al lateral del genoll, i estirar una mica per poder arribar a casa, a escassos 100 metres, arrossegant la bicicleta. Els bessons han llepat força, però al vespre encara em vaig veure amb cor d’anar a jugar una estoneta a futbol sala.

Amb les molèsties encara presents el divendres tocava entrenar igualment, aquesta vegada una sortida a peu. La primera idea va ser descansar, però al final les ganes i el poc seny, si és que en tinc,  varen vèncer, ara la intenció era fer alguna cosa curteta, suau, sense massa desnivell, però quan a un li falten cargols no pots demanar-li massa.

Vaig sortir poc a poc, o això creia jo, doncs en mirar  el ritme al rellotge anava a 4:40 en sentit Campdorà, poso el fre, però les cames semblen millor del que em pensava, així que en arribar a l’alçada del trencant de l’Hípica decideixo creuar i anar amunt. Pujadeta cap a Campdorà de Dalt fins a Torre Bonica, baixo pel corriol de la terrera i vaig tirant fins a Sant Pere Galligants, un cop arribat, enfilo amunt pel corriol que em porta fins als peus del Castell de Montjuïc, d’aquí vaig a buscar altre vegada torre bonica i avall pel camí/corriol de la Decsa. Quasi 14km 350D+ a poc més de 5 minuts el quilòmetre, suau suau.

I aquest matí tocava treballar, així que he decidit anar-hi en bicicleta. A les set m’he llevat, canviat i cap a Sant Dalmai. He decidit prendre el recorregut més ràpid, això vol dir anar a buscar la recta de Sarrià, d’aquí a buscar el Güell fins a Mas Xirgu i carretera vella de Santa Coloma amunt, passant per Vilablareix i Aiguaviva. Content amb el ritme, tot i que continuo sense estar recuperat de lo del dijous. 18km 190D+.

Per ara això és tot, ara em tocarà tornar cap a casa per la mateixa ruta, però baixa més que no pas puja i demà hauria de fer una sortida llarga al matí, important per anar acumulant quilòmetres per l’UT Emmona del 14 i 15 de juny, però a casa hi ha una mica de feina, així que ja veuré què acaba sortint.

Salut tot i les castanyes!!!

Marcat pels viatges…

Bon dia,

Després d’una setmana intensa, arriba el cap de setmana. El dissabte al matí tenia intenció d’anar a córrer abans de passar per la feina, però al final poso el despertador a les 8 perquè mirant una pel·lícula a la televisió se m’ha fet tard, però em desperto a les 6, el costum del dia a dia, així que em canvio i a fer una volta.

Tinc ganes d’investigar un camí veïnal que passa pel mig de la pedrera d’en Rubau, però només de començar ja veig que la cosa no anirà bé, encara no he pujat res i ja noto el regust del sopar d’ahir a la gola, esperem que no vagi a més però em sembla que avui tocarà patir. Tot i això continuo, creuo per sota la via del tren i enfilo un caminet amunt fins a trobar un corriol que puja. Aquest em duu ràpidament a les pistes asfaltades de la pedrera, vaig seguint tot el que em sembla mínimament un corriol en direcció a una línia elèctrica. Un cop arribat a la línia acabo empalmant amb el camí que vaig trobar dijous, ara només queda baixar cap a Campdorà de Dalt. Continuo cap a Sant Miquel, les males sensacions  van en augment i no em permeten mantenir el ritme, pel camí que va a la font Martina, on investigo un corriol que em fa pujar un terraplè pel dret i arribo al cim del Castell com si vingués de Celrà. Per baixar agafo el camí directe a un ritme tant ràpid com puc , però avui això vol dir que he anat lentot. Un cop al pont enfilo el camí cap a Torre Bonica i desfaig pel corriol que em porta  a la Decsa. Han estat 11,5 km amb 485D+, he patit molt, però no més del que es pateix en una ultra quan portes 10 o 12 hores en moviment, que no sempre vol dir corrent, així que avui ha estat un entrenament fantàstic.

El diumenge descans obligat, no falten les ganes d’anar a fer una tirada llarga, però quan no es pot no es pot. Arriba dilluns i torna a començar la setmana, aquesta tinc viatge de feina i això vol dir buscar rutes a wikiloc per saber per on córrer. Després de quasi sis hores de cotxe per arribar a Miranda de Ebro hi ha ganes d’estirar la pota, però primer toca treballar una mica, així que a quarts de vuit ja estic a punt per resseguir el recorregut de la cursa de muntanya.

El recorregut és de 25 quilòmetres, però la meva intenció és fer-ne més o menys la meitat. Surto de l’hotel i tardo un quartet d’hora per tenir satèl·lits, imprescindible per no perdre’s. Amb el GPS a lloc, enfilo amunt per anar a trobar una pedrera, la creuo de punta a punta, petita baixada amb marques vermelles que segur que aguanten encara de la cursa i altre vegada puja que pujaràs per anar a trobar el punt en que la cursa feia el tram circular, decideixo fer mitja volta en portar una quarta part del recorregut. La tornada per allà mateix. Han estat 12,5km amb 350D+. Un circuit que està bé, però qui hagi fet aquest recorregut s’ha lluït, una cosa és repetir un tall per sortir i arribar allà mateix, però l’altre és repetir sis quilòmetres de recorregut en una cursa de 25.

El dimarts a la tarda agafo el cotxe de tornada, però m’aturo a Zaragoza. M’instal·lo a l’hotel i a fer una volteta. Aquesta vegada un circuit eminentment urbà fins anar a trobar el Canal Imperial de Aragón que ressegueixo parcialment. Anada pujant, tornada de baixada, una sortida ràpida de 10,5km amb escassos 100 metres positius.

Per ara això és tot, ja veurem com acaba la setmana i encaro el cap de setmana, si tenim en compte que treballo dissabte la cosa està difícil, però només queda un mes per l’Emmona i tocarà posar-s’hi.

Salut i voltes!!!!

Entrenant de debò…o una cosa així...

Bon dia,

Després d’uns mesos a mig gas, amb un advertiment seriós a l’UT Les Fonts, del que espero rescabalar-me el proper 2015, toca apretar les dents per arribar al 14 de juny en plenes condicions per tal de millorar el meu paper en un UT Emmona previsiblement més dur que el del 2013, això vol dir entrenar de debò.

Altres vegades m’havia traçat plans d’entrenament amb dies, quilòmetres i desnivells, però això ja no em serveix, ara el que m’agrada és sortir a córrer al migdia i a veure què puc fer en la horeta que disposo, més tenint en compte que amb el canvi de casa estic investigant nous camins per Campdorà, i aprofitar el cap de setmana per fer alguna cosa més llarga, tot això col·locant-hi de nou la bicicleta pel mig i abandonant l’intent de millora alimentària, total en poti poti que ja veure’m per on acaba petant.

Però anem al que toca, el dilluns vaig anar a fer una volta en bicicleta, després de la marató de diumenge era el més aconsellable. Des de l’any passat no la tocava, només per dur-la de Santa Clara a Pont Major, però crec que això no compta massa. Em vaig decidir per un circuit anant a buscar Torre Bonica des de Campdorà per després apropar-me fins a la Font dels Lleons, quasi 15km amb 260D+.

El dimarts sortida amb els Intrèkkids, aquesta vegada érem en Josep, en Pere i jo, ens varem passar tota l’estona empalmant corriols, primer el que va de Galligants als peus del Castell de Montjuïc, després el que baixa a la terrera, tornem a pujar cap a Torre Bonica, seguim pel de la línia de Campdorà, anem seguint pel que ens porta directe al camí de Sant Miquel, on prenem dos o tres corriols més, a l’alçada de la Font del Ferro en Josep ens abandona, encara està tocat de dissabte, i amb en Pere fem un parell de pujades més, acabant amb la del Calvari. Varen ser 10km 390D+ molt divertits.

Continuo la setmana de nou amb la bici, el dimecres una sortida més planera, surto cap al Trueta, agafo el camí que segueix el riu, passo per la Nestle i anar fent pel carril bici cap a Sant Gregori, un cop allí vaig a buscar un camí que creua la pilastra saltant de roca en roca, ara, primer m’embolico i em toca fer alguna volta una mica estúpida, però al final el trobo, em toca creuar el riu dues vegades amb la bici a coll, per anar a parar al carrilet d’Olot, on enfilo cap a Girona gas a fons que vaig tard. 25km 100D+.

Dijous a córrer, continuo investigant camins i corriols per Campdorà, aquesta vegada un cop a dalt de la carretera que porta a Campdorà de Dalt, enfilo un camí que m’acaba portant fins a dalt de tot de la pedrera d’en Rubau, la pujada es fa feixuga, no se si pel cansament acumulat de la setmana, pel ritme alt que intento portar, per la calor o per tot una mica. Total que un cop he arribat de nou a la carretera vaig a buscar el corriol de la Decsa i avall. Poc més de 9km amb 235D+.

Per tancar la setmana, després del meu retorn al futbol sala, una sortideta en bicicleta. Aquesta vegada m’encamino a Sarrià i vaig a buscar la pujada que ens porta al Golf Girona, dura de collons, de baixada m’acosto fins al Pla de Campdorà i faig un tall de la pujada a Campdorà de Dalt, de tornada allargo una mica la ruta per apretar un xic en pla. Total, una mica més de 14km amb 276D+.

El cap de setmana molt bones intencions però ja veurem que acaba sortint.

Salut i quilòmetres!!!

Trail Cap de Creus: la crònica que us devia...

Bon dia,

Tal i com us vaig avançar dilluns, aquesta vegada la meva crònica del Trail Roses Cap de Creus seria una mica diferent, es centraria en el conjunt del cap de setmana, prenent l'esdeveniment com un tot i estalviant-vos els detalls de la competició, això si, us vaig dir que us faria a mans la crònica del meu company en l'aventura de diumenge, en Tapi.

Aquí la teniu acabada de sortir del forn, gaudiu-la.

http://tapiolet.blogspot.ch/2014/05/international-trail-marathon-roses-cap.html

La millor foto : arribada amb la Laia i en Nil.
Foto: David Gual

Salut i canya!!!

Fotos: L'Ivet al Trail Cap de Creus

Bon dia,

M'acaba d'arribar una sèrie de fotografies de l'arribada de diumenge, son especials i he de donar-li les gràcies a en Jordi Llauger per esperar-nos a en Tapi i a mi a la recta d'arribada i immortalitzar aquest moment. No calen més comentaris.

Salut i alegria!!!!

Fotos: Trail Cap de Creus

Bon dia,

Aquí van les fotos, com sempre aniré modificant l'entrada a mesura que trobi fotos noves.

Si voleu veure'n més, no dubteu en clicar al següent enllaç http://www.trailcapdecreus.com/#!imatges/cjg9 hi trobareu les fotos oficials i aquelles galeries que s'han fet arribar a la organització.

Autor: Jordi Llauger

Abans de sortir

Sortida

Primeres gambades

Descansant a Sant Pere de Rodes...

I arranquem...

Arribant a Port de la Selva...

Arribant a l'avituallament de Cadaqués...

Som-hi que això continua...

Arc d'arribada amb la baldufa de casa...

Ho hem aconseguit!!!

Autora: Anna Colomer

Sortint de Cadaqués...

Hem arribat a Roses...

I fem prou bona cara...

Autor: Quim Carreras 

Fent bronzo camí de Port de la Selva...

Fent-la petar a l'arribada...

Autor: Guillem Casanova

Comença l'aventura...

Autor: Bookeh Studio

Gaudint de la carena...

En que estaria pensant...

Autor: David Gual

Amb les dues de casa...

Apa, salut gas i amunt!!!

Trail Cap de Creus

Bon dia amigues i amics,

Aquest ha estat un gran cap de setmana de curses per muntanya. Hi havia una cursa en majúscules al calendari i enguany he pogut viure-la per totes bandes.

El divendres en plegant de treballar, després d’una petita aturada a Palau-saverdera per veure les nenes de casa, vaig anar al pavelló de Roses per posar-me a disposició de la organització per ajudar en el que fes falta el dissabte al matí. Encara no estava del tot clar què em tocaria fer, però ja em van avisar que el dissabte hi anés ben calçat. Vaig aprofitar per fer-la petar una mica, recollir el dorsal per diumenge i fer una cerveseta.

El dissabte abans de les vuit del matí ja tornava a ser al pavelló, cafetonet i cap a pla de Gates, m’havien encarregar revisar el marcatge del darrer tram de la cursa. Abans de pujar-hi vaig poder saludar a diferents corredors, entre ells en Josep, molt bona feina baixant de tres hores en l’exigent recorregut de la mitja.

Abans de les nou enfilàvem amunt, en arribar a lloc el vent bufava que donava gust, varem decidir aprofitar la furgoneta per aturar el vent i col·locar les taules just al davant, res de gots, amb el vent que fotia s’haurien d’anar a buscar a Vallter, tocaria beure a galet. Ho varem col·locar tot a lloc, encara faltava una bona estona, però feina feta no té destorb. Cap a dos quarts de deu el noi que feia la revisió del marcatge de Montjoi en amunt arribava a pla de Gates, així doncs em tocava enfilar avall molt xino-xano. La feina senzilla, només calia desenredar el 99,9 per cent de les  cintes, cosa de la Tramuntana, col·locar-ne alguna a la banda esquerra, enretirar-ne una que pel meu gust podia confondre i allargar-ne alguna que algú havia tallat. Cap a les deu arribava al pavelló, vaig donar un cop de ma amb les tanques de la recta d’arribada, vaig desfer una mica de camí per comprovar que tot continuava en ordre i a esperar els primers.

L’espera es va fer curta, en poc més de dues hores començaven a arribar els corredors. Vaig quedar-me xerrant ara amb aquest i ara amb l’altre, fins que vaig veure arribar en Josep. Després cap a casa a canviar-me que teníem dinar. A la tarda varem trobar-nos amb en Tapi per anar a recollir el seu dorsal, un gran ambient amb molta gent, xerrant per aquí i per allà, cerveseta de rigor i cap a casa.

Arriba el dia de la cursa, em llevo d’hora em canvio i enfilo el camí de la Mina cap a Mas Fumats, si aniré fins a Roses corrent perquè la Sílvia tingui cotxe per moure’s tranquil·lament, llàstima que se li bloquegessin les rodes i li toqués trucar-me a mitja cursa. Un cop a Mas Fumats el creuo per dalt per anar a buscar les cintes de la cursa, així que desfaig camí fins a la sortida, vaig veure un punt conflictiu i ho vaig comentar a la organització, un cop arribat quina gentada, quin ambient. La faig petar amb molts coneguts, avui n’hi ha encara més que altres dies, i aprofito per fer el cafetó.

Ens trobem amb en Tapi, l’acompanyen en Jordi i en Pinxo, fotos de rigor i cap a la sortida, el temps ha passat volant, aplaudiments de record per en Tito i l'Iñaki i ja peten els coets. Avui el meu objectiu és clar, donar suport a en Tapi en la seva primera marató de muntanya i ajudar-lo a arribar de nou al punt de sortida, ha escollit una de les bones i això vol dir que tocarà patir. Al final han estat quasi 7 hores i 45 minuts de cursa, hem anat molt bé fins a Cadaqués, però a mig camí de Jòncols en plena pujada al Puig de Sa Cruïlla les forces han començat a ser escasses, tot i això amb tenacitat i determinació hem aconseguit l’objectiu, ell acabar i jo encoratjar-lo per aconseguir-ho. La crònica la deixo per ell, ja us penjaré l’enllaç quan arribi.

Feina feta
Foto: Jordi Llauger

Només resten les felicitacions i les fotos, les primeres vindran ara, les segones en una entrada a part, que segur que en sortiran una bona pila.

Per començar felicitar a tots els i les que han participat en aquesta festa, als i les que corrien, als i les que donaven suport als corredors, als i les dels avituallaments, als i a les que organitzaven, els voluntaris i voluntàries, en resum a tothom.

En especial donar les gràcies com sempre a la Sílvia per ser-hi i a l’Ivet per completar la seva primera marató.

Salut  i tramuntana!!!

Una setmana com no recordava...

Bon dia,

Després de força temps sense poder gaudir d’una setmana com cal, aquesta ha tocat. De fet, a partir d’avui ha començat oficialment la meva preparació per a l’Emmona, sóc plenament conscient que hi arribaré una mica justet, però el més important serà gaudir el màxim possible del nostre bocí de Pirineu.

Però anem a per la setmana. Per començar el dimarts una sortida ràpida explorant camins per anar del Pla de Campdorà a Campdorà de Dalt, serà una constant els propers mesos amb el canvi de casa. En aquesta ocasió he descobert un parell de camins que queden tallats, els dos baixen cap a la variant de la N-II, i un de molt bonic només de deixar el pla. He pogut certificar que la circular més curta fa poc més de 7 quilòmetres i en menys de 40 minuts es pot fer. Han estat un xic més de 9km amb quasi 230D+.

El dimecres al matí varem pujar a Palau-saverdera, així que vaig aprofitar per deixar l’Ivet amb l’àvia i me’n vaig anar a fer un tomb. En aquest cas, resseguir el circuit curt del Trail Cap de Creus. Sortida des de Roses, enfilant cap al Mas Oliva i seguint amunt cap al Pic de l’Àliga, és un camí que ja coneixia, un cop a dalt de tot, a buscar el Puig Alt, punt més alt de la ruta amb quasi 500 metres d’alçada, el punt central del tram és difícil de seguir, així que el faig com bonament puc. Un cop a dalt, passa exactament el mateix per baixar fins a la pista, costa veure el camí. Un cop a la pista, es creuem i a vorejant la base dels americans per anar a buscar el Puig de Sa Cruïlla. Un cop al cim el recorregut coincideix amb els darrers quilòmetres de la llarga, no se n’hi pot dir marató perquè consta de quasi 45 quilòmetre, baixada a Jòncols, camí de ronda fins a Montjoi, pujada a Pla de Gates i baixada final cap a Roses. Sense fer el recorregut sencer han sortit 23,5km amb 1216D+.

El dijous aprofitant el primer de maig, hem anat a fer una passejada pel camí de ronda en família, érem 4 i mig, m’acompanyaven la Xènia, l’Ia i la Sílvia i duia carregada l’Ivet. Hem sortit a tocar del far de Roses, hem passat per Canyelles i hem arribat fins a l’Almadrava. Un cop allí cerveseta de rigor i a tornar.  Bona matinal en boníssima companyia.

Per tancar la setmana primer entrenament de cares a l’UT Emmona i darrer pel Trail Cap de Creus. Sortida del Pont Major cap al Pla de Campdorà, amunt cap a Campdorà de Dalt, he creuat l’N-II pel pont més al nord, he anat a buscar el tram de corriol de la línia elèctrica, ja comença a estar força tapat per herbes, un cop acabat corriol a la dreta per anar a buscar el començament del camí de Sant Miquel. Per acabar pujada fins a tocar de Montjuïc i avall de nou pel camí de la Decsa. 13km 356D+.

I el cap de setmana molt Trail Cap de Creus, per començar avui mateix passaré a treure el cap a l’entrega de dorsals, demà estaré en un avituallament, on participarà en Josep, i diumenge farem amb en Tapi la cursa llarga.

Salut i amunt!!!!