Bon dia,
Ja hi tornem
a ser pel tros, aquesta vegada amb la marató del Cap de Creus organitzada per
la gent de Klassmark.
Però abans, com he arribat fins aquí...
De fet, hi
arribo de rebot, la intenció era fer la Molló Trail el 14 de maig, per anar a
conèixer un tros nou de territori, però una excursió familiar ho feia
incompatible, i en Jordi em va brindar la oportunitat de córrer la marató al
pati de casa, per cert felicitats, a casa ho van veure bé, no teníem res
programat, és al costat de casa i em costa molt poc resistir-me a les
temptacions.
Pel que fa a
les sortides, després de les sensacions de Matxos, necessitava una setmaneta de
poca càrrega amb bicicleta, caminades i una mica de planer. Després a tornar-hi
intentant mantenir el nivell de temps, quilòmetres i desnivell de l’any. El més
destacat va ser anar a veure el pas dels corredors de les 24 hores del Cap de
Creus per Mas Ventós, un tastet de la cursa que avui us comentaré i un dimecres
amb “classe magistral” d’en Toti, a veure si poso en pràctica el que ens va
regalar.
La cursa...
L’hora de
sortida i poder fer nit al costat de Roses va facilitat molt poder-se llevar a
una hora normal, això si, després d’una nit plàcida. Estrany, tenint en compte
que normalment la nit abans d’una cursa dorms poc, potser anar-hi sense pressió
em va anar bé, o potser tot es deu al cansament acumulat de llevar-se cada dia
a quarts de sis del matí.
Un quart
d’hora abans de la sortida la Ivet, la Sílvia i jo ens plantàvem a la sortida,
bé, elles per veure’m passar, jo per córrer. Saludar a coneguts i conegudes, i
cap a la sortida. A les nou i dos minuts tret de sortida, primers dos
quilòmetres per estirar les cames, massa ràpid, però tots ens deixem portar, i
a tocar terra i pedres, per endavant 43 quilòmetres pels voltants del Cap de
Creus.
Primera
part, carena de Verdera. Després de quatre quilòmetres més molt i molt
corribles, primeres rampes fins al Coll de Sant Genís, m’ajunto amb en Xevi, sé
que té més pota que jo però conèixer la zona i estar familiaritzat amb la
distància juguen al meu favor, resultat, no se m’escapa. Deixem el coll i anem
a buscar la carena encarant bones rampes, un tram lent i pedregós, m’agrada més
en sentit contrari anar cap a mar, però avui toca buscar el Castell, a mig camí
se’ns ajunta en Tayssir, farem via els tres junts fins a tocar el Castell de
Verdera, on m’aprofito del coneixement del terme per treure’ls el temps just
per fer un avituallament llarg passat Sant Pere de Roda, després de saludar als
pares d’en Tapi just al monestir.
A la baixada
fins a La Selva de Mar deixem en Xevi enrere, avui no va gens fi. Aprofitem per
apretar una mica, tot i no anar gas a fons em surt el millor parcial en aquesta
baixada, dec anar fi. En cop a baix, un tram de planer tant inevitable com
soporífer ens porta fins a Port de la Selva. Segon avituallament a Cal Mariner
on m’esperen la Ivet, la Sílvia i la Laura, la darrera vegada que el trio em va
esperar en un avituallament va ser a les 24 hores del Cap de Creus del 2016, on
vaig haver de plegar sent l’inici d’un any nefast, esperem que aquest s’hagin
girat les tornes. Parlo amb elles i en Pere, que avui està fent seguiment i ens
veurem força.
Espero a
sortir amb en Xevi, en Tayssir se’ns avança una mica, però abans de la Tamariua
ja l’he deixat enrere, em comenta que s’ho agafarà amb calma. Deixem la mar i
ens endinsem una mica al Cap de Creus més feréstec amb una bona pujada, tinc en
Tayssir i un parell de Tramuntanyes a tocar. A poc d’acabar la pujada ens
trobem primer amb l’Uri i després amb en Josep Maria acoronant-nos amb les
seves càmeres fotogràfiques.
Arriba un
tall planer, més aviat un pla mentider, que tant agrada per poder estirar una
mica les cames sense parar massa atenció a les pedres i donar més importància
al paisatge, que ens porta a la baixada a Sant Baldiri. Avui les baixades es
posen molt i molt bé, així que prenc una distància que ja no em recuperaran.
Però tot lo bo s’acaba i toca tornar a pujar cap a Puig Bufadors. El sol fa
estona que apreta, però sortir amb bidons rotllo “Marató del Sables” em permet
anar fent glop rere glop sense gaires distraccions. Un cop a puig bufadors, i
després de saludar en Miquel, descens vertiginós cap a Cadaqués, ens tornem a
trobar amb en Pere, que m’indica que en tinc un parell del Club a tocar, pels
noms que em diu només vol dir que no van a fins.
Just quan
arribo a Cadaqués l’Albert i en Guillem en surten, la cara de l’Albert ho diu
tot, ànims. Saludo els pares d’en Tapi i vaig tirant xino-xano tot menjant i
fent-la petar per telèfon amb la Sílvia, si per curta que sigui una Marató, hi
ha temps per tot. Següent objectiu Puig de Sa Cruïlla.
Aquí no hi
ha ni una ombra i no resta més que anar menjant, anar bevent i esperar que
algun núvol misericordiós s’apiadi de nosaltres i es deixi veure, per sort
algun que altre hi ha al cel. La pujada em sorprèn amb un corriol nou que ens
evita força pista forestal, un encert. Just a l’arribar al Puig atrapo
l’Albert, ha decidit plegar a Jóncols, i en Guillem surt esperitat, jo em amb
ell el primer tram de baixada, fins que arribem a la pista emporlanada, on
després de preguntar-li si està convençut de plegar faig via cap a
l’avituallament on ens espera una fantàstica sorprès. I no és altre que una
manega d’aigua que em deixa xop i refrescar de dalt a baix.
Però
l’avituallament dura lo just i cal seguir endavant pel camí de Ronda cap a
Montjoi. Com tots els trams de camí de ronda son un trenca cames, es fan més durs
encara després de quasi trenta cinc quilòmetres a les cames. Per sort, ens
estalvien mitja pujada a la torre Norfeu, hi ha un corriol nou obert just
paral·lel a la tanca. Passem per la Pelosa i Calitjàs abans d’arribar a
Montjoi, amb el dia que fa estan força plenes i la gent banyant-s’hi. A
l’avituallament la faig petar amb en Gerard, comentant la jugada sobre el
solet.
Sortida
xino-xano cap a pla de Gates, abans d’arribar al primer tram de pujada el noi
que va davant meu cau amb els bessons enrampats, mentre l’ajudo a estirar una
mica apareix la Gemma, si avui no estava assegut en una pedra, amb qui acabo
compartint, a més o menys distància, els darrers quilòmetres d’avui tot fent
petar la xerrada. Darrer quilòmetre planer, aquesta vegada si, i a l’arribada
m’espera la Ivet per entrar plegats.
Molt content
amb les sis hores, sis minuts i trenta cinc segons de cursa.
Cal
felicitar a la gent de Klassmark per una gran organització, però, si sempre hi
ha d’haver un però. En dies de sol, com el de la cursa, el Cap de Creus és un
desert de pedra, això vol dir que en prou feines trobes una ombra i la gent va
caient pel camí, alguns havent d’abandonar altres acabant com poden, seria
interessant buscar un horari més matiner, com ara les set, per engegar motors.
Potser pels que es desplacen al matí és una mala passada, però s’agraeix que el
gruix dels que acaben ho facin en un horari raonable per anar a dinar. Queda
dit.
Donar les
gràcies a tots els i les que vàreu compartir una estona de cursa amb mi, sempre
va bé gaudir de la companyia. I felicitar a tots els i les participants,
qualsevol dia és bo per sortir a córrer, però n’hi ha pocs d’òptims.
I com sempre
gràcies a les fans de casa, pel seguiment durant la cursa.
Aquí us
abandono fins al juliol, on se m’ha girat feina per partida doble. Primer de
tot amb el Grand Trail du Canigó per començar bé el mes i per tancar-lo encara
millor amb l’Esquella de Pardines. Bé, no hi ha cap contratemps pel camí.
I com sempre,
salut i muntanya!!!!
