dissabte, 30 de novembre del 2013

Noticies: Raquetes de neu

Bon dia,

Ja s'ha fet públic el calendari de competicions de la FEEC en l'apartat de raquetes de neu.

Després de l'experiència de l'any passat, per poc que pugui repetiré i a ser possible ampliaré la meva participació, però això ja s'anirà veient.

El calendari d'aques 2014
Imatge: FEEC
Com els darrers anys hi ha la Copa Catalana, on l'important és la posició en la classificació així doncs competitiva que constarà de 4 proves, i el Circuit Català, que es tracta d'una marxa amb raquetes on l'important és simplement acabar i gaudir d'un bon passeig per la muntanya amb 7 dates al calendari.

Aquest any també hi ha una prova inclosa a la Copa d'Europa de l'especialitat, serà a les Valls d'Àneu. A més a més una prova nocturna i una altre d'orientació a Ulldeter.

Si voleu més informació no dubteu en visitar l'apartat sobre Raquetes de neu al lloc web, renovat fa ben poc, de la FEEC. http://www.feec.cat/competicio/raquetes-neu/

Salut, neu i muntanya!!!!

divendres, 29 de novembre del 2013

Cims de Girona: els Àngels tropical o em falta un bull.

Bon dia amics i amigues,

Aquesta setmana hi tenia el segon assalt dels Cims de Girona, en aquest cas una pujada nocturna als Àngels amb unes temperatures ja d’hivern, però millor anem pas a pas i no ens avancem.

Després de la cursa de diumenge, el més recomanable era descansar el dilluns i així ho vaig fer, però dimarts al migdia recuperava la bicicleta després de tres setmanes sense tocar-la. Com que soc senglar de mena, vaig anar a buscar el camí de les Dones i amunt, la carregada als quàdriceps d’escàndol, un xic abans d’arribar a l’Olivet, a buscar la carretera dels Àngels i avall. Una sortida ràpida, 16,5km 380D+.

Dimecres altre vegada bicicleta al migdia, aquest cop tocava barallar-se amb el vent, com costa d’avançar si les ràfegues son gaire fortes, però el que pitjor es porta és el vent lateral, semblava com si m’hagués de fer fora de la carretera, però això només va ser a la tornada a la recta infinita de Sant Gregori a Girona, doncs per les deveses de Salt anant cap a Bescanó la vegetació em protegia. Aquest cop 18km amb escassos 100D+. Amb els que he assolit els 1.000 quilòmetres sobre la bicicleta durant aquest 2013.

I al vespre nocturna, havia de ser amb els Intrèkkids, però al final hi he anat tot sol. Com que la temperatura exterior era baixa ha tocat que m’abrigués bé. He fet una pujada fins a l’Olivet pel camí dels Àngels, tot i notar els quàdriceps encara carregadets he anat prou lleuger, així he pogut revisar el recorregut de dijous, el vent no ha fet destrosses i l’aiguaneu que ha caigut no ha enfangat res. Un cop a dalt a buscar el Puig Estela, únic punt on s’apreciava l’enfarinada del migdia, he baixat directament a Can Lliure i ja al camí de Sant Miquel gas a fons, he baixat molt i molt ràpid. Han estat 11km amb 340D+ quedant força content de les Minimus.

Arriba dijous, plego de treballar a les 7 del vespre i cap a casa a canviar-me, però primer toca aparcar i avui sembla totalment impossible, així que, quan queda un quart d’hora per les 8, deixo el cotxe de qualsevol manera i pujo a agafar els trastos, entre ells un premi per l’arribada. Em vaig despullant pel camí, aprofitant els semàfors i arribo al Cul del Món 5 minuts abans de sortir, temps suficient per canviar-me.

3, 2, 1 i gas. Com que no hi ha ningú que tanqui cursa i vaig una mica carregat, aprofito per fer-ho. Així doncs avui serà una pujada xino-xano, s’agraeix per un dia prendre un ritme més descansat. El camí ja el conec de sempre, la diferència més gran és que no passem pel Matahomes com l’any passat, ho veig encertat per evitar possibles problemes a la carretera. Faig quasi tota la pujada amb una parella que no coneixen el recorregut, així que els vaig guiant. Després de poc més d’una hora arribem a dalt. En arribar ens diuen que encara no ha arribat tothom, hi ha gent que s’ha perdut pel camí, no he fet massa bé de corredor escombra. Em deixava el premi, en arribar a dalt una Voll Damm per celebrar-ho. Per cert, vaig fer una part de la pujada directament sense samarreta, i això que les temperatures eren sota zero, suposo que alguna foto sortirà, si definitivament em falta un cargol al cervell.

Per acabar, donar-li les gràcies a l'Oriol per baixar-me dels Àngels, a la gent de Klassmark i Esports Nabes per muntar aquests saraus. A tots els que vau ser-hi ànims i si tot va bé ens veiem a Rocacorba.

Apa doncs, aquesta setmana la deixarem aquí i encararem un cap de setmana d’espera, llarga espera.

Salut i gassss!!!

dilluns, 25 de novembre del 2013

3a Cursa de les Pedreres

Bon dia,


Logotip del Parc de les Pedreres.
Font: lespedreres.blogspot.com
Després d'un parell de dies pendent d'altres coses, el diumenge tocava esbargir-se una mica. Darrera competició de la temporada, si el que faig es pot considerar competir, doncs sempre intento passar-ho el més bé possible.

Es tractava d'una cursa al costat de casa, la sortida a les 10 del matí des dels Jardins Fora Muralles, al peu de l'imponent muralla de Girona al barri de les Pedreres. Podria dir que avui toca fer una mica el hàmster resseguint camins que estic acostumat a fer setmana si, setmana també.


Així doncs despertador a 3/4 de 9, un cafetonet i cap a buscar el dorsal, la Sílvia vindrà més tard per fer les fotos de rigor. Només d'arribar coneguts i més coneguts, molts organitzant el sarau, Josep, Jordi, Miquel, Sergi, Joël, Xevi, etc...


Vaig a buscar el dorsal i en sortint em trobo amb en Tapi, comentem la jugada. Poc després arriba en Josep, va a buscar el dorsal i a escalfar una mica. Jo continuo fent-la petar, però al final ens decidim a anar a fer la volta amb en Tapi, ens va bé per veure que el circuit varia en la seva recta final, passem per la muralla.

A punt per sortir, amb en Tapi, en Josep, la Jess i en Joël.
Foto: Tapi
La primera intenció era agafar-m'ho amb calma, com que sortim en pujada, cap a torre Gironella, en general anem al ralentí, però com que tinc bones sensacions apreto una mica. Seguim pujant per Caputxins per anar a buscar la zona del Calvari, i la seva baixadeta cap a Sant Daniel. Aquí anem trobant caminaires que han sortit abans d'hora per arribar a temps d'esmorzar.

Un cop a Sant Daniel enfilem cap a la font dels Lleons passant per Can Sirvent, encara hi ha una mica d'aigua a les rieres de les darreres pluges. Abans d'encarar el camí de les Dones, fem una mica de desnivell extra amb la pujadeta que hi ha a la dreta passada la font.


Quan arribo aquí em toca baixar una mica el ritme, es nota que ahir només varem sopar una teula de xocolata i aquest matí no he esmorzat, per poder fer el tram sense problemes. Tot i això puc seguir el ritme dels que van més a prop i arribar a l'avituallament, dalt del corriol embardissat, ben enganxat. A l'avituallament faig un glop de cola, que no comptava haver de fer.


Sortint de l'avituallament, un darrer esforç en pujada precedeix una baixada fins creuar la variant. Encarem el darrer tram de pujada seriosa, primer al polvorí per les trialeres i després de la volta al pirulí una més dura que se m'entravessa una mica, ja li ho dic a en Josep que jo estic acostumat al ritme d'ultra i no a aquests esprints de 12km.


Un cop a dalt recupero una mica l'esma a la baixada, abans d'encarar el repetjó fins a dalt de Caputxins, just on haig d'advertir al que duc al davant que ha de girar o es perdrà. Ara seguim cap a torre Alfons XII, baixem per la ferradura i cap a la muralla, entrant per l'accés que va a parar a la plaça Sant Domenec.

Encarant la recta final
Foto: Magda Navarra

Un breu esprint esquivant algun turista sorprès, fre de ma per evitar maldecaps a les escales i darrera pujadeta fins als jardins. Com que els tres que anem junts veiem que arribem per sota de l'hora no acabem d'apretar, ni esprintem ni res de d'això. A l'arribada m'hi esperen la Sílvia i els pares per fer-me un retrat, en Sergi m'anuncia pel micro fent passar vergonya.



Fent el pallasso a l'arribada.
Foto: Sílvia
Al final 12 km amb 250D+, que crec que han estat una mica més, en 59 minuts i 46 segons, a deu minuts del primer, avui ha guanyat en Rabionet en homes i l'Eugenia Miró en dones. Gens acostumat a córrer a aquest ritme he quedat molt content.

A l'arribada un bon entrepà, finalment esmorzo, i una cervesa sense alcohol, no n'hi havia de cap altre classe, ja ho compenso en arribar a casa amb una Voll.


Felicitar a organització, voluntaris i voluntàries, corredors i corredores, i a tothom en general. Felicitar als Intrèkkids, tots hem assolit les expectatives, i destacar a la Jess que ha quedat tercera de la seva categoria, un bon fitxatge d'en Josep. jejejeje.

Gràcies a la Sílvia i als pares com sempre per les fotos, les segones a veure si les veig algun dia.

Aquí van unes fotos amb companys de curses.


Amb els Intrèkkids Tapi i Josep.
Foto: Sílvia
Amb els Tapi i Xevi.
Foto: Sílvia

Amb en Joël.
Foto: Sílvia
La següent gresca segon assalt dels cims de Girona, la pujada als Àngels, però això serà dijous al vespre. Abans nocturneta el dimecres i alguna altre cosa caurà.

Salut, gas i amunt!!!

divendres, 22 de novembre del 2013

Voltant per Alacant...


Bon dia,

Després de la festassa de la marató pirata de Montserrat tornar a la rutina d’entrenaments podria fer-se complicat, però com que aquesta setmana em toca viatjar per feina, en aquest cas a Alacant, costa una mica menys.

El dilluns després de quasi 7 hores de cotxe, amb ruixat i ventolera inclosa, tenia ganes d’estirar una mica la pota. Havia trobat una ruta d’uns 8km per Serra Grossa, com sempre gràcies a wikiloc, preveient uns 2 quilòmetres d’aproximació fins a lloc haurien de sortir 11 o 12km. La realitat ben diferent, després d’una aproximació de 5 quilòmetres, m’ho havia mirat amb el cul, vaig anar a parar a l’altre banda de la serra, sense possibilitats de tocar terra, així que vaig fer mitja volta per tornar per on havia vingut amb un petit puja i baixa, amb moltes escales cap al Castell de Santa Bàrbara. Resum 11km 170D+.

El dimarts amb la lliçó apresa, vaig començar per mirar-me el recorregut que havia d’agafar, així doncs, després de poc més de 4km d’aproximació asfaltera em vaig plantar al lloc indicat per fer una mica de muntanya. Serra Grossa és una massa bàsicament rocosa, vaig pujar per una vessant amb rampes força pronunciades, sense necessitat de fer servir les mans, però amb la dificultat afegida de no tenir una traça massa clara. Tot i així em vaig plantar al capdamunt ràpidament. A la zona de dalt, molt planera, poca terra i molta roca, avui el myo s’ha guanyat el jornal. La baixada una pista amb sorra fina, molt ben definida que em porta més o menys al punt d’origen. Han estat uns 4 quilòmetres mal comptats de roca i sorreta, però ha valgut la pena. La tornada una mica d’improvisació per acaba la ruta després de 13km 240D+.

El dimecres vaig acabar canviant d’hotel i de localitat, vaig dormir a El Campello, així doncs em va tocar buscar alguna ruta per allà. En vaig trobar una que resseguia el sender SL-CV93, sortint del barri Bonny, a les afores del poble. Com sempre una aproximació pels carrers de la ciutat i a tocar terra, en aquest cas es tractava d’una pista forestal en bones condicions i no massa pendent. Per fer-ho més interessant, quan portava uns 3 km de pista, he passat del track, que anava i tornava per allà mateix i no tenia temps material per fer-lo sencer, i he decidit seguir uns cartells indicadors per convertir la ruta en semi circular. No he tingut cap problema doncs estava perfectament indicat amb franges verdes i blanques, que a la llum del frontal es veien perfectament. Un cop retornat al punt d’inici de la pista, a desfer asfalt fins a l’hotel. 10km 130D+.

Dijous va ser dia de tornada i es va fer impossible fer cap sortida, així que només queda pensar en diumenge i a passar-ho bé a la cursa de les Pedreres.

Salut i viatges!!!

dimarts, 19 de novembre del 2013

#mpmontserrat #quenaprenguin...


Bon dia,

Després d’un dia sencer de processar moltes coses, em veig en cor de fer aquesta petita crònica, o això espero, del que va ser per a mi la V Marató Pirata de Montserrat - Memorial Claudi Cots i Teresa Farriol.

Logo del sarau...
Imatge: Koala's Team
Tot comença uns tres anys enrere, quan en Humpri em va parlar del Koala’s Team, si fóssim al segle passat intentaria tirar d’hemeroteca per buscar alguna cosa sobre ells, segur que poc hi trobaria, però al segle XXI només cal engegar el navegador i fer una cerca, avui l’he repetit i és curiós el resultat de l’apartat d’imatges. Vas a parar al seu lloc web i comences a sorprendre’t amb les seves aventures, però sobretot amb la seva manera d’agafar-se això de la muntanya, desenfadada. Total que la decisió estava presa, cap a la pirata de Montserrat hi falta gent, fa dos anys no era prudent anar-hi, l’any passat treballava i no vaig poder, però aquest tot quadrava.

Divendres a les 7 del vespre carretera i manta, cap al Bruc. Si es vol fer s’ha de fer ben fet i això vol dir anar a sopar per encoratjar la sortida dels més valents, dels que es passaran 11 hores per Montserrat, sortint a les dues de la matinada després d’un bon sopar. Cap a les nou hi arribo, aquí tothom es coneix, bé jo sóc l’únic que no hi ha estat mai, però no cal massa coneixença per entrar en conversa, així doncs, bones converses, bon soparet i unes quantes Volls. El temps passa volant i arriba l’hora de les copes, llàstima que ja han tancat barra, és la una tocades i els valents es preparen.
Els i les valentes de les 2 de la matinada.
A les dues en punt ja els tenim llestos i llestes, 14 valents i valentes alguns més abrigats que d’altres comencen la seva pirata per Montserrat. Un cop han marxat només quedem l’Oriol i jo, si nanos no hi ha massa animació aquest any, així que cadascú se’n va al seu cotxe a fer un son després de fer-la petar una estona. Comptem que a partir de les quatre ens aniran despertant els diferents grups que van sortint, així que més val aprofitar el poc temps que ens queda, son quasi les tres. Sorprenentment em desperta l’alarma del telèfon a dos de sis.

Em canvio sense presses, costa despertar-se, menjo alguna cosa i col·loco el material imprescindible a la motxilla. Faig els poc més de 50 metres fins a l’esplanada, on en Carletes ens fa cinc cèntims del que es tracta, bàsicament ell anirà al capdavant portant el ritme adient per fer el recorregut en unes 7 hores. Som més de 50, foto i a arrancar.
Foto de família dels de les 6 del matí...
Foto: Koala's Team
Els primers 3km pràcticament plans, encara és negre nit, després de l’escalfament primera pujada, és la més dura de la jornada, la que ens portarà fins a Sant Jeroni pel camí dels francesos.  La imatge dels frontals un darrera l’altre és preciosa. Anem pujant a un ritme suau però constant i mica en mica la claror ens permet gaudir de les clàssiques formacions de Montserrat. Ja es veu l’antena i això vol dir que ens queda ben poc per arribar. De cop i volta ens plantem al tall final de la pujada, bufa un vent fortíssim així que tornem a baixar ràpidament.

Enfilem avall, pel torrent de Santa Maria, i en un tres i no res ens plantem al pla dels Ocells, fem una aturada tècnica general, la imatge és divertida. En comptes de seguir cap al monestir, camí de l’esquerra, prenem el de la dreta, passant pel pas de Trencabarrals, que ens permet gaudir d’unes vistes precioses. Exactament no se per on passem però anem a parar pràcticament al funicular de Sant Joan, una zona anomenada pla de les Taràntules. Fem mitja volta i seguim amunt fins a trobar el camí nou, a tocar del mirador girem a l’esquerra i prenem un corriol que ens durà a Collbató, passant pel Coll de Pollegons, Artiga Baixa i acabant a la pista de la Vinya Nova.

Just al mig de Collbató, el noi que va al meu davant patina i es fot una nata considerable, ens aturem, l’ajudem, però s’ha fet mal al canell, mala peça al teler. Seguim doncs fins al primer dels avituallaments, km 17, just al peu de les coves del Salnitre. Una cerveseta, un parell de galetes, quatre llamins. Xerradeta per aquí, xerradeta per allà, un quartet d’hora mal comptat i seguim.

Ara toca pujar amunt cap a les coves i un cop al capdamunt, una mica de planejada. S’acaba ràpid i comença la que serà la segona gran pujada del dia, el camí de les Feixades. Fins ara havíem anat molt junts tots plegats, però aquí cadascú va a la seva. Com que el rellotge em fa el burro, intento anar amb gent que es coneix el circuit. La pujada ens deixa just a sobre del monestir, al pla de Sant Miquel, només ens queda baixar.

En arribar a baix, km 22, sense aturar-nos, anem a buscar el camí que puja de nou cap a Sant Jeroni, però a la meitat girem a la dreta per prendre el camí de l’Arrel, és el GR172, que ens durà directament fins a Can Massana, km 33. És un puja i baixa constant, no hi ha grans desnivells, però la pluja l’ha deixat força relliscós i cal anar amb compte. Just a mig camí la tortuga comença a treure el cap, intento aguantar fins arribar a Santa Cecília, km 27, però m’és impossible, així que quan veig un raconet prou íntim, amb fulles a ma, m’aturo buido i a seguir.

Arribo a Santa Cecília just quan surt un grup nombrós, així que m’ho prenc amb calma, esperaré a la següent colla per anar plegats. Fot un ruixat d’un parell de collons, però això és una veritable festa, aquí tothom es queda a donar ànims, i el que faci falta, als i les que estem gaudint de la pluja. A l’avituallament cares conegudes del sopar d’ahir, em pregunten si vull vi calent, si vull caldo, dec fer mala cara, però l’únic que tinc al cap és fer una cervesa, així que demano una Voll. Mentre espero la faig petar una mica. Després d’un quartet d’hora, que ha servit per refredar-se massa, m’enganxo com una paparra a en Carletes, ell es coneix perfectament el recorregut, que guia un grupet de 6 o 7.

Tornem a buscar el GR172 i gas. Aquí ens trobem una canal preciosa, on baixa l’aigua com si d’un rierol es tractés, tranquils, no arriba a cobrir la vamba, però si segueix així ja veuríem. Algun tram de roca que patina una mica, més fang fent la guitza, res que ens pugui  aturar a aquestes alçades. A mig camí de Can Massana ens cacen els que han sortit a les set, aquest tenen molta pota. Un d’ells és en Josep, aprofito per fer-la petar una mica.

Arribem a Can Massana, decidim aturar-nos el mínim i fotre el camp corrent. Aturar-se gaire fa agafar fred. Es decideix que retallarem el darrer tram, així que baixarem directament al Bruc per la pista, és més segur, tal i com està el dia. Així doncs sense temps ni per una cervesa, enfilem el darrer tall de recorregut d’avui. A dos quarts d’una arribem altre vegada a El Bruc, 36 o 37km 2.300D+.

M’havia de quedar a dinar, però tal i com està el temps, és més aconsellable fer les 3 hores de cotxe que em queden amb “llum” de dia, que no pas a quarts de quinze en plena nit. Això si, abans de marxar em firo un parell de samarretes commemoratives de la gesta, una manera de col•laborar amb el sarau, i cap a casa.

Felicitar a en Pedro i en Carletes pel recorregut que han parit, segur que torno un dia a fer-lo per gaudir una mica més d’aquesta muntanya.

A la gent dels avituallaments per aguantar la pluja i rebre’ns sempre amb un somriure, i una cerveseta.

Bé, voldria dir moltes més coses, però com sempre em passo tres pobles amb les cròniques ho deixaré aquí.

La setmana vinent canvi d’aires, toca voltar-la per feina, així que exploraré rutes noves, si no em perdo.

I diumenge 24 cursa de les Pedreres, circuit de 13 km, amb sortida a les 10 del matí als Jardins Fora Muralles, si voleu participar-hi les inscripcions valen 10€. Podeu fer-ho anticipadament durant tota la setmana a Esports Nabes o Bici Oci, el dia abans a la Mercè (de 10 a 13) o el mateix dia de 8 a 2/4 de 10.

Salut i koales!!!

divendres, 15 de novembre del 2013

Cims de Girona primer assalt...


Bon dia,

Amb quasi tota la feina competitiva de l’any feta, només em queden els cims de Girona i la pirata de Montserrat, no és qüestió de perdre el to físic, així que aquesta setmana, tal i com faré amb les que queden, em dedicaré a mantenir la pota en les millors condicions possibles, esperant que entrat l’hivern pugui calçar-me les raquetes per participar en alguna de les curses de la copa catalana. Encara que ja veurem si al final em quadra tot plegat.

Al gra, dilluns vaig decidir fer series per primera vegada en molt temps, de fet ni recordo quan va ser la darrera vegada. Així que vaig anar-me’n al carril bici i varen caure 5 de mil. He de reconèixer que no m’agrada gens fer aquest tipus d’entrenament, és avorrit avorridot, però diuen que va tant i tant bé. A veure si soc capaç de continuar-ne fent i em dona algun resultat. Ja us ho explicaré.

El dimarts al migdia ens en varem anar amb en Tapi a fer un tastet del recorregut de la que serà la 3a edició de la cursa de les Pedreres, una bonica ruta d’uns 11,5km 420D+, encara que nosaltres en fem 12 amb 440, que podeu córrer/caminar el proper 24 de novembre. Més informació a: Esports Nabes de Girona.

Sortim dels jardins fora muralles i pugem per Caputxins, anant a buscar el camí del Calvari, fem la baixada i ja som a Sant Daniel, seguim cap a la font dels Lleons i enfilem el camí de les dones, fent un extra de pujada abans d’entrar-hi. A mig camí ens enganxen en Toti i en Miquel, van a un ritme molt superior al nostre, així que podríem dir que ens passen per sobre. Avancem fins al corriol embardissat  i enfilem fina a la pista que va a Can Pol. Un cop aquí ens dirigim cap al Polvorí, baixem pel corriol que va directe al pont de la variant i encarem les trialeres de Vilaroja fins al Polvorí.  Ja al Polvorí anem vorejant el pirul·lí per pujar-lo pel dret, seguint un corriol que no està del tot ben traçat. Una mica de planer i tornem a baixar cap al Polvorí, aquesta vegada per un corriol ben net, enfilem per la pista cap al Calvari, però just abans d’arribar-hi amunt cap a Caputxins. Ja a dalt, baixada per asfalt anant a buscar la torre Alfons XII, fem la ferradura i en un tres i no res tornem a trobar-nos als jardins.

El dimecres canvi de company i horari, aquesta vegada ens trobem amb en Miquel per anar a fer una volta nocturna. Sortim a quarts de nou de Galligants i decidim resseguir el recorregut de 10km de la CMG 2013. Així doncs anem en sentit Sant Miquel, ens desviem per la terrera fins a torre Bonica, d’aquí baixem al camí de Sant Miquel i ens n’anem a buscar la font del Ferro, seguim cap al camí dels Àngels i anem a buscar la font dels Lleons, agafem la ruta que trenca a l’esquerra abans d’arribar a la plaça de la Sardana, un cop a la font enfilem cap al Cul del Món, passant per Can Sirvent, i d’aquí altre vegada a Galligants. Bonica ruta, 11km 230D+ al sac.

I dijous arriba el primer cims de Girona. A les tres quarts de 7 passo a buscar en Josep per l’aeroport de Vilobí, els dos duem la roba a sobre, però com que hem anat més d’hora de l’esperat, podem passar per casa a canviar-nos. Així que puc anar xino-xano cap al Cul del Món,  punt de sortida. Som una bona colla, més de 150 corredors i corredores amb l’objectiu, general, de pujar el més ràpidament possible a Sant Miquel, el recorregut està marcar, però no cal seguir-lo al 100%.
 
Els corredors i corredores prenent la sortida
Foto: Aniol Resclosa (diaridegirona.cat)
Abans de sortir algunes salutacions, és en aquest moment que decideixo quedar-me a tancar la cursa, no tinc ganes d’anar gas a fons, prefereixo guardar una mica de pota per dissabte. A les 8 en punt sortim, els primers disparadíssims, tot just acabem de sortir i ja treuen més de 50 metres als que anem al darrere de tot. La pujada es fa per la ruta clàssica de corriols, el primer quilòmetre quasi pla, anem a bon ritme, però a la que comença a pujar una mica, just després del pont de pedra, ja es comença a caminar. Tot i això en algun tram amb pendent molt suau es trota una mica, però a la que arribem a Can Lliure i comencem a enfilar corriols altre vegada peu a terra. Pujada fins a Can Mistaire i altre vegada una mica de trot, però a la que torna a pujar, moment en el que ja baixen els primers d’arribar, caminem fins a l’arribada. Un cop a dalt, no queda pràcticament ningú, la gent de l’organització desmuntant i poc més, felicitar-los per muntar aquest sarau gratuït. De baixada aprofito per treure les cintes baixant tot xino-xano, no costa gaire fotre un cop de ma.

Avui he recordat les meves primeres pujades a Sant Miquel, quan se’m feia eterna una ruta que a dia d’avui és un escalfament, això m’ha fet adonar que he millorat molt la meva condició física ara només queda anar-la conservant i per molts anys.

Pel que fa a la classificació, els tres primers nois han estat l’Adrià Canimas (18:35), en Sergi Bassas (18:43) i en Toti Bes (19:10), en noies hi ha hagut petits dubtes, resulta que un noi va córrer amb un dorsal de noia i es va colar per davant de les tres primeres, n’hi ha que tenen poc cap, així doncs els resultats son Anna Vinyolas (23:47), Martha Kazimierczak (24:10) i Eugènia Miró (24:20).

Divendres descans pensant en Montserrat, la història començarà aquest vespre, però això ja us ho explicaré més endavant.

Salut i amunt!!!

dimecres, 13 de novembre del 2013

Fotos: II Cursa de Muntanya de la Ratafia

Bon dia,

Aquí teniu el recull de fotos que he trobat per ara de la meva participació a la cursa.


Crec que això és pujant cap a Gatoses.
Foto: Mònica Calvet Llover
Baixant cap a Santa Victòria Sauleda
Foto: Isa Bagudanch
Arribant al parc de Sant Salvador
Foto: Quim Moreta Mascort
Gràcies a l'Isa Bagudanch, a la Mònica Calvet Llover i al pare.

Salut!!!

dilluns, 11 de novembre del 2013

Cursa de Muntanya de la Ratafia


Bon dia,

Després de la TransGavarres aquest diumenge tenia marcat al calendari la que, si no hi ha cap canvi de darrera hora, serà la meva darrera cursa de la temporada, encara que coneixent-me no ho tinc del tot clar. No és cap altre que la cursa de muntanya de la Ratafia que organitza per segon any consecutiu el Club Olímpic Farners.

Anem al gra, a les 8 del matí ens trobem amb en Josep a plaça Catalunya, avui ens acompanyen un parell d'amigues seves, l'Arantxa i la Jess, que participen al recorregut d'11 quilòmetres. En uns vint minuts cotxe aparcat i a buscar el dorsal, hi ha força cua, avui haurem d'anar ràpid o no sortim. Tot i això, hi ha temps per saludar gent de la organització, en Jordi, en Joan i en Carles, així com algun conegut, n'hi ha una bona pila, Uri, Jordi, Gerard, Narcís, etc... Quan queden menys de cinc minuts per començar tot just estic esmorzant, el ja clàssic esmorzar de cursa, beguda energètica i barreta, no se si és el millor però sempre se’m posa molt bé.

A les 9 en punt tret de trabuc i a córrer, primer quilòmetre totalment pla, el grup s’estira, però nosaltres tot i anar ràpid no ens passem del tot, això és molt llarg i avui toca gaudir no pas anar a morir. Abans de la depuradora, un corredor que va al meu costat s’entrebanca amb un roc que estava  mig amagat per les fulles i cau, entre dos o tres l’ajudem a aixecar-se, tot al seu lloc i a continuar. Revolt a la dreta i primera pujada, comença per pista, però la deixem ràpidament per encarar corriols, petit descans, i a tornar-hi, avui serà la tònica un circuit trencacames.

Després d’uns 500 metres de descans, primera baixada. Ja ens han avisat que estava tot molt sec, la cosa promet emocions fortes, doncs les patinades poden ser d’escàndol. Això primera baixada picadíssima, vaig a gaudir així que no forço en excés. Sense temps per respirar tornem a pujar, un recorregut preciós que ens porta per un laberint de roques, m’aturo a llegir algun cartell, noms com rinoceront o diamant, us poden donar una idea del que hi ha en aquest rocar, que a més a més puja dret tal i com m’agrada a mi. Deixem el rocar i continuem pujant cap a Gatoses, al darrer tram ja per pista em trobo amb l’Uri i xerrem una estona, després en Banyoles amb qui continuo xerrant i finalment corono el turó on hi ha el primer avituallament.

Quasi 7 quilòmetres per arribar-hi, pregunto als del control si tenen ratafia, no n’hi hauria d’haver, però una ampolleta petita pels més valents la troben, així que primera ratafia al sac. Tornem a anar plegats una estoneta amb en Josep, un quilòmetre i mig de baixada i pla mentider, a diferència de l’any passat intentant fugir de la pista en tot moment. Amb aquestes ens trobem amb una altre pujadeta picada, quin espectacle avui. Seguidament un tallet de pista que ens porta al darrer avituallament, encara que ara no toca, aquí hi ha en Manel, la fem petar un momentet, però ja xerrarem de tornada, serà cap al 21, ens tornem a trobar ràpidament amb en Josep. Acabem de pujar una miqueta i a baixar s’ha dit, primer per un corriol preciós amb roques i salts, per acabar per pista, un cop al fons de tot una altre pujadeta d’anar-hi. Avanço a bon ritme cap a l’ermita, on hi ha un grup d’escoltes animant els corredors. Darrera apretada fins al Castell i avituallament, segona ratafia al sac. Aquí m’hi trobo l’Arantxa, que em comenta la duresa del que s’estan trobant.

Sortim amb en Josep enfilem fins a trobar el trencant on es separen les dues curses, ens esperen un parell de quilòmetres de baixada gens difícil, no acaba de ser pista però tampoc és un corriol estret i mal parit, abans de la pujada a roca Guillera. El tram de pujada és totalment nou, han substituït una gran part de pista per una pujadeta picada espatarrant. Exigent al 200%, en alguns punts un xic exposada, però amb seny no hi ha perill. Les Sense Ultra responen prou bé, però avui hagués estat un molt bon dia per les SpeedCross o unes FellCross. Abans de la tartera ens espera una estoneta de descans amb desnivell poc pronunciat que, estant en bones condicions permet avançar moltes posicions.

I ja hi som, comença la tartera. Primer una aproximació picada menys rocosa, però en un tres i no res pedra, pedra i més pedra. Hi foto la directa i apreto les dents, això pica, però m’encanta. En arribar a dalt de tot m’esperava un bon got de ratafia, però no aquest any l’avituallament és a baix a Santa Victòria de Sauleda, en comptes d’anar-hi a més córrer, em prenc el meu temps per apreciar les vistes, espectaculars. Ara si, no m’hi entretinc més i cap a Sauleda. Primer un tram de baixada una mica brut i pista pisteta fins a l’avituallament. Com no pot ser d’una altre manera tercera ratafia al sac, la cosa promet.

Una mica de xerradeta i a seguir. Continua baixant fins arribar a la darrera pujada, curta però intensa. Una mica de pla fins a l’avituallament, moderadament en baixada, vaig força embalat, no sembla que estiguem al quilòmetre 21, però si, aquí al davant hi tinc la carpa de l’avituallament. Saludo en Manel, quart got cap dins i comentem la jugada per pair una mica el trago. Queden uns cinc quilòmetres, encara que em diu que son 3 i mig, objectiu baixar de 3 hores, així que gas, gas i gas.

Primer un tram molt corrible, la ratafia fa moviments estranys a l’estómac, sort que arriba el darrer repetjó que em permet recuperar l’esma. Un cop acabat, una trialera d’aquelles que fan venir trempera, li’n diuen el “Dragon Kahn”, senzillament espectacular. Em deixo anar i gaudeixo al màxim de la baixada. Es creua la pista de Farners i a seguir per corriol. Esperono el noi que duc al darrere per intentar baixar de 3, però és pràcticament impossible, hauríem de volar.

Arribem a la riera de Sant Salvador, escassos 500 metres i l’arribada. Em trec la samarreta, dits al cel i estelada intrèkkidda al vent. Crono aturat en 3 hores 3 minuts i 4 segons.

Got de ratafis, cerveseta i entrepà de botifarra, es pot demanar més????

Agraïments i felicitacions.
Com sempre començaré felicitant a tots els i les que han participat a la cursa. Menció especial per en Josep i l’Uri amb qui he rodat una bona estona.

Al guanyador i guanyadora de la llarga, en Toti Bes i l’Adriana Grosu.

Seguiré amb tota la gent del club Olímpic Farners, us heu superat, els canvis al recorregut, tot i les dificultats, molt adients. Encoratjar-vos a seguir així, hi ha molt per explorar i oferir en aquestes muntanyes.

Agrair com sempre la presencia a l'arribada dels pares i la Sílvia, encara que aquesta vegada un problema logístic ha impedit les fotos a l’arribada, moltes gràcies!

Material.
Només destacar que avui les Sense Ultra han tornat a triomfar. En un terreny molt exigent s’han comportat fantàsticament bé.

Valoracions personals.
Competitivitat, és una paraula que hauria de posar un xic més amunt al meu diccionari particular. Està bé prendre’s alguna cursa per gaudir-ne, però de tant en tant deixar-ho tot podria ser una opció. Encara que no tinc clar que gaudís tant com ho vaig fer ahir. Un difícil equilibri.


La setmana vinent una miqueta més, dijous cims de Girona i dissabte la marató pirata de Montserrat. La temporada s’acaba, però els Pirineus ja comencen a estar enfarinats.

Apa doncs,

Salut, herbes i fermentats!!!!

dissabte, 9 de novembre del 2013

Setmana variada...

Bon dia,

De mica en mica va quedant menys per tancar la temporada, per començar aquest diumenge la cursa de la Ratafia. segona edició, circuit millorat i endurit, al costat de casa, esperem que mica en mica vagi creixent, continuaré amb els Cims de Girona, també segona edició, 3 sortides nocturnes per fer més gran l'ambient de curses de muntanya que es respira per casa i per acabar, o entremig, la marató pirata de Montserrat, cinquena edició, una festa de córrer per muntanya en un entorn llunyà que tinc ganes de conèixer una mica. Però ara toca explicar-vos la setmana.

Per coses de la feina, viatge llarg a Galícia, sortia el dilluns al migdia cap a l'aeroport i arribava tard a l'hotel de Corunya, a més a més amb sopar de feina, així que sortida impossible, dimarts més del mateix, amb un trasllat Corunya - Vigo, quasi dues hores de cotxe, que em van deixar poques ganes de moure'm de l'habitació, ja em va anar bé per recuperar una mica després de TransGavarres.

Ara dimecres, tot i dormir poc, acostumar-se a canviar de llit i que et passin a buscar a quarts de set del matí no ajuda massa, vaig anar a fer una volteta. Tenia intenció d'anar-la a voltar pel Monte Alhoya, amb l'Alto de San Xulián com a punt més alt amb 629 metres, totes les rutes que trobava a Wikiloc implicaven un mínim de 25 quilòmetres, fer-los de nit, amb pluja i en territori desconegut complicaven la cosa, així que vaig buscar altres coses. Al final vaig trobar el track de la Senda dos Humedais.

La Senda dos Humedais és un recorregut d'uns 8 quilòmetres que transcorre per les Gándaras dé Budiño, des de l'hotel l'enganxava en escassos 100 metres, així que gas. Combina trams d'asfalt amb trams de pista i algun tall de corriol proper a riu o riera, no us ho se dir del cert doncs tot i el frontal, la pluja feia que en prou feines m'hi veies. El recorregut és bonic, ara no us l'aconsello fer si porta tres dies seguits plovent, en comptes de transitar per zones humides, semblava ben bé que estigues al mig d'uns aiguamolls, amb aigua fins als turmells. Es passa per algunes construccions on hi ha cartells indicatius, fins i tot comparteix alguns trams amb el camí portuguès de Sant Jaume. El resultat les vambes xopes i altament enfangades, impossible sortir el dijous, ja em va anar bé.

Així que saltem directament al divendres, vol de tornada i arribada a casa al migdia. Tenia ganes de fer una volteta per Sant Daniel, així que em vaig calçar les minimus i a córrer. Sortida cap a la font dels Lleons, per enganxar la Kamikaze de pujada, un cop a dalt una mica de pla i a continuar pujant cap a Can Pol, baixada pel corriol embardissat per trobar el camí de les Dones. En arribar a la cadena en comptes de buscar la pista trenco a l'esquerre per fer un puja i baixa, i encarar l'ecosistemes 1. Un cop a la font dels Lleons, allargo el recorregut i el desnivell anant fins a la del Ferro, baixo fins al camí de Sant Miquel, amb una petita variant, Cementiri de Sant Daniel, Galligants i a casa. 15km 430D+.

Saltem al dissabte, com que treballo i he aparcat molt bé el cotxe, decideixo anar-hi en bicicleta. Circuit 100% asfalt de Girona a Sant Dalmai, fet xino-xano. Uns 15 a l'anada i 15 a la tornada, sense massa història, recta de Mas Xirgu, Vilablareix, Aiguaviva, encreuament d'Estanyol, Volcà de la Crosa i Sant Dalmai.

Això és tot, dilluns ja us explicaré com ha anat la ratafia, la cursa no ho sé, però de glops no en faltaran pas!!!!

Salut i herbes fermentades.

dijous, 7 de novembre del 2013

Curses: Cims de Girona i Marató de l'Ardenya

Bon dia,

Arriba el final de temporada i amb ell les darreres recomanacions de l'any.

La primera és de les que agraden, de la ma d'Esports Nabes i Klassmark arriba la segona edició de la lliga nocturna Crono Cims de Girona.


Repetint el format de l'any passat, es tracta de pujar el més ràpidament possible amb el frontal al cap tres cims del Gironès. El primer Sant Miquel, serà el proper dijous 14 de novembre a les 8 del vespre a les escales de la catedral, el segon els Àngels el 28 de novembre a les 8 del vespre a Galligants i finalment Rocacorba el 12 de desembre a les 8 del vespre a la pedra del camí d'Adri, per acabar el mateix 12 de desembre hi haurà un soparet amb entrega de premis i sorteig de regals.

Tot, menys el sopar, gratuït.

Trobareu més informació a: http://cimsdegirona.wix.com/2acronocimsdegirona

L'altre és la quarta edició de la marató de l'Ardenya organitzada per l'A.E. Matxacuca.

Un nom que engloba quatre formats de cursa, pels més novells o amants de la velocitat, la cursa popular de 10km sense caràcter competitiu, la segona en distància és la mitja marató, la prova reina és la marató i pels i les amants de la ultra distància la marató i mitja. A mesuéra que s'afegeixen quilòmetres a la cursa també desnivell i dificultat, però alhora podem apreciar molt més l'entorn on es realitza.

Tot plegat es celebra el diumenge 7 de desembre, just d'aquí a un mes. Així que encara hi sou a temps per participar-hi.


Més informació a: http://maratoardenya.matxacuca.cat/

Salut i curses!!!!

dimecres, 6 de novembre del 2013

Compartint coneixements…

Bon dia,

Un parell o tres de mesos enrere us vaig comentar que un company Intrèkkid, en Tapi, em va demanar ajuda per tal de preparar la Cursa de Muntanya de Girona d’enguany, ja sabeu el que dic sempre, jo tot el que he aprés ha estat a base d’hòsties o sigui d’assaig error, i encara continuo equivocant-me i ho seguiré fent tota la vida, no tinc cap títol ni estudi que sustenti la meva forma d’entrenar, simplement a base de fer-ho em vaig coneixent millor i adapto els entrenaments a les sensacions i possibilitats del dia a dia.

Tot i això, no em va costar massa acceptar la proposta, però advertint-lo del que hi havia, així que al final li vaig definir un pla d’entrenament, bàsicament quins dies era convenient anar a córrer, per on i de quina manera, quins tocava fer descans per no carregar massa la pota, etc... El varem revisar un parell de vegades, així hi podíem introduir la participació a la cursa del Carrer Nou, una cursa de 10 quilòmetres pels carrers de Girona que enguany arriba a la 35ena edició, per finalment obtenir alguna cosa amb cara i ulls que li servis com a guia.

Mitjançant http://www.strava.com he pogut anar fent seguiment dels seus entrenaments, i, fins i tot, l’he pogut acompanyar en una de les sortides, si no fos pels horaris poc coincidents segur que n’hauríem compartit alguna altre. Els he analitzat una mica i li he proposat alguns canvis a l’hora de traçar les rutes d’entrenament, sempre intentant que el seu rendiment millorés, evidentment.

Li he resolt dubtes sobre molèsties, inevitables quan s’incrementa la càrrega de treball, encara que sigui de manera progressiva, passar d’entrenar un parell o tres de cops per setmana i aturar-se en sentir dolor a entrenen 3 o 4 dies per setmana i acceptant el dolor com a mal necessari, saber diferenciar-lo d’una lesió, etc... això gràcies al contacte pel correu i WhatsApp, no era cosa de posar quilòmetres en un calendari i desentendre’m. Si és fa una cosa s’ha d’intentar fer el millor possible.

A la vista dels entrenaments el seu rendiment ha millorat substancialment, com a mínim els temps  en trams així ho diuen. La Cursa del Carrer Nou s’acosta, queden justament 10 dies, la darrera vegada que varem parlar ell no les tenia totes, dubtava si arribaria massa carregat a la cursa per rebaixar els temps d’anys anteriors, però sincerament crec que, si no pateix cap contratemps, està preparat per acostar-se als 45 minuts.

Em puc equivocar, veient les coses des de fora es perden molts factors, però tinc aquesta sensació, que d’altra banda li serviria com a injecció de moral de cares al 3 de novembre.

Per ara això és tot, en deu dies continuaré escrivint aquest post per veure si anava errat o no.

No em vaig equivocar de massa, va ser capaç d’aturar el crono per sota dels 47 minuts, 46:46 per ser més exactes, rebaixant de molt el millor dels temps que havia fet amb anterioritat en aquesta cursa.

Només quedaven un parell de setmanes per la Cursa de Muntanya de Girona i el neguit anava en augment, tampoc hi va ajudar un gran fail en la sortida que havia de fer per reconèixer la cursa, així que just una setmana abans, vaig acompanyar-lo juntament amb en Josep i en Francesc a fer el reconeixement de la zona desconeguda on s’havia mig ensorrat. Després d’això setmana de poca càrrega per intentar arribar en les millors condicions possibles al diumenge.

Finalment aquest diumenge era el dia marcat en vermell al calendari, i la veritat és que el resultat ha estat plenament satisfactori.  No només va acabar la cursa sinó que ho va fer en un molt bon temps, 3:12:23. Al seu bloc podeu llegir la crònica: http://tapiolet.blogspot.com.
 
En Tapi a l'arribada de la CMG.
Foto: Sílvia
Només em resta felicitar-lo, encoratjar-lo a buscar noves fites i oferir-me pel que faci falta.

Pel que fa a mi, l’experiència m’ha agradat, he aprés coses, la frase aquesta de “no tot és físic ni mental, si no sentimental” segurament té més de cert que de conte de fades, a vegades un mateix no és plenament conscient del que millora fins que els del voltant no li ho fan veure i mira que acostumem a ser molt fills de puta i només sabem cantar les errades però gairebé mai aplaudir els encerts.

No se si hi tornaré, doncs no m’ofereixo obertament per aquestes coses, però segur que si algú tira un cable seré a l’altre banda per agafar-lo, falcar-lo i tenir cura que no es desprengui.


Salut i amunt!!!!

dimarts, 5 de novembre del 2013

Fotos: Transgavarres 2013

Bona nit,

Tal i com he publicat a l'entrada d'aquest migdia, ara és l'hora de passar les fotos.

Primer de tot les que va fer la Sílvia a l'arribada, hi ha fotos meves, dels Intrèkkids, d'en Marc i amics i finalment dels primers de la TransGavarres. Les he pujat a mida original sense retocs, si les feu servir poseu-hi referència a l'autora (Sílvia Suñer), gràcies.

Unes mostres de les que em va fer a mi:





Les trobareu totes al següent àlbum.
https://plus.google.com/photos/114043811714063798739/albums/5942879531378172001


Fotos oficials:

Aquestes son les que em va fer l'Oriol Batista, a les que cal afegir les que he penjat al post de la crònica.
Puig d'Arques
Tallafocs línia elèctrica dels Àngels
Tallafocs línia elèctrica dels Àngels
La resta de fotos de la TransGavarres de l'Oriol Batista, les trobareu al següent enllaç.
https://plus.google.com/photos/103244184236515570159/albums/5942531577292972417


GUILLEM CASANOVA. Cmg 10k.
https://plus.google.com/photos/104495812950922521702/albums/5942120619718719985

GUILLEM CASANOVA. Cmg 18k.
https://plus.google.com/photos/104495812950922521702/albums/5942419914556934161


GUILLEM CASANOVA. Cmg 26k.
https://plus.google.com/photos/104495812950922521702/albums/5942348859478878689


BOOKEH STUDIO. Fotos CMG Arribades. 18k,26k i Transgavarres.
https://www.facebook.com/media/set/?set=a.652560884783626.1073741838.551801951526187&type=1


BOOKEH STUDIO. Fotos CMG.
https://www.facebook.com/media/set/?set=a.652088661497515.1073741835.551801951526187&type=3


BOOKEH STUDIO. Fotos CMG Photocall.
https://www.facebook.com/media/set/?set=a.652092274830487.1073741836.551801951526187&type=3

BOOKEH STUDIO. Catedral Sprint.
https://www.facebook.com/media/set/?set=a.648470715192643.1073741834.551801951526187&type=3 

Espero que us trobeu en algun lloc, hi ha molt per triar i remenar.

Salut!!