Provant les Dynafit Feline Superlight

Bon dia,

Aquesta setmana Esports Nabes m'ha deixat unes Dynafit Feline Superlight per exprimir-les una miqueta i poder fer una valoració. Al següent enllaç, http://www.esportsnabes.com/ca/noticies/test-dynafit-feline-superlight-per-cmb/, podeu veure'n un resum més concret.

Ha coincidit que he estat de viatge per feina i una part de les proves han estat fetes a Les Rodanes, una zona muntanyosa a cavall de Vilamarxant i Riba Roja al País Valencià.

Però anem poc a poc, el dilluns al migdia vaig passar per Can Nabes a comprar unes malles 3/4 i una gorra, moment en que em van entregar les vambes, i en arribar a casa varem anar a fer la volta amb la Sílvia. El circuit que varem fer va ser el mateix que la setmana passada, però aquesta vegada a l'inrevés i amb una temperatura més suau. Sortint de Pont Major cap al pla de Campdorà, una zona que podríem considerar com si fos pista forestal, la pujada cap a Campdorà de dalt carretera asfaltada, tret d'un petit corriol un xic humit, la baixada a Pont Major per un corriol força brut i la planejada fins a casa altre vegada per asfalt.

El comportament de la Superlight l'esperat, doncs ja les havia provat un any enrere, els trams de pista i asfalt massa dures, al corriol humit una tracció fantàstica i la baixada encara millor.

El dimarts al matí vaig encaminar-me d'hora cap a València, vaig fer el registre a l'hotel, em vaig canviar i cap a Vilamarxant per fer una nova prova per Les Rodanes. La zona de Les Rodanes és seca i molt pedregosa, i el recorregut que vaig fer consistia en dues pujades a la Rodana Gran, punt més alt amb 345 metres, i un acostament a la Rodana del Pic, per començar la primera pujada a la Rodana Gran per un corriol pedregós amb algun tram amb sorra fina, un cop a dalt baixada per un tallafocs impracticable, seguit d'un corriol compacte amb força arrels i per tancar la baixada una mica de pista forestal. Segueix per la pista amunt fins a trobar un corriol de pujada que em durà a una carena ampla molt pedregosa, baixada força neta i de nou pujada cap a la Rodana del Pic, corriol amb arrels i pedra, un descens ple d'arrels però gens pedregós em porta a la zona de les trinxeres, un corriol totalment corrible que enllaça amb una pista, quan la deixo entro en un altre corriol puja i baixa zero tècnic que em porta fins a la segona pujada a la Rodana Gran, un mur de pedra gens corrible, un cop a dalt, descens pel mateix lloc de la pujada inicial.

El comportament de la Superlight ha estat molt bo, la tracció als corriols relliscosos, la protecció que dona per totes bandes i la alta subjecció, al meu entendre son els tres punts que s'han tingut més cura en el disseny d'aquesta vamba. En els trams més corribles, zones de pla no massa abundants en aquesta ruta, topem amb l'elevat pes, uns 300 grams pel 43 que estic provant, no és una voladora.

El dimecres al migdia altre vegada cap a Les Rodanes, amb la intenció de fer la ruta del dimarts a l'inrevés, però en arribar al tram de pista després de la baixada rocosa de la Rodana Gran, m'he trobat uns corredors amb els que he estat una estona rodant, un parell de quilòmetres de pista, que m'ha portat a la zona de cresta del dia anterior, retallant uns quatre quilòmetres, que faig en sentit contrari. Finalment l'acostament per la segona pujada a Rodana Gran, que vaig fer pel tallafocs, ha estat per un tram de corriol força pedregós, finalment baixada de Rodana Gran per el mateix lloc que havia pujat al començament.

Les sensacions de la Superlight molt millors que els dos dies anteriors, segurament en perfeccionar la subjecció de la vamba al peu. Destacar que he apretat més baixant i no he tingut cap problema de tracció, sempre que volia frenar un xic o canviar de direcció bruscament he rebut una molt bona resposta.

Per tancar les proves no podia faltar una ruta clàssica, un puja i baixa a Sant Miquel, en aquest cas amb nocturnitat. Així doncs dijous al vespre, en arribar de viatge, vaig enfilar el corriol de la Decsa, vaig creuar la variant i amunt pel camí més directe a Sant Miquel, passant per la Font Martina, la baixada pel camí directe a Sant Daniel, per tancar una mica de pla Pedret amunt cap a Pont Major.

Vaig quedar sorprès amb el ritme que vaig poder portar al tram final, dos quilòmetres d'asfalt per sota de quatre, amb un calçat que no està pensat per això i sense cap molèstia, el que em fa veure que l'adaptació en quatre sortides ha estat espectacular. Pel que fa a les zones més tècniques, el fet de sortir de nit incrementa els contactes amb les pedres, però els reforços que incorpora minimitzen les conseqüències, en pujada la tracció que ens donen els seus llargs tacs deixen en un no res les patinades fruit de la poca visibilitat. A la baixada vaig intentar apretar i no vaig tenir cap problema, la confiança que donen amb la seva adherència van tenir com a resultat la segona millor baixada que he fet mai segons strava, i això que la vaig fer de nit!

Això és tot, arriba el cap de setmana de la CMG on faré una mica de seguiment dels companys Intrèkkids!

Salut i panteres!

Diferents investigacions...

Bon dia,

Aquesta ha estat una setmana desigual, d’entrada després d’un cap de setmana de descans, no massa habitual, el dilluns al migdia ens en varem anar a fer una volta amb la Sílvia. Varem sortir en direcció al camí de la Decsa a Campdorà, un cop a dalt, varem enfilar cap al nucli de Campdorà, passant per l’església i el castell, per acabar arribant al pla i enfilar cap a Pont Major passant paral·lels al Ter.

El dimarts varem programar una sortida nocturna amb els Intrèkkids per realitzar el recorregut de 18km de la CMG, vam ser quatre, en Josep, l’Oriol, en Peio i jo. Sortint del Cul del Món, varem enfilar cap a la Riera de l’Onofre i el seu famós mur final que ens va portar als peus de Puig Estela, baixada fins a Can Lliure per tornar a pujar, aquesta vegada cap a Sant Miquel. El següent tram ens encaminava a les mines del nen Jesús, d’aquí a la pista de Celrà on en Josep es va desviar per qüestions horàries, de la pista varem anar a trobar el camí de Puig Estela a la carretera dels Àngels i d’aquí cap avall per tancar el circuit. Una molt bona sortida amb millor companyia.

Salt del Timbarro
Foto: Internet

Per tancar la setmana el dimecres vaig anar a fer noves exploracions per  la zona de Sant Medir i Can Catofa. El més destacat vaig acostar-me a veure el Salt del Timbarro, fent un petit desviament, un pas alternatiu al tallafoc, que em va portar per una zona edificada i amb espai de picnic inclòs, no se si públic o privat, i per acabar una visita a la font del molí d’en Xuclà, del que destacaria el seu gust fèrric.

Tant dijous com divendres vaig fer descans, un dia previst i l’altre inesperat, coincidint amb el primer divendres de Fires creuar Girona va ser quasi impossible i no em quedava temps per anar a fer la volta.

Dissabte varem fer una petita excursió amb el bitxo, ara que comença a voler caminar una passejada mig en braços mig aguantada per anar de Santa Elena a Sant Pere de Rodes, jugant amb les fulles, les pedretes, formigues  i tot el que es movia.

Amb el bitxo a Sant Pere de Rodes...

Per tancar la setmana sortida llarga diumenge al matí. Com que érem a Palau-saverdera, sortideta per la muntanya de Palau i voltants. Per començar a buscar el camí de la Roja, un cop a la sureda d’en Bach, em desvio del camí i creuo la riera per on puc per tal de trobar un camí alternatiu, me’n surto i acabo arribant a l’antiga Pedrera, on empalmo amb la ruta dels dolmens de Mas Isach. Un cop a Mas Isach, m’encamino cap a Vilajuïga, passant primer per Pau, abans d’arribar al celler Espelt, enfilo amunt cap a unes torres elèctriques.

A partir d’aquí a l’aventura, vull provar de carenar fins a Mas Ventós, per començar una mica de grimpadeta per roques, res de l’altre món, un cop a dalt de tot, es mig intueix un camí que en algun moment hi ha hagut, ple de bardisses, amb les conseqüents esgarrinxades, doncs es va perdent i recuperant. Un cop a l’alçada de Pau, el camí és molt més clar, la presència de cartutxos m’indica que el mantenen els caçadors de la zona. Vaig seguint i tres quilòmetres després de la grimpada inicial em trobo a l’encreuament del camí de la creu Blanca amb el de les Penyes, em decideixo a pujar a Mas Ventós per aquest segon.

Un cop a Mas Ventós, trec el telèfon i comento si baixo o no cap a Palau, com que tinc via lliure, enfilo el coll de Mosquit amunt fins a Sant Salvador de Verdera. Per tancar la ruta baixo cap a Sant Pere de Rodes, segueixo cap a Santa Elena i torno a passar per Mas Ventós, on enganxo la pista cap a Sant Onofre, a mitja baixada em desvio per la ruta de la Fontasia i finalment a casa.

La setmana vinent viatge de feina cap a Valencia, això vol dir visita a Vilamarxant per rodar una mica i acabar d’afinar la pota per la Ratafia. I el cap de setmana tenim la CMG on tinc dues opcions, col·laborar o fer de "pacer" dels Intrèkkids.

Salut i investigacions!!!!!!

Tastant l'entorn dels Monegros

Bon dia,

La setmana va començar amb un parell de dies de descans, a casa encara estàvem un xic enfeinats, i em va anar prou bé. El dimecres em tocava viatjar per feina, així que visita indispensable a wikiloc per buscar rutes, aquesta vegada prop de Saragossa, en vaig trobar unes quantes amb La Puebla de Alfindén, a les portes dels Monegros, com a punt de partida, així que hi vaig buscar l’hotel.

A primera hora del dimecres sortia de Pont Major amb la intenció de fer una ruta abans d’anar a treballar, després d’unes quatre horetes de cotxe. Em vaig decidir per una de llarga, el punt de sortida a 500 metres de l’hotel, creuar l’autopista per sota i a enfilar corriols. Al començament les clàssiques muntanyetes pedregoses i trencacames amb Alfajarín com a objectiu, és un terreny interessant puja i baixes constants que et treuen l’alè, com a curiositat el recorregut passava per sota el toro que es veu des de l’autopista, per continuar cap a una ermita propera. Un cop a l’ermita el terreny canvia, primer una pista emporlanada en baixada que em porta a una pista forestal que ja no deixaré en uns 20 quilòmetres. Em va anar bé fer una tirada llarga, però massa pista pel meu gust sota una calorassa empipadora.

L’endemà abans de dinar vaig decidir-me per una altre ruta, aquesta vegada més curteta en previsió de menjar molta pista. Vaig fer un parell de turons molt ben parits, el primer “camp a través”, però el que em va agradar de debò va ser el segon, una pujada empinada com una mala cosa després d’un seguit de puja i baixes, la resta molta pista i alguna retallada pel dret per estalviar-la. Dos entrenaments diferents, per trencar amb la monotonia habitual.

El divendres tornada cap a casa, però en arribar vaig anar a voltar-la una cosa curta i ràpida. Sortida cap al pla de Campdorà per pujar fins a l’església, seguint cap a Torre Bonica, pujada a Montjuïc i baixada cap a Pont Major, una bona manera d’estirar les cames després de quasi 400 quilòmetres de carretera.

El diumenge vaig anar a veure la sortida i l’evolució de la cursa del carrer Nou, l’ambient impressionant, com sempre en les clàssiques de la ciutat. Felicitar els Intrèkkids participants, en Txema preparant-se per la Beobia amb un temps impressionant i en Josep amb un gran temps aguantant la forma per la CMG.

El cap de setmana descans que l’any encara no s’ha acabat i cal guardar la pota pel que ve. Per començar el repte Montigalà Esports Nabes-Wikiloc, una ruta directe de Sant Daniel al cim del Montigalà, continuant amb la III Cursa de Muntanya de la Ratafia de l’Olímpic Farners i tancaré amb la tercera edició dels Cims de Girona, després de descartar la 4a edició de la cursa de les Pedreres per problemes d'agenda.

Salut i canya!!!!!!!

De ruta amb el Nabes Team...

Bon dia,

Aquesta darrera ha estat una setmana de descans, però el més sorprenent és que he estat capaç de passar-me set dies sense ni tan sols pensar en anar a córrer. Tot això ha estat gràcies que a casa hem passat una setmana d’hospitals i m’ha quedat el temps just per pensar en passar una estona per la feina, menjar i dormir, la resta hospital i llocs per l’estil.

Un cop tot això deixat enrere, amb resultat desigual, ahir diumenge em vaig apuntar a una sortida del Nabes Team, gràcies Tapi per passar la info. Érem una quinzena, amb en Josep, en Lluís, en Toni, en Pere, en Francesc, en Joel, en Miquel, l’Albert, entre d’altres. La intenció era fer un tastet a una ruta acabada de sortir del forn, la via més directe per anar de Sant Daniel a Montigalar.

Ens trobàrem a dos de vuit del matí al Cul del Món i a tres quarts varem enfilar amunt. Per començar anem a buscar Can Sirvent, un cop aquí a la dreta cap a buscar el pont que creua la variant i ja amunt fins a trobar la carretera dels Àngels.

La creuem i enfilem un seguit de corriols de baixada nous de trinca, obra de Matas & Toni desbrossades, que escurcen les giragonses de la pista forestal que va baixant. Un cop al fons de tot, una mica de pla per estirar les cames i a fer avituallament a la font de Les Núvies, que per la meva sorpresa porta aigua, encara que no massa.

 

Ruta complerta.
Font: Strava Lluís Aurell

Ara a enfilar amunt per un altre corriol, pendent de millores, que ens portarà a una pista que ja tira sempre amunt fins a la carretera de Sant Mateu als Àngels. En aquest punt em va tocar fer mitja volta, la resta va seguir cap al cim de Montigalar, un tram de pista fins a empalmar el corriol que baixa avall des de la pista i al km 8 ja enfilo el camí clàssic dels Àngels. No vaig provar a desfer camí per perill seriós de perdre’m.

Una molt bona ruta que caldrà tancar un altre dia, felicitar als artífexs.

Salut i cames!!!!!!

Trepitja Garrotxa Ultra: Una mitja, crònica i quatre fotos...

Bon dia,

Després d’una setmaneta de molts embolics, finalment he aconseguit trobar prou forats per acabar d’escriure la crònica de la Trepitja Garrotxa, com que han passat força dies també hi haurà alguna que altre foto, que n’he trobat un munt la resta més endavant.

El dissabte sonava el despertador a dos quarts de sis, amb tot a punt, després d’uns canvis en el material degut a la bona previsió meteorològica, només calia vestir-me, agafar la bossa i arrencar cap a Oix, punt d’inici i final de l’aventura. Hi arribava a tres quarts de set, tot i anar-hi amb la calma, temps de sobres per recollir el dorsal i la bossa del corredor, fer un cop d’ull a la zona de sortida, un petit esmorzar i a esperar el tret de sortida, avui és un tret de debò, un caçador escopeta en ma a punt per donar la sortida.

La sortida és a les 8, però al final sortim un minutet més tard després d’un emotiu minut de silenci, en aquests moments sempre et ve al cap algú o altre. A les 8 i un minut, gas i amunt. Surto al final de tot, fem una volta per estirar el grup i a pujar. Els primers dos quilòmetres per carretera, un cop la deixem comencem per un corriol però ràpidament empalmem amb una pista forestal, fins arribar a una ermita, no en recordo el nom, sense grans rampes es pot anar fent a bon ritme. La baixada comença de molt bon fer, però a la que anem baixant el terreny està més humit i cal anar amb més compte però sense cap contratemps, majoritàriament per corriols.

Al voltant del km 10 la gran sorpresa del dia, de fet ja ens havien avisat, després de les pluges del darrers dies el Llierca porta un bon ample d’aigua i cal creuar-lo. És un tram de poc més de 30 metres amb aigua per sobre genoll, en arribar-hi se’m passa pel cap tirar pel dret, però al final em trec les vambes, creuar, assecar peus i a continuar. Hi he invertit cinc minuts ben bons, però com que queda molt per endavant no ve d’això. Deixem el riu i en un quilòmetre ens plantem al primer avituallament a Sadernes. Molt bon ambient, tothom molt atent, un gràcies i a continuar cap a Tortellà.

Creuant el Llierca
Foto: Lluís Lopez

El primer quilòmetre i mig per carretera fins agafar un desviament a l’esquerre havent de creuar de nou el riu per una zona quasi sense aigua, i quan dic quasi és perquè toca mullar-se una mica els peus, si ho arribo a saber tres quilòmetres abans m’estalvio el posar i treure calçat. Ara venen un parell de quilòmetres molt bonics, i corribles, paral·lels al Llierca flanquejats per les muntanyes, fins a trobar una pista forestal que acabarà esdevenint una carretera asfaltada que ens durà a Tortellà. Segon avituallament tant ambient o més que al primer, una aturada ràpida, un nou gràcies i a continuar.

Sortim de Tortellà cap a Beuda, aquí comença a gestar-se el meu fail. Els primers tres quilòmetres asfalt, és planer i es pot córrer, però es fa molt pesat. Deixem l’asfalt i ens posem en un bosc mig per pista mig per corriol, ho recordo vagament. Fem uns tres quilòmetres per aquest terreny i altre vegada tres quilòmetres de carretera fins a Beuda. Ha estat un tram molt dur psicològicament, no estava preparat per tanta carretera, en els primers 27 quilòmetres més del 33% asfaltats. Però arribo a Beuda amb bones sensacions, confiat que l’asfalt s’acabava i trobar-t’hi en Jordi i en Tapi renova els ànims. A l’avituallament una mica de tot, fins i tot un embut petit per omplir millor els soft flask, molts voluntaris per fer un cop de ma. M’hi aturo més del necessari, bé, el temps de fer la cervesa que m’ha dut en Tapi tot xerrant una estona. Els comento lo de l’asfalt i em diuen que tranquil que quasi no en queda, ho encerten a mitges. Després d’un quartet d’hora un moltes gràcies i a continuar.

 

Ambient a Beuda.
Foto: Judith amb H

El següent tram em portarà de Beuda a Lliurona. Comença amb la pujada a El Mont, uns cinc quilòmetres sempre amunt amb un parell de trams de carretera inevitable, ja és obsessió, la calor ha començat a entrar i tenint en compte el que queda per endavant m’ho agafo xino-xano gaudint del paisatge, però sense adormir-me.

Camí del Mont
Foto: Gemma Serra

Al arribar a dalt, una mica de baixada per estirar les cames, però dura poc i fem un petit repetjó, en aquestes em trobo en Josep Antoni, la fem petar un momentet i en dir-li que s’havia acabat l’asfalt em diu “ja veuràs”, no se’m posa massa bé. Ens acomiadem i acabo d’apretar una mica fins a dalt. La baixada molt guapa, però de cop em trobo de nou en una carretera, aquesta vegada emporlanada, és només un quilòmetre i mig, però s’entravessa, deixem la carretera i entrem a una pista que ens durà al nucli de Lliurona, d’aquí una mica de corriol per arribar als Amorriadors.

Arribant als Amorriadors
Foto: Moi Soler

En arribar em tocava primer de tot plantejar-me què fer, així que em vaig treure la bossa i em vaig estirar a la gespa a mirar el cel. Calia valorar totes les opcions, però escoltar un dels voluntaris comentar: “ara ve un bon tall de carretera”, em va treure de dubtes ràpidament, a Talaixà en comptes de seguir cap a Comanegra, agafaria el recorregut de la “curta”. Amb aquestes perspectives vaig ràpid a l’avituallament, menjo alguna cosa, omplo bidons, agraeixo el tracte i a pasturar.

El bon tall de carretera, son uns quatre quilòmetres de porlant, molt  corribles en ser en baixada, però no em ve de gust, m’imaginava una altre alta Garrotxa. Quan deixem l’asfalt i entrem a la pista forestal les cames sembla que revifen, faig quatre gambades, però s’acaba i entrem de ple en un bonic corriol que ens durà fins al coll de Bassegoda. Aquí a l’avituallament m’ho agafo amb calma, no necessito descans, ja fa estona que no corro però sempre és maco aturar-se i animar els que ens ajuden durant la cursa. Bé, no m’hi puc quedar més estona que també estaria bé arribar a casa a una hora raonable. Un moltes gràcies i a continuar.

El que ve ara és el tall més bonic de la cursa, comença amb un tram molt petit de pista, però ràpidament entrem a menjar corriol, tot de baixada, començo a animar-me i canviar el xip, potser si que s’ha acabat la carretera i ara comença lo bo, però el cervell ha decidit que això s’acaba a Talaixà i m’indica que deixi de córrer amb una punxada al bessó, és un dolor lleu, però que mica en mica es va agreujant, així que he de deixar-ho i caminar, em passaré dos dies amb la zona ressentida. La baixada acaba a Sant Aniol d’Aguja, una zona molt bonica que em porta a una pujada encara millor. El bessó es va queixant, però em permet caminar prou bé i sobretot apreciar el paisatge, realment això és molt bonic, aquesta és la cursa que m’esperava, llàstima que hagi arribat tant tard.

La pujada s’acaba i arribo a Talaixà, en arribar aviso que en comptes de continuar la llarga baixaré directament a Oix. Pregunto si tenen cervesa i em diuen que si, que son les seves però si en vull una me l’oferiran. Com que això ja s’ha acabat, m’hi quedo una estona fent-la petar, mig estirat a la gespa, al final passen més de vint minuts de rellotge. Aprofito per menjar alguna cosa, en prou feines ho he fet, això de caminar no consumeix gaire, però millor tenir alguna cosa a l’estómac. Lo bo s’acaba i finalment, amb recança, enfilo avall cap a Oix.

És un tram eminentment en baixada, tot i en repetjó molt petitó, primer una pista i després una mica de corriolet. El bessó apreta quan faig alguna passa massa llarga, però res que no es pugui aguantar. Finalment arribo a una zona de gorgues, sorprenentment sense aigua, pista, carretera i Oix.

Sobre la cursa, una excel·lent organització, tot molt cuidat, els avituallaments complerts, els voluntaris varen tenir un tracte espectacular, recorregut amb grans paisatges, però pel meu gust massa carretera als primers 45 quilòmetres, al final em vaig quedar amb les ganes del segon tall.

Sobre el material, una bona pensada portar el cinturó d’hidratació que em vaig comprar la mateixa setmana. Molt pràctic per dur allò d’ús constant, com ara el menjar, el got o el mapa de cursa, fins i tot el telèfon. Pel que fa a la bossa de 5 litres vaig poder certificar que es poden dur els pals horitzontalment sense que molestin gens ni mica, en comptes de dur-los verticals amb el sistema de subjecció 4D que no he acabat de saber fer anar mai.

Salut i Garrotxa!!!!!!!!

Les Fotos:

Avui totes les coses de la setmana finalment estan solucionades, per dir-ho d'alguna manera. És per això que tinc un forat per recopilar les fotos de les diferents galeries de fotografies que he anat trobant i les que m'han fet arribar. Sense més dilació aquí les teniu.

Fotos d'en Tapi Carreras:

Fotos d'en Marc Cargol per Nació Muntanya:

http://www.naciodigital.cat/naciomuntanya/galeria/177

Fotos d'en Martí Albesa per Nació Muntanya:

http://www.naciodigital.cat/naciomuntanya/galeria/176

Fotos de la Judith Marca:

https://www.facebook.com/yUGanJaGiRL/media_set?set=a.10154709210695055.1073741955.511065054&type=1

Fotos del Control de Sadernes i alguna de l'arribada:

https://www.facebook.com/media/set/?set=a.342285845953885.1073741835.267219603460510&type=1

Fotos de la Gemma Serra:

https://www.facebook.com/gemma.serrafeixas/media_set?set=a.10152551825612779.1073741835.639362778&type=1

Fotos d'en Moi Soler:

Fotos d'en Lluís López:

Fotos de la Organització (inclou les d'en Moi Soler i Lluís López):

https://www.facebook.com/media/set/?set=a.339197162929420.1073741834.267219603460510&type=1

Salut!!!!

Enllestint la Trepitja Garrotxa.

Bon dia,

Després de la sortida d’avui ja ho tinc tot a punt per voltar per l’Alta Garrotxa aquest dissabte, i si no és així ja no hi ha res més a fer que demà i divendres toca descansar les cames, a veure si amb un parell de dies n’hi ha prou.

Vaig deixar-ho amb la nocturna de divendres, les perspectives eren d’un cap de setmana tranquil i així va ser, el dissabte entre feina i compromisos vaig poder descansar, però va servir perquè sortís una excursioneta per diumenge.

El diumenge varem quedar a les deu per anar a fer un tram de camí de ronda, aquesta vegada de Grifeu a Garbet, passant per Cap de Ras. érem colla la Carme, la Ia, la Lina, La Sílvia i jo carregant el bitxet de casa. El tram és molt bonic, i correspon als primers quilòmetres de les 24 hores del Cap de Creus, però hi varem fer alguna variant per baixar i apreciar alguna petita platja de la zona.

El dilluns al migdia una sortideta curta per la zona de Sant Medir, Can Cafota, etc. La intenció era provar alguna cosa nova per la zona per anar definint un circuit, sempre prenent com a base camins coneguts. Va sortir un bon tallafocs que sempre havia vist des de dalt i un tram de pista nou que és del tot descartable, però que porta a un tram de tallafocs picat en baixada. Total que és pràcticament molt complicat trobar un recorregut perfecte, però seguiré intentat-ho.

Dimarts havia de ser el darrer dia de sortida abans de la cursa del cap de setmana, però vaig veure’m obligat a avortar la sortida. El dilluns havia posat rentadora amb roba d’esport, però no comptava que en ella hi havia tots els pantalons que tinc, si sóc un desastre amb aquestes coses, total dimarts de descans aprofitat per anar-li a comprar al bitxo les seves primeres vambes, unes Adidas Switch.

Avui dimecres al migdia sortida de formigueta per deixar les cames a punt. Pujada per la pedrera d’en Rubau, baixada fins al pont de la variant, a buscar el tallafocs, pujar a mig camí de Sant Miquel, baixar per la Font Martina, tornar a pujar per trobar el camí de Sant Miquel, baixar amb alguna variant fins al pont i pujar paral·lel a la variant per baixar per la Decsa. M’ha costat arrancar, però un cop en dansa les cames han respost prou bé.

I ara a descansar un parell de dies, preparar el material i a veure si el temps ens acompanya, que sembla que si, però fins al darrer moment no ho sabrem del cert.

Salut i camins!