divendres, 30 d’agost del 2013

Tancant l’agost...


Bon dia,

Com faig darrerament dividiré la setmana en dues entrades, en aquesta entrada comentaré les activitats normals de la setmana, el dilluns us parlaré del cap de setmana, que el deixo per coses diferents, una sortida llarga, 35-40km, en solitari per les Gavarres el dissabte i l’Olla de Núria amb els Intrèkkids el diumenge.

Però anem a la setmana, el dilluns començo amb una sortida en bicicleta. Surto de casa i, per carretera, enfilo fins a Canet d’Adri, passant per Sant Gregori, per tornar agafo la carretera cap a Adri i abans d’arribar al nucli a baixar s’ha dit, Sant Medir, Taialà i a casa. Quasi 28km amb 300D+.

El dimarts com és habitual aquest mes, a doblar s’ha dit, al migdia una altre sortida acompanyat de la Rebel, aquesta vegada carril bici fins a Llambilles i pujadeta a Sant Cristòfol del Bosc. El tram final molt bonic, per fer 25km amb 270D+. Al vespre me’n vaig a fer un altre cim, m’acosto fins a Santa Coloma de Farners per pujar a Argimon des del parc de Sant Salvador, l’anada molt directe, quasi totalment per trialeres gràcies a aquesta ruta de wikiloc gentilesa de David Ros, la tornada una mica més de volta per l’altre banda, gairebé tot per pista, ja l’havia fet anys enrere, evitant exposar-me a patir alguna caiguda al no conèixer el recorregut i ser negre nit. 16km 750D+.

Dimecres trobo un forat a les 9 del vespre per fer un puja i baixa a Sant Miquel, l’anada clàssica per corriol, la tornada per pista. Una ruta d’emergència, que en una horeta mal comptada està feta. 11km 360D+.

El dijous torno a doblar, al mati bicicleta i al vespre/nit cursa a peu, les dues ocasions revisant part del recorregut que vull fer dissabte. El del matí pujo pedalant per la carretera dels Àngels fins a Can Pol, aquí enfilo un corriol que baixa a una pista a la dreta de la carretera en sentit ascendent. Vaig resseguint aquesta pista fixant-me en tots els trencants fins a arribar al voltant del km7 de la carretera dels àngels, on faig mitja volta i torno cap a casa per carretera. Acaba sent una sortida mixta de 23km amb 480D+. Al vespre a córrer una miqueta, faig la clàssica pujada als Àngels a peu fins a la drecera que hi ha entre el km 7 i 8, la que queda a la dreta tot pujant, a mitja drecera agafo un desviament a la dreta, el més normal és seguir cap amunt, per tornar per allà on al matí he revisat. Aquest camí l’havia fet un dia baixant dels Àngels i m’havia despistat un parell de vegades, però amb la revisió del matí el tenia fresc i no m’he equivocat, tot i fer-lo amb llum de frontal. 17km amb 600D+.

Per ara això és tot, avui estaré pendent de les dues curses de l’UTMB, aquest matí la CCC (101km 6.100D+), especialment amb el l'evolució en cursa d'en Toti Bes entre els capdavanters i en Sergi amb l’objectiu d’acabar una dura prova. A la tarda la cursa llarga (168km 9.600D+) amb gent com l’Heras, la Picas i la Roca. Molta pota a tots i totes els que hi participeu. Gas i amunt!!!!
Imatge promocional de l'UTMB (edició 2010)
També dins els actes de l'UTMB, felicitar l'anglesenc Arnau Julià per la seva victòria a la TDS (119km 7.250D+), molt gran!!! I a la resta de corredors i corredores, sou unes màquines només per afrontar reptes com aquest.

Salut i diversió!!!!

dijous, 29 d’agost del 2013

Material: Garmin Forerunner 310XT

Bon dia,

Després de dos mesos de companyia, avui m'ha brindat una gran alegria, he aconseguit carregar-hi un parell de rutes que he de fer aquest cap de setmana, per això es mereix aquest post en positiu.
Rellotge i USB.
La meva modesta opinió

Sobre la durada de la bateria, anuncien que arriba a les 20 hores, de moment no he pogut comprovar-ho, espero poder-ho fer el proper 21 de setembre aconseguint acabar el recorregut de la Ultra Cavalls del Vent, però ajuntant entrenaments puc haver arribat a les 14 o 15 hores, la resta de bateria se l'ha polida agafant satèl·lits i gràcies a les transferències de dades entre el rellotge i el pc.

Al començament vaig tenir força problemes quan m'avisa de bateria baixa, s'atura un minut després d'avisar, investigant vaig saber que la culpa era meva, l'aparell no vol càrregues totals, si un dia s'escapa no passa res, però allò ideal és no anar al límit i deixar-lo entre el 90 i 95 % carregat. Un cop sabut i posat en pràctica, quan el rellotge avisa el temps s'ha allargat, però no en excés, una mitja horeta.

Tothom diu meravelles dels avisos vibratoris i sonors del rellotge, per a mi son una murga i els he desactivat tots, a part augmenten innecessàriament el consum de bateria. A mi m'agrada sortir a córrer i mirar el rellotge només per no passar-me de temps, els anàlisis a casa.

La sincronització inicial de satèl·lits és molt i molt ràpida, un cop en ruta, la senyal és molt estable, les gràfiques d'alçada capturades pel rellotge son més exactes que amb el 305, molt més serrades.

Com que és multiesport, disposa de 5 modes, un de cursa a peu, 3 de bicicleta i un d'altres, disposa de fins a 4 pantalles per mode, que son totalment personalitzables. Poden incloure ritme, velocitat, temps, distància, calories, etc, i sempre globals, per volta, mitjana, etc...

El pes és acceptable, una mica més que el 305, ara, no està pensat per ser un rellotge de carrer, és molt voluminós.

Gràcies al sistema sistema de comunicacions inalàmbric ANT+, s'hi poden vincular múltiples dispositius, banda de ritme cardíac, podòmetre, sensor de cadència, etc...

Seguint amb el sistema inalàmbric, a la caixa del rellotge hi trobarem un aparell que sembla un pen drive que serveix per realitzar les comunicacions entre el rellotge i un pc. 

Per tal de fer-lo funcionar s'ha de descarregar un software de la web de Garmin, l'ANT Agent, van per la versió 2.3.4. Hi ha la opció d'enllaçar la descarregar de les activitats a la plataforma Garmin Connect, a la xarxa, o directament al Garmin Training Center, una versió de sobretaula.

Durant els dos primers mesos la segona opció m'ha portat pel camí de l'amargura, no hi havia manera de sincronitzar el rellotge amb el programa Training Center, no hi havia manera d'enviar recorreguts, només ho vaig aconseguit una vegada i per casualitat, i la descàrrega de les activitats només la podia fer a la plataforma Garmin Connect.

Finalment després de contactar insistentment amb el servei tècnic on-line de la casa, i alguna emprenyada després de les contestes, m'han indicat com retornar el rellotge a la configuració de fàbrica, amb el rellotge apagat, mantenir pitjats el botó de "mode" i d'engegat a l'hora. L'he configurat i les comunicacions amb el Training han funcionat perfectament.

Pel que fa a l'aigua, no puc opinar si va bé o malament, simplement no l'he provat i no compto fer-ho aviat, això de les triatlons no em va. Ara, tot i ser submergible, la recepció de satèl·lits a l'aigua no acostuma a ser massa reeixida.

Per ara això és tot, content de la compra, i finalment eufòric.

Salut i descobertes!

dimarts, 27 d’agost del 2013

Iniciatives: #esteladesalcim de @EsteladesalCim

Bon dia,


Avui us presento una iniciativa que he trobat per la xarxa. S'anomena Estelades al cim i es tracta d'omplir els cims del nostre país d'estelades el diumenge 8 de setembre per anar escalfant motors de cares a la Via Catalana que es farà el dimecres 11.



Aquí teniu el text introductori del lloc web:


"El muntanyisme forma part de la identitat catalana. Des dels seus orígens, l'excursionisme català s'ha identificat amb els valors del país: un gran esperit de superació, un profund arrelament a la terra i una fortalesa excepcional. Ja fa moltes generacions que explorem muntanyes dins i fora de Catalunya: des del mític Lluís Estasen escalant la Gorra Frígia per primera vegada fins al l'expedició catalana que coronà la "magic line" al K2, els catalans ens hem situat en l'òrbita mundial també en el terreny de muntanya."

Si no hi ha cap contratemps que m'ho impedeixi, la samarreta estelada dels Intrèkkids onejarà en algun del cims de les nostres contrades.



Si algú s'anima a participar-hi ja sap com contactar amb mi per tal d'anar-hi plegats, després d'uns quilòmetres i una mica de desnivell, podem anar a fer unes birres per fer justícia al títol d'aquest bloc.



Salut i llibertat!!!!!

dilluns, 26 d’agost del 2013

Cap de setmana de Festa Major...

Bon dia,

El cap de setmana acostuma a ser el moment de fer una tirada una mica més llarga i aprofitar per fer algun dels 100 cims, i aquest he pogut fer ambdues coses.

Com que la nit de divendres a dissabte l'hem passat a Palau-saverdera, és la festa major i cal fer poble, i la Sílvia treballa dissabte al matí, aprofito per fer un dels cims que tenia més ganes de fer de la llista, encara que l'he fet 20 o 25 cops, i no comporta gran dificultat. Ara, em permet fer una de les rutes que més m'agrada, es tracta del Castell de Sant Salvador de Verdera, i el corono fent la carena integral de la serra, des del coll de Sant Genís fins al de Mosquit, o sigui d'est a oest. Evidentment no és ni de bon tros la ruta més utilitzada, ni senzilla, però les vistes s'ho valen.

La ruta complerta comença a Palau pujant pel camí de Mas Ventós, d'aquí a Santa Elena, segueixo fins a Sant Pere de Rodes, baixo a la Selva de Mar, per anar a buscar el coll de Sant Genís, un cop aquí careno fins al Castell, on aprofito per fer un petit tomb i apreciar les vistes. Deixo el castell seguint la carena fins arribar altre vegada a Mas Ventós i baixo per Sant Onofre, una ruta circula de 19km amb 1.200D+.

El diumenge després d'una nit de festa major light, s'han hagut de suspendre les activitats per la pluja, encara que hem anat a fer una mica el pàjaro a la piscina, sortida curta però intensa. Vaig fins a Pau, faig la pujada a la Creu Blanca, millorant els meus millors registres en aquest tram, i baixo per Sant Onofre. Una sortida de 10km amb poc més de 450D+.

El cap de setmana vinent tocarà estar atent a l'UTMB, per un costat seguint els gironins, Sergi, Toti, etc. que participaran a la CCC i la evolució de la UTMB, amb la Núria Picas. Però per no perdre forma, diumenge sortirem al Pirineu amb en Josep, tenim la intenció de fer l'Olla de Núria, però això ja us ho explicaré quan toqui.

Per acabar, aprofito per destacar la gran actuació de la "legió" de gironins, Kilian, Pinsi i Toti, que aquest cap de setmana han participat a la Matterhorn Ultraks. Bona feina!!!!

Salut i Alt Empordà!!!!

divendres, 23 d’agost del 2013

Dur agost...


Bon dia,

Penúltima setmana del mes més dur de l’any, no només perquè la calor ha apretat de valent, si no també per la decisió de fer una sortida cada dia del mes, de moment tot i els impediments ho estic aconseguint, ja veurem si puc al cap de setmana.

A part aquesta ja és la quarta setmana en la que combino cursa a peu amb sortides en bicicleta, i ja començo a acostumar-m’hi, encara que la meva destresa amb les dues rodes no passa de suficient baix, ja ho comprovareu si seguiu llegint.

Per començar la setmana, el dilluns al migdia bicicleta, fa dies que no pujo als Àngels i avui toca, fot calor, però no és el dia més calorós de l’any, així que vaig fent sense atabalar-me, com que tinc el temps just decideixo que si veig que no arribo faré mitja volta, però cremo quilòmetre a quilòmetre fins arribar a dalt, faig mitja volta i baixada a tota llet, en menys de 20 minuts baixant el meu millor registre. 28km 650D+.

Dimarts com ve sent habitual, sessió doble, bicicleta al migdia i cursa al vespre. Al migdia enfilo cap a Bescanó per la via verda, quan hi arribo vull anar cap a Sant Gregori, però descobreixo que la passera que hi havia ha passat a millor vida, així que mitja volta i cap a Girona, quan hi arribo faig una ascensió ràpida al Puig d’en Roca i torno per la Catedral. En agafar les escales dels quatre cantons em despisto, o potser em confio una mica, i em foto una nata de campionat sortint disparat per les banyes, el més adolorit el genoll, que a hores d’ara encara es queixa quan corro a les baixades. 22Km 130D+.

Al vespre tot i les molèsties, a córrer amb els Intrèkkids, en aquest cas amb en Francesc, fem una ruta de puja i baixa, començant per la banda de Sant Miquel, saltant a la pujada als Àngels, d’aquí a Galligants, per acabar pujant al Pirulí. Una ruta molt maca que et permet fer puja i baixa sense allunyar-nos massa de casa. 10km 350D+.

Dimecres a córrer, una volteta no massa exigent per Sant Daniel, buscant baixades no massa contundents per evitar el dolor al genoll, dir-vos que el dolor es exclusivament provocat per l’impacte amb el terra, no hi ha res malmés. 11km 260D+.

Dijous m’aventuro a fer una sortida més exigent amb les baixades, constato que el cop encara m’impedeix córrer amb normalitat baixant. La pujada pel camí de les Dones sense cap problema, però baixo una mica dret i he de forçar la gambada per evitar notar el dolor, sense cap efecte secundari. 12km 393D+.

Divendres altre vegada bicicleta, enfilo cap a Quart i faig una mica de reconeixement de corriols, tornant pujo fins a Montilivi per allargar una mica i a la dutxa. Només noto alguna molèstia al bessó esquerra quan boto més del compte, en canvi el genoll ni es queixa. 20km 200D+.

El divendres des de l’organització de l’Ultra Cavalls del Vent ens passen una nova circular, aquesta vegada amb el material obligatori i com fer l’assistència als punts de pas. Si us interessa en aquest enllaç hi trobareu la informació detallada.

El cap de setmana pinta incert, però amb una mica de sort dissabte faré el quart dels 100 cims o això espero, diumenge ja veurem que és festa major a Palau-saverdera, us ho explico dilluns.

Apa doncs, salut i !!!!

dijous, 22 d’agost del 2013

Curses: II Cursa de Muntanya de la Ratafia

Bon dia,

Avui us recomano una cursa que l'any passat varem fer conjuntament amb en Francesc, es tracta de la Cursa de Muntanya de la Ratafia que enguany celebrarà la segona edició.
Cartell de la cursa
Font: Club Olímpic Farners
A la prova es podrà gaudir de les zones més emblemàtiques de l'entorn natural de Santa Coloma de Farners, com el Rocà, el castell de Farners, el balcó de Penjacans, Roca Guillera, Santa Victòria de Sauleda, el parc de Sant Salvador, etc.
Imatge de l'edició del 2012
Foto: Club Olímpic Farners
Consta de dos recorreguts, un d'11 km amb uns 400 D+ i un segon, més exigent, de 26 km amb més de 1.000 D+ que ha estat redissenyat per incloure-hi més corriol i menys pista.

Si tot va com ha d'anar hi seré, seria un bon entrenament per a la pirata de Montserrat, però encara no ho tinc del tot confirmat, així que esperaré a darrera hora.

Data esdeveniment:
   10/11/2013 a les 9 del matí.
Lloc de sortida:
   Parc de Sant Salvador a Santa Coloma de Farners
Inscripcions anticipades: 
   http://www.traveltriathlon.com/running/cursa-muntanya-ratafia.html fins el 07/11/2013
Organitza:
  Club Olímpic Farners

Salut!

+ curses recomanades aquí...

dimecres, 21 d’agost del 2013

Summits of My Life: Cervinia - Cerví - Cervinia

Bona tarda,

En Kilian Jornet ho ha tornat a fer, aquesta tarda ha destrossat la marca que el 1995 va establir Bruno Brunod a la mateixa ruta, deixant el rècord en 2 hores 52 minuts i 2 segons, 22 minuts menys que Brunod.
    Cervinia-coll Leone: 1:07:00
    Cervinia-cim del Cerví: 1:56:15
    Cervinia-Cerví-coll Leone: 2:23:05
    Cervinia-Cervinia: 2:52:02
Imatge promocional (Foto: Sébastien Montaz-Rosset)




Només resta felicitar a tota la gent de Summits of My Life per una feina molt ben feta.

Salut!

dilluns, 19 d’agost del 2013

Forçant la màquina...


Bon dia,

Per tancar la setmana, una mica més de gresca. Per començar, el divendres aprofito la tarda lliure per empescar-me una duatló. Per començar agafo la bicicleta i cap a Sant Martí de Llémena, tots per carretera, passant per Sant Gregori, Llorà i el Pla de Sant Joan, el recorregut d’uns 20 km en pujada més o menys constant, 250D+, no és la primera vegada que el faig, però avui no tinc la sensació d’haver patit de valent com altres vegades.
 
Vistes de la Vall del Llémena des de Sant Roc.
Un cop a Sant Martí, aparco la bici i a córrer. He trobat una ruta que sortint de Sant Martí, puja a Sant Roc, però tranquils no es tracta d’anar per la carretera de Les Serres, el més curt, si no acostar-se fins al Pla de Sant Joan per camins i corriols, baixant fins el riu i perdent-me una mica, per acabar a la carretera de Les Serres. Un cop aquí puja que pujaràs fins arribar a l’ermita de Sant Roc, petita aturada per menjar, beure i apreciar la vista i a continuar. Abans de tornar-me a equivocar de camí a mitja baixada, m’aturo al mirador a apreciar la vista de l’espadat. Després d’una bona baixadeta, una mica “Sui Generis”, arribo de nou a la bicicleta. 15 km 600D+.
 
Vista de l'espadat des del mirador.
Carrego una mica d’aigua, tot i que el dia està tapadet deu ni do la suada, pujo a la bicicleta i cap a casa, el recorregut és pràcticament tot de baixada, desfent els 20 km de l’anada. Una tarda molt ben aprofitada, aconseguint coronar el segon dels 100 cims. La cirereta la posa el Girona amb una victòria en l’estrena a la lliga.

Dissabte em llevo d’hora i abans no surti el sol, em dirigeixo cap a Sant Daniel, surto sense esmorzar, sense frontal, sense aigua ni res per menjar, no preneu exemple. He decidit pujar als Àngels, així faig una tirada llargueta, surten 21,5 km amb 765D+ i el tercer cim de la llista. La pujada la faig per la ruta clàssica de corriols, la corro quasi al 100% només se m’entravessen uns 20 o 30 metres del matahomes. A la baixada m’estalvio el matahomes per evitar asfalt i a l’alçada de l’Olivet enfilo cap al camí de les Dones, just al començament de la baixada m’enganxa un ruixat de dos parells de nassos, ara, lluny de molestar-me i incrementar el ritme, m’ho agafo amb més calma, doncs m’encanta córrer sota la pluja, sempre que no hi hagi llamps a prop.

I arriba el diumenge, avui ens n’anem al Pirineu amb en Tapi, volem resseguir la ruta Nabes del Pirineu (MountainRepte). Quedem a les vuit del matí a Argelaguer, per començar la ruta cap a les nou, així tenim marge per dinar a casa a una hora raonable, o això ens pensàvem.

Comencem quasi a dos quarts de deu, sortim de la zona d’aparcament a mig camí del refugi i enfilem amunt, sense aturar-nos fins al coll de la Marrana, per començar 450D+ en 2 km tot treu fum.

Des del coll baixem pel dret cap a coma de Vaca, anem fent tot xerrant fins al refugi, agafem una mica d’aigua i cap a Núria pel camí dels Enginyers. Els primers quilòmetres del camí piquen força, bé són una mica trencacames, però a mig camí comença la baixada a Núria per un corriol molt corrible, anem prou bé de temps.

A Núria no ens aturem, tot i anar justets d’aigua, la font queda molt lluny, en comptes d’això carreguem aigua d’un rierol, baixant com baixa no hi ha perill, a part més fresca impossible. Enfilem la pujada a Noucreus, comença pel camí normal, però quan ja veiem el cim, deixem el camí i tirem pel dret en una tartera, aquí ja anem totalment fora d’hores, la cosa s’allargarà més del que esperàvem.

Un cop a Noucreus, enfilem cap al coll de Carançà, el de Tirapits i avall tot buscant altre vegada el coll de la Marrana, petita pujadeta abans d’enfilar la baixada definitiva de tornada al cotxe. Una bonica ruta, amb el 99,9% del recorregut per sobre dels 2.000 metres, quasi 28km amb 2.100D+, molt bona companyia d’en Tapi, la propera a veure si no t’apreto tant els cargols.

Per acabar, comentar-vos que aquest diumenge al Dominical del Diari de Girona apareix un reportatge sobre les causes de l’auge de córrer, molt interessant. Felicitar a la Joëlle Philippe per una molt bona feina.
 
Una imatge del reportatge, surto a la foto 3, sobre la d'en Toti Bes.
Aquesta setmana he acabat entrenant més del que esperava, han estat 175km, 5.300D+ en poc més de 17 hores, això si, boníssimes sensacions de cares a continuar amb la preparació per a l’Ultra Cavalls del Vent, només queden 5 setmanes per a la cursa.

Salut i desnivells!!!!

divendres, 16 d’agost del 2013

Sunrise Trailrunning...


Bon dia,

Ahir dijous, 15 d’agost, aprofitant que era festiu, em vaig apuntar a una sortida pel Cap de Creus organitzada per la Unió Excursionista Llançanenca, una bona excusa per continuar amb la preparació de la Ultra Cavalls del Vent en bona companyia.

Com ja us vaig explicar es tractava de navegar fins a cala Culip, una cala amb un petit amarrador i una caseta de pescadors a poc més d’un quilòmetre del Far de Cap de Creus i fer el camí de tornada corrent. No es tractava d’una cursa, no importava qui arribava el primer, sinó gaudir de la natura tot fent-la petar amb altres corredors, cadascú al seu ritme i anar esperant de tant en tant per reagrupar-nos.

Passats uns 10 minuts de les 6 del matí, començava el perible en barca. Com ja sabreu, l’Empordà és terra de vents i ahir no va ser cap excepció, així que el mar presentava una mica d’onatge, mar de fons en diuen, que ens va deixar una mica groguis després dels poc més de trenta minuts de travessa tot veient aclarir-se el cel a l’horitzó. Un cop a terra ferma, calia sortir de la cala i anar a buscar el camí, varem fer-ho xino-xano amb una petita pèrdua, però al final i amb el Far a la vista varem començar la ruta.

Tot i no estar marcada amb cintes, la intenció era resseguir la ruta de les 24 hores del cap de Creus, molts dels que érem allà la coneixíem de sobres, i així ho varem fer fins a l’alçada de l’avituallament de sobre sant Baldiri, en aquest punt es decideix de baixar pel GR directament cap a Port de la Selva, no anàvem massa bé de temps, a Port ens espera un fantàstic avituallament líquid a Cal Mariner, aquí enfilem el camí de ronda i no el deixem fins a tornar al port de Llançà.

Quatre fotos (per Marc Falcó, Philippe Verdoodt i Juan Diego Martin)
 
Pirates i corredors a Cap de Creus
Tota la colla al bell mig del Cap de Creus...
Baixant cap a Port de la Selva, passat Sant Baldiri...
Sobre Cala Tamariua...
Foto de família a Cal Mariner...
Donar les gràcies a tots els i les que hi hereu, i felicitar a en Philippe el responsable del sarau.

Salut, mar i muntanya!!!!

dimecres, 14 d’agost del 2013

Canviant els plans...


Bon dia,

Aquesta setmana tornada a la normalitat, això vol dir que els migdies tinc mitja horeta menys per entrenar, em quedo amb una horeta mal comptada, què hi farem, he de reconèixer que aquestes dues setmanes que ha durat el canvi les he aprofitat al màxim.

El dilluns comença malament, tocava botir les rodes de la bicicleta, de tant en tant cal revisar que no vagin massa fluixes, col·loco la manxa, i començo a inflar, ho estic fent al carrer tapant la porta d’accés a casa i en aquestes que arriba un veí, jo m’aparto sense treure la manxa, amb tan mala fortuna que em carrego la vàlvula. Quin remei, canvi de roba i a estirar una mica les cames. Una volteta fins a la font dels Lleons, 10km 230D+.

El dimarts després de buscar on portar el trasto, acabo anant al Center Biker Girona, per una qüestió d’horaris, obren els migdies,  m’és fàcil de portar i recollir la bicicleta sense massa problemes. Com que està a prop del carril bici, aprofito per acostar-m’hi i fer un tomb fins al pal de Quart. És tant avorrit com sempre, 10km esperant la nocturna.


Al vespre amb en Miquel faig el primer cim del projecte 100 cims, trobareu més info a la pestanya 100 cims, es tracte del Castell de Sant Miquel. Fem una ruta allargada, passant per l’antiga sorrera i la font Martina, per baixar a cegues per la pista, cap dels dos duia frontal i hem apurat molt. 12km 390D+.

Dimecres al migdia vaig en un salt a buscar la bicicleta al taller. Després de pagar religiosament, me’n vaig a fer una volteta per provar-la. Enfilo el carril bici cap a Quart i quan hi arribo faig unes voltes pel bosc que hi ha a la banda dreta, tornada per Montilivi. 17km 185D+.

Demà ruta pel Cap de Creus, ja us ho explicaré en el post de la segona part d’aquesta setmana dels dos divendres.

Salut i festes!!!!

dilluns, 12 d’agost del 2013

Setmana complerta...


Bon dia,

La setmana passada va ser de les més complertes que recordo, entrenament dia si, dia també, amb la cirereta d’un doblet a començament de setmana. 3 sortides en bicicleta i 5 a peu, però aniré al gra, a veure si surt una entrada llegible.

Dilluns per començar rodatge en pla al migdia, feia calor, però això d’agafar la bici va bé després del cap de setmana. Carril bici fins a Cassà i tornar, ritme tranquil, sense atabalar-me que queda molta setmana per endavant i el vent penalitzava força. 30km 200D+.

El dimarts doblet, al matí repeteixo amb la bicicleta, aquesta vegada pujada a Sant Miquel pel camí de les Dones i puig Estela, una ruta d’anar fent a ritme. Baixada per la pista fins a Sant Daniel, força ràpida. 20km 600D+. Al vespre tocava sortida amb els Intrèkkids, però al final hi vaig tot sol, faig un puja i baixa a Sant Miquel, però fent unes quantes voltes, dos pujades diferents cap al camí dels Àngels, una altre per l’antiga terrera, el tallafocs de la banda de Campdurà, les mines del nen Jesús i corriol pel costat de puig estela, un bon divertiment. 19km 700D+.

Dimecres i dijous dues sortidetes a peu al migdia, la primera pujant per Sant Miquel, desviant-me cap a Puig Estela, petita marrada pel dret i baixant pel corriol del dipòsit de Galligants, la segona una pujada clàssica pel camí de les Dones i altre vegada baixada pel corriol del dipòsit, aquesta segona sense pensar-hi massa recordant quan pujava com els cargols i podia  recuperar temps baixant com un sonat, doncs la pota estava intacta després de pujar, ara he arribat a un equilibri. 13.5km 460D+ una 11.5km 370D+ l’altre.

Divendres per tancar la setmana pujada a Sant Miquel per la pista i baixada pel cotat de  Campurà, practicant una mica de corriol a la font Martina, un desastre com sempre. Quasi 17km 480D+.


El cap de setmana un parell de sortides a peu per l’Alt Empordà. Com que la tramuntana era present, el més prudent ha estat no acostar-se a la serra de Verdera, així que la primera ressegueixo el GR92 des de l’Almadrava de Roses fins a Cala Jòncols, molt bonica la baixada final fins a la platja, tornada per pista fins a Cap Norfeu i en endavant desfent pel GR. 20km 1.000D+. El diumenge, després d’anar a dormir una mica més tard de l’habitual, sortida suau pels voltants de Palau – saverdera, per estirar una mica les cames. 10Km quasi plans.

La setmana en la que entrem es presenta com aquesta, amb la intenció d’apretar de valent i combinar disciplines, amb una sortida col·lectiva pel Cap de Creus i entrenament en alçada per Vallter.

Salut i combinacions!!!!

dimarts, 6 d’agost del 2013

Material: Salomon Sense Ultra

Entrada actualitzada el 30/11/2013

Bon dia,



Amb poc més de 350 quilòmetres en diferents distàncies i terrenys he quedat molt content del comportament d'aquestes vambes, només un punt negre a la Cavalls del Vent on després dels primers 40 quilòmetres tenia els peus força perjudicats. Això si, pel que em varen costar considero que duren poc, però quan compres un producte pensat per cursa ja saps on et poses.



Així està la sola després d'aquest 350 km.
Hi ha un punt que considero millorable, no se com fer-ho però per això hi ha els dissenyadors, i no és altre que l'estretor de l'obertura per on es posa el peu. Si a mitja ultra t'entra una pedra d'aquelles que toca els nassos a dins i te la vols treure pots tenir seriosos problemes, algun tipus de rampa sobretot a la zona metatarsiana, tant a l'hora de treure la vamba com a l'hora de posar-la, val a dir que és molt molest.

La resta de consideracions fetes a l'entrada original continuen vigents.

Salut gas i amunt!!!



Entrada original del 06/08/2013
Bon dia,

Amb just un mes als meus peus, 7 sortides, uns 100km i quasi 5.000 metres de desnivell positiu, i una altres tants de baixada, crec que em puc aventurar a fer una valoració personal de les Salomon Sense Ultra, no en va estan a la meitat de la seva vida útil, sempre segons el fabricant.
 
Salomon Sense Ultra
Característiques...
No m’allargaré massa, només les anomenaré, les he tret del lloc web del producte secció tecnologia al següent enllaç hi trobareu més detalls http://www.salomon.com/sp/product/s-lab-sense-ultra.html:
Malla oberta transpirable, Sensifit sense costures, Canya baixa, Bossa per cordons, Cobertura per a la llengüeta, Endofit, Puntera protectora de TPU, Propriotection, Sensifit, Quicklace, Forma per a competició, Non marking contagrip, Os tendon, Lleugeresa de competició, Tracció dinàmica, Profeel, Construcció sense costures segona pell.

Valoració i a tenir en compte...
Son clarament unes voladores, quan surts de la botiga amb la caixa sota el braç, tens la sensació que només dus la caixa. El pes rondarà els 210 grams per sabatilla, una 8,5 UK, i això un cop en cursa es nota, encara que per poc pesades que siguin, el que importa és la pota, així que la millora és de dècimes, no passarem a ser un Tòfol Castanyer per anar amb les Ultra.

Pel que fa als impactes amb pedres, la Ultra incorpora més reforços que el model mare, però desenganyeu-vos, la sabatilla està pensada pel que sap on es fot i sent així no calen massa reforçaments, els obstacles s’han de saber esquivar. Com dic més avall, necessiteu haver fet molts quilòmetres entre pedres abans de plantejar-vos agafar-les o els vostres peus patiran molt.

La sola és en essència la mateixa que la Sense, però hi han afegit quatre tacos a la part del taló per millorar l’adherència, com que no he usat mai unes Sense, no se valorar si millora o no, si algú me’n vol enviar unes per provar-les un parell de mesos, temps màxim de vida als meus peus, no diré que no. Com les Mantra, bona resposta sobre el fang, vaig poder-ho comprovar al Catllaràs.
 
La diferència a la sola.
A dalt la Ultra a baix la Sense.
Son força fresques, el clàssic teixit enreixat que acostumen a gastar aquest tipus de sabatilla hi ajuden molt, i sobretot desaigüen molt bé, al Catllaràs vaig posar les dos potes al fang per sobre genoll i al cap de mitja horeta ja no notava gens la mullena. El sistema Endofit, llengüeta cosida a la sola, ajuda a impedir en gran mesura l’accés de cossos estranys com ara sorra, pedres, branques, etc a l’interior de la vamba, però no és infalible.

Com ja he dit més amunt la Ultra és un model pensat per a corredors amb un bon quilometratge a les cames, si comences amb això de córrer per la muntanya, treu-te del cap aquest model. Si t’atrau el “minimalisme”, però no vols córrer quasi a pel, t’aconsello que miris les Sense Mantra, més assequibles, si no parlem de preus, per a corredors novells.

És una sabatilla definida com “de transició cap al minimalisme”, això implica possibles problemes d’adaptació, digueu-li lesions, si la manera de córrer no s’adapta a les demandes de la vamba. Pujant no hi ha massa problemes, però a les baixades cal tenir en compte que si esteu acostumats a aterrar amb el taló patireu i molt.

En pla i pla mentider gaudeixen d’una bona estabilitat, permetent una petjada molt normal, o com diuen ells mateixos una petjada natural. Això implica aterrar força de punta i aprofitar al màxim els elements natural d’esmorteïment que tenim a les cames, cal forçar el gest per aterrar de taló i fer el moviment de transició taló-dits, la caiguda de 4mm hi té molt a veure. Com amb les Mantra estan pensades per puntejar en pujada, si no s’hi està massa acostumat podeu patir molt de bessons, es millora amb la pràctica, Sobre la tracció dir que és molt bona.

Hi ha un petit problema amb la fixació de la sola de contagrip amb la làmina de fibra de carboni que incorpora, tendeix a desenganxar-se, és un problema, que tot i no afectar al rendiment en cursa si que ho farà en la durabilitat del producte, al quedar penjada la sola es fa malbé més ràpidament, crec que haurien d’intentar solucionar-ho.

Son molt estretes, cada cop que les poses costa un món fer-hi entrar el peu, l’Endofit n’és el principal responsable, un cop el peu ha passat pel forat s’adapten perfectament, la comoditat, gràcies al Sensifit, és destacable i no apreten més del que ho han de fer, permetent fins i tot que el peu balli dins, si a un li agrada, és clar. Dir que normalment gasto una 8 UK en els models de Salomon, però aquesta vegada he hagut de passar al 8,5 per no anar amb el peu embotit. Aconsello un mitjó el més fi possible, acostumo a gastar el EXO S-lab també de Salomon.

La bossa per guardar els cordons va de meravella si uses les Ultra per entrenar, ara si quan competeixes hi has de col·locar el clàssic “xip” de cronometratge de cursa, corres el perill que surti una vegada rere l’altre, amb la conseqüent molèstia si no el tornes a col·locar o pèrdua de temps si el vas tornant a posar a dins, la bossa és justeta.

La distància més llarga que he corregut son 30km, i no he hagut de patir per problemes de llagues, ni impacte als dits, ni contractures per excés d’impacte a la planta del peu, res de res, això si, 30 quilòmetres no son una ultra, caldrà valorar més endavant com responen a distàncies més exigents.

Com amb la germana petita, o model d’entrenament, les Sense Mantra, no disposen d’una vida aconsellada molt llarga, crec que segons el fabricant ronda els 200 quilòmetres, el desgast de sola en només 100km és considerablement alt, però espero que m’aguantin 4 o 500 quilòmetres. És un model pensat per a competició així que s’hauria de reservar per a les grans cites, en el meu cas Cavalls del Vent, tot i que ja sabeu que és aconsellable provar tot el material abans d’una cursa.

Segur que podria dir mil coses més, però ja hi ha temps més endavant quan em toqui jubilar-les.

Espero que us hagi servit.

Salut i a córrer!!!

dilluns, 5 d’agost del 2013

Un a Sant Onofre i d'altres al Mont Blanc...


Bon dia,

Per tancar la setmana vaig fer el meu clàssic test a Sant Onofre, es tracta de sortir del restaurant Terranostra a Palau-saverdera, just darrera cala Sílvia,  i enfilar amunt fins a l’ermita de Sant Onofre. L’estiu no és el millor moment per fer aquest test pel perill d’incendi que hi ha a la zona, però tenint en compte que el dia no era gens ventós, aquest disminueix dràsticament. El recorregut és aproximadament d’un quilòmetre i set cents metres amb un guany de 268 metres, sortint d’una alçada de 122 metres i arribant als 390 a l’ermita, l’acumulat deu ser d’uns 280 metres en haver-hi un parell de descansos amb una mica de baixada que després cal recuperar, el percentatge és d’un 15%. Una pujadeta d’aquelles que curteix, us  la recomano.
 
Perfil de la pujadeta
La meva intenció era agafar-m’ho amb molta calma, cal tenir en compte que la sortida era en una mala hora, a les 12 del migdia d’un dia de sol intens, l’avantatge és que cap a les 10 havia esmorzat i això em donava un plus, normalment faig aquestes coses en dejú. Venia d’una setmana força intenta, però me’n vaig sortir millorant el meu millor registre en uns 30 segons, baixada tranquil·la i a investigar un caminet que porta fins al paradolmen d’en Puet, llàstima que està un xic embardissat, hi hauré d’anar passant per netejar-lo, per tancar baixada per Bellavista i cap a la piscina a remullar-se, després d’una dutxa.

La setmana vinent a continuar combinant córrer amb pedalar, i mantenint la pota de cara a Cavalls, que només queden 7 setmanes de no res.

Aprofito l’avinentesa per felicitar a l’Intrèkkid Tapi Carreras, i companyia, per haver aconseguit coronar el cim del Mont Blanc, felicitats!!!! Us passo una foto d’aquelles que fan enveja...

En Tapi al cim del Mont Blanc
Foto: Tapi Carreras

Salut i investigacions!!!!

Sense tocar de peus a terra...

Bon dia,

Dissabte a la tarda, després d’un matí de feina i una cerveseta a la piscina de Palau-saverdera per començar millor el cap de setmana, m’esperava el regal d’aniversari que em va fer el meu germà al mes d’abril, si amics i amigues, amb tanta cursa i entrenaments per aquí i per allà mai trobava el moment.

El regal consistia en un parell de minuts de vol al túnel del vent que hi ha a Empuriabrava.

Com diu la dita, una imatge val més que mil paraules, aquí teniu un parell de vídeos de la meva “actuació”.



Donar-li les gràcies al meu germà pel regal, que també va tenir els seu "minut de glòria", tot i la tensió de no controlar res de res i els nervis típics per no fer massa el préssec, vaig gaudir-ho moltíssim.

Salut i a volar!!!! (o intentar-ho)

dissabte, 3 d’agost del 2013

Començant amb els entrenaments creuats...

Bon dia,

Després de sentir per totes bandes les bonances de practicar els entrenaments creuats, m’he decidit a provar-ho. Ara no us penseu que cada dia faci un esport diferent, de moment em conformo en combinar una mica de bicicleta dins els entrenaments habituals.

Però anirem de cara a barraca i us comento com ha anat la setmaneta. Set sortides en cinc dies, si, he doblat el dimarts i el divendres, és el que té treballar grups musculars diferents.

Dilluns començo amb una mica de 26’’, això de la ninner encara no m’ha arribat, pujadeta pel camí de les dones, seguint cap a Puig Estela, amunt cap a Sant Miquel i tornada a Girona. 20km 647D+, gens malament per començar la setmana.

Dimarts sortida doble, al migdia una mica de rodatge, enfilo el carrilet cap a Olot, a la que arribo fins a Bonmatí em toca fer mitja volta, no hi ha temps per a més. 31km amb un desnivell insignificant. Al vespre ens n’anem a fer un tomb amb en Miquel, busquem un circuit amb puja i baixes, comencem pel Camí dels Àngels, petita volteta pel turó que queda a l’esquerre, continuem la pujada, baixem cap a la Font dels Lleons, seguim fins al Polvorí, enfilada al Pirulí i tanquem per la Torre Alfons XII, 10 km 340D+.

El dimecres descans obligat per compromisos varis, però dijous al migdia sant tornem-hi. Començo el recorregut pujant pel camí dels Àngels, com el dimarts faig una volta, una mica més gran, a l’esquerre del camí, un cop torno al camí no el deixo fins a l’Olivet d’en Salgueda, baixo pel camí de les dones i cap a casa. 13km 460D+. Volia allargar una mica la sortida, però la calor m’ha buidat i no he tingut gaire bones sensacions, he patit les mateixes punxades que vaig tenir a Transvulcania, les he solucionat de la mateixa manera: descanset a l’ombra i menjar una mica.

Per tancar la setmana laboral, un altre doblet. Migdia amb BTT per Sant Daniel, intento no allunyar-me gaire i provo un corriol nou, greu error quan no domines l’eina, però he de reconèixer que hi passaré més d’un dia, això si de pujada i corrent. 15,5km 380D+. Al vespre torno de treballar corrent, clàssic de les setmanes que treballo el dissabte, com que avui tinc la vena exploradora, provo dos rutes noves, la primera pel volcà de la Crosa on em veig obligat a passar pel mig dels camps, la segona sortint d’Aiguaviva, faig una volteta per acostar-me a Sant Roc, faig la baixada bosc a través, evidentment sense cap camí marcat, i acabo en un cul de sac, per sort em trobo un pastor de cabres que m’indica com trobar el camí, això si, creuant un camp on em toca saltar card en card, per sort no m’esgarrinxo massa. Un cop al camí, cap a Vilablareix i a casa. 20km 225D+.

I si surts de treballar corrents, toca tornar-hi de la mateixa manera, així doncs dissabte em llevo ben d’hora, no fa ni falta el despertador, em calço i cap a Sant Dalmai. Aquesta vegada no intento fer rutes, vaig pel camí clàssic, Vilablareix, Mas Aliu, Aiguaviva, Volcà de la Crosa i Sant Dalmai, el més destacable és que m’he trobat una parada de caçadors al camí d’Aiguaviva al Volcà, cap problema, ells cacen, jo corro. 15km 170D+.

Aquesta setmana m’he reservat dates per un parell de saraus, totalment pirates, esperem que no hi hagi cap problema per anar-hi, i m’he apuntat a un entrenament força interessant.

La primera pirata és la UT Catllaràs (de bar en bar), des de la Nou de Berguedà, que es farà el 26 d’octubre. No deixa de ser una sortida organitzada aprofitant que al recorregut s'hi troben diferents refugis i fonts naturals que ens faran d'avituallament. Que jo sàpiga no cal apuntar-se, quan s'acosti la data ja es diran horaris, s'intentarà fer un grup de gaseles i un altre de senglars. 

La segona de les pirates és la Marató Pirata de Montserrat, aquesta si que te un clar organitzador, el Koala’s Team, encara que si algú ho pregunta estem d'entrenament per la muntanya màgica i això no està organitzat de cap de les maneres. Si tot va bé es farà el 16 de novembre i aquí si que cal avisar, doncs el sarau inclou sopar i/o dinars de germanor.

La sortida és un Cap de Creus – Llançà, organitza la Unió Esportiva Llançanenca, amb la particularitat que de Llançà a Cap de Creus hi anirem en barca, el sarau començarà el 15 d’agost a les 6 del matí. Si és del vostre interès, trobareu més informació al lloc web de la UELLhttp://www.unioexcursionistallancanenca.com/products-page/sortides-2/uell-15-agost-sunrise-trailrunning/.

Bé, això és tot per ara, potser us he d’explicar que el diumenge he gaudit d’unes horetes de muntanya per la serra de Verdera, el lloc on més m’agrada córrer.

Salut i a creuar-se!!!!