dilluns, 31 de març del 2014

Tastant el Trail Cap de Creus...


Bon dia,

El diumenge estava ben marcat al calendari, tenia una cita amb en Tapi, i qui es volgués afegir, per anar a fer un tomb pel Cap de Creus i resseguir el nou recorregut de la Trail, però abans tocava anar a treballar corrent.

El dissabte a quarts de vuit sonava el despertador, canviar-se i cap a Sant Dalmai, avui havia decidit que tornava a tocar una ruta curta. Sortida cap a Vilablareix, anar a buscar el Mas Aliu creuant pel corriol que ressegueix el Marroch , seguint cap Aiguaviva pel camí de més a la dreta, que em portaria fins a Sant Roc. Un cop a Aiguaviva, pedra Dalmava, volcà de la Crosa per l’esquerra, Sant Dalmai i a la dutxa. 14km 180D+ a bon ritme, avui he tingut bones sensacions. +info

El diumenge la preocupació més gran era no embolicar-se amb el canvi d’hora, un cop controlat això, només era anar a passar-ho bé. Al final només hem estat en Tapi i jo.

A un quart de deu començava la ruta, aquest any la Trail ha canviat de cap a peus, per començar no es puja al pic de l’Àliga, en comptes d’això s’allarga el tram planer del començament anant a buscar el Mas Fumats. Lloc on comença el primer pepino, quilòmetre i mig al 25% amb trams d’agafar-se amb les mans, per anar a trobar una cabana que hi ha al mig de la muntanya. Però no s’acaba aquí, doncs ara ens esperen uns dos quilòmetres llargs de carenada, amb trams de grimpada, que ens portaran fins al castell de Sant Salvador de Verdera. Portem una hora i mitja per fer escassos 8km.

Baixadeta fins a Sant Pere de Rodes, un tram d’enllaç per descansar cames i altre vegada a baixar, un quilòmetre i mig amb més d’un 20% D-, adéu quàdriceps si s’apreta massa, però avui no toca, que anem xino-xano. Arribem a la Selva de Mar i un altre tram d’enllaç fins a Port de la Selva. Aquí torna a canviar del tot el recorregut.

Creuem el poble i ens dirigim fins al capdamunt de tot, bones vistes i avall cap a la Tamariua, una cala nudista que hi ha passat Port de la Selva, si el dia de la cursa fot gaire calor la imatge pot ser còmica. Enfilem un tram de camí de ronda i a desviar-nos amunt, terreny pedregós i mal parit, tot plegat un quilòmetre al 15% fins arribar a la pista. Ara ve el tram menys agrit, dos quilòmetres llargs de pista fins a l’aparcament de Sant Baldiri. Aquí comencem a trobar les primeres bicicletes, avui hi ha una cursa pel Cap de Creus.

Seguim baixant fins a Sant Baldiri i remuntem fins a Mas Vell, on agafem un corriol que puja dret fins a empalmar amb el camí que ens porta a muntanya Negra, dos quilòmetres que ens passem donant pas als ciclistes, nosaltres pugem xino-xano, ells baixen estesos, tant que un s’espinya just a 20 metres, ràpid amunt per veure si s’ha fet mal, no ha estat res. Pel camí avisem a la Sílvia perquè ens passi a recollir per Cadaqués, moltes gràcies pel taxi ;-), no seguirem més que anem justets de temps. Arribem al capdamunt de la muntanya i tant sols ens queda baixar.  26km 1370D+. +info

I fins aquí hem pogut tastar del Trail Marathon d’aquest 2014, però el que hem tastat millora i endureix força el recorregut dels dos primers anys, com a mínim aquests primers quilòmetres. Els trams menys agraïts son el planer inevitable de la Selva de Mar a Port de la Selva i el tram de pista fins a Sant Baldiri. Gran descoberta el corriol que puja amunt de Tamariua cap a Sant Baldiri i encertat el de Mas Vell a muntanya Negra. Bon canvi amb la pujada per Mas Fumats. A veure si podem tornar per tastar de Cadaqués a Roses, encara que això probablement serà el 4 de maig.

Felicitats Klassmark!!!

I nens, apreteu forts les dents que suareu la cansalada.

Salut i tramuntana!!!

dijous, 27 de març del 2014

Sempre amunt i avall...


Bon dia,

Després del cap de setmana passat de cursa pels Ports, tocava un cap de setmana de relax en família, el divendres ens en varem anar a dormir al Turó de la Torre a Manresa, on varem menjar de nassos, gràcies a un Smartbox que ens havien regalat feia temps, el dissabte varem dur a l’Ivet per primer cop a Montserrat on varem fer un TrailCotxet pel camí dels Degotalls, no varem perdre cap roda de miracle, baixant amb el cotxe varem començar a veure cintes de la Montserrat Skyrace i la Sílvia quasi m’ha de lligar al seient, després ens varem trobar amb l’Edgar, la Marta, l’Arnau i l’Aina al parc de l’Agulla on varem gaudir d’unes vistes fantàstiques de l’skyline de la muntanya màgica, a la tarda cap a Barcelona a veure la tieta Cristina on varem dormir, finalment diumenge al migdia tornàvem cap a casa després d’anar a passejar pel mercat del llibre vell de Sant Antoni i la Barceloneta. Ja veieu què vol dir a casa un cap de setmana de relax.

Montserrat des del parc de l'Agulla
Pel que fa a aquesta setmana, toca contemporitzar una mica els esforços per arribar en condicions a l’entrenament llarg del cap de setmana, els Intrèkkids tenim previst ocupar el Cap de Creus, hem quedat el diumenge a les 9 del matí per sortir de la riera Ginjolers i resseguir els primers quilòmetres del Trial Cap de Creus, en principi fins a Cadaqués uns 25km, tot i que volem anar a mig gas, per no perdre cap detall de la ruta, ja se sap que això no sempre és possible.

El dimarts nocturna per Sant Daniel amb els Intrèkkids. Avui hem estat en Josep i jo, hem sortit cap a la font dels Lleons, hem trencat pels ecosistemes, mai se el número, i amunt anar fent ziga-zagues fins a l’Olivet. Un cop a l’Olivet hem anat a buscar la pista que porta a Sant Miquel, l’hem resseguit fins quasi a Cala Farriola, on hem trencat a l’esquerra per trobar la pista que ens ha portat al pont del camí de Sant Miquel. Punt on ens hem separat, en Josep ha anat cap al cotxe i jo he seguit cap a Torre Bonica, un cop aquí he anat a buscar el camí que baixa a Pont Major per Campdorà de dalt, un cop a Pont Major, altre vegada al Cul del Món. Han sortit 16km amb uns 450D+, tot amanit amb una bona dosis de pluja.

El dimecres aprofitant que estic sol a casa al migdia, me n’he anat a fer una volta. Però abans d’arribar m’he creat amb en Pere que es perdia carril bici enllà, sempre és una alegria veure que un company es recupera després d’una llarga lesió i comença a veure la llum, ànims Peio i Txema!!!

La sortida ha estat una incursió a Pont major per trobar camins cap a Sant Miquel. Aquest cop he provat un parell de rutes, la primera he anat seguint el corredor d’uns  pals elèctrics fins que m’he trobat un filat electrificat, moment en que he fet mitja volta, la segona m’ha passat el mateix però en comptes de fer mitja volta m’he arrossegat per sota el filat i he seguit endavant. Als pocs metres m’he trobat una senyora acompanyada d’una bona colla de gossos que m’ha indicat que si seguia en cert sentit acabaria anant a trobar la carretera que puja a Montjuïc des de Campodorà, on hi havia de trobar un altre filat que calia creuar arrossegant-se, i així ho he fet. La zona per on he corregut era un prat amb cabres, ovelles i vaques, molt pintoresc, segur que hi torno. Després baixada fins al pont del començament del camí a Sant Miquel, Font dels Lleons i avall cap a casa. 10km 210D+

I ja saltem al cap de setmana, però això ja us ho explicaré la setmana vinent.

Salut i moreneta!!!

dimarts, 25 de març del 2014

Material: X-Bionic - Running Pants Medium

Bon dia,

Avui revisió de producte, aquesta vegada us parlaré de malles pirates, en concret de les Running Pants Medium de la suïssa X-Bionic.

Les vaig comprar al setembre de l’any passat, la normativa de la Ultra Cavalls del Vent obligava a portar la cama coberta de dalt a baix, així que em vaig decidir per combinar mitjó llarg, que si fa calor pots abaixar-lo, amb malla pirata. Després de veure, i emprovar-me amb calma,  uns quants models a Esports Nabes, em vaig decidir per les d’X-Bionic.
Val a dir que havia vist un reportatge a la televisió on avaluaven la capacitat de mantenir la temperatura del cos en condicions extremes, al laboratori de l’esport, i en quedava molt ben parada, així que tot i ser les més cares de les possibles varen ser les escollides.

Son un producte que aporta alta compressió, és per això que s’agraeixen a nivell muscular quan es tracta de fer llarga distància. Amb això no vull dir que després de córrer una bona quilometrada estàs com abans de sortir, però si que la forta compressió evita un moviment excessiu que provoca abans la fatiga.

Tot i aquesta alta compressió son molt elàstics i permeten els moviments naturals del cos, no he tingut la sensació d’opressió que a vegades aquest tipus de peça provoquen.

Pel que fa a la fricció, cal omplir-les plenament per no encetar-se la part interior de les cuixes, o sigui no compreu una talla més per allò de no marcar paquet. Com amb qualsevol producte si no el duus com toca el fregament és inevitable i la vermellor va en augment. En el meu cas de tant en tant em toca fer una estirada cap amunt per evitar-ho.

D’entrada les cames no acostumen a tenir problemes deguts a la temperatura,  però és cert que les altes temperatures acostumen a molestar força i obliguen a anar curts de roba, però amb aquests pirates no passa, mantenen molt bé el nivell de temperatura del cos, tal i com es pot veure a les proves del vídeo que us he enllaçat més amunt. Així en sortides  amb alt contrast tèrmic es comporten fantàsticament bé.

Pel que fa a la resistència, porten un bon munt de sortides per muntanya, amb les seves inevitables rentades, i estan com noves, gens de desgast, el material no s’ha desfilat.

Un producte altament recomanable.

Salut!!!

divendres, 21 de març del 2014

Recuperant forces


Bon dia,

Aquesta setmana tocava prendre-ho amb calma, tot i que la pota estava prou bé, la rebentada de dissabte a Xerta em va permetre no acabar rebentat del tot. El dilluns se m’obria la possibilitat de sortir a la nit, però el seny es va imposar i em vaig quedar a casa a descansar. La raó principal va ser que dimarts tenia emparaulada una sortida amb en Tapi, gràcies per fer-me quedar a casa.

Així que el dimarts havia de ser una sortida tranquil·la en pla 10 o 12 quilòmetres, però res de tot això, bé lo de planera si, escassos 80 metres de desnibelll, però ens varem engrescar a pasturar fins a Sant Gregori, és un carril bici mig de terra mig d’asfalt, un cop al poble varem anar cap a Bescanó creuant per la pilastra i de dret a Girona pel carrilet d’Olot, així que ens en varen sortir 18. Al final hi havia ganes d’arribar a casa, beure i menjar una mica. +info

Res més fins avui, aprofitant que ens n’anem a Manresa, la Sílvia em passarà a buscar per la feina i jo he pogut venir fins aquí corrent. Ha estat el clàssic Girona Sant Dalmai dels dissabtes, bé una de les variants. M’he notat una mica carregat, feia dies que no corria l’endemà de futbito i es nota. Han estat quasi 14km amb 160D+, amb força calorassa. +info

El cap de setmana serà de relax, si tot va vom ha d’anar, dissabte a Montserrat i diumenge per Barcelona, així que ja parlarem de les properes sortides l’altre setmana,

Salut!

dimecres, 19 de març del 2014

Fotos: UT les Fonts

Bon dia,

La organització de la cursa s'ha afanyat a penjar enllaços amb fotos, son bàsicament de la cursa de diumenge, a mesura que en vagi trobant més aniré actualitzant l'entrada.


Sortida de la Cursa
Foto: Alba Olmo
Primers metres pels carrers de Xerta
Foto: Joan Albalat
Primeres rampes
Foto: Joan Albalat
Arribant a la Font Nova
Foto: Joan Albalat
Més pujadeta
Foto: Ximo Barberà
Recta d'arribada
Foto: Sílvia Suñer
Recta d'arribada
Foto: Sílvia Suñer
Sempre ben hidratat, molt important!
Foto: Raül Koala
Planejant la cosa comença!
Foto: Ramón Curto
Els enllaços per veure més fotos són els següents:

Fotos Joan Albalat: https://plus.google.com/photos/107628159343910044781/albums/5992019369813219505
Fotos Ximo Barberà: https://plus.google.com/photos/110515842225715341533/albums/5991450222396212561
Fotos Alba Olmo: https://plus.google.com/photos/103533823821350836832/albums/5991733152245458049

Fotos Ramón Curto: https://plus.google.com/photos/113805958241717188521/albums/5991449513244335329

Si encara no ho heu fet i voleu llegir la crònica de la meva experiència a l'UT les Fonts, aquí la hi trobareu, http://carlescorredordemuntanya.blogspot.com/2014/03/curses-ut-les-fonts.html.

Salut i instants capturats...

dilluns, 17 de març del 2014

Curses: UT les Fonts

Bon dia,

Aquest cap de setmana he participat a l’UT les Fonts, un regust amarg és el que m’ha quedat després de veure’m obligat a abandonar quan ja havia completat més de la meitat de l’etapa reina, però començaré pel començament i aniré etapa per etapa.

EL VIATGE D’ANADA

Aquesta era la primera etapa, teníem seriosos dubtes de com respondria l’Ivet a un trajecte de més de 300 quilòmetres, tenint en compte que tot just acaba de complir els 3 mesos. A la una del migdia sortia de la feina i baixava a casa per dinar amb la Sílvia, un plat de macarrons, una mica de truita d’espàrrecs i fetge amb ceba. Després de dinar nosaltres ho feia la petita, apurant al màxim per tal d’intentar que dormís tant de trajecte com fos possible. Carregàvem el cotxe fins a dalt de tot, semblava com si marxéssim de casa per sempre, i gas.

Anem a buscar l’eix Transversal sentit Manresa, després d’unes dues hores amb quasi 200 quilòmetres el bitxo es despertava i rondinava de gana. Amb una petita aturada d’escassos 30 minuts en varem tenir prou per poder continuar. Al voltant de les 7 de la tarda arribàvem a Xerta i ens instal·làvem a Casa Ceremines.

LA NOCTURNETA

Sense temps per gaire res, a buscar el dorsal i saludar a algun que altre conegut, en Raül del Koala’s Team, en Jordi Xaus. Ràpidament cap a canviar-se i els tres cap a la sortida. Ja veieu que tot a cop de xiulet. A les nou i algun segon, començava la cursa. Primers dos quilòmetres en planer, a bon ritme, i a pujar, tres quilòmetres al 10%, els primers amb molta pedra solta, llavors un corriol curtet i pista. Baixada fins Aldover força ràpida, amb una aturada a Ossera per fer un parell de glops a l’avituallament. A Aldover una bona gresa amb xaranga i tot ens espera, menjo una mica i gas. Queden 9 km amb un petit repetjó i a Xerta. Han estat 23,5km amb 415D+. Una cursa molt ràpida, que en ser nocturna no permet apreciar massa vistes, només pots mirar al terra per intentar no entrebancar-te. +info

Una mica de sopar ràpid al pavelló, una dutxa ràpida a l’hotel i a dormir, o intentar-ho.

EL TRAIL

A les cinc de la matinada sonava el despertador, durant la nit havia dormit poquet, unes tres horetes, però em sentia bé de cames i aparentment recuperat del viatge i l’esforç de la nocturneta. Em vaig canviar i tot sol a esmorzar al pavelló. A les sis i deu minuts, més o menys, preníem la sortida. Els primers 10km fins a Paüls eren força planers, el més destacable va ser el pas durant tres o quatre quilòmetres pel voral d’una sèquia, calia extremar precaucions. En una mica més d’una horeta arribava, contemporitzant força que quedava molt per endavant.

Petita aturada per hidratar-se, menjar una miqueta i a continuar endavant per encarar la primera pujada del dia, fins al km 15 i poc. Es dividia en dos trams, primer dos quilòmetres amb un pendent moderat i constant, seguit de tres més amb un pendent més acusat, continuava amb les bones sensacions a un bon ritme. Un cop a dalt de tot, tres quilòmetres de baixada força pistera fins arribar a la Refoia, una mica de líquid i a continuar baixant un xic més i a encarar un repetjó d’un quilòmetre al 10%. A mitja pujada, al voltant del km 20 m’aturo un momentet per menjar mitja barreta, cal anar omplint el dipòsit.

Acabo la pujada i m’esperen uns 5 quilòmetres de bon córrer fins a Prat de Compte on ens espera el tercer avituallament, porto 3 hores i 20 minuts i les sensacions continuen sent molt bones. Menjo una mica, bec força, inclosos un parell de gots de cervesa, la calor comença a apretar i descanso uns minutets. Continuo endavant per encarar la pujada a Engrillo.

Els primers quilòmetres son força suaus i es pot anar fent xino-xano, a partir del 29 la cosa comença a picar. Al km 30 m’aturo a menjar el que em quedava de barreta, continuo i un quilòmetre més tard, sense previ avís el cos diu prou. A partir d’aquí ja puc anar menjant que no recupero de cap de les maneres, ocellot de campionat.

Per quantificar-ho, 36 minuts per fer el km 31 els següents 3 quilòmetres pateixo de valent i avanço amb penes i treballs aturant-me cada dos o tres cents metres, els corredors que van passant s’interessen pel meu estat, descanso. Els següents 5 quilòmetres, tots en baixada, que em queden per arribar a la Font de Sant Roc els faig en més d’una hora i mitja, però hi arribo després de quasi 7 hores de cursa.

Porto uns 40 quilòmetres amb 2.500D+ i no noto recuperació, tot i menjar i beure a l’avituallament, vist el ritme que duc i tenint en compte el que queda per endavant tinc clar que no arribo dins d’horari de tall, així que el millor és deixar-ho aquí, no amb molta recança. M’acosten fins a Paüls on em ve a recollir la Sílvia. +info

El que queda de tarda i part del vespre l’aprofito per menjar (amanida, macarrons, calamars, pop a la gallega, embotits, xurrasco, entrecot), beure (molta aigua, força coca-cola, un parell de litres de cervesa i mig litre de vi), animar als que arriben després dels 70km del Trail i recuperar-me, que demà serà un altre dia.

LA CURSA

Desprès de sopar al sobre, son vora les onze de la nit i la son s’imposa. A tres quarts de dues de la matinada ens desperta el soroll del telèfon, fem les gestions que cal i a continuar descansant. A les sis el bitxo rondina, ja no dormirem més, però ens quedem al llit mirant la sortida dels cotxes de fòrmula 1.

La intenció era anar preparat per una cursa lenta, però estalviar-se 30 quilòmetres i fer-ne 10 arrossegant-me com una ratota, fa que canvi de plantejament. Sortiré sense bidó, sense pals, amb el telèfon, un parell de gels i gas a fons, a veure què tal. Menjo i bec a l’hotel, menjo més i bec encara més al pavelló i cap a la sortida. Avui em col·loco força endavant i surto molt ràpid, potser massa???

En arribar al primer punt d’avituallament al km 4 vaig molt endavant, aquest no és el meu lloc i me n’adono ràpidament quan comencen a avançar-me, tot i així no afluixo el ritme fins al capdamunt de la primera pujada a Roca Roja. Ara ve una baixada molt tècnica i picada, i com no podria ser d’una altra manera la faig poc a poc, he millorat pujant, però tot el que guanyo amunt ho perdo avall, a la que es suavitza recupero una mica.

S’acaba la pujada i tornem amunt, a mitja pujada ens trobem l’avituallament de la Font Perera, aturada imprescindible per veure i menjar ràpid i amunt. En aquest punt m’enganxo a un manyo a qui no deixo pràcticament fins al final de la pujada, només se m’escapa baixant, sobretot a la darrera baixada fins a les Ombries de Paüls, tercer avituallament, molt tècnica.

Aquí bec i em foto un gel, ens espera una bona pujada, 1.500 metres per cobrir uns 300 metres de desnivell, podeu fer els càlculs vosaltres mateixos. Se’m posa bé, tant el gel com la pujada, avançant a bon ritme fins arribar a La Coscollosa. Ara ja quasi tot baixa, això si, amb alguns talls força tècnics que no em van gens bé.

Camí de la Font Nova m’aturo a xerrar amb en Raül, un parell de minutets i gas. A la Font Nova aigua i un bon glop de cervesa per fer baixar el menjar i a continuar. Petit repetjó després de l’avituallament, per que s’entravessi el menjar i a tornar a llançar-se avall. Després del PC de les Tosses de Vences el terreny millora i es pot quasi volar, anar per sota de 4 el km a aquestes alçades és anar molt ràpid per mi.

Em planto a l’avituallament del camí de Bous a quatre quilòmetres de l’arribada i em foto l’altre gel que portava per acabar d’apretar i baixar de 3 hores 30, normalment no ho faria però avui he decidit cremar totes les naus. El tram final correspon pràcticament al començament de la nocturneta, amb un corriol força trencacames però poca cosa més, això si, de baixada. Per acabar una mica d’asfalt pels carrers de Xerta.

A l’arribada m’esperaven la Sílvia i l’Ivet, una amb la càmera i l’altre dormint. Han sortit 27 quilòmetres i mig i una mica més de 1.500D+. +info

Per rematar-ho un bon dinar a base d’amanida i estofat de bou en companyia de tots els que han participat a la cursa.

FELICITACIONS

A tots els i les que heu participat, hàgiu o no pogut acabar la cursa.
Als i les que seguiu els que participàvem, té molt mèrit anar amunt i avall, feu tants o més quilòmetres que nosaltres. En especial a les noies que em varen acostar fins a Paüls des de Sant Roc, al Koala que semblava que disposés de clons repartits per tot el recorregut i a la Sílvia per ser-hi sempre.
A la gent del poble de Xerta per acollir-nos d’una manera espectacular, fent-nos sentir com a casa.
A la gent de la organització i voluntaris per parir una cursa collonuda.

Per acabar faltarien les conclusions però me les quedaré per a mi, només en comparteixo una, l’any vinent TORNAREM!!!

Salut i alegria!!!

divendres, 14 de març del 2014

Cinc cèntims de l’UT les Fonts...


Bon dia,

Aquest any tenia ganes de fer una cursa per etapes, en conec tres que es facin a casa, segur que n’hi ha moltes més, una ja no la fan, la Costa Brava Xtrem Running, l’altre la TransCat, que aquest any cau en unes dates impossibles de compaginar amb la CCC, i la darrera la que faré enguany, l’UT les Fonts a Xerta.

Es tracta de tres dies de córrer per la muntanya amb el poble de Xerta com a punt neuràlgic de l ‘esdeveniment, tot organitzat pel Centre Excursionista de Xerta. Cau un xic lluny de Girona, però poden més les ganes de provar per un costat i de conèixer per l’altre. Ens allotjarem els tres, si la Sílvia i l’Ivet m’acompanyaran en aquesta aventura, a l’Hotel Restaurant Casa Ceremines, fa molt bona pinta, ja us explicarem què tal.



Al que anava, es tracta de tres dies, i tot començarà aquest divendres a les 9 del vespre amb la Nocturneta, que com el seu nom indica és una cursa nocturna, que compta amb 23 km i 350D+. Un circuit que hauria de ser molt ràpid, però en el que no em puc passar de voltes o ho pagaré. Aquest és el perfil.



A l’arribada una mica de sopar amb la resta de corredors i a dormir d’hora, que dissabte toca matinar, a les 6 del matí comença l’etapa reina, el Trail. Un circuit de 70km amb 4.000D+, que, com veureu al perfil, consisteix en fer 4 pujades d’entre 700 i 1.000 metres de desnivell.



El més destacable hauria d’haver estat la carenada a Engrillo, però per qüestions mediambientals no podrà ser, hauré de tornar-hi un altre dia. En acabat del Trail m’esperarà un bon dinar per agafar forces per la tercera i última etapa, la Cursa, una excursioneta de 27km amb 1650D+.



Per acabar-ho de rematar, serà un circuit molt trenca cames, que si tot va a l’hora, començaré a les 8 del matí i ja no m’aturaré fins cap allà les 12 per fer un bon dinar i tornar cap a casa, que dilluns toca treballar.

Per fer seguiment de la cursa, hi ha dues víes principals, facebook i twitter, a twitter també podeu seguir el hashtag: #utlesfonts.

D'altra banda l'etapa reina tindrà seguiment en temps real gràcies a Smartchrono, una solució low-cost que permet controlar el pas dels corredors escanejant un codi QR al dorsal.

Si voleu saber més coses d'aquesta cursa visiteu el seu lloc web: http://www.utlesfonts.com/


Salut i excursions!!

dijous, 13 de març del 2014

Que avorrit és córrer en pla...


Bon dia,

Setmana molt curteta d’entrenaments, no volia apretar massa de cares al cap de setmana, així que només hi ha hagut un parell de sortides.

El dilluns tocava descansar, després dels 32 acumulats el diumenge, per tenir la pota a punt per a la nocturna de dimarts. A dos quarts de vuit ens varem trobar amb en Jordi, en Josep en Martí i en Pere al Cul del Món, varem enfilar pel camí dels Àngels fins a l’Olivet a un bon ritme, això estava pensat com a test per diumenge, dia en que es celebra la 51ena edició de la pujada als Àngels que organitza el GEiEG. Per baixar vam anar a buscar el camí de les dones, ens ho varem prendre amb calma tot fent-la petar. 9km 360D+. +info

El darrer entrenament va ser ahir dimecres, tenia intenció d’anar a fer uns 20km pel carril bici, xino-xano a ritme baix per relaxar les cames, però no vaig ser-ne capaç. De fer els 20 si, però d’anar poc a poc impossible. El planer és molt avorrit i les ganes que s’acabi fan apretar el gas per acabar l’entrenament ràpidament, només vaig anar lent els primers quatre o cinc quilòmetres. Així que en una horeta i mitja ja ho tenia fet. Aquest matí les cames estaven en perfecte estat. +info

Abans d’acabar, molta pota pels companys intrèkkids que diumenge seran a la pujada als Àngels, a la resta també, eh!

Demà us faré cinc cèntims, o una mica més, del que m’espera aquest cap de setmana, fins llavors...

Salut amunt, sempre amunt!!!

dimecres, 12 de març del 2014

Rutes per la muntanya de Palau-saverdera

Bon dia,


Avui vull acostar-vos una mica al poble que m'acull els caps de setmana, en especial a la seva muntanya, el meu camp d'entrenaments del cap de setmana, que correspon a la vessant sud de la serra de Verdera. 



Temps enrere l'ajuntament va dissenyar un tríptic informatiu amb diferents rutes de senderisme que transcorren pel voltant del poble. Son rutes curtes que es poden fer en mig matí a ritme viu, o en un matí amb aturades i esmorzar. La seva dificultat tècnica és baixa, tot i que en algunes el desnivell a superar és prou important.


La primavera s'acosta i és la millor estació per recorre aquests camins, us hi animeu?








Si necessiteu més informació, la trobareu als següents enllaços:
   http://palausaverdera.cat/
   http://ca.wikiloc.com/wikiloc/user.do?name=Palau-saverdera

Salut!

dilluns, 10 de març del 2014

Entre Dolmens i Castells...

Bon dia,

Darrer cap de setmana de preparació per l'UT Les Fonts, la intenció inicial era anar a fer una tirada llarga pel Cap de Creus, però a darrera hora de divendres vaig veure un post a facebook que anunciava un entrenament a Vilajuïga. Però primer comencem pel dissabte.

Aprofitant el bon dia varem anar a fer una volteta a la muntanya amb la Sílvia, deixant l'Ivet a cals avis. Varem enfilar amunt per Bellavista, en direcció a la muntanya. En arribar a una pista de terra, ens varem trobar un cartell indicatiu de l'itinerari Megalític Febrosa-Sinols, varem decidir agafar-lo i amunt. El camí és de bon fer, però es nota que no és massa transitat, en 10 minutets ens plantem a la Roca del Duc, on es poden veure unes bones vistes del poble, llavors prenem un desviament del camí principal per arribar al Dolmen de la Febrosa II.

Dolmen de la Febrosa II
Foto: Sílvia
Un cop aquí al Dolmen, fem mitja volta i desfem camí per anar a buscar el bitxo. Una bona sortida per fer un passeig de dissabte.


I arribem a diumenge, el que us deia, a Vilajuïga feien una sortida a muntanya. Es tractava de resseguir el recorregut que el cap de setmana vinent serà la cursa Entre castells, la primera edició de la mitja marató de muntanya de Vilajuïga organitzada per el Grup Excursionista Capgirell.
Cartell de la cursa
Imatge: Web Grup Excursionista Capgirell

A dos quarts de nou del matí sortia de Palau-saverdera xino-xano cap al punt de trobada, cinc quilòmetres d’escalfament, en arribar unes quantes cares conegudes, salutacions per aquí i per allà, preguntant per objectius futurs i a córrer.

Per començar una mica d’asfalt amb els ulls posats al Castell de Quermançó, però dura poc doncs ens endinsem en un corriol curt però ràpid que ens porta al peu del Castell. Baixem paral·lels a la carretera de Llançà, és una baixada curta que ens duu a la segona pujadeta, aquest cop totalment per pista, es fa una mica llarga, però com que no té massa pendent permet anar a ritme.

Un cop dalt una llarga baixada, primer per pista i després per un corriol que ens durà al començament de la tercera pujada, la més bonica de totes, comença per pista però ràpidament enfilem un corriol que ens porta al tallafocs de roca Miralles, el del km 33 de les 24 hores del Cap de Creus. Enfilem el tallafocs amunt fins connectar amb el GR i ens aturem a Santa Elena on ens espera una mica d’aigua.

Ens esperem un xic per reagrupar-nos i enfilem amunt cap a Sant Pere de Rodes, agafem el camí per pujar al Castell i trenquem just abans d’arribar-hi per anar a buscar coll de Mosquit. Baixem fins a Mas Ventós, i anem a buscar el camí que baixa cap a Vilajuïga pels dolmens, està molt bé, amb baixades força picades. Un cop a baix una darrera pujadeta, anant a parar darrera el Rachdingue i avall fins a trobar el punt de sortida. +info

Una ruta molt bonica i ràpida, us la recomano, més informació en aquest enllaç http://mitjamaratomuntanyavilajuiga.blogspot.com. Descansar cinc minutets i cap a Palau desfent el camí de l’anada.

Ara a pensar en Xerta i la seva UT Les Fonts.

Salut i castells!!!

divendres, 7 de març del 2014

Concentrant entrenaments...


Bon dia,

Aquesta setmana he tingut els entrenaments ben concentrats, després d’agafar-me el dilluns per descansar, amb la canya del final de setmana era el més convenient, tres sortides en dos dies han estat tot el bagatge.

Per començar el dimarts al migdia, aprofitant que era sol a casa, vaig anar a investigar com pujar a Sant Miquel des de Pont Major. Ho havia estat mirant sobre mapa digital i resseguit el que em pensava més correcta per disposar d’un traçat a seguir i una orientació en temps, doncs a la tarda tocava tornar a treballar.

Vaig sortir cap a Pont Major i en arribar al trencant de la DECSA, amunt, és una pujada constant sense desnivells excessius, molt assequible. A mig camí el meu “track” es desviava del camí per on anava, així que vaig decidir seguir el camí en comptes del rellotge, amunt, amunt fins arribar a Campdorà de Dalt. Ja sobre asfalt vaig anar a buscar Torre Bonica, punt ja conegut de la zona. Per acabar la sortida, creuo la variant, enfilo cap als tram de pals de la línia i enganxo el corriol que porta a la pista de Sant Miquel. Aquí vaig a buscar la Font del Ferro, un tram de la riera de l’Onofre i amunt per una de les rampes més interessants que hi ha a la zona.  I ja cap a casa, dutxa i un bon plat de macarrons!!! 12km 260D+. +info

Al vespre nocturna amb els Intrèkkids, aquesta vegada ens varem trobar amb en Josep i un parell de nous fitxatges coneguts d’en Josep, en Jordi i en Pere. Varem fer una pujada a Sant Miquel per pista, la baixada anant a buscar el corriol de la font Martina seguit del que ens torna a enllaçar amb la pista de Sant Miquel. Un cop a baix vaig allargar una mica la sortida amb la pujada de la Font del Bisbe i baixada de la muralla al Cul del Món. 10km 360D+ +info

Per tancar l’intensiu el dimecres al migdia a tornar-hi, entrenament en fatiga, anava força petadet de cames però tot i així em va sortir un bon entrenament. Sortida cap a la Font dels Lleons, desviament a la dreta abans de passar per sota la variant per anar a parar al descampat de la casa en runes, corriol que em porta al camí de les Dones i anar fent, quan arriba a la darrera paella abans d’arribar a la carretera, enfilo recte un tram mig pista mig corriol que em porta en un punt indeterminat de la baixada del dipòsit a Galligants. Segueixo avall, trobo la pista que em durà a baix de tot, no tenia pota per baixades empinades, i per acabar allargo amb una pujadeta a ecosistemes, una altre a la dreta de la font dels Lleons i finalment la que em porta a la font del Ferro. 13km 390D+ +info

Com podeu veure una bona ruta de Fonts per anar fent boca de cares a l’UT Les Fonts de Xerta que serà el proper cap de setmana. De moment aquest, després de descansar dijous i divendres, espero fer una bona sortideta pel Cap de Creus, d’aquelles de 4 i 5 hores.

Salut líquids!!!

dijous, 6 de març del 2014

Curses: 24 hores del Cap de Creus

Bon dia, 

Avui us recomano que feu un cop d’ull a una altre de les curses que organitza la Unió Excursionista Llançanenca, no és altra que les 24 hores del Cap de Creus que enguany arriba a la seva desena edició.
Logo UELL.
Font: web UELL
Com sempre el tret de sortida es dona el dissabte de setmana santa, aquest any serà el 19 d’abril.

No se si per celebrar la desena edició o simplement per donar cabuda a més gent, s’ofereixen tres recorreguts.

El primer recorregut de tots no és altra que la ruta clàssica, la de 87km amb 3.000D+, anomenada Ultra. Sortida del port de Llançà a trenc d’alba en sentit Portbou pel GR, a l’alçada de Garbet pujada a Sant Miquel de Colera, seguim cap a Puig d’Esquers, Sant Silvestre de Valleta i tornem a Llançà, pujada a Sant Salvador, passant per roca Miralles, Mas Ventós, Santa Elena i Sant Pere de Rodes, coronat el Castell, punt més alt de la ruta, enfilar la carena de la serra de Verdera per anar a buscar el mar a Cala Jòncols, i ja descomptant puja i baixa fins a Cadaquès, seguim fins arribar al far de Cap de Creus, creuem el PN tot buscant Sant Baldiri, baixem a Port de la Selva i resseguim el litoral fins a Llançà.
Mapa Ultra
Font: web 24 hores
El segon anomenat Mitja, a la segona part del recorregut de la Ultra, així doncs es sortirà de Llançà cap a les 12 del migdia per pujar a Sant Salvador i anar fent. Seran uns 60km amb 2.000D+.

Mapa Mitja
Font: web 24 hores
Finalment el tercer, la Mini, correspon al primer bucle del recorregut de la Ultra, pujada a Sant Miquel de Colera, Puig Esquers, baixada a Valleta i tornada a Llançà. Uns 27km amb 1.000D+.

Mapa Mini
Font: web 24 hores
Aquest serà molt probablement el tercer any que hi participi, encara que no tinc clar si a la Ultra o a la Mitja. Podeu llegir la crònica de les meves participacions anteriors.
Crònica 2012
A la carena de la serra de Verdera
Crònica 2013.
Passant per Cap de Ras.
Foto: Oriol Batista
Si necessiteu més informació la trobareu en aquest enllaç.


Salut i tramuntana!!!

dimarts, 4 de març del 2014

Canvis al recorregut de l'Emmona

Bon dia,

La organització de la UT Emmona no se n'ha pogut estar i ja ha avançat el nou recorregut de la prova. Aquí el teniu.


Enguany arribarà als 110km amb 8450D+, avisen que això no és tot i que treballaran per encara fer-la més interessant, eufemisme de dura. De cims no els en falten a la zona, però déu n'hi do els que tocarà pujar aquest 2014, esperem que la neu no ho impedeixi com l'any passat.


La prova no es disputarà fins a mitjans de juny, però per anar fent boca, aquí teniu el vídeo promocional.



Si voleu més informació visiteu http://emmona.cat. Ens hi veure'm???

Salut!