Curses: UT les Fonts

Bon dia,

Aquest cap de setmana he participat a l’UT les Fonts, un regust amarg és el que m’ha quedat després de veure’m obligat a abandonar quan ja havia completat més de la meitat de l’etapa reina, però començaré pel començament i aniré etapa per etapa.

EL VIATGE D’ANADA

Aquesta era la primera etapa, teníem seriosos dubtes de com respondria l’Ivet a un trajecte de més de 300 quilòmetres, tenint en compte que tot just acaba de complir els 3 mesos. A la una del migdia sortia de la feina i baixava a casa per dinar amb la Sílvia, un plat de macarrons, una mica de truita d’espàrrecs i fetge amb ceba. Després de dinar nosaltres ho feia la petita, apurant al màxim per tal d’intentar que dormís tant de trajecte com fos possible. Carregàvem el cotxe fins a dalt de tot, semblava com si marxéssim de casa per sempre, i gas.

Anem a buscar l’eix Transversal sentit Manresa, després d’unes dues hores amb quasi 200 quilòmetres el bitxo es despertava i rondinava de gana. Amb una petita aturada d’escassos 30 minuts en varem tenir prou per poder continuar. Al voltant de les 7 de la tarda arribàvem a Xerta i ens instal·làvem a Casa Ceremines.

LA NOCTURNETA

Sense temps per gaire res, a buscar el dorsal i saludar a algun que altre conegut, en Raül del Koala’s Team, en Jordi Xaus. Ràpidament cap a canviar-se i els tres cap a la sortida. Ja veieu que tot a cop de xiulet. A les nou i algun segon, començava la cursa. Primers dos quilòmetres en planer, a bon ritme, i a pujar, tres quilòmetres al 10%, els primers amb molta pedra solta, llavors un corriol curtet i pista. Baixada fins Aldover força ràpida, amb una aturada a Ossera per fer un parell de glops a l’avituallament. A Aldover una bona gresa amb xaranga i tot ens espera, menjo una mica i gas. Queden 9 km amb un petit repetjó i a Xerta. Han estat 23,5km amb 415D+. Una cursa molt ràpida, que en ser nocturna no permet apreciar massa vistes, només pots mirar al terra per intentar no entrebancar-te. +info

Una mica de sopar ràpid al pavelló, una dutxa ràpida a l’hotel i a dormir, o intentar-ho.

EL TRAIL

A les cinc de la matinada sonava el despertador, durant la nit havia dormit poquet, unes tres horetes, però em sentia bé de cames i aparentment recuperat del viatge i l’esforç de la nocturneta. Em vaig canviar i tot sol a esmorzar al pavelló. A les sis i deu minuts, més o menys, preníem la sortida. Els primers 10km fins a Paüls eren força planers, el més destacable va ser el pas durant tres o quatre quilòmetres pel voral d’una sèquia, calia extremar precaucions. En una mica més d’una horeta arribava, contemporitzant força que quedava molt per endavant.

Petita aturada per hidratar-se, menjar una miqueta i a continuar endavant per encarar la primera pujada del dia, fins al km 15 i poc. Es dividia en dos trams, primer dos quilòmetres amb un pendent moderat i constant, seguit de tres més amb un pendent més acusat, continuava amb les bones sensacions a un bon ritme. Un cop a dalt de tot, tres quilòmetres de baixada força pistera fins arribar a la Refoia, una mica de líquid i a continuar baixant un xic més i a encarar un repetjó d’un quilòmetre al 10%. A mitja pujada, al voltant del km 20 m’aturo un momentet per menjar mitja barreta, cal anar omplint el dipòsit.

Acabo la pujada i m’esperen uns 5 quilòmetres de bon córrer fins a Prat de Compte on ens espera el tercer avituallament, porto 3 hores i 20 minuts i les sensacions continuen sent molt bones. Menjo una mica, bec força, inclosos un parell de gots de cervesa, la calor comença a apretar i descanso uns minutets. Continuo endavant per encarar la pujada a Engrillo.

Els primers quilòmetres son força suaus i es pot anar fent xino-xano, a partir del 29 la cosa comença a picar. Al km 30 m’aturo a menjar el que em quedava de barreta, continuo i un quilòmetre més tard, sense previ avís el cos diu prou. A partir d’aquí ja puc anar menjant que no recupero de cap de les maneres, ocellot de campionat.

Per quantificar-ho, 36 minuts per fer el km 31 els següents 3 quilòmetres pateixo de valent i avanço amb penes i treballs aturant-me cada dos o tres cents metres, els corredors que van passant s’interessen pel meu estat, descanso. Els següents 5 quilòmetres, tots en baixada, que em queden per arribar a la Font de Sant Roc els faig en més d’una hora i mitja, però hi arribo després de quasi 7 hores de cursa.

Porto uns 40 quilòmetres amb 2.500D+ i no noto recuperació, tot i menjar i beure a l’avituallament, vist el ritme que duc i tenint en compte el que queda per endavant tinc clar que no arribo dins d’horari de tall, així que el millor és deixar-ho aquí, no amb molta recança. M’acosten fins a Paüls on em ve a recollir la Sílvia. +info

El que queda de tarda i part del vespre l’aprofito per menjar (amanida, macarrons, calamars, pop a la gallega, embotits, xurrasco, entrecot), beure (molta aigua, força coca-cola, un parell de litres de cervesa i mig litre de vi), animar als que arriben després dels 70km del Trail i recuperar-me, que demà serà un altre dia.

LA CURSA

Desprès de sopar al sobre, son vora les onze de la nit i la son s’imposa. A tres quarts de dues de la matinada ens desperta el soroll del telèfon, fem les gestions que cal i a continuar descansant. A les sis el bitxo rondina, ja no dormirem més, però ens quedem al llit mirant la sortida dels cotxes de fòrmula 1.

La intenció era anar preparat per una cursa lenta, però estalviar-se 30 quilòmetres i fer-ne 10 arrossegant-me com una ratota, fa que canvi de plantejament. Sortiré sense bidó, sense pals, amb el telèfon, un parell de gels i gas a fons, a veure què tal. Menjo i bec a l’hotel, menjo més i bec encara més al pavelló i cap a la sortida. Avui em col·loco força endavant i surto molt ràpid, potser massa???

En arribar al primer punt d’avituallament al km 4 vaig molt endavant, aquest no és el meu lloc i me n’adono ràpidament quan comencen a avançar-me, tot i així no afluixo el ritme fins al capdamunt de la primera pujada a Roca Roja. Ara ve una baixada molt tècnica i picada, i com no podria ser d’una altra manera la faig poc a poc, he millorat pujant, però tot el que guanyo amunt ho perdo avall, a la que es suavitza recupero una mica.

S’acaba la pujada i tornem amunt, a mitja pujada ens trobem l’avituallament de la Font Perera, aturada imprescindible per veure i menjar ràpid i amunt. En aquest punt m’enganxo a un manyo a qui no deixo pràcticament fins al final de la pujada, només se m’escapa baixant, sobretot a la darrera baixada fins a les Ombries de Paüls, tercer avituallament, molt tècnica.

Aquí bec i em foto un gel, ens espera una bona pujada, 1.500 metres per cobrir uns 300 metres de desnivell, podeu fer els càlculs vosaltres mateixos. Se’m posa bé, tant el gel com la pujada, avançant a bon ritme fins arribar a La Coscollosa. Ara ja quasi tot baixa, això si, amb alguns talls força tècnics que no em van gens bé.

Camí de la Font Nova m’aturo a xerrar amb en Raül, un parell de minutets i gas. A la Font Nova aigua i un bon glop de cervesa per fer baixar el menjar i a continuar. Petit repetjó després de l’avituallament, per que s’entravessi el menjar i a tornar a llançar-se avall. Després del PC de les Tosses de Vences el terreny millora i es pot quasi volar, anar per sota de 4 el km a aquestes alçades és anar molt ràpid per mi.

Em planto a l’avituallament del camí de Bous a quatre quilòmetres de l’arribada i em foto l’altre gel que portava per acabar d’apretar i baixar de 3 hores 30, normalment no ho faria però avui he decidit cremar totes les naus. El tram final correspon pràcticament al començament de la nocturneta, amb un corriol força trencacames però poca cosa més, això si, de baixada. Per acabar una mica d’asfalt pels carrers de Xerta.

A l’arribada m’esperaven la Sílvia i l’Ivet, una amb la càmera i l’altre dormint. Han sortit 27 quilòmetres i mig i una mica més de 1.500D+. +info

Per rematar-ho un bon dinar a base d’amanida i estofat de bou en companyia de tots els que han participat a la cursa.

FELICITACIONS

A tots els i les que heu participat, hàgiu o no pogut acabar la cursa.

Als i les que seguiu els que participàvem, té molt mèrit anar amunt i avall, feu tants o més quilòmetres que nosaltres. En especial a les noies que em varen acostar fins a Paüls des de Sant Roc, al Koala que semblava que disposés de clons repartits per tot el recorregut i a la Sílvia per ser-hi sempre.

A la gent del poble de Xerta per acollir-nos d’una manera espectacular, fent-nos sentir com a casa.

A la gent de la organització i voluntaris per parir una cursa collonuda.

Per acabar faltarien les conclusions però me les quedaré per a mi, només en comparteixo una, l’any vinent TORNAREM!!!

Salut i alegria!!!