Bon any amics i amigues,
Per tancar l’any el dilluns 31 al migdia ens en varem anar amb en Pere a
fer una TrailSilvestre, com que l’asfalt no ens acaba de fer el pes, varem
decidir de cordar-nos les vambes i fer una bonica ruta d’una mica més de 15
quilòmetres amb uns 550 metres de desnivell per les Gavarres, fent cim a Sant
Miquel.
 |
Bonic i estelat paisatge en plena TrailSilvestre
Foto: Pere Matas |
Vaig acabar l’any amb aquest missatge a Twitter: “Us desitjo un 2013 ple de
quilòmetres, desnivells i birres...”, una declaració de principis que estic
totalment decidit a portar a la pràctica.
D’entrada el dimarts 1 em vaig veure obligat a quedar-me a casa. Tot i que
podria semblar que les cerveses de la nit de cap d’any em podrien afectar, no
va ser pas per això, em va tocar arreglar la casa després d’un sopar en molt
bona companyia, a vegades hi ha qüestions prioritàries.
Així doncs el dimecres estava tant animat que després de passar per la
piscina al migdia, 1000 metres per estirar els braços, vaig calçar-me les
vambes al vespre per fer 15 quilòmetres amb encara no 50 metres de desnivell,
volia resseguir el començament de la ruta Girona – Palau-Saverdera que tinc
previst de realitzar el proper mes d’abril.
Amb les ganes de no perdre ni un minut em vaig deixar el frontal a casa i
em veié obligat a fer mitja volta abans del previst, just sortint de Sarrià
quan ja no veia res de res i en comptes de córrer havia de caminar. De fet en
el punt on deixava l’asfalt enrere, i m’endinsava a la ruta que ressegueix el
riu, me n’adono que el frontal és a l’armari de casa. Quin cap!!!!!
Però realment, la veritable culpable de tot va ser “A Fine Line” la primera
pel·lícula del Summits Of My Life, m’havia arribat al matí i tenia ganes de
veure-la al vespre. Les reflexions que s’hi fan son molt interessants, els
paisatges son espectaculars i el tractament de la mort d’Steph Brosse fuig del
dramatisme, entrant dins la normalitat al afrontar riscos. Ja tinc ganes de
veure la segona part a finals de 2013 o començaments del 2014, buff, encara
queda un any!!!!!
El dijous va ser dia de bicicleta, poca estona però molt intensa. Agafant
el carrilet en sentit Sant Feliu, vaig arribar a tocar de Cassà. Poc més de 20
quilòmetres amb 150 metres de desnivell. Això si a un ritme proper als 25 Km/h,
molt més alt que els 20 als que estic acostumat. Tenia pressa!!!!
El divendres al migdia una mica de piscina, 1300 metres, per relaxar cames
de cares a la matxacada que hauria de fotre’m dissabte. Tinc previst fer una
ruta des de Palau-saverdera fins al far de Cap de Creus, amb la motxilla i les
cames, sense avituallaments.
Al final la sortida de dissabte no acaba de reeixir, el temps se’m tira a
sobre i he de fer mitja volta abans d’hora, entre Sant Baldiri i el far. En
total faig 30 quilòmetres amb una mica més de 1500 metres de desnivell.
Combino trams del GR11 amb la ruta de les 24 hores del Cap de Creus, i alguns
tocs de collita pròpia, sobretot al tram inicial i final, la sortida i arribada
a Palau.
La baixada de Sant Perer a Port la vaig fer pel GR11, la pujada pel camí alternatiu
de les 24 hores, de Port cap a Sant Baldiri vaig pujar pel camí de les 24 hores
i vaig baixar pel GR11, així vaig fer una ruta en forma de vuit allargat.
Com sempre les vistes privilegiades una de les característiques més
destacable d’aquest indret. En aquesta ocasió gaudeixo d’uns minuts de pau i
tranquil·litat al mig del no res, just on faig mitja volta, observant com els
Pirineus desapareixen al tocar la mar Mediterrània mentre em cruspeixo un
entrepà de Nutella. Aquests moment no tenen preu.
Si algú s’anima, dir-li que pel camí hi ha diferents punts on omplir els
bidons, de fet jo vaig sortir només amb dos de ½ litre. Un punt és al monestir
de Sant Pere de Rodes, on hi ha la font del Raig o dels Monjos, en el camí del
GR11 està indicada amb un cartell. Un altre és a La Selva de Mar, just al final
del camí que hi baixa directament passant pel mig del Rec dels Gatiens, abans
de creuar el darrer dels ponts que passen pel damunt de La Riera de la Selva,
actualment sense aigua, a mà esquerra, el camí forma part del desviament en cas
de vent de la ruta de les 24 hores del Cap de Creus, en condicions normals es
passa per la carena de la Serra de Verdera o de Rodes. El darrer punt és al mig
de la plaça Pol Nadal i Mallol de Port de la Selva, el GR11 hi passa pel davant.
Finalment destacar que tot i fer la ruta a ple hivern, concretament el 5 de
gener, la calor va ser molt acusada, arribant a pics de fins a 27 graus, la
pujada al Monestir tornant va ser extremadament esgotadora, semblava que
estigués a ple estiu!!!!
El diumenge passaven els mags i tocava fer bondat. Tot i no portar-me massa
bé, he de reconèixer que es van recordar de mi.
La setmana vinent em toca anar d’excursió a Gipuzkoa, a veure si recupero
unes rutes per Usurbil i continuo agafant ritme per la Romeufontaine la primera
cursa de l’any.
Salut i endavant!!!!
