Hola família,
Una altre setmana
queda enrere...ja ha passat la quarta setmana del meu programa d’entrenament
per la Cavalls del Vent...en queden només tres!!!! la propera amb molta càrrega
de quilòmetres, i tant desnivell com l’orografia gironina em permet...
El resum fins ara, quasi
450 quilòmetres recorreguts, més de 17000 metres de desnivell+ acumulat, segons
http://www.strava.com, més de 30 hores d’entrenament...aaaa, i no he deixat
d’anar a treballar ni un sol dels dies que em tocaven...amb un viatget de feina
inclòs...és per això que aquesta setmana l’he acabat, amb les cames molt i molt
carregades...els hi he fotut molta tralla...
Però parlem d’aquesta
setmana...he fet 7 sortides en 5 dies...d’entre 10 i 23 quilòmetres...per arribar
a fer 95 quilòmetres i poc més de 3200 metres de desnivell...en tot moment per
la meva zona d’entrenament habitual, Sant Daniel, Sant Miquel i Les
Pedreres...amb una sortida nocturna amb els intrèkkids fins a Els Àngels...
He intentat buscar el
màxim de pista possible, per acostumar-me a un terreny més aviat monòton, que
és el que m’han dit que em trobaré a Cavalls...però de tant en tant m’he deixat
endur per la temptació dels corriols...més de pujada que de baixada...cal
vigilar a no prendre mal, una torçada de turmell a aquestes alçades seria un
fort cop anímic, no hi ha marge de temps per a la recuperació...
Per relaxar les cames
el cap de setmana hem anat a fer caiac amb la Sílvia...és el meu regal
d’aniversari, hem tardat molt a trobar una data lliure, i aquest cap de setmana
cap a Flix a gaudir d’una activitat a l’aire lliure una mica diferent de la que
estic acostumat...
Després de sortir una
mica més d’hora de la feina, cap allà les 6 de la tarda, hem agafat el cotxe i
de dret cap a Riba-roja d’Ebre...hi teníem poc més de 3 hores, havíem de trobar
la hisenda “Pepito”, el lloc on dormiríem, abans de fer-se massa fosc i sopar
alguna cosa abans de descansar per l’endemà...al final ho trobem tot, un plat
combinat al Bar Pota, un parell de copes i a dormir...
El tram més bonic de
la ruta ens l’hem trobat en sortint de l’autopista, al agafar l’N-420, la zona
perifèrica de la Serra de Montsant...realment preciós...
El dissabte ben d’hora
cap a Móra la Nova, lloc de sortida de la ruta en caiac...hi arribem amb temps de
sobres d’esmorzar una mica...abans d’anar a l’aigua, ens expliquen quatre
consells bàsics, ens informen que la ruta serà d’entre 12 i 13 quilòmetres i
que anirem fins a Miravet...el riu és una bassa d’oli, la corrent és molt suau,
però com que al grup hi ha gent que s’ho agafa amb molta clama, ens cansem ben
poc....per seguir el ritme només cal fer alguna palada de tant en tant i
deixar-se portar...a més, a mig camí ens aturem una mitja hora llarga per fer
un bany al riu...al final cap a dos quarts de dues traiem les embarcacions de l’aigua...hem
estat al riu al voltant de 3 hores i mitja...molt recomanable...
Per dinar anem al
restaurant Piazza de Móra la Nova...molt recomanable...ens varem fotre un
parell de pizzes de les més bones que he fet en força temps...tot i això cal
dir que els preus no son econòmics...però un dia és un dia...
Havent dinat toca
tornar cap a Flix, ens dirigim al Resort Rural Vila Riu de Baix...realment
sensacional, altament recomanable per a passar un parell de dies de descans...habitacions
complertes, piscina, petit spa, restaurant, tracte molt familiar, a poc més un
quilòmetre del nucli urbà, prop del riu, amb una passejadeta de deu minuts n’hi
ha hagut prou, etc...
Per sopar baixem al
poble, anem al restaurant el Racó a la plaça de l’Església...hi anem recomanats
per una noia de l’hotel...el tracte és totalment familiar i la cuina és boníssima...una
altre recomanació...
Diumenge esmorzar,
una horeta llarga de relax sols a la piscina i carretera i manta...aquesta
vegada tirem cap a Lleida i passem per l’Eix...planyo la gent que l’ha de fer
servir a diari, doncs està molt empantanegat...això si, fa tot l’efecte que
quan acabin les obres serà una via que tornarà a quedar petita...
Un cap de setmana
complert...
Com ja he dit la
setmana vinent serà d’entrenament dur, però després en toquen un parell de
recuperació, això no vol dir estar aturat del tot, només que baixaré molt el
ritme d’entrenaments per descansar cames i agafar algun quilet per tenir
reserves d’on estirar...el millor és que aquestes dues setmanes coincidiran amb
les vacances, aquest any una sortida a Eivissa, cinc dies llargs de relax, sol,
platja i cervesetes...esperem que el temps acompanyi...
Cal destacar que
dimarts descansaré...aquest 11 de setembre cal ser a Barcelona per reclamar amb
més força que mai el que vull pel meu país...en el meu cas que els catalans i
catalanes puguem decidir lliurement el nostre futur...una cosa tant fàcil com l’autodeterminació...
Salut i llibertat!!!!!
