Curses: Marxa Puja i Baixa de Begur

Bon dia,

Avui us parlaré d'un marxa que va per la seva quarta edició, es tracta del Puja i Baixa de Begur, organitzats pel "Club excursionista els Perduts de Begur".

La vaig fer al 2011, va ser una de les primeres i en guardo prou bon record, si no vaig errat la varem fer junts amb en Peio i en Pere, en Josep també hi era però encara no era oficialment Intrèkkid, a mitja cursa varem perdre les claus del cotxe, varen saltar de la butxaca, ens va tocar recular una mica per trobar-les, anècdotes que queden a la memòria i fan que tingui ganes d'acumular-ne més.

Es tracta d'un recorregut de 15 km que es pot fer caminant o corrent, un circuit que us portarà als racons més bonics de la vila de Begur, això si, com diu el nom us passareu tota l'estona pujant i baixant.

Aquest any tampoc hi participaré, però serè al poble veient com munten a cavall.

Més informació:
http://www.perdutsbegur.cat/2013/05/iv-marxa-popular-puja-i-baixa-de-begur.html

Salut i trencacames!!!

+ curses recomanades aquí...

Preparant el cap de setmana…

Bon dia,

Aquesta setmana d’entrenaments ha estat força curta, com que Cavalls del Vent queda una mica lluny i encara he de mirar de fer un planning amb cara i ulls, un programa d’entrenaments que ja us ensenyaré quan estigui a punt, he decidit reservar el cap de setmana per una escapada que fa temps que tinc al cap.

La primera intenció era anar a una sortida a la Nou de Berguedà, per fer una ruta col·lectiva al Catllaràs, però llevar-se molt d’hora, la cosa comença a quarts de 8, i fer uns 200 quilòmetres en cotxe per anar a fer una ruta que repetiré a l’agost amb els Intrèkkids, m’ha fet decidir per una altre cosa. Si tot va bé diumenge ja us explicaré, per això ara toca parlar de les tres sortides d’aquesta setmana.

El dilluns descans, bé, com que és Sant Joan un dia de sol i piscina, així que dimarts doblo.

Al migdia tercera ruta de Can Nabes, després del fail de la setmana anterior, la part de Sant Miquel la vaig fer a l’inrevés, aconsegueixo que em reconegui la ruta, tot i que torno a cometre un petit error després de la volteta per les mines que em fa perdre temps. Quedo prou content, però la calor del migdia fa que em quedi marge per a la millora, una altre cosa és que vulgui tornar a intentar fer marca, ara, segur que repeteixo aquesta ruta doncs és molt bonica i permet fer força més desnivell en una mica més de distància. 13Km 490D+.

 

Castell de Sant Miquel

Al vespre torno a fer el mateix recorregut, aquesta vegada reconeixement de la ruta amb en Josep, sense cometre errors, ens ho agafem amb calma, tot i això cauen 12,5km 470D+.

Per tancar l’entre setmana el dimecres al migdia pujada al camí de les Dones, m’ho agafo amb calma sense apretar massa, més per no deixar dormir les cames que res més. 10km amb 300D+ per deixar el cos a punt.

Apa doncs, fins diumenge.

Salut i bestieses!!!!

Recuperant...

Bon dia,

després de l'Emmona, tocava una setmana una mica tranquil·la...

primer de tot, treure conclusions de la cursa pel que fa a material...em cal un rellotge nou, així que m'he comprat el Garmin Forerunner 310XT, és com el 305 però amb una autonomia de 20 hores, una millor recepció de satèl·lits, i poca cosa més...

La nova joguina per mesurar-ho tot...

les Salomon Sense Mantra una joia, en dos mesos ja els hi he clavat 300 km i em sembla que a aquest ritme no arribaran a Cavalls, queden quasi tres mesos, així que em toca anar pensant en un parell nou...les Sense Ultra son una bona opció, però ja ho veurem...

segona part, competitivitat, crec que hauria de millorar-ho...m'agrada més gaudir que competir, per això sempre em queda la sensació que hauria pogut donar més...i a l'Emmona m'hauria permès no fer-los passar fred als de casa...a veure si a la següent soc capaç de trobar un millor punt d'equilibri...

pel que fa a la setmana, tres sortidetes...

el dimarts per recordar que és això de córrer, una volteta curta per Sant Daniel...encara no estava al 100 per 100, sobretot les plantes dels peus es queixaven una mica...així que 8 km 140D+...

el dijous una pujada a Sant Miquel, per intentar fer el 3er Strava de Can Nabes...em vaig equivocar en el sentit de la ruta, hauré de repetir...13km 490D+...anar sumant

per acabar la setmana i abans de la revetlla, el diumenge tornada a Verdera, pujant a Sant Onofre, trobant el camí de baixada a La Vall de la Santa Creu, pujada a Sant Pere i tornada per Coll de Mosquit...una bona matinal abans d'anar a la piscina...15,5km 980D+...m'agrada aquesta serra perquè en pocs quilòmetres pots fer força desnivell...

per ara això és tot...

Salut i cames!!!!

#UTEmmona: Quatre fotos de l'Emmona

Bona tarda,

per acabar amb l'UT Emmona, aquí teniu les fotos de la cursa. Si en surta alguna més les aniré penjant.

Cap a Fontalba
Foto: Rastres

Arribant a Planoles
Foto: Pares

Arribant a Planoles
Foto: Pares

Fent-la petar a Planoles
Foto: Pares

Fent-la petar a Planoles
Foto: Pares

Fent-la petar a Planoles
Foto: Pares

A punt de sortir de Campelles
Foto: anònima

De tornada a Sant Joan
Foto: Pares

De tornada a Sant Joan
Foto: Pares

Aixecant l'escut de l'Emmona
Foto: Pares

Aviat més bestieses!!!!!

Salut i amunt!!!!

#UTEmmona tercera part: negre nit…

Bon dia,

Tercera i darrera part de la meva crònica sobre l’Emmona, el tram nocturn de la cursa.

Al post anterior em vaig quedar arribant a Campelles, km 77,5 de cursa, passat totalment d’horari, acompanyant un company amb principi d’insolació i amb tothom pendent de si treia el cap o no. A l’arribar foto de rigor, aquesta vegada amb el grup de suport, un tall de pa amb formatge, una mica de fuet i a tornar-hi.

Ja és de nit i l’aconsellable és anar en grup. Sortim cinc més o menys plegats de l’avituallament, una colla de tres, en Terrassa i jo. Els que son tres comencen a trotar i em decideixo a seguir-los, però veient que en Terrassa es queda, em quedo amb ell. En pla aguanta prou bé, però a la que comença a baixar no tira massa. Per tal d’alleugerir el pas, li deixo els pals. La baixada fins a Ribes és molt ben parida, llàstima que l’hagi de fer a un ritme tant i tant baix, tot i això en menys d’una hora ens plantem a baix.

Aturada ràpida, mengem una mica de fruita i cap al Taga. És una pujada exigent, sortim 4, en Terrassa, en Banyoles i un altre noi de Girona. Al final em quedo amb el de Banyoles i sense pals per encarar el Taga. Com que va tant i tant petat no els trobo a faltar. El primer tram, sense massa desnivell, el podem fer prou bé, però a l’hora d’encarar les rampes més fures la cosa canvia. Primer de tot ens aturem per recuperar forces, tot menjant alguna cosa, durant tota la pujada anem fent aturades cada 100 metres, no hi ha pressa, però al final la pujada es fa eterna.

Al arribar a dalt ens posem ràpidament el paravents, bufa molt de vent i no és cosa d’agafar fred, de fet vaig màniga curta a més de 2.000 metres d’alçada quan son quarts les dues de la matinada. Fem una baixada ràpida, trobant-nos el de Terrassa pel camí, aprofita per tornarme els pals i arribem al Coll de Jou. No hi estem massa estona, està totalment a l’intempèrie i si ens refredem massa no hi haurà qui ens faci tirar.

Continuem xino-xano i a poc de sortir, en un recés, ens trobem amb un nano de Saragossa que està descansant, ens quedem amb ell i l’afegim al grupet. Coronem Sant Amant i avall. Fins a Sant Joan, des de Sant Amant fins al Jodré es fa etern, segons la organització és un tram d’un 10 km pràcticament tot de baixada, però la sensació general és que és molt més llarg del que han contat. Jo com que vaig bé, no m’atabalo, però els companys d’aventura que van força petats no els acaba de fer el pes això de fer més voltes del compte.

Arribem al Jofré que ja pràcticament és de dia, aturada tècnica i a seguir cap a Sant Joan, en algun punt intentem trotar, però sense adonar-me els trec una distància bàrbara, així que ho deixem per a l’arribada. Unes quantes voltes, passem entre les ortigues, carril bici, pont de pedra i arribada, on esperaven els meus pares una mica enfredorats.

25 hores, 7 minuts i 29 segons. A destacar, no he tingut cap amago de rampa, tinc clar que anar tant per sota les meves possibilitats m’ha permès arribar sencer, les plantes dels peus tocades, però això és normal. Si hagués apretat una mica en 3 hores menys ho faig i apretant molt crec que podria haver arribat sub 20, això si, arribant rebentat.

Abans d’acabar, vull donar les gràcies als meus pares per ser-hi, el que havia de ser una visita a Planoles es va convertir en un seguiment en tota regla.

Donar les gràcies a la super Sílvia per aguantar-me amb totes aquestes bogeries, donar-me el seu suport i esperar que pateixi una mica menys, que segur que no és bo.

Felicitar a la organització per oferir-nos una alternativa molt interessant i fer la feina ben feta. Sempre hi ha coses a millorar, el tram Coll de Jou – El Jodré que considero que estava mal mesurat, coses que no es poden preveure, però cal reconèixer el treball i l’esforç.

Felicitar a tota la gent dels avituallaments, ens heu tractat de meravella.

Felicitar a tots els i les que han participat/competit, tant a l’Ultra com la Marató, hagueu acabat o no, la cursa era dura de debò, així que només de prendre-la heu estats uns valents i valentes.

L’any vinent si puc hi torno, això si, espero que la neu ens respecti i  pugui fer l’Emmona original, amb Bastiments, carenada i Puigmal, però queda tant per endavant que ara mateix és impossible confirmar-ho.

Per acabar us passaré quatre fotos, en un post a part, que aniré ampliant si en surten més.

Salut, endavant i amunt!!!!

#UTEmmona segona part: tornant a gaudir de la muntanya…

Bon dia,

Segona part de l’aventura de l’Emmona, ja estava decidit, a gaudir de la muntanya.

Per començar, menjar una mica a Núria i sobretot relaxar-se, em vaig estirar un quartet d’hora a la gespa per buidar el cap de temps i presses, amb el despertador posat per no dormir-me. Mentrestant anava escoltant com hi havia força gent de l’Ultra que es quedava al final de la Marató, la pujada a Núria havia fet molt de mal.

Després d’uns 25 minuts de descans, cap a Fontalba, és el camí clàssic de la ruta Fontalba – Puigmal – Núria, comença amb un tram de pujada no massa exigent, envoltats d’arbres, i seguidament una planejada, una mica puja i baixa, però eminentment de baixada ,amb un parell de passos de rierols de desglaç, totalment exposats. Per sort el cel s’ha ennuvolat i el sol no pica. Vaig a un ritme tranquil, en comptes de córrer em dedico a fer senderisme, això si, a un ritme elevat. Les cabòries amb els horaris han desaparegut i ara estic gaudint de veritat.

A un parell de quilòmetres del punt de control de Fontalba, em sembla que començo a patir el mal d’Ultra, sabeu aquell punt en que un s’imagina perseguit per Dragons i corrent davant els indis esquivant fletxes, doncs jo estava convençut de que em perseguia un gran conill de color rosa carregat d’esquellots, mentre una pallassa intentava fer-me arribar a bon port.

Tranquils, us estic prenent el pel, a Fontalba em vaig trobar amb el més divertit de la cursa, ens espera un noi disfressat de conill carregat de esquellots que feia sonar al pas dels corredors, no vaig poder resistir-me i el vaig atrapar, i un noia disfressada de pallassa ens indicava on fitxar. És reconfortant veure aquestes coses. Petita aturada per donar-los les gràcies per les rialles i cap a Corral Blanc. Un tram de GR molt ben fresat i que m’empenyia a córrer, vaig resistir-m’hi en tot moment, a canvi més i més bones vistes.

En arribar a Corral Blanc m’assec, xerrem amb els de l’avituallament, espero que arribin els de Banyoles, anem tau a tau i abans de sortir pregunto, quan per Planoles? Amb la resposta de 3,5 km de baixada 100%, vaig pensar, hauria pogut fer una aturada de metge, que a baix m’esperen els pares, això passa per no dur res d’informació a sobre.

Uns 500 metres d’asfalt i a baixar, en aquest tram no puc resistir-me de trotar, és més aconsellable per a les cames que anar frenant. En un tres i no res arribo al poble, una petita volta i cap a l’avituallament, on m’esperen els pares. A l’arribada pregunta de rigor per part dels i les voluntàries, com et trobes? La meva resposta els va sorprendre de mig a mig, fantàsticament bé!

Explico als pares com està anant tot, el canvi que he decidit després de Núria i que em trobo bé, que continuaré endavant. Em menjo un entrepà que em porten, costa acabar de passar, però cal alimentar-se bé. La fem petar, juguem amb el telèfon, això del WhatsApp és nou i cal ensenyar-los com enviar les fotos que m’han fet, riem, sobretot de la mare que aprofita per anar picant el menjar i bevent la coca-cola dels corredors, jajajaja. Total que amb la tonteria estic més de tres quarts d’hora aturat. També em trobo amb un noi que estava a l’avituallament de l’Aizkorri, xerrem una estona. Abans de seguir, em diuen que m’esperen a Campelles, no estava previst, però s’han animat, comptem més o menys que hi arribaré encara de dia, així que gas i amunt cap a Coll Pan, una altre pujadeta amb més de 1.000 metres de desnivell.

Vaig al meu ritme, sense pressa, però sense aturar-me. Primer baixem per anar a buscar el fons de la vall, un cop creuat el riu, gas i amunt per un bosc molt xafogós. Aquest tram m’atabalo força, no pel cansament, sinó perquè acaba avorrint. No hi ha paisatge durant força estona i això em ratlla molt. No em queda més remei que anar tirant amunt.

Al final el bosc desapareix i sortim a camp obert, les rampes son igual de dures, però el paisatge del Pirineu les fa més assequibles, encara que els núvols ens han abandonat i el sol pica que dona gust. La pujada és molt semblant a la de Tres Pics, anem seguint la carena marcada per unes tanques de bestiar electrificat. Un cop al punt més alt, un xic de baixada per arribar a l’avituallament. Aquí ens hi trobem una colla de joves amb ganes de gresca, que animen als que passem per allí. Aturada curteta i a continuar, queden 10 km fins a Campelles i cal anar a l’idea perquè no es faci fosc.

El tram és una mica trenca cames, més en baixada que en pujada, porto des de Planoles sense rellotge i no tinc cap referència de ritme, temps ni distància. Així que vaig fent al ritme que em sembla, com que no m’atrapa ningú crec que dec anar bé. Quan compto que queden més o menys uns 4 quilòmetres em trobo amb un nano de Castelló una mica petat, es queixa de mal de cap i ganes de vomitar, me l’havia trobat abans de Coll Pan i ja no anava massa bé.

Em quedo amb ell, fa estona que el temps m’importa ben poc, així que prefereixo fotre-li un cop de ma i estirar-lo fins a l’avituallament. El problema és que tot i forçar-li el ritme, anem molt lents. Comptava arribar a Campelles encara de clar, però veig clar que no serà així. Acabem fent els 4 quilòmetres en molt més d’una hora, amb els pares ben preocupats. Preocupació que desapareix en veure que estic perfectament bé.

Ja ha arribar la nit, que és el que demà us explicaré per acabar la crònica...

Salut i senderisme!!!!

#UTEmmona primera part: pendent del rellotge…

Bon dia,

Ahir ho vaig deixar amb: “El despertador a les 5 del matí, però a les 4 un veí matiner, un corredor amb poca son, ja tenia el “lloro” del cotxe a tot drap per anar-se ambientat, no hi havia collons de dormir més, total tocava enfrontar-se a l’Emmona dormint menys de quatre hores. M’arreglo, vaig a deixar la bossa de Planoles bec força aigua, no és d’estranyar, i cap a la sortida.”

Espero 5 minutets, al darrera com sempre, i ja son les 6, quatre bengales i a córrer, bé a trotar ràpid com a tota bona sortida, que m’esperen més de 100 quilòmetres i no cal anar a fons. Una petita volta pel poble, passant pel costat del cafè de l’Abadia, la Plaça Major, el Pont de Pedra, una primera pujadeta d’asfalt, una mica de fals pla i a menjar corriols. Dos quilòmetres mal comptats per estirar una mica el grup.

A continuació la primera pujada seriosa, 6 quilòmetres 1.200D+, fins al capdamunt del Puig Estela. El primer tall, fins al Coll de Can Camps, els desnivells son acceptables al voltant del 10%, però un cop deixem l’avituallamne, la cosa canvia i les rampes oscil·len entre el 30 i el 40, així doncs, fila índia i a seguir el del davant, no si pot fer més. Tot i això vaig a bon ritme i dins els horaris de pas que m’he marcat.

El tram que ve ara, és quasi tot de baixada, comença amb un tram criminal amb uns desnivells que impressionen i carreguen quàdriceps, continuo amb calma però sense adormir-me. Després d’aquest primer quilòmetre en el que de cop perdem 400 metres, la cosa es suavitza i es pot trotar bé. Anem baixant fins a quedar enclotats per sota de Pardines, un cop toquem fons, en una zona amb un parell de punts molt justetment marcats, ens enfilem uns cent metres fins a Pardines, al km 15 lloc del segon avituallament. Bones sensacions.

Segona pujada important, de Pardines a Coll de Tres Pics, més de 1.200 metres de desnivell positiu acumulats en 10 km, on els primeres 6 son els més contundents, dels 1.300 metres d’alçada a Pardines passem a uns 2.200, els quatre següent serveixen per pujar a un dels pics i baixar uns 100 metres fins al coll, on hi ha la pista amb l’avituallament. Hi ha un tram resseguint un filat que s’entravessa, però xino-xano es pot fa bé. Tastem una mica de neu i es certifica que està pastosa, no es compacta gens, la calor comença a apretar.

Després de l’avituallament una mica de pujada, i cap a Coma de Vaca, un tram de baixada molt bonic, amb una mica de pedra al final però que no comporta cap mena de problema. Passem pel costat del refugi i enfilem per la vessant contraria al camí dels enginyers, per anar a buscar la central Daió per un camí que si no recordo malament varem fer parcialment en una sortida amb els Intrèkkids Pere i Peio. A la baixada es pot córrer força, però m’imposo la calma, no porto ni 30 km i queda molt per endavant. A mesura que ens acostem a la central la temperatura va pujant i amb ella la xafogor és cada cop més forta. Arribo dins les previsions, a més sense atabalar-me gens, ja porto 35 km i les sensacions son immillorables.

Darrer tram abans d’arribar a Núria, és de pujada, primer de tot ens trobem una paret, més del 40 per cent de desnivell mitjà en el primer quilòmetre amb una xafogor espantosa, em va costar molt i molt, vaig tenir la certesa de no passar-ho bé, no va ser per cansament ni patiment, va ser pel collons de rellotge i els horaris de pas que havia planificat. Apretant per tal de complir-los, millor dit obligant-me a complir-los.

En arribar a Núria ho tenia decidit, tot i que anava fantàsticament bé de temps, a partir d’aquell moment volia gaudir de les muntanyes i deixar de patir pel cronòmetre, vaig canviar la competició pel gaudi i mirat en perspectiva va valer la pena.

Demà següent tram...

Salut i a trencar rellotges!!!!

Girona futbol Club, SAD: molta vergonya...

Bon dia,

Ja sabeu que aquest bloc us parlo de curses, d’entrenaments, de muntanya, de reptes, d’alegries, però avui vull parlar de vergonya.

Com ja sabreu, els que llegiu aquest bloc, sóc soci del Girona i sempre que les curses m’ho permeten vaig al camp a veure els partits, els miro per la televisió o, fins i tot, he arribat a escoltar-los per la ràdio a mitges d’una ultra.

Aquest dimecres el club disputarà un dels partits més importants de la seva història, el partit d’anada del play-off d’ascens a la màxima categoria del futbol estatal, una fita impensable fa deu anys quan el club vagava sense rumb per categories allunyades de l’elit.

Ahir dilluns els diaris informaven que el club havia decidit que els socis tenien tot el dia per enretirar les entrades, pagant tant sols 5 euros els socis i 10 els que no ho son,  per ocupar la localitat que consta al seu carnet. Ara bé, no hi havia cap opció de reserva i pagament on-line, només es podia fer presencialment a l’estadi, posant un greuge importantíssim per als que per sort tenim feina i més encara per aquella gent que es desplaça cada quinze dies des de diferents punts de les comarques gironines.

Sorprenentment, a les 10 i 30 minuts, tant sols 30 minuts després d’obrir les oficines, el club va comunicar que el primer que entrava per la porta, sigues o no soci, podia endur-se l’entrada que li vingués de gust, això si, exceptuant les localitats de tribuna, i el nombre d’entrades que vulgues, hi va haver gent que se n’enduia una seixantena.

El més esparverant de tot és que aquest comunicat del cub va efectuar-se mitjançant twitter i facebook, una eina molt bona, però que entenc que legalment no es pot considerar com a comunicació oficial, doncs cap dels dos comptes està verificat, una opció que permet donar fe que qui usa aquest perfil és l’autoritzat per a utilitzar-lo.

Me’n vaig assabentar gràcies a una trucada del meu germà, que per casualitat havia mirar el twitter i va al•lucinar. A la una del migdia vaig anar al camp a fer cua per intentar comprar les meves localitats i les de la meva família, en teoria les havia de comprar el meu pare a la tarda, doncs tenia un compromís al matí.

En arribar una cua de l’hòstia en ple sol i a 30 graus de temperatura. La gent emprenyadíssima, però al mateix temps resignada. Tothom volia poder entrar al camp, bé tothom no, els que no son socis, callats com putes. 

Després d’una hora i mitja de cua, arriba el moment de comprar l’entrada. Entrego el DNI i em demanen el carnet de soci, evidentment no el duia, així que li vaig dir a la persona que m’atenia, que si volia que li muntés un pollastre ho tenia fàcil. Total que pel compte que li portava em va donar la meva entrada, les dels meus pares i la del meu germà. Primera part aconseguida, això si les localitats que indicaven els nostres carnets de soci ja estaven venudes.

Seguidament li demano un full de reclamació/denúncia, la seva reacció “...però si ja tens l’entrada...”, només em va caldre girar els ulls per no continuar i indicar-me que al final del taulell m’atendrien.

Em donen els fulls i em deixen en una taula amb 7 o 8 persones més fent el mateix que jo. M’ho llegeixo amb calma i espero que arribi el meu germà, ell ja té entrada, la hi he comprat jo, i ve directament per posar la denúncia.

El primer que fem és demanar els drets del soci, suposem que quan pagues una quota en algun lloc han d’estar escrits i registrats, ens atén el Secretari del Consell d’Administració, que no té ni idea de res, no sap que dir i molt menys si el que li demanem existeix.

Després d’un quart d’hora de fer-li entendre que abans de res volem saber els nostres drets, la única cosa que se li acudeix és dir-nos textualment “...això com ho podem arreglar...”, aquest Senyor ho negarà de totes totes, però els tres que érem allà amb ell varem entendre perfectament que volia comprar el nostre silenci, començàvem bé.

En veure que per aquí no anava enlloc, va sortir el primer “Cristo Gros” el president, amb to conciliador, després de dir per la ràdio que la gent és fes fotre i que allò és el que hi havia, venia explicant-nos que ell no era responsable de la decisió, que no se li havia consultat, que es disculpava, es tornava a disculpar, preguntant si ja teníem entrades, si les teníem als nostres seients, dient que cap soci es quedarà sense entrada, total que després de cinc minuts me’n vaig cansar i li vaig dir literalment “...així no pintes res, no?...”.

No ho entenc com a falta de respecte, sinó com a certificació que el president és una figura buida de contingut, un simple ninot que dóna la cara, que qui remena les cireres és el consell, així que potser tocava que aparegués algú més. Els papers que els demanàvem des de feia més de 30 minuts encara no apareixien per enlloc,

A tres quarts de quatre de la tarda apareixia el “Sant Cristo Gros” la Senyora Kat Gorska, directora General de la SAD. Molt bones paraules, heu d’entendre la situació, els socis volen venir amb amics i no pot ser que hagin de venir dos cops, però teniu entrades?, hem fet molt pel soci, hi esteu d’acord, no?, però ja les teniu no les entrades? Més del mateix, bones paraules buides de contingut.

Després de preguntar si tots els socis teníem els mateixos drets, resposta ràpida i taxativa, si. Seguidament d’aquesta resposta tant clara, següent pregunta, si tots els socis tenim els mateixos drets, perquè no s’han alliberat els seients de tribuna, encara més ràpida, perquè paguen molts diners. Així doncs no tots els socis tenim els mateixos drets.

A la pregunta de si com a socis teníem dret a que se’ns guardés el nostre seient, va estar a punt de dir-nos que moralment si, però que legalment no en tenia ni la més remota idea.
Finalment, després de més d’una hora i mitja, va aparèixer el secretari amb una fulla acabada d’imprimir i signada pel president i ell mateix, on, sense cap paper com a recolzament, certificaven que el carnet només valia per les jornades de lliga regular.

Això si, a l’entrada que ens varen donar en lloc diu que sigui play-off, indica que val per a la jornada 44.

Després de tot això només dir un parell de coses, alguns mitjans de comunicació s’han encarregat de minimitzar al màxim el descontentament i les queixes dels socis de l’entitat, moltes gràcies per fer una feina tant esbiaixada.

Espero que el Girona assoleixi la victòria en aquesta segona ronda, o molt lamentablement el seu futur és molt negre, doncs molts i molts socis s’han sentit maltractats i veurem si l’any vinent estaran disposats a continuar aguantant la mala gestió dels que porten les regnes del club.

Amb uns jugadors de primera, uns tècnics de primera, una afició de primera, no ens mereixem uns gestors de vergonya.

Salut!!!!

#UTEmmona: moments previs…

Bon dia,

Avui començaré a fer-vos cinc cèntims de l’Emmona, 25 hores i 7 minuts de cursa donen per molt, és per això que ho faré per parts.

Començaré pel començament, a les cinc de la tarda del divendres sortia de la feina i m’encaminava en cotxe cap a Sant Joan de las Abadesses, una hora i mitja més tard ja tenia el dorsal i estava fullejant el diari amb una cervesa fresqueta esperant que comencés la xerrada informativa.

Mentre esperava la fem petar amb uns companys de La Bisbal, una altre cervesa i comença l’assumpta. Comentaris sobre la seguretat, el canvi de recorregut, que els va costar prendre la decisió, la bossa amb material per canviar-se a mig recorregut, la samarreta finisher, quatre coses més, tot molt planer, i cap a sopar.

Un sopar popular amb amanida de pasta, pollastre i iogurt, un deu a la gent que ens atenia, i amb un vi del Penedès boníssim que em va cridar més cops dels aconsellables, no hi havia la Sílvia per vigilar-me. jejejeje. D’aquí cap a veure el partit del Barça de bàsquet en un localet de nit, el Nervis, un rom amb cola i una Moritz per passar millor la derrota. Total que a les dotze tocades em fotia al cotxe per intentar dormir una mica.

El despertador a les 5 del matí, però a les 4 un veí matiner, un corredor amb poca son, ja tenia el “lloro” del cotxe a tot drap per anar-se ambientat, no hi havia collons de dormir més, total tocava enfrontar-se a l’Emmona dormint menys de quatre hores. M’arreglo, vaig a deixar la bossa de Planoles, bec força aigua, no és d’estranyar, i cap a la sortida.

Si en voleu més, demà intentaré continuar un tallet més...

Salut i amunt!!!!

#UTEmmona: previsió meteorològica per la cursa.

Bona tarda,

a aquestes hores i després de revisar el temps a unes quantes webs crec haver trobat una aproximació al que em trobaré, meteorològicament parlant durant les més de 20 hores de l'Emmona.

El dissabte al matí sol amb una mica de núvols, amb temperatures que aniran enfilant-se furant el dia, arribant a assolir temperatures properes als 25 graus.Al migdia hi ha molts números que hi hagi algun ruixat, però de poca intensitat, just per tocar una mica la pera i fer que la nit sigui més freda, tot i que no amb sort no baixarem dels 10 graus. El diumenge totalment assoleiat, amb temperatures superiors a les de dissabte, si tot va bé, encara podré anar a la platja a descansar.

Apa doncs, que queden menys de 16 hores per la sortida!!!!

Salut i Pirineus!!!!!

Countdown 0: Amb la feina feta!!!

Bon dia,

S'acaba el compte enrere, queden menys de 48 hores per a que la serp multicolor de l'Emmona es posi en marxa a Sant Joan de les Abadesses

Han estat tres mesos llargs de preparació, més de 1.200 quilòmetres a les cames, quasi 50.000 metres de desnivell positiu amb sol, pluja, vent, fred, calor, etc.

Però ara toca parlar d'aquesta setmana. Tres sortides, dilluns una i dimarts dues, he cregut convenient descansar tres dies abans de cascar-me més de 100 km amb uns 8.000  D+, no ho he fet mai això, espero que vagi bé i no s'adormin massa les cames.

Després d'un cap de setmana de menjar, beure i fotrem un bon Cohiba, acabant tip com un rènec, el dilluns al migdia vaig sortir a fer el segon repte de can Nabes, per intentar purgar una mica els excessos, a les pujades intentava apretar, en aquest trams no hi ha massa perill, però a les baixades em tocava vigilar, sobretot a la Kamikaze, no hi ha ganes de fotre's el turmell enlaire, això és un divertiment, l'important és arribar sencer al cap de setmana.

El dimarts al migdia hi vaig tornar, aquesta vegada acompanyant en Tapi, el dilluns la calor era forta, però aquest dimarts molt pitjor, aviat hauré de sortir amb aigua per fer una horeta mal comptada. I al vespre, amb una temperatura alta, però suau comparada amb la del matí, varem sortir amb els Intrèkkids, em vaig quedar amb el grup que feia la primera ruta d'esports Nabes, bons paisatges.

Apa doncs aquest és el darrer post del compte enrere, el proper Emmona!!!!

Salut i amunt!!!!

PD: però aquí no s'acaba, queden molts reptes per endavant...

#UTEmmona: Nous temps de pas.

Bon dia,

Amb menys de dos dies per endavant, i després d’una revisió del nou perfil, ja us puc fer arribar els meus temps de pas previstos als avituallaments, és des d’aquests que miraré d’anar informant de com vaig evolucionant a la cursa així veureu lo rebentat que vaig.

Can Camps Km 6,1 --> 07:00 de dissabte

Pardines Km 14,96 --> 08:40 de dissabte

Pista Tregurà Km 18,22 --> 09:30 de dissabte

Tres Pics Km 25,1 --> 11:10 de dissabte

Central Daió Km 34,99 --> 12:25 de dissabte

Núria Km 41,57 --> 14:35 de dissabte

Corral Blanc Km 54,81 --> 16:35 de dissabte

Planoles Km 58,31 --> 17:15 de dissabte

Coll Pan Km 66,72 --> 19:20 de dissabte

Campelles Km 77,56 --> 20:45 de dissabte

Ribes de Freser Km 81,74 --> 21:35 de dissabte

Coll de Jou Km 90,29 --> 00:05 de diumenge

El Jofré Km 102,22 --> 01:55 de diumenge

Sant Joan de les Abadesses (Arribada) --> 03:00 de diumenge

Espero que tot vagi a l'hora i pugui descansar una mica abans d'anar cap a casa.

Salut i amunt!!!

#UTEmmona: Habemus Emmona

Bona tarda,

Ja tenim acabat de sortir del forn el nou recorregut de l'UT Emmona.

A primer cop d'ull s'ha eliminat tot pas per damunt dels 2400 metres aproximadament, així adéu Bastiments, Freser, Infern, Gegant i Puigmal, quedant el Coll de Tres Pics com a punt més elevat de la Ruta. Es manté el pas per Núria i Planoles, però amb un recorregut diferent.

Tant aviat com pugui el revisaré per fer una nova previsió de pas.

Mapa Ultra Trail Emmona 2013

Perfil Ultra Trail Emmona 2013

Salut i endavant!!!

#UTEmmona: El material...

Bon dia a totes i tots,

Foto antiga amb material divers.

Queden quatre dies mal comptat i a l'espera del nou recorregut per la Ultra, els de la Marató ja saben què es trobaran, tinc decidit el material que portaré. Pot patir alguna variació de darrera hora tenint en compte la meteo, però massa no variarà.

No m'entretinc:

Material de sortida (el que duré posat):

Gorra, Buff, Samarreta Intrèkkids 2013, Samarreta interior S/M, Manguitos, Pantalons TwinSkin, Perneres, Mitjons curts, Sense Mantra, Bastons

A la bossa (portaré la XT Advanced Skin 12 L)

Manta tèrmica, Bidons, Xiulet, Frontal normal, Piles recanvi, Jaqueta paravents, Pantalons paravents, Gels, Barretes, Sals, 5 Hours, Grampons

Bossa Planoles

Frontal pro, Piles recanvi, Malles llargues, Gels, Barretes, Beguda cafeïnada, Gorro, Guants, Samarreta M/L, Mitjons, Jaqueta, Bateria portàtil, Llum vermella per darrera

Aviat el nou recorregut i la meteo, que crec que serà molt important clavar-la.

Salut i amunt!!!

#UTEmmona: es confirma el canvi de recorregut!

Bon dia,

us faig arribar el comunicat acabat d'arribar al meu correu fa cosa de 5 minuts.

________________________________________________________________

Bon dia,

Desprès de la última revisió del recorregut realitzada aquest cap de setmana ens veiem obligats a modificar els recorreguts de la Ultra Trail i de la Marató. L’acumulació de neu en alguns trams puntuals ens talla el recorregut en zones on no és possible rodejar les formacions de neu extremadament perilloses.

Durant aquesta setmana treballarem intensament per oferir-vos uns recorreguts igual d’atractius i exigents.

En les properes hores us farem arribar tota la informació dels nous recorreguts. Us demanem una mica paciència ja que volem tenir la total seguretat què els nous recorreguts proposats disposen dels permisos necessaris.

Us demanem comprensió i paciència. Aquesta ha estat una decisió molt dura però  completament necessària si volem assegurar la seguretat de tots els participants.

Estem a la vostra disposició per qualsevol dubte o comentari.

Equip Direcció

www.emmona.cat

Equip Direcció Ultra Trail de l'Emmona

________________________________________________________________

Sóc dels que pensa que el primer és la seguretat i si els responsables creuen que, modificar el recorregut és la millor decisió, caldrà donar-los tot el suport, encara que carda molt, doncs serà molt complicat fer un recorregut tant exigent i espectacular al'hora com l'original.

Sempre hi haurà un 2014, 2015, 2016...jejejeje

Seguiré informant..

Salut i paciència.

Countdown 1: ja ho tenim aquí…

Bon dia amics i amigues,

Darrera setmana abans de l’Emmona, he entrenat prou bé, sense passar-me, però no deixant adormir-se les cames.

Dilluns, com darrerament descans per recuperar-se del cap de setmana anterior. Però dimarts aprofito per doblar, al matí anem a fer un tomb amb en Pere pel recorregut del segon repte Strava d’Esports Nabes. Una ruta molt ben parida. En total 10km amb 340D+, una pujada de nivell i una baixada criminal. Xerrem força, però tot i això hem apretat més del que ens pensàvem.

Al vespre, després de passar a comprar material per Emmona, em deixo acabar de convèncer per en Toti i acabo embolicant-me per les Gavarres sota la pluja, una sortideta curta, 11Km 300D+, però que em deixa molt bones sensacions, m’encanta córrer quan plou. Pujo pel camí de les Dones i aprofito per provar un corriol que al matí ens hem saltat amb en Pere, una mica brut, però suposo que mica en mica l’anirem netejant entre tots els que correm.

L’endemà una sortida diferent, feia temps que no pujava fins a l’Olivet pel camí de Els Àngels, vaig a prou bon ritme, però sense acabar de fotre-li tot el gas, 11km més amb 350D+.

Al vespre cap a Barcelona a veure la presentació de Kilian jornet: El comptador de llacs. Un documental interessant, però al que li manca una mica de pressupost per esdevenir impressionant.

Per tancar la setmana divendres una nocturneta per les Gavarres, sortint a les 11 del vespre de casa, dues hores per pistes i corriols de les Gavarres, 20km amb 720D+, pujant fins a Sant Miquel fent una mica de volta. He tingut bones sensacions, però m’ha faltat haver pogut pair una mica més el sopar.

Entrenaments fins dimecres i descans fins dissabte, esperem que sigui una bona cursa.

Salut i quilòmetres!!!!

#UTEmmona: Els trams de l'Emmona.

Bon dia,

Avui us faré cinc cèntims del que em trobaré a partir de dissabte vinent a les 6 del matí.

Per començar aquest és el mapa del recorregut, amb els avituallaments marcats, això fan 106 km i 8.300 metres de D+.

Aquest és el perfil corresponent al mapa.

I a ara els trams.

Sortirem del Passeig Compte Guifré de Sant Joan de les Abadesses a les 6 del matí, ho farem conjuntament amb els de la marató, que aquest any s'estrena, en direcció al Puig Estela.

Tindrem uns 3,5 km amb poc desnivell per començar a escalfar les cames, compto fer-los a un màxim de 7 min./km.

Just al voltant del 3,5 comença la pujada de veritat, es tracta de superar uns 1.000 metres de desnivell en 5 km, vull agafar-m'ho amb calma i portar un ritme de 14 min./km, així doncs, compto arribar a Puig Estela al voltant de les 7 i mitja del matí.

Un cop coronat el Puig, toca un descens ràpid, uns 850 metres en 5,5 km, per carregar quàdriceps, ritme de 7, seguit de la pujada al coll de Tres Pics, una tram llarg, 10,5 km amb un desnivell d'uns 1.300 positius, pel camí avituallament de Planoles i pista de Tregurà. Tenint en compte aturades i tot, cap a les 11 compto arribar-hi, ritme de 14, com a la pujada a Puig Estela.

Ara toca baixar cap a Coma de Vaca, uns 2,5 km amb 400 negatius, ritme 7 m/km. Seguit de la pujada al Coll de la Marrana, uns 3km amb un desnivell mitjà del 10%, intentaré portar un ritme mitjà del 10 min/km.

Del Coll de la Marrana pujarem a Bastiments, un ascens de 2,5 km amb 600 D+, aquí el ritme ja passarà a 17 el quilòmetre. Així compto coronar Bastiments cap a dos quarts d'una. Un cop a Bastiments comença un tram de carenada, en cas que hi hagi molta neu la previsió és canviar el recorregut, 5 km per coronar Freser, Infern, Fossa del Gegant i arribar a Nou Creus per encarar la baixada a Núria, aquest tram a un ritme de 20 minuts el quilòmetre, amb molta calma.

Per tancar el circuit maratonià, queda la baixada a Núria des de Nou Creus, un descens de 800 metres en uns 4,5 km, molt corrible, però que entre el cansament i la calma, compto fer a 7 el quilòmetre, així arribaria a Núria al voltant de les tres de la tarda, després de quasi 9 hores de cursa, i m'hi aturaria un quartet d'hora a dinar.

Ben alimentat i amb ànims renovats, a pujar el Puigmal, un ascens de 900 metres en 4 quilòmetres, ritme previst de 17, per coronar el cim cap a dos quarts de cinc. 

Si tot va bé, tocarà una baixada eterna de 14 km a un ritme previst de 8 el quilòmetre, en dos trams primer 6 km fins a Corral Blanc, on anirà  bé aturar-se 10 minutets per posar la pota a lloc, i 8 més fins a Planoles, on compto fer un bon berenar i canviar-me de cares a la nit, això serà una mica abans de les 7 de la tarda.

Sortiré de Planoles i a pujar per trobar l'avituallament de Coll Pan, 5,5km 900D+, amb la calma de la proximitat de la nit i tenint en compte el cansament, el ritme previst 17 el quilòmetre. D'aquí baixada i fals pla dins a Ribes de Freser, una pèrdua total de 1.000 metres en els 16,5 km a un ritme previst de 9, nit i cansament seran tònica general. Arribada prevista a Ribes 11 de la nit, una aturada per sopar i encarar el tram final.

Per començar la pujada al Taga, 1.100 D+ en només 6,5 km i a negre nit, poden ser un suplici, així que a un ritme de 18 el quilòmetre, compto coronar-lo a la una tocades.

Per acabar uns 17 quilòmetres de baixada fins a tornar a Sant Joan, amb alguna pujadeta, a un ritme de 9 el quilòmetre per arribar al voltant de les 4 a la línia de meta.

Demà em sembla que us parlaré del material.

Apa, salut i amunt!!!!

#UTEmmona: Seguiment i temps de pas

Bon dia,

Només queden 8 dies per l’Emmona, 8 dies per veure si els quasi quatre mesos de preparació han servit per alguna cosa, o han estat una mala inversió.

D’entrada crec que físicament estic en un bon moment, una mica carregat de cames, però em queda una setmaneta per primer acabar d’apretar i després relaxar una mica.

Però sobretot, per posar el cap a lloc, si mai l’hi he acabat de tenir, crec que en aquest tipus de cursa el cap és molt més important que les cames.

Durant aquests dies us aniré comentant diferents coses al voltant de la cursa, avui per començar us comentaré com podreu seguir la meva evolució i els temps de pas previstos, perquè us feu una idea de lo cuit que vaig.

Per tal de fer el seguiment compaginaré les piulades a Twitter, el meu compte és @carlesmoreta, amb les actualitzacions d’estat a Facebook, mentre la bateria de la Blackberry acompanyi.

I aquí us passo els temps de pas aproximats, teniu en compte que la sortida és a les 06:00 de dissabte des de Sant Joan de les Abadesses:

Km  8,5, Puig Estela à 07:35 de dissabte

Km 16, Pardines à 08:45 de dissabte

Km 24,5, Coll de Tres Pics à 10:55 de dissabte

Km 32,5, Bastiments à 12:30 de dissabte

Km 42, Núria à 14:55 de dissabte

Km 46, Puigmal à 16:25 de dissabte

Km 60, Planoles à 18:45 de dissabte

Km 82, Ribes de Freses à 23:05 de dissabte

Km 88,5, Taga à 01:10 de diumenge

Km 106, Sant Joan de les Abadesses à 04:00 de diumenge

Així doncs compto fer els 106 km amb 8.300 metres de desnivell positiu acumulat en un mínim de 22 hores, tot i que crec que m’acostaré més a les 24, però millor ser optimista i pensar en gran.

Salut i Pirineus!!!!