Maig: cal prendre decisions...

Bon dia,

Al final el mes de maig no ha estat ni molt menys com havia previst. La intenció era fer un parell de sortides molt llargues, de més de 6 hores, preferiblement pels Pirineus, però al final l’agenda és la que mana i no sempre quadra com un vol.

El primer a destacar del mes, ha estat la decisió de canviar el recorregut a realitzar a l’Emmona. Inicialment havia de fer la Ultra Trail, però en complir els requisits, veure’m en cor d’afrontar una 100 milles i tenir el vist-i-plau d’organització i família, m’embrancaré amb la Gran Ultra, una prova que em fa molta il·lusió de córrer, encara que de córrer no gaire, més aviat moltes hores caminant ràpid.

Una decisió que també he pres, és la de no fer previsions de temps, tinc comprovat que només serveixen per anar atabalat. Evidentment que tinc al cap més o menys per on poden anar les garrotades, però també tinc clar que amb la meva experiència fer previsions molt acurades en aquest tipus de curses és contraproduent, ara signaria acabar en menys de 48 hores.

Les sortides a més de servir per preparar-me físicament per a l’Emmona, el tema mental és sempre una incògnita, encara que a hores d’ara tinc el convenciment que arribaré a Sant Joan de les Abadesses després de 172 quilòmetres, m’han servit per anar provant el material a utilitzar. La idea és combinar la motxilla S-Lab Advanced Skin de 5L a l’esquena i el cinturó S-Lab Advanced Skin Belt, d’aquesta manera podré anar lleuger amb les coses necessàries per cada tram més a ma, a part de poder traginar una mica d’aigua extra sense la necessitat de portar una camelback, ho vaig provar i en vaig quedar content. Però també hi ha hagut una baixa, les Helios SR de La Sportiva no son aptes per a tant llarga distància, els manca sobretot protecció i esmorteïment, cosa imprescindible si t’has de passar hores i hores trescant, l’alternativa seran les Mutant de la mateixa marca, pel meu gust amb una mica massa de caiguda, però m’hi he adaptat molt bé en les tres o quatre sortides que porto. Una altre cosa que he pogut constar, és que després de molt de temps de no sortir de tardes, el cos li costa arrancar a l’hora que sortirà la cursa, incloent-hi malestar a l’estomac poc després d’arrancar que no ha acabat de desaparèixer, així que els propers dies tocarà posar-hi remei.

Aquest mes he anat a fer la prova d’esforç, aquesta vegada en bicicleta per unes molèsties a la planta del peu, les que em van fer decidir per un canvi de calçat. Tot ha sortit correcte i no hi ha cap impediment per seguir gaudint de la muntanya durant una temporada més.

Pel que fa a les sortides, ja us vaig explicar que vaig començar amb el KV de l’esquella, una gran festa, felicitar a la organització, tot i que la majoria han estat curtes d’una horeta llarga pel Montseny, per fer una mica d’alçada, també n’hi ha hagut una de més llarga pel Cap de Creus i una altre per Gavarres.

Els propers quinze dies han de servir per acostumar el cos a anar amb manca d'una mica de tot i fer les coses a hores no habituals, encara que l’amic Matagallas no s’escaparà d’alguna visita que altre, el descans també serà important.

Salut i muntanya!!!!!