Pendent de les proves mèdiques...

Bon dia amics i amigues,

La que havia de ser una setmana amb força càrrega d’entrenament per preparar la Kilian’s Classik, cursa de 45 km que es disputa pels corriols on entrenava en Kilian a Font Romeu, tenia previst sortir més de 10 hores a entrenar per la muntanya...s’ha convertit en una setmana de repòs quasi absolut...anem a pams...

Portava unes tres setmanes amb una tos no gaire normal, però com que soc així de senglar continuava entrenant i fent la viu-viu...fins i tot el dilluns vaig fer una sortida curteta, tres quilòmetres de no res per reconèixer el recorregut d’una moguda que estem pensant amb els Intrèkkids...però això ja ho explicaré quan toqui...dons això que el dilluns tres quilòmetres per Girona i a descansar, que encara tenia la pota fluixa dels 50 km sota el sol de dissabte...

Tota la moguda va començar el dimarts a la nit...em desperto a quarts de 5 de la matinada i tinc la sensació que soc un forn...em bull tot el cos, però a l’hora he de tapar-me amb els llençols perquè increïblement tinc fred...penso: malament...vaig a buscar el termòmetre i en 30 segons em treu de dubtes, 37,5...la meva temperatura normal arriba justet als 36...en resum que estic enfebrat...em poso a dormir una mica més esperant que el son sigui reparador, però res de res, quan sona el despertador la cosa va cap a munt...intento agafar el cotxe per anar a Barna, casualitat avui toca viatge de feina, i no em veig en condicions...així que aparco i cap a casa...

Em passo tot el dimarts estirat al sofà prenent-me paracetamol i ibuprofè...tampoc és que en prengui massa, com que no prenc mai res amb un parell de dosis de paracetamol, no direm marques, en faig prou per estar com un gínjol a les vuit del vespre...així que dimecres a treballar, després de tot el dia de no prendre res de res, la febre arriba al vespre, aquesta vegada ja supero els 38, exactament 38,4...aquesta setmana estic de rècords...jejeje...em prenc un paracetamol i la cosa torna al seu lloc...

Arribem a dijous, m’aixeco bé, però cansat...això de les drogues legals no està fet per mi...finalment decideixo d’anar al metge, una visita ràpida, no està ni cinc minuts per revisar-me, però amb la tonteria més d’una quart d’hora escrivint a l’ordinador per treure dues receptes i un volant... amoxicil·lina i acetil cisteïna...pel que em diu una amiga infermera, entre això i el volant, dilluns toca una placa de tòrax, deixa dues opcions molt provables...pot ser bronquitis o principi de pneumònia...perilla Font Romeu, o això em diuen...

Els complements de la setmana...

El resultat és que el dijous després de prendre els medicaments dels nassos, em disparo a 39,2...rècord absolut de la temporada de running...amb paracetamol no en faig prou així que toca fotre’s un ibuprofè...resultat em llevo divendres al matí a 35...això ja és de per riure...

La resta sense massa història, anar fotent-li a les drogues per controlar el que em diran dilluns i no deixar que la febre em mati...així doncs una setmana de relax no desitjat...

La setmana vinent ja us diré a quin mal he de sobreviure...si finalment he pujat a Font Romeu i tota la pesca...

Aprofito per fer una mica de publicitat...ja se que aquest bloc no el llegeix gaire gent, però per pocs que sigueu alguna feina faré... s’està organitzant la I CURSA DE MUNTANYA DE LA RATAFIA a Santa Coloma de Farners, serà el proper diumenge 11 de novembre...m’han avançat que hi haurà dues curses, una de 10 km i una de 25 km...estan preparant un recorregut que promet molt i passarà per llocs molt emblemàtics de les muntanyes de Santa Coloma de Farners...m’avancen també que esperen que tingui força nivell...properament podeu trobar més informació al bloc del C.O.Farners olimpicfarners.blogspot.com...

Salut i a descansar...per poc temps...espero...

Segona Ultra Trail, primer abandonament...

Bon dia de nou,

Aquesta setmana arriba Sant Joan, la nit més curta i el dia més llarg...i participaré en la meva segona ultra...aquesta vegada més curta, només 60 quilòmetres, amb menys desnivell, crec que no arriba ni a 1000 de desnivell positiu...però no deixa de ser una quantitat de quilòmetres a tenir en compte...ja veurem com acabo, aquest cop la climatologia pot ser extrema...per preparar la cursa no he tingut gaire coses en compte...he fet el que faria una setmana normal, amb un afegit, el dimarts i el dimecres soc fora de viatge i no puc sortir a córrer en horari normal...així que toca buscar alternatives...

El dilluns aprofito el migdia per anar a fer 15 quilometres per les Gavarres...fot una calor que fa por la guilla...més de 30 graus al sol, amb una humitat molt alta...el resultat és un gran patiment...amb el bidó que porto sempre no en faig prou...he de caminar molt més que normalment...però quedo content de poder arribar a casa sense haver de lamentar cap inconvenient fruit del cansament...ara, això em fa pensar que si dissabte fa la mateixa calor, el patiment serà molt alt, sortim a les 10 del matí i enganxarem les millors hores per prendre el sol...que no coincideixen amb les millors per córrer...

El dimarts em toca sortir aviat cap a Coruña...per això he de llevar-me encara més d’hora per poder anar a entrenar una mica...l’avantatge principal és que no pateixo gens per la calor i em permet fer 20 quilometres sense excessius problemes...tot i això em noto cansat i amb menys energia que normalment...crec que encara arrossego les conseqüències d’entrenar a temperatures indecents...com que a Galicia em tractaran molt bé, segur que em recupero ràpidament...

El dijous decideixo canviar l’entrenament, vaig a fer una tirada en pla i les 7 del matí...25 quilòmetres a un ritme proper a 5...és un ritme molt més del que em plantejo per dissabte, cap a 6, però em permet comprovar que puc aguantar els 35 primers quilòmetres plans a bon ritme, relaxar-me pujant al Montgrí, això vol dir deixar-me portar per les pendents, i petar-ho tot els darrers 10...o això em penso...jejeje...al vespre a futbito tinc un petit problema en forma de trepitjada a deshora...tinc una ungla del peu dret que fot un mal d’un parell de collons, tinc dia i mig per recuperar-me o patiré a cada passa...

Sembla que l’ungla reacciona bé...no noto massa molèsties el dissabte al matí, així que crec que serà una bona jornada...el divendres hem anat a deixar el cotxe a l’arribada, d’aquesta manera no he de dependre de ningú per tornar cap a Palau per la revetlla...

A les nou la Sílvia em deixa a la carretera d’accés al càmping Castell Mar, punt de sortida de la primera Ultra Trail Aiguamolls – Montgrí...la cursa comença a les 10, així que tinc temps de sobres d’arribar-hi xino-xano, hi ha poc més d’un quilòmetre...la cursa pinta bé, un recorregut pels aiguamolls, força pla, passejada per la platja, una mica de camí de ronda, pujada al Montgrí i esprint pel Baix Empordà fins al càmping Castell Montgrí...uns 60 km, amb uns 900 D+...

A dos de deu ja hi som tots, en total una trentena de corredors, anem comentant que el millor hagués estat sortir una mica abans, bàsicament podem patir molt amb la calor un 23 de juny, amb unes quantes hores per endavant...però ens hem d’esperar a les deu en punt, moment en que sortim tots...molt xino-xano el primer quilòmetre, però tot i això es forma un grup al capdavant a un bon ritme, i per increïble que sembli, soc un d’ells...

Els primer quilòmetres, tres o quatre, passen per la zona dels aiguamolls al nord d’Empuriabrava...quan els deixem en toca creuar la urbanització de punta a punta, uns tres quilòmetres d’asfalt...després entrem de nou als aiguamolls i els recorrem fins arribar a la platja...el recorregut és molt bonic, una passejada o pedalada xino-xano per la zona ha de valer molt més la pena que corrent, anem a bon ritme, molt proper a 5 per quilòmetre, un xic massa ràpid pel meu gust, però el puc aguantar...poc a poc el grup capdavanter, format per en Pedro, en Joan i jo, anem fem forat...al voltant del quilòmetre tretze arribem a la platja de Sant Pere...ens toquen uns sis quilòmetres per la platja havent de creuar la desembocadura del  Fluvià...

Arribant al Fluià (foto de Robert Carmona)

 Ens acostem a l’aigua per fer el trajecte per un terreny més compacte i menys cansat...l’inconvenient és que anem carregant de sorra i aigua les wambes...arribem al creuament del Fluvià, amb uns deu minuts de marge sobre els perseguidors, però perdem tot l’avantatge al arribar a la desembocadura del riu...ens trobem que el nivell de l’aigua és molt més alt dels 50 centímetres que ens havien dit a la sortida i ens costa molt trobar un punt per creuar sense problemes...al final toca nedar i intentar que no es mulli res del que es porta a la motxilla, les s-lab ja no preocupen, estan xopes i carregades de sorra, ja no ve d’aquí...així doncs en Marc ens recupera molta de la distància que li portàvem...després del riu, toca una mica més de platja fins a Sant Martí d’Empúries, on hi ha el primer punt de control...ens aturem a treure la sorra i ja som un grup de quatre, amb en Marc sempre a uns 20 segons nostres...

Sortint de l'aigua (foto de Robert Carmona) 

El següent tram ens porta de Sant Martí fins a Cala Montgó vorejant l’escala per l’oest, sense accedir en cap moment al nucli urbà...el recorregut és pràcticament pla, sense tenir en compte una pujada cap al km. 28...al final ens plantem els quatre primers, en Pedro, en Joan, en Marc i jo quasi a l’hora a l’avituallament...ja portem 33 km...més de la meitat del recorregut cobert...anem a un ritme molt ràpid, i és per això que a les primeres rampes decideixo frenar el ritme i guardar forces per a la pujada al Montgrí...així doncs en Pedro i en Joan van endavant i en Marc, del Centre Muntanyenc de Sant Cugat, i jo ens quedem a uns 2-4 minuts darrera seu...xino-xano, amb algun patiment arribem al tercer punt de control, al km 40 de la cursa...ens aturem una estona per menjar i carregar aigua, doncs no hi ha cap punt d’avituallament fins al final de la cursa....

Reprenem la marxa i al cap d’uns 2 quilòmetres ens trobem amb unes marques al terra que no acaben de lligar amb el que pensem que ha de ser el nostre recorregut...després d’uns segons de debat, decidim seguir-les i pocs metres després el camí trenca cap on pensem que ho havia de fer...però ens hem equivocat, ho intuïm quan portem uns 6 quilòmetres fora de ruta, però ho certifiquem al cap d’un quilòmetre, quan en portem 50...decidim buscar un punt on agafar un taxi i anar a la sortida...així doncs seguim avall i acabem, un parell de quilòmetres després, ja caminant, al quilòmetre 28 del recorregut...

En Marc truca a la seva dona i al final ella i un familiar, moltes gràcies als dos, ens venen a buscar per dur-nos al teòric punt d’arribada...una bona experiència, però amb un regust agredolç...unes hores compartides amb un nano magnífic en Marc...sempre hi ha bona gent en aquestes curses i només per això paga la pena continuar participant-hi...

Al arribar al càmping Castell Montgrí, explico el nostre cas a la organització, que ràpidament es disculpa i ens comenta que intentaran solucionar tot allò que no ha acabat d’anar a l’hora de cares a la següent edició...parlo amb el que ha arribat primer, en Pedro, i em comenta que sort que anava amb en Joan, el segon, perquè just on ens hem desviat ell anava a fer el mateix...han avisat a la organització però nosaltres anàvem massa a prop d’ells...

Amb la meva curta experiència en curses, aquí els meus consells per a la organització: intentar començar la cursa una mica més d’hora, a les tres hores de cursa el sol picava que donava gust, revisar el marcatge el dia abans de la cursa per evitar problemes, no és normal trobar marques d’altres curses on s’ha de passar doncs confonen als corredors que no tenim els sentits al màxim fruit del cansament acumulat, oferir la possibilitat de descarregar el recorregut per carregar-lo en un rellotge amb GPS, hagués evitat moltes pèrdues, col·locar controls tant en punts conflictius com en punts on fer drecera, hi ha molt de llest, continuar amb la il·lusió del primer dia, aquestes coses costen i mica en mica es milloren...

Apa doncs això és tot per aquesta setmana...la següent més...

Salut i canya!!!!!

Posant data als nous reptes...

Bon dia a totes i tots,

Aquesta setmana ha estat una mica de descans...tot i que la primera idea era fer la UT Emmona, els compromisos familiars ho han impedit, per això la vinent faré la UT Aiguamolls – Montgrí, la primera edició d’una cursa diferent, amb una previsió de temperatures de 30 en amunt, que m’hauria de servir per entrenar distancia, no pas desnivell, pensant en la Cavalls del Vent...ja us ho explicaré en uns dies...

Encara que mai puc estar aturat del tot, així que he fet un parell de sortides al migdia per les Gavarres...la primera va ser el dimarts, una tirada de quasi 20 quilometres i l’altre el divendres de poc més de 10...val a dir que la calor es comença a notar i molt, un bidó d’aigua esdevé una quantitat força justa, per no dir insuficient, en unes distàncies que a l’hivern les puc fer sense líquid...tot i això he de pensar que el pitjor encara ha d’arribar, que tot just estem a la primavera, no sé amb que em trobaré en ple agost...temps al temps...

Un cop resumida la setmana, ve el més interessant...finalment hem pogut fer el primer sopar festa d’Intrèkkids...al final en Francesc va ser baixa de darrera hora, per un bolo musical a Olot...llàstima...així que érem en Josep, en Pere, en Peio i  un servidor...la vetllada va anar molt bé...unes cerveses prèvies a sopar, un soparet i unes copes després...en resum que varem hidratar-nos força...ja ho cremarem tot durant la setmana...quasi a les cinc de la matinada arribava a casa i pocs minuts després de les vuit del matí ja estava dret per anar a treballar...

D’entrada varem parlar de la travessa Carros de Foc, a la que ja hem posat data...la farem el proper mes d’agost, concretament del 24 al 26...la intenció és fer-la en dues etapes per no atabalar-nos massa...intentarem fer nit a Espot el divendres i sortir ben d’hora el dissabte fent de l’Ernest Mallafré punt d’inici i final de la ruta...de mica en mica anirem concretant la logística...els desnivells m’aniran molt i molt bé de cares a la Cavalls...

Recorregut del Carros de Foc

Un altre projecte del que varem parlar va ser la organització d’una cursa per Fires...la idea és fer una crono amb sortida i arribada als Jardins Fora Muralla...la idea és fer el recorregut de la muralla i tornar, la ruta és d’uns 2 quilòmetres i té la gràcia de passar per la muralla...de moment és una idea, no sabem pas si la durem la farem...tot i això ganes n’hi ha...a veure si ens en sortim...si es fa serà totalment gratuïta, encara hem d’acabar de pensar moltes coses i el temps se’ns tira al damunt, però ho intentarem...

Per aquesta setmana això és tot...la vinent viatge de feina a A Corunya, una mica d’entrenament i cursa...a veure si el cos aguanta els 60 per l’Empordà amb una calor de bojos...

Salut i a córrer....

Per la Cerdanya, però sense cursa...la grandesa del Trail...

Molt bon dia amics i amigues,

Després de molt esperar aquest cap de setmana, concretament el divendres compartiré unes hores amb en Kilian Jornet, en companyia del gran amic Peio Solà. Realment no sabem que ens espera, però segur que serà una cosa bonica. En els reportatges i entrevistes que he vist per la xarxa fa l’efecte que és un noi molt maco, a veure que tal es comporta en la curta distància. Si seguiu llegint ho sabreu.

La setmana comença bé, amb una sortida el dilluns d’uns 13 quilòmetres, les cames necessiten una mica de canya després d’una setmana més aviat tranquil·la, fent la puja a Sant Miquel per la ruta més clàssica, feia temps que no la corria, i una baixada fent un parell de variants per augmentar el desnivell...el dimarts toca sessió doble, al matí uns altres 13 quilòmetres per les Gavarres, busco una pujada sostinguda per acostumar-me a anar a ritme i no apretar massa que al vespre hi ha nocturna...a la nocturna pugem a Sant Miquel pel camí de Campdurà i baixem pel dret, quasi onze quilòmetres més a les cames...així que dimecres decideixo descansar una mica les cames que el cap de setmana és a prop...dijous toca canvi total d’entrenament, la propera cursa en la que participaré serà la Ultra Trail Aiguamolls - Montgrí, gran part de la prova transcórrer en un terreny totalment pla, només hi ha la pujada al Montgrí per gaudir, això implica acostumar-se a anar a un ritme constant, cosa que fa temps que no practico, la muntanya t’obliga a canviar de ritme mil i una vegades...així que em calço les d’asfalt i enfilo el carrilet cap a Bescanó, pateixo molt per seguir un ritme el màxim de constant possible, però ho aconsegueixo...al final quasi vint quilòmetres a un ritme de 5 minuts el quilòmetre...no acabo gens cansat, però per aguantar-ne 60  a ritme és el que he de proposar-me, no apretar massa...a la tarda - vespre una mica de futbito, per no perdre el costum...

Ara ve el millor de la setmana, temps enrere vaig trobar per la xarxa un projecte de Crowdfounding, micro mecenatge, molt interessant...es tractava d’un projecte de la productora Doble Banda, estava preparant un documental sobre en Kilian Jornet i necessitava finançament...una de les recompenses per finançar el projecte, era fer un entrenament amb ell...com que s’acostava l’aniversari d’en Peio, vaig decidir que no només m’ho regalaria a mi, sinó que, com que el projecte s’ho mereixia i estava convençut que li faria il·lusió, també li ho regalaria a ell...

els de la productora amb en Kilian

L’aventura comença el dijous després de futbito, a les deu del vespre agafem el cotxe i ens n’anem a dormir a Alp, com que l’hora d’inici de l’entrenament era les 9 del matí i el punt de trobada era Mont-Louis, a la Cerdanya, farem nit ben a prop per no fer tard...pel camí ens aturem a fer un mos ràpid a Olot, el clàssic Kebab dels dijous...d’aquí cap a Ripoll, Collada i Alp...a la una de la matinada arribem a l’hotel Jaume i ens posem a dormir...abans però quedem que ens trobarem a quarts de vuit per esmorzar tranquil·lament i enfilar cap al punt de trobada...

Ens aviat, esmorzem i abans de l’hora indicada som a lloc...als cinc minuts d’aturar el cotxe, arriba en Kilian amb en Jordi, responsable del seu management...només som pocs al punt de trobada, ens presentem i comencem a fer-la petar...la cosa pinta molt bé, els dos nanos, tant en Jordi com en Kilian no arriben als 25, son de molt bon tracte...aguanten les preguntes i comentaris de tots amb un somriure, i algun badall, que també s’han llevat d’hora, doncs a les vuit eren a Puigcerdà per veure la sortida de la VCUF, llàstima no haver-hi pensat...

Poc a poc va arribant tothom, però sembla que n’hi ha dos que no hi son i no se’ls localitza...som una mica lluny del grup principal fent-la petar amb uns nois mallorquins...de cop i volta escoltem que estan intentant contactar amb en Pompeu que té el mateix telèfon de contacte que un altre noi...els preguntem a qui busquen i resulta que ens buscaven a nosaltres...al final sortim una estoneta tard per un malentès, ens disculpen per haver arribat abans d’hora i tothom riu...

fent-la petar després de l'esforç

Engeguem els cotxes i enfilem cap a les Bulloses...una zona de llacs als peus del Carlit...aparquem en una zona habilitada al peu del Llac de la Bullosa...som uns 10 corredors...caminem uns 200 metres i en Kilian ens diu,”vinga,  a córrer”...ens costa moure’ns a tots, esperem que comenci ells, però poc a poc ens comencem a moure...com que ningú sap el camí, deixem que marqui el ritme, un ritme força suau que en general ens permet seguir-lo...mentre correm anem xerrant ara amb un ara amb l’altre, explicant-nos coses tots plegats, bàsicament amb el que tens més a prop...després d’un parell de quilòmetres ens aturem tot esperant els més endarrerits...just al costat de l’estany de la Comassa...aprofitem per fer quatre fotos i interrogar el crack...

fent-la petar després de l'esforç

Després d’uns deu minutets de descans, a córrer una mica més...continuem pujant cap a un altre estany...en aquesta ocasió el de Vallell...tornem a aturar-nos com abans, per fer-la petar, esperar i recuperar l’alè...després del descans reculem una mica, a veure si trobem els caminaires...al final els enganxem camí de l’estany de les Dugues, ells decideixen de fer mitja volta i nosaltres a continuar corrent fins l’estany, on tornem a descansar una mica...finalment un darrer tall de tornada fins a la Bullosa, passant per l’estany de Viver...

amb els crowdfounders

Unes dues hores de trail i conversa...després sessió de fotos a la Bullosa i esmorzar a Font Romeu...ens mereixíem una cerveseta i un tros de pastís després de l’esforç...quasi sis hores en companyia d’un dels grans d’aquest esport...

amb dos cracks, Kilian de blau i Peio de blanc, m'hauria d'haver posat al mig

Pel que fa a la vessant esportiva hi ha poc a dir, els resultats parlen sols...però cal destacar que és sensacional veure’l córrer de baixada, com diria en Peio “sembla que floti”...quan tu estàs intentant no entrebancar-te entre les pedres, ell va dues passes per endavant...i això que anava al nostre ritme, va fer un petit tall una mica més de pressa i al·lucinaves...

La vessant humana, és encara millor que l’esportiva...simpàtic, modest, atent...la gent de Doble Banda que ens acompanyava, ens deia que sempre era així hi hagués qui hi hagués...el dia abans havia estat en una escola, i va atendre a tots i cadascun dels nens, i això que n’eren més de tres cents, que l’havien escoltat uns instants abans...en paraules d’en Jordi del seu management, li hem de tallar molt l’agenda, per què sempre diu que si a tot i després no li quedaria temps per entrenar...

Hi ha un munt de coses que s’han quedat pel camí en aquesta crònica, però no pretenc allargar-me...així que ho deixaré aquí...

Com que el divendres al vespre també hem dormit a Alp, al matí ens llevem d’hora per anar a fer el Carlit...mig corrent mig caminant...agafem el cotxe d’hora i altre vegada cap a la Bullosa...com que és dissabte i ja sabem el camí, poc després de les nou comencem la ruta...per començar resseguim els primers quilòmetres que vàrem fer el dia anterior, fins a l’estany Vellell, passant per l’estany del Viver, el de la Comassa i el Sec, i prop del Negre i del Llong...un cop allí, creuem el pont que passa per sobre del rierol que es forma entre el Vellell i el Llong i ens dirigim cap l’estany de Sobirans, fins a aquest punt els pendents no son massa pronunciats, i fem força tall corrent a ritme suau...en deixar l’estany enrere, comença la gresca...

Els darrers dos quilòmetres d’ascensió compten amb un desnivell acumulat mitjà d’un 20%...amb punts amb un desnivell tant considerable que cal grimpar, tot i no ser massa complicada...creuem per un tall de glacera, que per sort és de neu prou tova que ens permet enfonsar els peus per anar fent via...des d’aquest punt s’aprecia una vista dels estanys impressionant, com podeu veure a la foto d’aquí a baix...

la glacera a mitja pujada amb els estanys al fons

Just abans de la grimpada, ens desviem una mica del recorregut, uns 100 metres, havíem de seguir unes marques vermelles, però al tenir gent davant t’acabes despistant...no ens queda més remei que recular...tot i el vertigen d’en Peio, ens en sortim molt bé a la grimpada...com que no és totalment aèria, la sensació és menys dura, ja veurem baixant...un cop passada la zona, una forta pujada sorrenca i fem el cim en una mica menys de dues hores i quart...

al cim del Carlit

La baixada és força més ràpida, però no amb falta d’incidents...com que m’ha agradat això de córrer per la neu, hi ha un moment que m’emociono i acabo fotent-me una pinya de campionat...resultat un hematoma a la cuixa esquerra, una rascada amb bony a la cama dreta i unes quantes esgarrinxades a les mans...no n’aprenc... però no ens impedeix seguir el descens a un ritme maco...després de poc més de tres hores i tres quarts arribem al cotxe...com que es d’hora, decidim enfilar de dret cap a casa, en comptes de quedar-nos a dinar...

al cim del Carlit

Ha estat un cap de setmana fantàstic...gràcies per tot Peio...

El diumenge toca descans absolut, així que la crònica de la setmana queda totalment finiquitada...

La vinent una miqueta més...seguint els entrenaments amb la mirada posada en la Cavalls del Vent, però sense oblidar que el 23 de juny participaré a l’Ultra Trail Aiguamolls – Montgrí i que a començaments de juliol m’acostaré a la Kilian Classik’s...tot i això el divendres tindrem el primer sopar l’Intrèkkids, on decidirem la data per a fer la travessa Carros de Foc, molt probablement pel mes d’agost...

Bona setmana i endavant les atxes...

Salut i cames...

Viatges relaxats...

Bon dia amics i amigues,

Aquesta setmana no hi ha més remei que agafar-s’ho amb calma...quan viatjo per feina porto sempre a la maleta l’indispensable per poder entrenar, però els horaris i la falta de coneixement del terreny fan que sigui pràcticament impossible fer quilòmetres...què hi farem, quan un no és professional ha d’adaptar-se al que hi ha per mantenir-se en forma...a part, els rècords i les classificacions, son el menys important...l’objectiu sempre és passar-s’ho bé corrent, tot i el patiment que a vegades comporta...si nois i nois, a vegades es pateix, sobretot  quan veus el cim a la llunyania i sembla que no hi hagis d’arribar mai, però sempre amb un somriure, doncs saps que encara que petis hi tornaràs i tard o d’hora aquell cim inabastable es convertirà en quelcom familiar i proper...

Em deixaré de filosofades i passaré a resumir la setmana...dilluns descans total, tot i que la intenció era anar a la piscina o agafar una estona la bicicleta, els compromisos m’ho impedeixen totalment, a apart toca fer maleta, que a les set del matí m’he de llevar per agafar un avió rumb a Almeria...el dimarts puc fer una sortida curta, 6 quilòmetres de no res, una zona àrida, força pedregosa, perfecte per fer puja i baixes, resseguint una cursa de muntanya que es fa aquí, però no puc allargar més perquè si a plena llum del dia el camí no és gens clar, no em vull trobar totalment a les fosques...serà que poso seny...l’endemà encara em deixen més tard a l’hotel, tant tard que més del tot impossible sortir a córrer per la muntanya, i en aquest cas no tinc ganes de fer asfalt...així que me’n vaig a fer una mica de bicicleta estàtica tot mirant la victòria del Barça de bàsquet, quaranta minuts pedalant per no arribar enlloc ni apreciar cap paisatge...decididament això del gimnàs no ha de ser bo de cap de les maneres...dijous tinc la sort de plegar una mica d’hora i puc tornar a endinsar-me al desert almerienc...ni molt menys puc fer la totalitat de la cursa que tenia descarregada, perdre la cobertura GPS no és la millor manera per seguir un track...al final uns vuit quilòmetres entre asfalt, pedra i sorra...m’enduc un molt bon record, pujades ben parides tot i les cotes baixes......el divendres ben d’hora agafo l’avió de tornada, però aquest cap de setmana serà impossible fer res de res...ens n’anem de cap de setmana amb una colla a una casa de colònies, i toca fer altres activitats...bàsicament, menjar, beure i gaudir de bona companyia i converses...tot i això sempre hi ha espai per a una caminada, uns tocs de pilota, però sobretot molta calma...encara que al final acabem anant a fer una sortida d’uns 11 quilòmetres a un ritme tranquil...costa molt i molt...les estrelles i el Cacique fan molt de mal...jejejejeje...

Aquesta setmana he descobert una cursa pel mes de juny...un ultra trial diferent, pels aiguamolls de l’Empordà i el Montgrí...60 quilòmetres amb un desnivell quasi inexistent...la data el 23 de juny, just el dia de la revetlla...natura en estat pur, encara que no a la muntanya, si no prop de la mar...ja m’hi he inscrit...gas...

Una altre setmana passada, la vinent una sorpresa agradable...amb en Peio anem a compartir unes hores amb el gran Kilian Jornet...espero que l’experiència valgui la pena...com que no viatjo podré entrenar una mica...o això espero...encara que puc acabar una xop com un ànec...o no, que es veu que el temps a de millorar...

Salut i cames...