Per la Cerdanya, però sense cursa...la grandesa del Trail...

Molt bon dia amics i amigues,

Després de molt esperar aquest cap de setmana, concretament el divendres compartiré unes hores amb en Kilian Jornet, en companyia del gran amic Peio Solà. Realment no sabem que ens espera, però segur que serà una cosa bonica. En els reportatges i entrevistes que he vist per la xarxa fa l’efecte que és un noi molt maco, a veure que tal es comporta en la curta distància. Si seguiu llegint ho sabreu.

La setmana comença bé, amb una sortida el dilluns d’uns 13 quilòmetres, les cames necessiten una mica de canya després d’una setmana més aviat tranquil·la, fent la puja a Sant Miquel per la ruta més clàssica, feia temps que no la corria, i una baixada fent un parell de variants per augmentar el desnivell...el dimarts toca sessió doble, al matí uns altres 13 quilòmetres per les Gavarres, busco una pujada sostinguda per acostumar-me a anar a ritme i no apretar massa que al vespre hi ha nocturna...a la nocturna pugem a Sant Miquel pel camí de Campdurà i baixem pel dret, quasi onze quilòmetres més a les cames...així que dimecres decideixo descansar una mica les cames que el cap de setmana és a prop...dijous toca canvi total d’entrenament, la propera cursa en la que participaré serà la Ultra Trail Aiguamolls - Montgrí, gran part de la prova transcórrer en un terreny totalment pla, només hi ha la pujada al Montgrí per gaudir, això implica acostumar-se a anar a un ritme constant, cosa que fa temps que no practico, la muntanya t’obliga a canviar de ritme mil i una vegades...així que em calço les d’asfalt i enfilo el carrilet cap a Bescanó, pateixo molt per seguir un ritme el màxim de constant possible, però ho aconsegueixo...al final quasi vint quilòmetres a un ritme de 5 minuts el quilòmetre...no acabo gens cansat, però per aguantar-ne 60  a ritme és el que he de proposar-me, no apretar massa...a la tarda - vespre una mica de futbito, per no perdre el costum...

Ara ve el millor de la setmana, temps enrere vaig trobar per la xarxa un projecte de Crowdfounding, micro mecenatge, molt interessant...es tractava d’un projecte de la productora Doble Banda, estava preparant un documental sobre en Kilian Jornet i necessitava finançament...una de les recompenses per finançar el projecte, era fer un entrenament amb ell...com que s’acostava l’aniversari d’en Peio, vaig decidir que no només m’ho regalaria a mi, sinó que, com que el projecte s’ho mereixia i estava convençut que li faria il·lusió, també li ho regalaria a ell...

els de la productora amb en Kilian

L’aventura comença el dijous després de futbito, a les deu del vespre agafem el cotxe i ens n’anem a dormir a Alp, com que l’hora d’inici de l’entrenament era les 9 del matí i el punt de trobada era Mont-Louis, a la Cerdanya, farem nit ben a prop per no fer tard...pel camí ens aturem a fer un mos ràpid a Olot, el clàssic Kebab dels dijous...d’aquí cap a Ripoll, Collada i Alp...a la una de la matinada arribem a l’hotel Jaume i ens posem a dormir...abans però quedem que ens trobarem a quarts de vuit per esmorzar tranquil·lament i enfilar cap al punt de trobada...

Ens aviat, esmorzem i abans de l’hora indicada som a lloc...als cinc minuts d’aturar el cotxe, arriba en Kilian amb en Jordi, responsable del seu management...només som pocs al punt de trobada, ens presentem i comencem a fer-la petar...la cosa pinta molt bé, els dos nanos, tant en Jordi com en Kilian no arriben als 25, son de molt bon tracte...aguanten les preguntes i comentaris de tots amb un somriure, i algun badall, que també s’han llevat d’hora, doncs a les vuit eren a Puigcerdà per veure la sortida de la VCUF, llàstima no haver-hi pensat...

Poc a poc va arribant tothom, però sembla que n’hi ha dos que no hi son i no se’ls localitza...som una mica lluny del grup principal fent-la petar amb uns nois mallorquins...de cop i volta escoltem que estan intentant contactar amb en Pompeu que té el mateix telèfon de contacte que un altre noi...els preguntem a qui busquen i resulta que ens buscaven a nosaltres...al final sortim una estoneta tard per un malentès, ens disculpen per haver arribat abans d’hora i tothom riu...

fent-la petar després de l'esforç

Engeguem els cotxes i enfilem cap a les Bulloses...una zona de llacs als peus del Carlit...aparquem en una zona habilitada al peu del Llac de la Bullosa...som uns 10 corredors...caminem uns 200 metres i en Kilian ens diu,”vinga,  a córrer”...ens costa moure’ns a tots, esperem que comenci ells, però poc a poc ens comencem a moure...com que ningú sap el camí, deixem que marqui el ritme, un ritme força suau que en general ens permet seguir-lo...mentre correm anem xerrant ara amb un ara amb l’altre, explicant-nos coses tots plegats, bàsicament amb el que tens més a prop...després d’un parell de quilòmetres ens aturem tot esperant els més endarrerits...just al costat de l’estany de la Comassa...aprofitem per fer quatre fotos i interrogar el crack...

fent-la petar després de l'esforç

Després d’uns deu minutets de descans, a córrer una mica més...continuem pujant cap a un altre estany...en aquesta ocasió el de Vallell...tornem a aturar-nos com abans, per fer-la petar, esperar i recuperar l’alè...després del descans reculem una mica, a veure si trobem els caminaires...al final els enganxem camí de l’estany de les Dugues, ells decideixen de fer mitja volta i nosaltres a continuar corrent fins l’estany, on tornem a descansar una mica...finalment un darrer tall de tornada fins a la Bullosa, passant per l’estany de Viver...

amb els crowdfounders

Unes dues hores de trail i conversa...després sessió de fotos a la Bullosa i esmorzar a Font Romeu...ens mereixíem una cerveseta i un tros de pastís després de l’esforç...quasi sis hores en companyia d’un dels grans d’aquest esport...

amb dos cracks, Kilian de blau i Peio de blanc, m'hauria d'haver posat al mig

Pel que fa a la vessant esportiva hi ha poc a dir, els resultats parlen sols...però cal destacar que és sensacional veure’l córrer de baixada, com diria en Peio “sembla que floti”...quan tu estàs intentant no entrebancar-te entre les pedres, ell va dues passes per endavant...i això que anava al nostre ritme, va fer un petit tall una mica més de pressa i al·lucinaves...

La vessant humana, és encara millor que l’esportiva...simpàtic, modest, atent...la gent de Doble Banda que ens acompanyava, ens deia que sempre era així hi hagués qui hi hagués...el dia abans havia estat en una escola, i va atendre a tots i cadascun dels nens, i això que n’eren més de tres cents, que l’havien escoltat uns instants abans...en paraules d’en Jordi del seu management, li hem de tallar molt l’agenda, per què sempre diu que si a tot i després no li quedaria temps per entrenar...

Hi ha un munt de coses que s’han quedat pel camí en aquesta crònica, però no pretenc allargar-me...així que ho deixaré aquí...

Com que el divendres al vespre també hem dormit a Alp, al matí ens llevem d’hora per anar a fer el Carlit...mig corrent mig caminant...agafem el cotxe d’hora i altre vegada cap a la Bullosa...com que és dissabte i ja sabem el camí, poc després de les nou comencem la ruta...per començar resseguim els primers quilòmetres que vàrem fer el dia anterior, fins a l’estany Vellell, passant per l’estany del Viver, el de la Comassa i el Sec, i prop del Negre i del Llong...un cop allí, creuem el pont que passa per sobre del rierol que es forma entre el Vellell i el Llong i ens dirigim cap l’estany de Sobirans, fins a aquest punt els pendents no son massa pronunciats, i fem força tall corrent a ritme suau...en deixar l’estany enrere, comença la gresca...

Els darrers dos quilòmetres d’ascensió compten amb un desnivell acumulat mitjà d’un 20%...amb punts amb un desnivell tant considerable que cal grimpar, tot i no ser massa complicada...creuem per un tall de glacera, que per sort és de neu prou tova que ens permet enfonsar els peus per anar fent via...des d’aquest punt s’aprecia una vista dels estanys impressionant, com podeu veure a la foto d’aquí a baix...

la glacera a mitja pujada amb els estanys al fons

Just abans de la grimpada, ens desviem una mica del recorregut, uns 100 metres, havíem de seguir unes marques vermelles, però al tenir gent davant t’acabes despistant...no ens queda més remei que recular...tot i el vertigen d’en Peio, ens en sortim molt bé a la grimpada...com que no és totalment aèria, la sensació és menys dura, ja veurem baixant...un cop passada la zona, una forta pujada sorrenca i fem el cim en una mica menys de dues hores i quart...

al cim del Carlit

La baixada és força més ràpida, però no amb falta d’incidents...com que m’ha agradat això de córrer per la neu, hi ha un moment que m’emociono i acabo fotent-me una pinya de campionat...resultat un hematoma a la cuixa esquerra, una rascada amb bony a la cama dreta i unes quantes esgarrinxades a les mans...no n’aprenc... però no ens impedeix seguir el descens a un ritme maco...després de poc més de tres hores i tres quarts arribem al cotxe...com que es d’hora, decidim enfilar de dret cap a casa, en comptes de quedar-nos a dinar...

al cim del Carlit

Ha estat un cap de setmana fantàstic...gràcies per tot Peio...

El diumenge toca descans absolut, així que la crònica de la setmana queda totalment finiquitada...

La vinent una miqueta més...seguint els entrenaments amb la mirada posada en la Cavalls del Vent, però sense oblidar que el 23 de juny participaré a l’Ultra Trail Aiguamolls – Montgrí i que a començaments de juliol m’acostaré a la Kilian Classik’s...tot i això el divendres tindrem el primer sopar l’Intrèkkids, on decidirem la data per a fer la travessa Carros de Foc, molt probablement pel mes d’agost...

Bona setmana i endavant les atxes...

Salut i cames...