Viatges relaxats...

Bon dia amics i amigues,

Aquesta setmana no hi ha més remei que agafar-s’ho amb calma...quan viatjo per feina porto sempre a la maleta l’indispensable per poder entrenar, però els horaris i la falta de coneixement del terreny fan que sigui pràcticament impossible fer quilòmetres...què hi farem, quan un no és professional ha d’adaptar-se al que hi ha per mantenir-se en forma...a part, els rècords i les classificacions, son el menys important...l’objectiu sempre és passar-s’ho bé corrent, tot i el patiment que a vegades comporta...si nois i nois, a vegades es pateix, sobretot  quan veus el cim a la llunyania i sembla que no hi hagis d’arribar mai, però sempre amb un somriure, doncs saps que encara que petis hi tornaràs i tard o d’hora aquell cim inabastable es convertirà en quelcom familiar i proper...

Em deixaré de filosofades i passaré a resumir la setmana...dilluns descans total, tot i que la intenció era anar a la piscina o agafar una estona la bicicleta, els compromisos m’ho impedeixen totalment, a apart toca fer maleta, que a les set del matí m’he de llevar per agafar un avió rumb a Almeria...el dimarts puc fer una sortida curta, 6 quilòmetres de no res, una zona àrida, força pedregosa, perfecte per fer puja i baixes, resseguint una cursa de muntanya que es fa aquí, però no puc allargar més perquè si a plena llum del dia el camí no és gens clar, no em vull trobar totalment a les fosques...serà que poso seny...l’endemà encara em deixen més tard a l’hotel, tant tard que més del tot impossible sortir a córrer per la muntanya, i en aquest cas no tinc ganes de fer asfalt...així que me’n vaig a fer una mica de bicicleta estàtica tot mirant la victòria del Barça de bàsquet, quaranta minuts pedalant per no arribar enlloc ni apreciar cap paisatge...decididament això del gimnàs no ha de ser bo de cap de les maneres...dijous tinc la sort de plegar una mica d’hora i puc tornar a endinsar-me al desert almerienc...ni molt menys puc fer la totalitat de la cursa que tenia descarregada, perdre la cobertura GPS no és la millor manera per seguir un track...al final uns vuit quilòmetres entre asfalt, pedra i sorra...m’enduc un molt bon record, pujades ben parides tot i les cotes baixes......el divendres ben d’hora agafo l’avió de tornada, però aquest cap de setmana serà impossible fer res de res...ens n’anem de cap de setmana amb una colla a una casa de colònies, i toca fer altres activitats...bàsicament, menjar, beure i gaudir de bona companyia i converses...tot i això sempre hi ha espai per a una caminada, uns tocs de pilota, però sobretot molta calma...encara que al final acabem anant a fer una sortida d’uns 11 quilòmetres a un ritme tranquil...costa molt i molt...les estrelles i el Cacique fan molt de mal...jejejejeje...

Aquesta setmana he descobert una cursa pel mes de juny...un ultra trial diferent, pels aiguamolls de l’Empordà i el Montgrí...60 quilòmetres amb un desnivell quasi inexistent...la data el 23 de juny, just el dia de la revetlla...natura en estat pur, encara que no a la muntanya, si no prop de la mar...ja m’hi he inscrit...gas...

Una altre setmana passada, la vinent una sorpresa agradable...amb en Peio anem a compartir unes hores amb el gran Kilian Jornet...espero que l’experiència valgui la pena...com que no viatjo podré entrenar una mica...o això espero...encara que puc acabar una xop com un ànec...o no, que es veu que el temps a de millorar...

Salut i cames...