Actualització: 31/07/2014 - Fotos
Bon dia,
Aquesta vegada m’ha
costat una mica parir la crònica, la feina és la feina, però al final ha
sortit.
El divendres tenia la intenció de dinar a la feina i
sortir més d’hora cap a La Poble de Lillet, però llevar-se a quarts de set et
converteix en un autòmat i em va ser del tot impossible organitzar-me a primera
hora, així que al migdia vaig baixar a casa, vaig dinar una mica de pasta, ho
vaig carregar-ho tot al cotxe i a cap a treballar una estoneta.
A dos quarts de
set de la tarda m’acomiadava de la feina fins dilluns i carretera i manta cap
al Catllaràs, una hora i mitja mal comptada i ja s’ensuma l’ambient de les
grans ocasions. Aparco a mig camí de la zona d’acampada, mal fet, però ja m’ho
conec això i el camp de futbol està molt amunt. M’acosto a recollir el dorsal,
saludo a mig Girona i part de l’altre i faig petar la xerrada, a dos quarts
enfilo cap a la xerrada explicativa, força gent, consells bàsics, vaig altre
vegada a la zona de recollida per fer-la petar un xic més i a sopar, unes
braves, una pizza i ampolleta petita de vi. Torno al cotxe i ara si que
l’acosto a la zona d’acampada, he portat una tenda, però és la de platja de
l’Ivet i en les condicions d’avui no en faré prou, així que toca dormir al
cotxe.
A les cinc de la
matinada sona el despertador, he dormit prou bé i m’aixeco sense mal enlloc,
això d’haver dormit uns quants cops al cotxe havia de servir per alguna cosa.
Em vesteixo poc a poc, carrego la bossa, agafo una barreta per esmorzar
acompanyada d’un cafè i cap a l’arc de sortida amb deu minuts de marge. Som uns
tres cents corredors i corredores disposats a gaudir del Catllaràs, em col·loco
al mig tirant enrere, pillaré, però a les pujades l’aconsellable és agafar-s’ho
amb calma així que què millor que trobar-se un bon tap?
A les sis i uns
segons sortida, la gent sembla boja, com sempre, jo amb la calma i anar fent.
Uns metres per la carretera d’accés al poble, una pujadeta empòrtlanada i a
tastar les primeres pedres, fanguet i arrels. Els primers quilòmetres fins a
Falgars son així pujada i anar fent, amb la calma que això és molt llarg, passem
per un camí diferent al de l’any passat, menys corrible. Un cop veiem Falgars,
es separen les curses, toca seguir pujant un parell de quilòmetres, em trobo en
Raül amb la Marta i l’Oriol, quatre paraules i ja m’atrapareu a la baixada, que
jo sóc molt lent. La baixada comença de molt bon córrer així que puc apretar
més del que estic acostumat, una petita pujadeta, una mica de pla mentider, una
constant al Catllaràs, i a continuar baixant, aquesta una mica més tècnica, però la vista a banda i banda és preciosa, amb
pobles amagats per núvols baixos. En un tres i no res em planto a Sant Julià de
Cerdanyola, recarrego aigua, menjo una mica i a continuar.
Creuem el poble i
enfilem un rec amunt, toca pujar a La Creueta, una pujada més suau que la
primera que passa molt bé, més si tenim en compte que a partir de mitja pujada ens
acompanya la imatge del Pedraforca, i deixa lloc a una baixada força bona fins
a Malanyeu, segon avituallament i ja portem uns 20 quilòmetres. Torno a
carregar d’aigua, avui beuré molt, i a menjar una mica, per enfilar la pujada a
Graell de Pujalts. Només de començar toca grimpar, ajudats de cordes i escales,
son escassos 100 metres de recorregut, però és una icona que tenia ganes de
veure. La pujada es fa dura, les rampes piquen, però la baixada deixa-la anar,
molt corrible, entre arbres, però amb un desnivell mitjà del 20% quan arribo a
La Nou de Berguedà els quàdriceps estan al límit.
Aquí hi ha l’avituallament
fort, però avui no penso aturar-me gaire, el temps just per carregar aigua,
menjar alguna cosa, res de pasta ni arròs avui una cosa lleugera, treure els
pals de la bossa i a pensar en el Sobrepuny. Però primer baixem una mica més
durant un quilometret, s’acaba la baixada i comença l’espectacle, poc més de
tres quilòmetres al 30 % de desnivell mitjà,però la recompensa que tenim al
capdamunt en forma de paisatge és de les que valen la pena.
Però aquí he
vingut a córrer i després d’uns instants de gaudir, baixada, comença molt
tècnica amb arrels per tot arreu, seguim amb un tall amb força fang, això
sembla Zegama, anem a parar a una pista molt corrible que ens deixa veure
Castell de l’Areny, següent aturada, de cop ens tirem avall per un corriol
impossible, vaig deixant passar a tothom, soc conscient de les meves
limitacions. S’acaba el corriol i anem a parar a una zona de gorgues
espectaculars, tant ho és que fins i tot m’hi trobo el “rastes” fotent-se un
bon bany. Deixem la zona humida molt corrible per encarar una petita pujadeta
fins al Castell. Ja en portem uns 38.
Aquí beure,
menjar, remullar-se i tornar-hi. Ve una pujada que se’m fa dura, és curteta,
poc més d’un quilòmetre però comença a tocar el solet i aquí ja es nota, això i
el cansament dels quilòmetres fan que baixi força el ritme, sense arribar a
quedar-me buit. Un cop a dalt, un pla mentider fins a Sant Romà de la Clusa. Queden
menys de 15 quilòmetres i em conec el recorregut de l’any passat, és més dur
del que podria semblar. A l’avituallament menjo, bec, saludo l’Oriol i amunt,
toca tornar a pujar per una arbreda molt ombrívola on comença a fer-hi xafogor.
Arribem a una cinglera i pla mentider cap al refugi Ardericó, aquí ja toca
passar-se al caco i contemporitzar per arribar a la darrera pujada en les
millors condicions possibles, que és més dura del que sembla.
Al refugi menjo,
bec i veig temptat de quedar-me a dinar un bon tall de carn a la brasa, però
només queden 7 quilòmetres per La Pobla de Lillet i hi ha ganes d’arribar. El
primer quilòmetre i mig pujadeta quasi al 20% fins al Puig de la Bandera, avui
aquesta pujada em sobra, em costa molt arribar al capdamunt, el sol ja pica i els
50km es comencen a notar. Un cop a dalt baixada fins al Xalet del Catllaràs i
tram final per un recorregut diferent al de l’any passat, passant per un túnel
i unes cases derruïdes.
Finalment després
d’una mica menys de 10 hores, per fer 55km amb 4.000D+, torno a ser a La Pobla
de Lillet, content per les sensacions d’avui i constatant que el treball
efectua després del fail a l’Emmona està donant resultats, ara cal no aturar-me
i arribar a la CCC amb el cos a punt per la seva duresa.
Ja només quedava
una dutxa ràpida, menjar un pa amb tomàquet i gas cap a Palau-saverdera per
gaudir una estoneta de les nenes de casa, que m’han estat animant i fent riure
durant tota la cursa, sobretot el bitxo petit i els seus espectacles matinals,
Sílvia, ja m’entens.
Només resta
felicitar a tots els corredors que hi hereu, en especial a en Jordi que va
participar al Trail i va acabar en bones condicions en una distància i
desnivells a les que no està acostumat.
Felicitar a la
gent dels punts de control, molt atents per ajudar en qualsevol cosa que fes
falta.
Felicitar a la
organització per després d’una gran primera edició, millorar encara més en la
segona, a destacar sobretot el canvi d’ubicació de l’arribada, fent més poble.
Les fotos ja les
buscaré, que el temps va just aquesta setmana, i les penjaré en una entrada a
part, que hi ha molta teca. I potser aprofitaré per enllaçar les cròniques d’altres
participants, així a part de la meva visió podeu tenir la d’altres que han
participat i potser us hi animeu.
Això és tot per
ara, demà més, que aquest vespre m’he apuntat a una pujada al Matagalls per fer
proves de material de La Sportiva organitzada per Esports Nabes, i ja us ho
explicaré.
Salut i
cèrvols!!!!!!
