Bon dia,
La sorpresa del
dissabte era fer el camí de Sant Jaume des de Girona fins a Palau-Saverdera d’una
tirada, bé amb algun descans pel camí, no ens enganyarem pas.
El divendres ja
ho vaig deixar tot a punt i vaig aconseguir quedar dormit vora les dotze de la
nit, no em quedaven massa hores per endavant. A tres quarts de quatre començava
a martellejar. Vestir-se, menjar i beure una mica i a començar l’aventura.
Poc abans de 2/4
de 5 de la matinada començava a córrer. La sortida de Girona es fa per Pedret
enfilant cap a Sarrià, passant per Pont Major. Al final de Pont es creua el riu
i es travessa Sarrià pel carrer Major en sentit Figueres. Un cop creuat toca
engegar el frontal, deixem l’asfalt i comença la terra.
El dia va trucant
a les portes i poc a poc es pot veure com el cel canviar el blau fosc per un groc
vermellós que en unes hores passarà a un blau molt més clar i intens. El camí
em porta a Medinyà, bé a l’altre banda de l’autopista, aquí hi ha una
bifurcació i decideixo fer el camí que conec, així que cap a Cervià de Ter.
Una estona seguint
l’autopista, mentre m’acosto a una arbreda. Abans d’entrar-hi creuo un petit
rierol, per sort fa dies que no plou, recordo que la darrera vegada que hi
havia passat no vaig tenir més remei que mullar-me els peus, i avui no és el
més aconsellable. Ja és força clar, però no ve de dos minuts de seguir amb el
llum. Creuo l’arbreda i em planto a Cervià.
Ja és totalment
clar, em trec el frontal i l’endresso. Creu el poble i em dirigeixo per una
carretera secundaria cap a Sant Jordi Desvalls, un quilòmetre llarg desprès de
deixar el poble, a l’alçada d’un petit nucli, trenco a l’esquerre i a completar
una pujadeta curta però intensa, 30% de desnivell. Un cop a dalt, agafar aire a
un ritme més suau i a seguir el camí cap a Viladasens. Per ara tot son pistes
amples de terra sense massa pedra o trams d’asfalt, el tram fins aquí no
divergeix massa.
El tram de
Viladasens a Orriols és força feixuc, comença amb un parell de quilòmetres d’asfalt
que es fan avorrits. Després ja s’entra altre vegada a pista, un descens per anar
a creuar l’autopista i pujadeta fins al poble. El sol comença a saludar, però
encara no fa calor. D’Orriols toca anar cap a Bàscara, primer es baixa per
creuar l’N2, i es fa pel mig, ni pont ni túnel, a esquivar cotxes. Després es
puja fins a trobar la carretera de l’Escala i a partir d’aquí un tram que no
conec, així que intento tirar de GPS, però no acaba d’anar a l’hora. Per sort
em trobo unes senyores que justament surten a passejar i m’indiquen el camí,
tot i això m’acabo perdent un parell de vegades havent de recular i finalment
fer un tall de la recta que porta al poble.
Un cop a Bàscara
es creua fins trobar el pont, aquí per evitar aquest pont trenco a l’esquerra i
passo per una zona molt bonica amb rentadors, canaleres d’aigua artificials,
etc...però al final he de recular doncs no tinc més remei que creuar el riu pel
pont de Bàscara per arribar a Pontós.
Un cop creuat el
pont el camí transcórrer entre l’N2 i la línia del TAV fins que creua aquest
segon per sota. Una mica de pista fins arribar a una urbanització a les afores,
i finalment Pontós. Ja porto més de 35 quilòmetres i toca aturar-se a menjar
amb una mica de cara i ulls, així que faig una aturada llarga.
Fins aquí la
primera part, la segona aviat...
Salut i camins!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada