Bon dia,
Ara comença el
patiment, surto de Pontós, que el sol ja pica de debò, i enfilo cap a Creixell,
en principi han de ser tres quilòmetres de no res, però em despisto, el
rellotge s’ha fos i no m’avisa, arribo a un trencant i el camí queda tallat, em
foto entre bardisses i trobo per on passar, però no em quadra, hi ha corriols i
son dels macos, tinc clar que no és per aquí, però trobo marques grogues que
m’indiquen que és camí, així que les vaig seguint, segur que em duran a alguna
banda.
Efectivament
després d’una estoneta de corriols, vaig a parar a una pista, d’aquí a una zona
boscosa, creuo un rierol, camps que em permeten veure un poble i finalment
arribo a la girola d’accés a Borrassà, buff, jo havia d’anar a Creixell. Total
que creuo la carretera per un túnel i aprofito per mirar el cartell indicador,
apareix Creixell, així que cap allà.
Com que no tinc
la més remota idea d’on és el camí pregunto en arribar al poble, intenten
indicar-me i vaig per on em diuen, al cap de poc em trobo un cartell del camí.
Em poso a riure per no plorar, el cartell indicador assenyala com anar cap a
Pontós, uns 3 km, per un costat he arribat bé, però a l’altre m’indica que he
d’anar a Borrassà, així que he reculat uns dos quilòmetres, què hi farem no
diuen que més quilòmetres més diversió,
doncs unes quantes tasses.
Enfilo cap a
Borrassà, ara el sol no apreta, directament desfà. Primer un carril bici, torno
a passar pel mateix túnel d’abans i cap a Borrassà. Arribo a la plaça Major i
per no cagar-la de nou em miro a consciència el cartell indicador del camí,
sortir per les escoles, una mica d’asfalt, camí de terra i a seguir.
Creuo l’AP7
veient el peatge de Figueres i deixo Sant Llogaia a la dreta, arribo a un
cartell i m’indica que la següent aturada és Figueres. Però primer he de creuar
tot Vilafant, així que a fer uns tres quilòmetres d’asfalt, porlant i mosaic,
un cop a Figueres me’n vaig cap a la Rambla a seure en un banc i menjar una
mica.
Després de
descansar 10 minutets, cap a Vilabertran, darrer tram que no conec. Però
aquesta vegada se on para, així que enfilo cap al nord. Vaig a buscar l’N-260
cap a Llançà i a punt d’arribar-hi em desvio a l’esquerre per anar a buscar els
camps. Encerto, era d’esperar, passo per sota del cinturó de ronda i enfilo cap
a Vilabertran sense massa problemes. D’aquí en endavant ja ho he fet, però el
sol cada vegada apreta més i més, per molt que em nodreixi i hidrati, tiro poc,
molt poc, la benzina s’evapora.
Deixo enrere
Vilabertran i em dirigeixo a Peralada, és un tram odiós quasi per complert
d’asfalt, sense gaire ombres, d’aquí en endavant no n’hi gaires així és la
plana de l’Empordà, creuo la Muga, una mica més d’asfalt i puc veure com estan
instal·lant l’escenari pels concerts al Castell. Em foto un gel i a seguir, que
ja no queda res.
Agafo una pista a
la dreta de la girola d’accés venint de l’N260, la segueixo durant uns tres
quilòmetres de puja i baixa, son suaus però amb lo fos que vaig i la calor que
fot semblen inabastables. Arribo a l’N260 i la creuo per un pont, em queda un
quilòmetre per carretera fins al Marzà.
Menjo una mica
més, bec tanta aigua com puc i reomplo els bidons, la següent parada és Sant
Esteve de Pedret, primer una mica d’asfalt, la part alt empordanesa del camí
n’és ple, i ja enganxem un camí de carros cap a l’església. Un cop allà una
mica d’ombra tot fent-la petar amb un parell de nois de Saragossa que estan
fent el camí en sentit contrari, han sortit aquest matí de Port de la Selva.
Segueixo que es
va fent tard, ara cap a Vilajuïga, un camí de terra ara ja toca combinar la
cursa amb el caminar, no tiro massa, però no queda massa. Arribo a Vilajuïga i
de pet cap a Pau, el camí passa paral·lel a la carretera de Roses. M’aturo a
tornar a carregar d’aigua, m’he polit un litre en poc més de 5 quilòmetres.
Darrer tram, de
Pau a Palau-saverdera, son 3 o 4 quilòmetres que he fet mil vegades, però avui
costen més que cap altre dia. Un darrer esforç i arribo a la piscina de
Palau-saverdera, on m’espera la Sílvia i una gerra de cervesa per recuperar
líquids.
Han estat uns 75
quilòmetres poc més de 600 metres de desnivell en unes 8 hores i 40 minuts. He
passat amb un gel, dues barretes i quatre o cinc litres d’aigua. M’he perdut
tres o quatre vegades, el 310XT no m’ha acabat de convèncer, esperava que la
bateria tardés més a fondre’s, he de revisar les opcions de navegació, hauré de
valorar el perquè. Cada cop estic més content amb les Mantra, m’han anat
fantàsticament bé. La bossa d’hidratació fantàstica. Portar roba per pluja un
pes innecessari.
Muscularment vaig
acabar molt bé, el cos s’acaba acostumant a la distància i en acabar serveixo
per alguna cosa més que estirar-me al sofà, això si, llevar-se tant d’hora fa
que la son venci abans.
Faré una barreja
entre el track del Garmin i els que he dibuixat amb el Google Earth, els
revisaré i penjaré la ruta correcte a wikiloc, crec que surtiran uns 67 o 68
quilòmetres així que en vaig fer 7 o 8 de més, ara deixeu-me una mica de temps.
Si voleu veure el
recorregut més proper a la realitat que vaig fer el podeu veure a l’Strava, en
quatre parts, els tres de Google Earth hores incorrectes.
Apa, això és tot
per ara...
Salut i remullades!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada