Aprofitant les vacances...

Bon dia,

Aprofitant que he gaudit d’una setmana de vacances al balcó de l’Empordà, Palau-saverdera, he fet una setmana complerta d’entrenaments, combinats amb estones de platja i piscina per recuperar el to muscular, si és que mai n’he tingut.

Equipatge de vacances.

Després d’un cap de setmana de descans, només trencat amb una passejada per la platja de la Rubina amb la Sílvia i moltes hores de piscina, el dilluns a hora baixa, prop de les vuit del vespre, torno a pujar a la bicicleta després de tres mesos, com que sóc un absolut senglar, no se m’acudeix res més que sortir de Palau, anar fins a Vilajuïga per camins de terra i enfilar-me amb la BTT fins al monestir de Sant Pere de Rodes, per la carretera. Un patiment de 53 minuts per ascendir 8km amb uns 750D+, patètic, compensa una ràpida baixada.

El dimarts al matí em calço les vambes i a córrer, decideixo fer el camí de la Creu Blanca, acabar d’arribar fins a Sant Pere de Rodes, destacar que tardo menys corrent que en bicicleta, m’enfilo fins al Castell de Sant Salvador, baixo tot carenant fins al coll de Mosquit, torno cap a Palau-saverdera per Sant Onofre. 15km 680D+, una mica carregat de quàdriceps del dia anterior, però ja hi estic acostumat.

Dimecres altre vegada sortida matinal, aquesta vegada m’enfilo pel corriol que porta a la torre elèctrica que hi ha al mig de la carena de la serra de Verdera. Un cop a la torre, careno fins al coll de Sant Genís, ha estat una prova per fer-me una idea del temps que es tarda de cares a divendres, ja hi arribarem. Un cop al coll, baixo fins a la Selva de Mar, omplo bidó i amunt cap a Sant Pere de Rodes on faig el segon repostatge i avall cap a La Vall de la Santa Creu, per tornar a pujar cap a Mas Ventós pel Coll del Perer, un cop a Mas Ventós avall cap a Palau-saverdera per Sant Onofre. 20Km, 1.450D+.

Dijous toca matinar, agafo la bicicleta i cap a Girona, ressegueixo el camí de Sant Jaume en el sentit normal. Tot i haver-lo fet a peu, em despisto tres o quatre vegades, això fa que surtin uns 73km amb un desnivell insignificant, 520D+. Per tornar agafo el tren, volia deixar la bici a Girona per poder fer alguna sortida amb en Pere i en Peio, ara que han de fer bondat de córrer.

Divendres a la platja en família, tots hi van en cotxe menys jo, que em calço les Ultra i cap a Cala Montjoi des de Palau-saverdera, per això el dimecres havia fet la prova. De casa fins al Coll de Sant Genís tardo una mica menys, ho faig més d’hora i es nota amb la temperatura. Al coll continuo carenant fins a trobar la carretera de Cadaqués, tot seguin la ruta de les 24 hores del Cap de Creus. Creuo la carretera i amunt en direcció al Puig Alt, per desviar-me per la pista que baixa a Cala Jóncols, a mig camí enfilo un corriol a la dreta que baixa directa a Montjoi. Una bona matinal sense beure ni menjar de 15km amb 790D+. Un bon dinar a la platja per recuperar forces i una bona estona de platja dins que el cel s’ennuvola.

La torre de la carena

Cala Montjoi des de les alçades

Mar i muntanya

Campament Intrèkkid a Cala Montjoi

Dissabte al matí ens trobem amb l’Edgar per anar a fer un tall de camí de Ronda. Ens acostem en cotxe fins al començament del tram no asfaltat del camí, a l’Almadrava. Anem passant per les diferents cales, tot fent pujades i baixades, Murtra, Rostella, Calís, Montjoi, Calitjàs i Pelosa, enfilem la pujada a la torre de Norfeu, acabem d’arribar-nos a la Punta del Cap i baixem per l’altre banda passant per una cova i divisant la Cala Canadell. Tornem per allà mateix on hem vingut. Uns 19km 1.080D+, tres horetes sense una gota d’aigua ni res de menjar, el litre i mig de clara ben fresca en acabat i la pizza s’han posat d’allò més bé.

Per tancar les vacances el diumenge toca matinar, després d’anar a dormir a quarts de dues gaudint d’un passeig en catamarà tot escoltant un grup de rumba-flamenc local, Mercado Negro, em llevo a dos quarts de cinc de la matinada per anar a veure el pas dels corredors de l’Olla de Núria per Noucreus. Ens trobem amb en Tapi a Argelaguer i acabem d’enfilar fins a l’estació d’esquí de Vallter 2.000.

Carreguem les motxilles, com que volem muntar un petit avituallament pirata a Noucreus anirem carregat amb 10 quilos extres, i amunt cap al coll de la Marrana. Ens marquem un ritme suau però sense adormir-nos, hem tirat pel dret i les pendents son considerables, als talls més planers aprofitem per estirar una mica més les cames. Un cop a la Marrana, anem a buscar el coll de Tirapits, comencem amb una bona baixadeta, aquí podem córrer, suau que anem carregats, un cop creuem el Freser torna a pujar, mantenim un ritme viu fins a l’alçada de la cabana de Tirapits, una altre bona pujadeta que ens agafem amb la calma. Un cop a dalt, tornem a trotar, que el camí és favorable, cap al coll de Carançà des d’on apreciem algun dels estanys que hi ha a la Vall. Baixem el coll i darrera pujada fins al pic de Noucreus, passem per les dues creus que hi ha a dalt i baixem fins al coll on hi ha les altres 7. Hi hem estat menys de dues hores, portant un molt bon ritme.

Descarreguem i ho anem preparant tot, de moment només hi ha un altre nano que ha pujat com nosaltres des de Vallter, als 10 minutets arriba un noi de l’organització per “controlar” que ningú es despisti, i al quart d’hora la mare d’en Marc Pinsach, defensor del títol. Poc a poc va passant la gent, cada colla tria un lloc diferent per veure la cursa, alguns es queden per allà altres van a Noufonts, altres a Eina, etc...

 

Animant al personal
Foto: Tapi

Anem preguntant per la previsió de pas, entre dos i tres quarts d’onze, així que ens ho agafem amb calma, ens queda més d’una hora d’espera. Anem escoltant la classificació per l’emissora, 1,  3 i 9 al pas pel pluviòmetre, a dalt a Puigmal continua tot igual, i a partir d’aquí a esperar començar-los a veure. Finalment cap a dos quarts tocats d’onze, una silueta amb samarreta blanca es va apropant a Noucreus, és en Marc Pinsach, el dorsal 1. La seva mare es prepara per donar-li alguna cosa però passa volant pel davant nostre. Al cap d’uns dos minuts i mig, apareix el dorsal 3, l’Agustí Roc, va a la caça i captura, quasi de bracet del dorsal 9, l’Oriol Cardona, un minutet després apareix el 41, en Nil Cardona, germà de l’Oriol i un minutet més tard apareixen el 226 i el 21, en Rafael Parés i en Toti Bes, intento donar-li el gel tal i com m’havia demanat, però està tant concentrat en la cursa que no l’agafa ja li tornaré, a pocs metres apareix el 8, en en Genís Zapater . Els primers 25 o 30 corredors passen molt separats i no fan massa cas de l’aigua que portem, però a partir d’aquí ja és una altre història, ens la treuen de les mans, tothom va força rostit. Pel que fa a les noies, la primera classificada és la Marta Garcia amb el dorsal número 2 i la segona la Tina Bes, que porta el 6, seguida de la 20, la Lauren Jeska i la 44, la Laia Andreu, però per davant d’elles encara n’ha passat una altre que no compta per a la classificació degut a la seva edat, es tracta de la Leire Fernandez, una autèntica màquina.

Avituallament Intrèkkid a l'Olla
Foto: Tapi

En un post a part us passaré l’enllaç a les fotos de l’Olla, no sóc un professional, però sempre fa gràcia oferir les fotos perquè els corredors les puguin arxivar com a record.

Ens quedem a Noucreus fins tocades les 12, fa estona que només podem animar els corredors, s’han polit totes les existències, les nostres i la de la resta de gent que quedàvem, i en Sergi i en Carles ja han passat. La baixada és molt més ràpida que la pujada, no en va baixa més que puja i el parell de pujades que hi ha les fem a molt bon ritme. A punt d’arribar a l’aparcament, ens trobem amb el nano que hi havia a dalt de Noucreus quan hi hem arribat i acabem baixant caminant amb ell tot fent petar la xerrada. Una bona matinal, 16km amb 1150D+, gaudint de la cursa des de l’altre banda.

El resum de les vacances son uns 86 km 5100D+ de cursa a peu i 100km amb 1200D+ en bicicleta, en una mica menys de 18 hores i mitja d’entrenaments, unes “vacances” ben aprofitades.

La setmana vinent tornada a les Gavarres.

Salut i gasss!!!!