dijous, 27 de febrer del 2014

Comparant esforços…


Bon dia,

L’altre dia buscant uns papers per casa, va aparèixer a les meves mans els resultats de la meva primera prova d’esforç. La vaig fer quan començava a córrer, allà al mes de setembre de 2011, calia veure si existia alguna contraindicació. Han passat dos anys i la veritat és que a grans trets la prova ha sortit igual, però sempre s’hi poden trobar algunes coses.

Prova setembre 2011

Prova febrer 2014 


El protocol utilitzat en ambdós casos és el de BRUCE, es va incrementant velocitat i desnivell progressivament cada 3 minuts, hi ha petits canvis a les etapes 6 i 7 que no han d’alterar massa el resultat global. Al 2011 vaig arribar al 94% de la FCmàx, que era de 186bpm, aquest 2014 he assolit el 100%, arribant a 184bpm, moment en que em van fer parar.

No hi entenc un borrall, però mirant els números crec que estic una mica millor de cor, suposo que les càrregues de treball i els esforços d’alguna manera hi ha ajudat.

Si algú hi entén una mica, o molt, i vol interpretar-los està convidat o convidada a fer-ho.

Salut, gas i amunt!!!!

dilluns, 24 de febrer del 2014

Maratrail 2014

Bon dia,

Tal i com us vaig comentar divendres, avui arriba la crònica de la Maratrail de Bonmatí.

Després d'un dissabte amb una passejada fins a Pont Major amb les nenes, al vespre vaig decidir no fer la sortida nocturna, diguem que el sopar va anar una mica tard i m'hagués vist obligat a sortir a les onze del vespre, tenint en compte l'hora de llevar-me, no hagués dormit res de res.

Així que amb el despertador posat a dos quarts de sis per tenir temps d'esmorzar i vestir-me, vaig posar-me a dormir. Em vaig despertar per mirar l'hora, sol ser habitual que els dies de cursa et despertis durant la nit, i sorpresa, eren dos quarts de set. Vaig intuir ràpidament el que havia passat, l'alarma del telèfon estava en mode setmana, així que el diumenge no li tocava molestar.

Em vaig aixecar ràpid, per sort ja tenia tota la roba a punt, vaig fer-me un cafè i em vaig menjar un bon tall de brownie de xocolata blanca que havia fet la Sílvia a la tarda de dissabte, per cert estava boníssim. Ràpid a buscar el cotxe, el tenia més lluny que de costum i cap a Bonmatí. Resultat arribava a l'aparcament del costat de l'embalat just quan sonava el coet que indicava la sortida, així que a buscar el dorsal i a començar la cursa amb 5 minuts de retard, no passava res, al ser una cursa no competitiva, no es prenien els temps dels corredors, es permetia prendre la sortida igualment.

El recorregut consistia en un seguit constants de puja i baixa, com podeu veure al gràfic d'aquí baix.

Vaig començar a bon ritme, per tal de contrarestar el retard a la sortida, però als 400 metres se'm va descordar una de les vambes, l'esquerre. Vaig decidir que no me la cordaria en una bona estona. No em molestava per córrer, més tenint en compte que el terreny era una pista forestal en pendent ascendent. Vaig seguir així uns 6 quilòmetres més fins arribar al primer avituallament on me la vaig cordar. Una mica de menjar una mica de beure i a continuar.

Ara tocaven tres o quatre quilòmetres cap avall, només de sortir se'm va descordar l'altre vamba, nota mental, no es pot anar amb presses. Al final de la baixada un petit puja i baixa, que ens porta a un tall d'asfalt per la zona de Constantins on hi trobem un altre avituallament. Tornem a pujar, seguint aquest trencacames, ara una miqueta més de desnivell i altre vegada avall per arribar al voltant del quilòmetre 17 al tercer punt d'aigua.

Sobre els avituallaments, en haver-hi cinc recorreguts encavallats, 10,15,22,32 i 50, entre la Marxa de Bonmatí i la Maratrail, hi havia avituallaments a dojo per tal de donar cobertura cada 6 o 7 km a cadascun dels recorreguts, això feia que no passessis ni set ni gana. Però millor segueixo.


I segueixo amunt cap a Sant Grau, pel camí la mala llet puja en arribar al voltant del quilòmetre 18 i veure una torre d'alta tensió de la MAT a dos metres escassos del camí, a un li passen pel cap unes quantes coses a fer. Però bé, seguim amunt apreciant el que encara queda de paisatge per la pista i finalment després d'un curt corriol ens plantem amb uns 20 km a les cames a dalt del cim. A continuació una bona baixada, uns 6 quilòmetres fins a plantar-nos als peus de Sant Roc on ens espera el següent avituallament. Aquí toca menjar bé, una mica de pa amb embotit.

La pujada més exigent, la faig amb molta calma, porto quasi tres hores i encara m'en queden un parell llargues. En arribar a dalt el terreny es torna prou corrible, però em trobo obstruït per un parell de corredors que ocupen tot el camí mentre la vant fent petar, aprofito un forat per avançar com puc amb tal mala pata que se m'enganxa la vamba al sortint d'una pedra i estic a punt de fotrem de lloros. El resultat el podeu veure a la següent foto, un bon tunning i un cert dolor per hiperextensió del peu que m'acompanyarà fins al final del recorregut.



Anem tirant amb tendència eminentment descendent, passem per Santa Lena, Santa Brígida, on trobem una pedrera espectacular, i ja enfilem amunt cap a Tres Rocs. Un cop a dalt de tot ens queden uns 10 quilòmetres amb un repetjó final a Sant Julià.

Al final han estat 49,5km amb 2056D+, cinc hores trenta minuts i dinou segons.

Me n'oblidava, felicitar a la gent de l'ae anar-hi anant per la bona organització, érem més de 2.000 persones passejant pels voltants de Bonmatí i les rialles als punts de control no varen faltar en cap moment.

La setmana vinent més, amb un test per Xerta al cap de setmana.

Salut i quilòmetres.

divendres, 21 de febrer del 2014

Moltes voltes sense moure’m massa…

Bon dia,

Hi ha moments a la vida en les que al cap li toca estar centrar en altres coses, son aquells moments en els que surts a córrer per pensar. Fa anys que corro amb certa continuïtat, més de vuit crec, i el cos s’acaba acostumant a això de fer una passa llarga darrera una altre sense haver de pensar en l’execució del moviment. Sembla una contradicció, quan correm la major part de l’oxigen l’emprem per permetre al cos generar energia per moure els músculs acompassadament, això implica que el cervell acostuma a anar més mancat d’ell. Així que el dia que necessito fer quatre números per tirar endavant un projecte o buscar una solució a aquell inconvenient o simplement necessito desconnectar, em calço les vambes i a pujar amunt.

Em deixaré d’històries i us explicaré la meva setmana, una setmana amb viatge de feina implica entrenaments lluny de casa amb l’ajuda de wikiloc per trobar bones rutes, aquesta vegada ho he intentat, però no ho he aconseguit del tot. He estat a Toledo i he buscat alguna ruta interessant, i no n’he trobat cap, així que al final he sucumbit a l’asfalt cosa que m’ha permès gaudir de magnífiques vistes nocturnes de la ciutat. Però comencem pel començament.

Dilluns necessitava pensar després d’un dia intens a la feina i amb decisions importants a prendre, però no volia gastar massa temps, un te ganes d’arribar a casa per poder gaudir del somriure de la patufa quan la seva mare li passa els cabells per sota el nas. Així que directa de la feina vaig aparcar a l’entrada del carril bici, al final d’Emili Grahit. Vaig sortir molt xino-xano durant 20 minuts i després 4 series de 1.000 metres, la més ràpida a 3:32 en lleugera baixada i la més lenta a 4:05 just al contrari, amb dos minuts de recuperació entre cadascuna, un cop acabades de tornada al punt d’origen a un ritme més ràpid del previst. En total 11km amb 110 metres de desnivell i les coses força clares.

Dimarts dia de nocturna, aquesta vegada ningú podia, així que hi he anat tot sol. Ha estat un altre dia per pensar, el recorregut era el de menys, així que he anat a salt de mata, ara pujo a torre Bonica, ara baixo fins a la font del Ferro, enfilo per la riera de l’Onofre, però pujo per les escales fins al camí dels Àngels, baixo cap al passeig de la Sardana, però en comptes d’anar cap al cotxe trenco a l’esquerra i acabo a la font del Lleons i ara si cap al Cul del Món passant per Can Sirvent i la font d’en Fita, 10km 280D+ i tot, tot, tot aclarit.

Dimecres era el moment de viatjar, aquesta vegada TGV a Madrid, seguit d’un AVANT fins a Toledo, un trajecte perfecte per llegir “La frontera invisible”, el segon llibre d’en Kilian Jornet. La meva opinió: Interessant, personal, a voltes repetitiu tot i el seu dinamisme, carregat de reflexions, amb respostes que deixen noves preguntes obertes...”. Llegiu-lo és prou interessant. En arribar a destinació temps just per sopar i a dormir que de viatge es matina.

Dijous després d’una jornada a tot drap tenia la necessitat de sortir, una ruta semi urbana, una volta perimetral a Toledo resseguint el Tajo, del Pont d’Alcantara fins al de Sant Martin. Unes vistes de la ciutat que us recomano si mai hi aneu, ara no us hi estigueu més d’un dia, no dona per tant, a i tingueu ben preparada la pota que Toledo és una ciutat en un turó i l’interessant està amunt, sempre amunt.

El cap de setmana marxa no competitiva, la maratrail de Bonmati, organitzada per l’AE anar-hi anant, 50 km amb un parell de pujades boniques, a Sant Grau i a Sant Roc, però això us ho explico dilluns, no?


Salut i cames.

dilluns, 17 de febrer del 2014

Anar sumant...


Bon dia,

Aquesta setmana ha tornat a ser de pocs entrenaments, de fet només un parell, amb el partidet de futbol sala dels dijous on vaig rebre un cop sec al turmell que em va provocar molèsties molt lleus.

El dimarts varem sortir a fer una bona nocturneta, aquest cop en companyia d’en Francesc. Com els darrers dies ens varem trobar a dos quarts de vuit al Cul del Món, i varem enfilar cap a Sant Miquel, un cop a l’alçada de Can Lliure varem desviar-nos del camí cap a la pujada de Cala Farriola, un corriol curt  i ben dret, per sobre del 15% de desnivell mitjà. Un cop a la pista varem encarar cap a Puig Estela i d’aquí a trobar el Camí de les Dones, a mitja baixada varem agafar el corriol nou que ens va  dur al pla que hi ha a la pujada a Can Pol venint del Polvorí, cosa que ens permeté retallar una mica, i cap al Cul del Món de nou. 11km 380D+. +info

La següent sortida dissabte al matí, aprofitant la pujada a Palau-saverdera vaig fer una incursió a la zona de cales més propera a Roses del Cap de Creus. Després d’esmorzar una mica, unes torrades amb Nutela, vaig enfilar cap a Mas Fumats, el primer quilòmetre em va servir per confirmar que el turmell estava en condicions, un cop aquí cap a Roses, a l’alçada de Mas Palou em vaig trobar amb en Salvador, en Marc i un parell més que agafaven el cotxe cap a Palau per fer la carena, vaig estar a punt de fer mitja volta, però amb el dia que feia em venia de gust anar a la platja. Així que vaig seguir el meu camí.

Pocs metres després de Mas Palou, trenco a l’esquerra i enfilo la riera de la Trencada amunt, segueixo pel rec del Mas dels Arbres i enfilo amunt cap als peus del Puig de l’Àliga, per seguir un corriol que vaig veure l’altre dia,  1,5km al 15% de desnivell. Un cop a dalt a la dreta agafant una pista en sentit Roses, la intenció és trobar algun corriol que em dugui fins a cala Motjoi, vaig resseguint d’aquella manera el tall final, segment Puig Alt en avall, de la Trail Cap de Creus, i finalment n’acabo trobant un, això si, està totalment impracticable, pedres soltes a tord i a dret, bardisses que impedeixen el pas, però vaig fent fins arribar a un mas, on he d’esquivar les vaques, i enfilo cap a cala Montjoi.

Aquí començo a resseguir el GR-92, o camí de ronda, creuo cala Calitjàs i la Pelosa i enfilo cap a la Torre Norfeu, un cop a dalt m’aturo a menjar una mica abans de continuar. Segueixo fins a la punta Norfeu i altre vegada a buscar el camí de Ronda. La intenció era seguir cap a Jòncols, però com que es fa tard vaig a buscar la pista que porta a Puig Alt, un cop a dalt de tot, m’aturo de nou i decideixo baixar cap a Roses, doncs m’he polit pràcticament tota l’aigua i carenar cap al Castell de Sant Salvador sense aigua i amb el dia que fa avui, se’m faria molt dur. Enfilo el corriol que baixa amb el Puig de l’’Àliga al clatell, passo per l’olivera centenària i creu el Mas Oliva en direcció a la piscina, just davant hi ha una font i ja estic sense aigua.

Per acabar la ruta agafo la carretera de les Arenes cap a Mas Fumats, pujo fins a dalt de tot i enfilo cap a Palau-saverdera. Una bona matinal amb 38km i 1460D+. +info

Només em queda felicitar els intrèkkids Josep pel seu bon paper a la mitja de Barcelona, on tot i el refredat va baixar d’1:40 i en Tapi a la mitja de la Marató de les Vies Verdes, on va fregar els 1:35. Destacar la victòria d’en Jordi Rabionet a la cursa gran de les vies verdes i el rècord mundial femení a la mitja de Barcelona, per Florence Kiplagat amb 1:05:12.

La setmana vinent una mica més amb excursió per la Manxa inclosa.

Salut, gas i amunt!!!

dissabte, 8 de febrer del 2014

Amb la màquina a punt...

Bon dia,

Al final la setmana ha estat prou productiva.

Per començar he decidit fer un canvi en el calendari de preparació per la CCC, tenia previst fer un parell de curses molt llargues, de més de 80 quilòmetres, però tenint en compte com porto els entrenaments, totalment anàrquics, vaig pensar que seria molt millor fer-ne un parell de més curtetes per no esprémer massa la màquina, 55 i 60 quilòmetres. Les que salten Travessa Núria Queralt Berga i Cadí Ultra Trail, les que entren Ulldeter Ultra Trail i UT Catllaràs. Ho trobareu tot aquí: http://carlescorredordemuntanya.blogspot.com/p/properament.html.

La segona és que vaig decidir acabar amb el consum de cafeïna, amb això no vull dir que de tant en tant no pugui caure un cafè o una cola. Després dels dos primers dies amb una mica de caparrassa, el cervell va començar a funcionar, si és que el que fa el més es pot considerar com a funcionament, sense cap mena de tensió.

La tercera és la decisió del canvi en la dieta, lo de fer 5 àpats en comptes de 2 que us vaig comentar en aquesta entrada, de moment ho estic portant prou bé, bàsicament encara recordo el segon i quart àpat, la fruita entre hores. Aprofito per fer un aclariment, amb aquesta nova dieta no eliminaré de ap de les maneres les cerveses, especialment Voll Damm, que em foto molt dies després de córrer, com dirien els Brams “No em tregui la cervesa que faré alguna bestiesa”.

Per acabar el divendres vaig anar a fer la prova d’esforç, no és que tingui cap simptomatologia que ho requereixi, però tenint en compte la canya que li foto al cos, no està de menys fer-li un test de tant en tant, bé en el meu cas feia dos anys que no en feia, però tinc clar que l’aniré fent any rere any, sobretot per la tranquil·litat de la Sílvia.

Vaig fer l’anomenat test de Bruce, es tracta de caminar/córrer per una cinta incrementant desnivell i velocitat progressivament, cada 3 minuts. Vaig arribar a la setena etapa, després de 53 segons la metgessa em va aturar la màquina, jo no li ho vaig demanar però es veu que havia arribat a la Freqüència cardíaca (FC) màxima prevista de 184 bpm i no era qüestió de forçar més del compte, encara que en aquest punt és quan començava a agradar-me la cosa. En aquesta taula hi podeu veure els valors més destacats de cadascuna de les etapes:

Etapa
Durada (mm:ss)
ECG Basal
01:11
1
03:00
2
03:00
3
03:00
4
03:00
5
03:00
6
03:00
7
00:54
Recupera
00:30
Recupera
06:14
Velocitat (km/h)
1.3
2.7
4.0
5.5
6.8
8.0
8.9
9.5
2.3
0
Pendent (%)
0
10
12
14
16
18
20
22
0
0
FC (batecs/minut)
64
86
98
108
127
162
176
179
173
99

El resultat final és que estic en bona forma i que si continuo cuidant la maquinària com fins ara, no he de tenir cap problema cardíac.

I ara anem al que ha donat de si la setmana, el dilluns descans, després de la sortida de diumenge era el mínim que podia fer. El dimarts tornava a tocar nocturna, ens varem trobar amb en Josep al Cul del Món amb la ruta clara, pujar pel camí de les Dones, seguir fins a l’Olivet, d’aquí cap a Puig Estela, agafar el desviament cap a Can Lliure i tornar al Cul del Món, però per molt clara que es tingui planificada una ruta quan estàs a gust corrent les coses canvien i varem decidir saltar-nos el corriol cap a Can Lliure i seguir gas a fons fins a l’encreuament de Sant Miquel, un cop aquí avall que fa baixada. Vam anar a un ritme molt bo tota l’estona, una nocturna amb molt de gas. 12,2km 460D+ 1:02:40. +info

Pel següent entrenament he d’esperar fins divendres, el clàssic partit de futbito dels dijous al vespre no compta, encara que córrer ho fem i força. Com que dissabte em toca treballar, a les set del vespre en plegant em canvio i gas cap a Girona. Com que el temps no està massa fi, decideixo prendre la ruta més directe, Sant Dalmai, vorejar el volcà de la Crosa per la dreta, pedra Dalmaua, Aiguaviva i Vilablareix. Un cop a l’entrada de Girona i veient que el temps aguantava allargo la ruta baixant per la frontissa del Güell, Devesa i a casa. 15km 85D+ 1:06:51. +info

I per tancar la setmana, dissabte cap a treballar, em llevo a quarts de sis del matí, m’arreglo i surto cap a treballar. No us penseu que m’he tornat boig, quan un n’és no s’hi pot tornar, simplement volia fer un test de cares a Xerta, on després dels 21km de divendres de les nou del vespre en endavant m’esperen 70 el dissabte, començant a les sis del matí, i 27 més el diumenge al matí. Total que enfilo cap a Vilablareix, Aiguaviva, pel bosc del camí de Cal Curt, volta al volcà de la Crosa pel costat contrari de l’anada, pujada a Sant Llop, Salitja, Vilobí d’Onyar, pel camí he d’aturar-me per amanyagar els gosses d’una casa que venien a saludar-me, una volta al camí perifèric de Vilobí i Sant Dalmai. 25,9km 305D+ 2:19:13. +info

La setmana més, per començar la nocturna de dimarts, ja ho sabeu a dos quarts de vuit del vespre trobaràs als Intrèkkids al Cul del Món.

Salut i canya!!!!!!!!!

dijous, 6 de febrer del 2014

5 àpats al dia…

Bon dia,

Després de molt d’intents, avui torno a intentar modificar els meus hàbits alimentaris, passar a fer 5 àpats al dia. Com sempre que faig aquestes coses, no m’ho he pensat massa que els pensaments passen fugaçment i cal atrapar-los, en un parell de dies me n’he fet a la idea, he investigat lo just i he trobat un pla que em pot funcionar sense massa esforç.

Fins ara he viscut només fent el dinar i el sopar, i algun cap de setmana fins i tot esmorzar, encara que aquest fos un cafè i prou, així que en principi no ho tinc massa fàcil, però cal intentar-ho de nou, a veure si aquesta és la bona i començo a menjar d’una manera més correcte.

La distribució és senzilla:

El primer l’esmorzar amb un làctic com ara un iogurt o una mica de formatge fresc i galetes o torrades ja faig el fet, sempre com a màxim una hora després de llevar-se, així que de dilluns a divendres a les set esmorzar. Avui ha caigut un iogurt i un parell de galetes de xocolata.

El segon picar una peça de fruita entre l’esmorzar i el dinar, pot ser una poma, un plàtan, una taronja, una pera, un préssec, etc. Això vol dir picar entre deu i onze del matí. Avui ha caigut una poma.

El tercer el dinar, aquí un plat d’arròs o pasta , acompanyat amb peix o carn blanca i una peça de fruita de postres, cap a les dues els dies que no entreno i a quarts de quatre els que no. Avui crec que tocarà verdura, peix i una poma.

El quart és un pica com el segon, ara puc menjaré fruita o iogurt, serà entre cinc i sis de la tarda, sempre depenent de com ha anar al migdia. Avui tocarà un plàtan o un iogurt, ja veurem.

I el cinquè, el sopar, una cosa suau una mica de sopa, verdura o pa amb embotit, serà entre les nou i les deu del vespre. Avui potser una mica d’embotit, que tinc futbol sala.

No sembla tant difícil, però ja veurem com ho porto, això si, els caps de setmana em permetré el luxe de saltar-me una mica tot això, com aquest diumenge que caurà una calçotada en molt bona companyia.

Salut i bon menjar!!

dilluns, 3 de febrer del 2014

Passejada de Festa Major...

Bon dia,

Aquest cap de setmana hi havia la festa Major de Palau-saverdera, això implicava el clàssic dinar de festa major, així que m'era del tot impossible poder participar al Trail Rocacorba per tema horari. I això que diferents persones m'havien temptat parlant-me del recorregut, el nivell dels corredors, l'ambient que s'hi respiraria, etc...

L'alternativa era fer una sortida llarga pel Cap de Creus, llevant-me d'hora per no fer tard a dinar. Però ja se sap que el voler no és el poder i en comptes d'anar a resseguir, a l'inrevés, el final del Trail Cap de Creus, me'n vaig anar a fer una volta per Verdera.

Vaig sortir en direcció Mas Fumats, als 200 metres d'arrancar el telèfon va sortir disparat de la butxaca del darrera, comencem bé, ja l'endreçaré més endavant. En arribar a Mas Fumats, vaig reorganitzar les coses i me'n vaig adonar que havia perdut el paravents pel camí, mitja volta i a veure si hi ha sort. Vaig desfer els prop de tres quilòmetres i per sort el vaig trobar, perdre material emprenya, havia caigut a escassos 50 metres del punt inicial de la ruta.

En arribar a aquest punt vaig pensar i ara què, cap a casa? No, aquesta no era la opció, així que vaig enfilar cap a Sant Onofre. Mentre tirava amunt vaig recordar el camí recuperat que porta fins a la cova de Veta Negra. Vaig decidir agafar-lo, és aproximadament un quilòmetre a un desnivell mitja del 25%, força pedregós i no massa adaptat per córrer-hi, falta que es trepitgi força. Un cop a dalt, però sobretot pel camí de baixada, la vista és preciosa.

Sant Onofre, massís de Canigó i el Fitor.
Un cop baixat i arribat de nou al camí de Sant Onofre, segueixo amunt fins a l'ermita. D'aquí a Mas Ventós, avall per la Creu Blanca fins a Pau i segueixo fins a Palau. Un cop a la zona esportiva,  i per tal d'arribar als 20 quilòmetres, continuo la ruta resseguint un altre camí el de la sureda de la Roja, que m'acaba duent fins a la Gorga de la Timba. 

Una bona ruta, 20km 810D+, per tancar la setmana i agafar gana, però sobretot set. La vinent més.

Salut gas i amunt!!!