Forçant la màquina...

Bon dia,

Per tancar la setmana, una mica més de gresca. Per començar, el divendres aprofito la tarda lliure per empescar-me una duatló. Per començar agafo la bicicleta i cap a Sant Martí de Llémena, tots per carretera, passant per Sant Gregori, Llorà i el Pla de Sant Joan, el recorregut d’uns 20 km en pujada més o menys constant, 250D+, no és la primera vegada que el faig, però avui no tinc la sensació d’haver patit de valent com altres vegades.

 

Vistes de la Vall del Llémena des de Sant Roc.

Un cop a Sant Martí, aparco la bici i a córrer. He trobat una ruta que sortint de Sant Martí, puja a Sant Roc, però tranquils no es tracta d’anar per la carretera de Les Serres, el més curt, si no acostar-se fins al Pla de Sant Joan per camins i corriols, baixant fins el riu i perdent-me una mica, per acabar a la carretera de Les Serres. Un cop aquí puja que pujaràs fins arribar a l’ermita de Sant Roc, petita aturada per menjar, beure i apreciar la vista i a continuar. Abans de tornar-me a equivocar de camí a mitja baixada, m’aturo al mirador a apreciar la vista de l’espadat. Després d’una bona baixadeta, una mica “Sui Generis”, arribo de nou a la bicicleta. 15 km 600D+.

 

Vista de l'espadat des del mirador.

Carrego una mica d’aigua, tot i que el dia està tapadet deu ni do la suada, pujo a la bicicleta i cap a casa, el recorregut és pràcticament tot de baixada, desfent els 20 km de l’anada. Una tarda molt ben aprofitada, aconseguint coronar el segon dels 100 cims. La cirereta la posa el Girona amb una victòria en l’estrena a la lliga.

Dissabte em llevo d’hora i abans no surti el sol, em dirigeixo cap a Sant Daniel, surto sense esmorzar, sense frontal, sense aigua ni res per menjar, no preneu exemple. He decidit pujar als Àngels, així faig una tirada llargueta, surten 21,5 km amb 765D+ i el tercer cim de la llista. La pujada la faig per la ruta clàssica de corriols, la corro quasi al 100% només se m’entravessen uns 20 o 30 metres del matahomes. A la baixada m’estalvio el matahomes per evitar asfalt i a l’alçada de l’Olivet enfilo cap al camí de les Dones, just al començament de la baixada m’enganxa un ruixat de dos parells de nassos, ara, lluny de molestar-me i incrementar el ritme, m’ho agafo amb més calma, doncs m’encanta córrer sota la pluja, sempre que no hi hagi llamps a prop.

I arriba el diumenge, avui ens n’anem al Pirineu amb en Tapi, volem resseguir la ruta Nabes del Pirineu (MountainRepte). Quedem a les vuit del matí a Argelaguer, per començar la ruta cap a les nou, així tenim marge per dinar a casa a una hora raonable, o això ens pensàvem.

Comencem quasi a dos quarts de deu, sortim de la zona d’aparcament a mig camí del refugi i enfilem amunt, sense aturar-nos fins al coll de la Marrana, per començar 450D+ en 2 km tot treu fum.

Des del coll baixem pel dret cap a coma de Vaca, anem fent tot xerrant fins al refugi, agafem una mica d’aigua i cap a Núria pel camí dels Enginyers. Els primers quilòmetres del camí piquen força, bé són una mica trencacames, però a mig camí comença la baixada a Núria per un corriol molt corrible, anem prou bé de temps.

A Núria no ens aturem, tot i anar justets d’aigua, la font queda molt lluny, en comptes d’això carreguem aigua d’un rierol, baixant com baixa no hi ha perill, a part més fresca impossible. Enfilem la pujada a Noucreus, comença pel camí normal, però quan ja veiem el cim, deixem el camí i tirem pel dret en una tartera, aquí ja anem totalment fora d’hores, la cosa s’allargarà més del que esperàvem.

Un cop a Noucreus, enfilem cap al coll de Carançà, el de Tirapits i avall tot buscant altre vegada el coll de la Marrana, petita pujadeta abans d’enfilar la baixada definitiva de tornada al cotxe. Una bonica ruta, amb el 99,9% del recorregut per sobre dels 2.000 metres, quasi 28km amb 2.100D+, molt bona companyia d’en Tapi, la propera a veure si no t’apreto tant els cargols.

Per acabar, comentar-vos que aquest diumenge al Dominical del Diari de Girona apareix un reportatge sobre les causes de l’auge de córrer, molt interessant. Felicitar a la Joëlle Philippe per una molt bona feina.

 

Una imatge del reportatge, surto a la foto 3, sobre la d'en Toti Bes.

Aquesta setmana he acabat entrenant més del que esperava, han estat 175km, 5.300D+ en poc més de 17 hores, això si, boníssimes sensacions de cares a continuar amb la preparació per a l’Ultra Cavalls del Vent, només queden 5 setmanes per a la cursa.

Salut i desnivells!!!!