dimarts, 6 d’agost del 2013

Material: Salomon Sense Ultra

Entrada actualitzada el 30/11/2013

Bon dia,



Amb poc més de 350 quilòmetres en diferents distàncies i terrenys he quedat molt content del comportament d'aquestes vambes, només un punt negre a la Cavalls del Vent on després dels primers 40 quilòmetres tenia els peus força perjudicats. Això si, pel que em varen costar considero que duren poc, però quan compres un producte pensat per cursa ja saps on et poses.



Així està la sola després d'aquest 350 km.
Hi ha un punt que considero millorable, no se com fer-ho però per això hi ha els dissenyadors, i no és altre que l'estretor de l'obertura per on es posa el peu. Si a mitja ultra t'entra una pedra d'aquelles que toca els nassos a dins i te la vols treure pots tenir seriosos problemes, algun tipus de rampa sobretot a la zona metatarsiana, tant a l'hora de treure la vamba com a l'hora de posar-la, val a dir que és molt molest.

La resta de consideracions fetes a l'entrada original continuen vigents.

Salut gas i amunt!!!



Entrada original del 06/08/2013
Bon dia,

Amb just un mes als meus peus, 7 sortides, uns 100km i quasi 5.000 metres de desnivell positiu, i una altres tants de baixada, crec que em puc aventurar a fer una valoració personal de les Salomon Sense Ultra, no en va estan a la meitat de la seva vida útil, sempre segons el fabricant.
 
Salomon Sense Ultra
Característiques...
No m’allargaré massa, només les anomenaré, les he tret del lloc web del producte secció tecnologia al següent enllaç hi trobareu més detalls http://www.salomon.com/sp/product/s-lab-sense-ultra.html:
Malla oberta transpirable, Sensifit sense costures, Canya baixa, Bossa per cordons, Cobertura per a la llengüeta, Endofit, Puntera protectora de TPU, Propriotection, Sensifit, Quicklace, Forma per a competició, Non marking contagrip, Os tendon, Lleugeresa de competició, Tracció dinàmica, Profeel, Construcció sense costures segona pell.

Valoració i a tenir en compte...
Son clarament unes voladores, quan surts de la botiga amb la caixa sota el braç, tens la sensació que només dus la caixa. El pes rondarà els 210 grams per sabatilla, una 8,5 UK, i això un cop en cursa es nota, encara que per poc pesades que siguin, el que importa és la pota, així que la millora és de dècimes, no passarem a ser un Tòfol Castanyer per anar amb les Ultra.

Pel que fa als impactes amb pedres, la Ultra incorpora més reforços que el model mare, però desenganyeu-vos, la sabatilla està pensada pel que sap on es fot i sent així no calen massa reforçaments, els obstacles s’han de saber esquivar. Com dic més avall, necessiteu haver fet molts quilòmetres entre pedres abans de plantejar-vos agafar-les o els vostres peus patiran molt.

La sola és en essència la mateixa que la Sense, però hi han afegit quatre tacos a la part del taló per millorar l’adherència, com que no he usat mai unes Sense, no se valorar si millora o no, si algú me’n vol enviar unes per provar-les un parell de mesos, temps màxim de vida als meus peus, no diré que no. Com les Mantra, bona resposta sobre el fang, vaig poder-ho comprovar al Catllaràs.
 
La diferència a la sola.
A dalt la Ultra a baix la Sense.
Son força fresques, el clàssic teixit enreixat que acostumen a gastar aquest tipus de sabatilla hi ajuden molt, i sobretot desaigüen molt bé, al Catllaràs vaig posar les dos potes al fang per sobre genoll i al cap de mitja horeta ja no notava gens la mullena. El sistema Endofit, llengüeta cosida a la sola, ajuda a impedir en gran mesura l’accés de cossos estranys com ara sorra, pedres, branques, etc a l’interior de la vamba, però no és infalible.

Com ja he dit més amunt la Ultra és un model pensat per a corredors amb un bon quilometratge a les cames, si comences amb això de córrer per la muntanya, treu-te del cap aquest model. Si t’atrau el “minimalisme”, però no vols córrer quasi a pel, t’aconsello que miris les Sense Mantra, més assequibles, si no parlem de preus, per a corredors novells.

És una sabatilla definida com “de transició cap al minimalisme”, això implica possibles problemes d’adaptació, digueu-li lesions, si la manera de córrer no s’adapta a les demandes de la vamba. Pujant no hi ha massa problemes, però a les baixades cal tenir en compte que si esteu acostumats a aterrar amb el taló patireu i molt.

En pla i pla mentider gaudeixen d’una bona estabilitat, permetent una petjada molt normal, o com diuen ells mateixos una petjada natural. Això implica aterrar força de punta i aprofitar al màxim els elements natural d’esmorteïment que tenim a les cames, cal forçar el gest per aterrar de taló i fer el moviment de transició taló-dits, la caiguda de 4mm hi té molt a veure. Com amb les Mantra estan pensades per puntejar en pujada, si no s’hi està massa acostumat podeu patir molt de bessons, es millora amb la pràctica, Sobre la tracció dir que és molt bona.

Hi ha un petit problema amb la fixació de la sola de contagrip amb la làmina de fibra de carboni que incorpora, tendeix a desenganxar-se, és un problema, que tot i no afectar al rendiment en cursa si que ho farà en la durabilitat del producte, al quedar penjada la sola es fa malbé més ràpidament, crec que haurien d’intentar solucionar-ho.

Son molt estretes, cada cop que les poses costa un món fer-hi entrar el peu, l’Endofit n’és el principal responsable, un cop el peu ha passat pel forat s’adapten perfectament, la comoditat, gràcies al Sensifit, és destacable i no apreten més del que ho han de fer, permetent fins i tot que el peu balli dins, si a un li agrada, és clar. Dir que normalment gasto una 8 UK en els models de Salomon, però aquesta vegada he hagut de passar al 8,5 per no anar amb el peu embotit. Aconsello un mitjó el més fi possible, acostumo a gastar el EXO S-lab també de Salomon.

La bossa per guardar els cordons va de meravella si uses les Ultra per entrenar, ara si quan competeixes hi has de col·locar el clàssic “xip” de cronometratge de cursa, corres el perill que surti una vegada rere l’altre, amb la conseqüent molèstia si no el tornes a col·locar o pèrdua de temps si el vas tornant a posar a dins, la bossa és justeta.

La distància més llarga que he corregut son 30km, i no he hagut de patir per problemes de llagues, ni impacte als dits, ni contractures per excés d’impacte a la planta del peu, res de res, això si, 30 quilòmetres no son una ultra, caldrà valorar més endavant com responen a distàncies més exigents.

Com amb la germana petita, o model d’entrenament, les Sense Mantra, no disposen d’una vida aconsellada molt llarga, crec que segons el fabricant ronda els 200 quilòmetres, el desgast de sola en només 100km és considerablement alt, però espero que m’aguantin 4 o 500 quilòmetres. És un model pensat per a competició així que s’hauria de reservar per a les grans cites, en el meu cas Cavalls del Vent, tot i que ja sabeu que és aconsellable provar tot el material abans d’una cursa.

Segur que podria dir mil coses més, però ja hi ha temps més endavant quan em toqui jubilar-les.

Espero que us hagi servit.

Salut i a córrer!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada