Enllestint la Trepitja Garrotxa.

Bon dia,

Després de la sortida d’avui ja ho tinc tot a punt per voltar per l’Alta Garrotxa aquest dissabte, i si no és així ja no hi ha res més a fer que demà i divendres toca descansar les cames, a veure si amb un parell de dies n’hi ha prou.

Vaig deixar-ho amb la nocturna de divendres, les perspectives eren d’un cap de setmana tranquil i així va ser, el dissabte entre feina i compromisos vaig poder descansar, però va servir perquè sortís una excursioneta per diumenge.

El diumenge varem quedar a les deu per anar a fer un tram de camí de ronda, aquesta vegada de Grifeu a Garbet, passant per Cap de Ras. érem colla la Carme, la Ia, la Lina, La Sílvia i jo carregant el bitxet de casa. El tram és molt bonic, i correspon als primers quilòmetres de les 24 hores del Cap de Creus, però hi varem fer alguna variant per baixar i apreciar alguna petita platja de la zona.

El dilluns al migdia una sortideta curta per la zona de Sant Medir, Can Cafota, etc. La intenció era provar alguna cosa nova per la zona per anar definint un circuit, sempre prenent com a base camins coneguts. Va sortir un bon tallafocs que sempre havia vist des de dalt i un tram de pista nou que és del tot descartable, però que porta a un tram de tallafocs picat en baixada. Total que és pràcticament molt complicat trobar un recorregut perfecte, però seguiré intentat-ho.

Dimarts havia de ser el darrer dia de sortida abans de la cursa del cap de setmana, però vaig veure’m obligat a avortar la sortida. El dilluns havia posat rentadora amb roba d’esport, però no comptava que en ella hi havia tots els pantalons que tinc, si sóc un desastre amb aquestes coses, total dimarts de descans aprofitat per anar-li a comprar al bitxo les seves primeres vambes, unes Adidas Switch.

Avui dimecres al migdia sortida de formigueta per deixar les cames a punt. Pujada per la pedrera d’en Rubau, baixada fins al pont de la variant, a buscar el tallafocs, pujar a mig camí de Sant Miquel, baixar per la Font Martina, tornar a pujar per trobar el camí de Sant Miquel, baixar amb alguna variant fins al pont i pujar paral·lel a la variant per baixar per la Decsa. M’ha costat arrancar, però un cop en dansa les cames han respost prou bé.

I ara a descansar un parell de dies, preparar el material i a veure si el temps ens acompanya, que sembla que si, però fins al darrer moment no ho sabrem del cert.

Salut i camins!