Curses: Marató Cap de Creus 2017

Bon dia,

Ja hi tornem a ser pel tros, aquesta vegada amb la marató del Cap de Creus organitzada per la gent de Klassmark.

Però abans, com he arribat fins aquí...

De fet, hi arribo de rebot, la intenció era fer la Molló Trail el 14 de maig, per anar a conèixer un tros nou de territori, però una excursió familiar ho feia incompatible, i en Jordi em va brindar la oportunitat de córrer la marató al pati de casa, per cert felicitats, a casa ho van veure bé, no teníem res programat, és al costat de casa i em costa molt poc resistir-me a les temptacions.

Pel que fa a les sortides, després de les sensacions de Matxos, necessitava una setmaneta de poca càrrega amb bicicleta, caminades i una mica de planer. Després a tornar-hi intentant mantenir el nivell de temps, quilòmetres i desnivell de l’any. El més destacat va ser anar a veure el pas dels corredors de les 24 hores del Cap de Creus per Mas Ventós, un tastet de la cursa que avui us comentaré i un dimecres amb “classe magistral” d’en Toti, a veure si poso en pràctica el que ens va regalar.

La cursa...

L’hora de sortida i poder fer nit al costat de Roses va facilitat molt poder-se llevar a una hora normal, això si, després d’una nit plàcida. Estrany, tenint en compte que normalment la nit abans d’una cursa dorms poc, potser anar-hi sense pressió em va anar bé, o potser tot es deu al cansament acumulat de llevar-se cada dia a quarts de sis del matí.

Un quart d’hora abans de la sortida la Ivet, la Sílvia i jo ens plantàvem a la sortida, bé, elles per veure’m passar, jo per córrer. Saludar a coneguts i conegudes, i cap a la sortida. A les nou i dos minuts tret de sortida, primers dos quilòmetres per estirar les cames, massa ràpid, però tots ens deixem portar, i a tocar terra i pedres, per endavant 43 quilòmetres pels voltants del Cap de Creus.

Primera part, carena de Verdera. Després de quatre quilòmetres més molt i molt corribles, primeres rampes fins al Coll de Sant Genís, m’ajunto amb en Xevi, sé que té més pota que jo però conèixer la zona i estar familiaritzat amb la distància juguen al meu favor, resultat, no se m’escapa. Deixem el coll i anem a buscar la carena encarant bones rampes, un tram lent i pedregós, m’agrada més en sentit contrari anar cap a mar, però avui toca buscar el Castell, a mig camí se’ns ajunta en Tayssir, farem via els tres junts fins a tocar el Castell de Verdera, on m’aprofito del coneixement del terme per treure’ls el temps just per fer un avituallament llarg passat Sant Pere de Roda, després de saludar als pares d’en Tapi just al monestir.

A la baixada fins a La Selva de Mar deixem en Xevi enrere, avui no va gens fi. Aprofitem per apretar una mica, tot i no anar gas a fons em surt el millor parcial en aquesta baixada, dec anar fi. En cop a baix, un tram de planer tant inevitable com soporífer ens porta fins a Port de la Selva. Segon avituallament a Cal Mariner on m’esperen la Ivet, la Sílvia i la Laura, la darrera vegada que el trio em va esperar en un avituallament va ser a les 24 hores del Cap de Creus del 2016, on vaig haver de plegar sent l’inici d’un any nefast, esperem que aquest s’hagin girat les tornes. Parlo amb elles i en Pere, que avui està fent seguiment i ens veurem força.

Espero a sortir amb en Xevi, en Tayssir se’ns avança una mica, però abans de la Tamariua ja l’he deixat enrere, em comenta que s’ho agafarà amb calma. Deixem la mar i ens endinsem una mica al Cap de Creus més feréstec amb una bona pujada, tinc en Tayssir i un parell de Tramuntanyes a tocar. A poc d’acabar la pujada ens trobem primer amb l’Uri i després amb en Josep Maria acoronant-nos amb les seves càmeres fotogràfiques.

Arriba un tall planer, més aviat un pla mentider, que tant agrada per poder estirar una mica les cames sense parar massa atenció a les pedres i donar més importància al paisatge, que ens porta a la baixada a Sant Baldiri. Avui les baixades es posen molt i molt bé, així que prenc una distància que ja no em recuperaran. Però tot lo bo s’acaba i toca tornar a pujar cap a Puig Bufadors. El sol fa estona que apreta, però sortir amb bidons rotllo “Marató del Sables” em permet anar fent glop rere glop sense gaires distraccions. Un cop a puig bufadors, i després de saludar en Miquel, descens vertiginós cap a Cadaqués, ens tornem a trobar amb en Pere, que m’indica que en tinc un parell del Club a tocar, pels noms que em diu només vol dir que no van a fins.

Just quan arribo a Cadaqués l’Albert i en Guillem en surten, la cara de l’Albert ho diu tot, ànims. Saludo els pares d’en Tapi i vaig tirant xino-xano tot menjant i fent-la petar per telèfon amb la Sílvia, si per curta que sigui una Marató, hi ha temps per tot. Següent objectiu Puig de Sa Cruïlla.

Aquí no hi ha ni una ombra i no resta més que anar menjant, anar bevent i esperar que algun núvol misericordiós s’apiadi de nosaltres i es deixi veure, per sort algun que altre hi ha al cel. La pujada em sorprèn amb un corriol nou que ens evita força pista forestal, un encert. Just a l’arribar al Puig atrapo l’Albert, ha decidit plegar a Jóncols, i en Guillem surt esperitat, jo em amb ell el primer tram de baixada, fins que arribem a la pista emporlanada, on després de preguntar-li si està convençut de plegar faig via cap a l’avituallament on ens espera una fantàstica sorprès. I no és altre que una manega d’aigua que em deixa xop i refrescar de dalt a baix.

Però l’avituallament dura lo just i cal seguir endavant pel camí de Ronda cap a Montjoi. Com tots els trams de camí de ronda son un trenca cames, es fan més durs encara després de quasi trenta cinc quilòmetres a les cames. Per sort, ens estalvien mitja pujada a la torre Norfeu, hi ha un corriol nou obert just paral·lel a la tanca. Passem per la Pelosa i Calitjàs abans d’arribar a Montjoi, amb el dia que fa estan força plenes i la gent banyant-s’hi. A l’avituallament la faig petar amb en Gerard, comentant la jugada sobre el solet.

Sortida xino-xano cap a pla de Gates, abans d’arribar al primer tram de pujada el noi que va davant meu cau amb els bessons enrampats, mentre l’ajudo a estirar una mica apareix la Gemma, si avui no estava assegut en una pedra, amb qui acabo compartint, a més o menys distància, els darrers quilòmetres d’avui tot fent petar la xerrada. Darrer quilòmetre planer, aquesta vegada si, i a l’arribada m’espera la Ivet per entrar plegats.

Molt content amb les sis hores, sis minuts i trenta cinc segons de cursa.

Cal felicitar a la gent de Klassmark per una gran organització, però, si sempre hi ha d’haver un però. En dies de sol, com el de la cursa, el Cap de Creus és un desert de pedra, això vol dir que en prou feines trobes una ombra i la gent va caient pel camí, alguns havent d’abandonar altres acabant com poden, seria interessant buscar un horari més matiner, com ara les set, per engegar motors. Potser pels que es desplacen al matí és una mala passada, però s’agraeix que el gruix dels que acaben ho facin en un horari raonable per anar a dinar. Queda dit.

Donar les gràcies a tots els i les que vàreu compartir una estona de cursa amb mi, sempre va bé gaudir de la companyia. I felicitar a tots els i les participants, qualsevol dia és bo per sortir a córrer, però n’hi ha pocs d’òptims.

I com sempre gràcies a les fans de casa, pel seguiment durant la cursa.

Aquí us abandono fins al juliol, on se m’ha girat feina per partida doble. Primer de tot amb el Grand Trail du Canigó per començar bé el mes i per tancar-lo encara millor amb l’Esquella de Pardines. Bé, no hi ha cap contratemps pel camí.

I com sempre, salut i muntanya!!!!