Marcat pels viatges…

Bon dia,

Després d’una setmana intensa, arriba el cap de setmana. El dissabte al matí tenia intenció d’anar a córrer abans de passar per la feina, però al final poso el despertador a les 8 perquè mirant una pel·lícula a la televisió se m’ha fet tard, però em desperto a les 6, el costum del dia a dia, així que em canvio i a fer una volta.

Tinc ganes d’investigar un camí veïnal que passa pel mig de la pedrera d’en Rubau, però només de començar ja veig que la cosa no anirà bé, encara no he pujat res i ja noto el regust del sopar d’ahir a la gola, esperem que no vagi a més però em sembla que avui tocarà patir. Tot i això continuo, creuo per sota la via del tren i enfilo un caminet amunt fins a trobar un corriol que puja. Aquest em duu ràpidament a les pistes asfaltades de la pedrera, vaig seguint tot el que em sembla mínimament un corriol en direcció a una línia elèctrica. Un cop arribat a la línia acabo empalmant amb el camí que vaig trobar dijous, ara només queda baixar cap a Campdorà de Dalt. Continuo cap a Sant Miquel, les males sensacions  van en augment i no em permeten mantenir el ritme, pel camí que va a la font Martina, on investigo un corriol que em fa pujar un terraplè pel dret i arribo al cim del Castell com si vingués de Celrà. Per baixar agafo el camí directe a un ritme tant ràpid com puc , però avui això vol dir que he anat lentot. Un cop al pont enfilo el camí cap a Torre Bonica i desfaig pel corriol que em porta  a la Decsa. Han estat 11,5 km amb 485D+, he patit molt, però no més del que es pateix en una ultra quan portes 10 o 12 hores en moviment, que no sempre vol dir corrent, així que avui ha estat un entrenament fantàstic.

El diumenge descans obligat, no falten les ganes d’anar a fer una tirada llarga, però quan no es pot no es pot. Arriba dilluns i torna a començar la setmana, aquesta tinc viatge de feina i això vol dir buscar rutes a wikiloc per saber per on córrer. Després de quasi sis hores de cotxe per arribar a Miranda de Ebro hi ha ganes d’estirar la pota, però primer toca treballar una mica, així que a quarts de vuit ja estic a punt per resseguir el recorregut de la cursa de muntanya.

El recorregut és de 25 quilòmetres, però la meva intenció és fer-ne més o menys la meitat. Surto de l’hotel i tardo un quartet d’hora per tenir satèl·lits, imprescindible per no perdre’s. Amb el GPS a lloc, enfilo amunt per anar a trobar una pedrera, la creuo de punta a punta, petita baixada amb marques vermelles que segur que aguanten encara de la cursa i altre vegada puja que pujaràs per anar a trobar el punt en que la cursa feia el tram circular, decideixo fer mitja volta en portar una quarta part del recorregut. La tornada per allà mateix. Han estat 12,5km amb 350D+. Un circuit que està bé, però qui hagi fet aquest recorregut s’ha lluït, una cosa és repetir un tall per sortir i arribar allà mateix, però l’altre és repetir sis quilòmetres de recorregut en una cursa de 25.

El dimarts a la tarda agafo el cotxe de tornada, però m’aturo a Zaragoza. M’instal·lo a l’hotel i a fer una volteta. Aquesta vegada un circuit eminentment urbà fins anar a trobar el Canal Imperial de Aragón que ressegueixo parcialment. Anada pujant, tornada de baixada, una sortida ràpida de 10,5km amb escassos 100 metres positius.

Per ara això és tot, ja veurem com acaba la setmana i encaro el cap de setmana, si tenim en compte que treballo dissabte la cosa està difícil, però només queda un mes per l’Emmona i tocarà posar-s’hi.

Salut i voltes!!!!