Trail Cap de Creus

Bon dia amigues i amics,

Aquest ha estat un gran cap de setmana de curses per muntanya. Hi havia una cursa en majúscules al calendari i enguany he pogut viure-la per totes bandes.

El divendres en plegant de treballar, després d’una petita aturada a Palau-saverdera per veure les nenes de casa, vaig anar al pavelló de Roses per posar-me a disposició de la organització per ajudar en el que fes falta el dissabte al matí. Encara no estava del tot clar què em tocaria fer, però ja em van avisar que el dissabte hi anés ben calçat. Vaig aprofitar per fer-la petar una mica, recollir el dorsal per diumenge i fer una cerveseta.

El dissabte abans de les vuit del matí ja tornava a ser al pavelló, cafetonet i cap a pla de Gates, m’havien encarregar revisar el marcatge del darrer tram de la cursa. Abans de pujar-hi vaig poder saludar a diferents corredors, entre ells en Josep, molt bona feina baixant de tres hores en l’exigent recorregut de la mitja.

Abans de les nou enfilàvem amunt, en arribar a lloc el vent bufava que donava gust, varem decidir aprofitar la furgoneta per aturar el vent i col·locar les taules just al davant, res de gots, amb el vent que fotia s’haurien d’anar a buscar a Vallter, tocaria beure a galet. Ho varem col·locar tot a lloc, encara faltava una bona estona, però feina feta no té destorb. Cap a dos quarts de deu el noi que feia la revisió del marcatge de Montjoi en amunt arribava a pla de Gates, així doncs em tocava enfilar avall molt xino-xano. La feina senzilla, només calia desenredar el 99,9 per cent de les  cintes, cosa de la Tramuntana, col·locar-ne alguna a la banda esquerra, enretirar-ne una que pel meu gust podia confondre i allargar-ne alguna que algú havia tallat. Cap a les deu arribava al pavelló, vaig donar un cop de ma amb les tanques de la recta d’arribada, vaig desfer una mica de camí per comprovar que tot continuava en ordre i a esperar els primers.

L’espera es va fer curta, en poc més de dues hores començaven a arribar els corredors. Vaig quedar-me xerrant ara amb aquest i ara amb l’altre, fins que vaig veure arribar en Josep. Després cap a casa a canviar-me que teníem dinar. A la tarda varem trobar-nos amb en Tapi per anar a recollir el seu dorsal, un gran ambient amb molta gent, xerrant per aquí i per allà, cerveseta de rigor i cap a casa.

Arriba el dia de la cursa, em llevo d’hora em canvio i enfilo el camí de la Mina cap a Mas Fumats, si aniré fins a Roses corrent perquè la Sílvia tingui cotxe per moure’s tranquil·lament, llàstima que se li bloquegessin les rodes i li toqués trucar-me a mitja cursa. Un cop a Mas Fumats el creuo per dalt per anar a buscar les cintes de la cursa, així que desfaig camí fins a la sortida, vaig veure un punt conflictiu i ho vaig comentar a la organització, un cop arribat quina gentada, quin ambient. La faig petar amb molts coneguts, avui n’hi ha encara més que altres dies, i aprofito per fer el cafetó.

Ens trobem amb en Tapi, l’acompanyen en Jordi i en Pinxo, fotos de rigor i cap a la sortida, el temps ha passat volant, aplaudiments de record per en Tito i l'Iñaki i ja peten els coets. Avui el meu objectiu és clar, donar suport a en Tapi en la seva primera marató de muntanya i ajudar-lo a arribar de nou al punt de sortida, ha escollit una de les bones i això vol dir que tocarà patir. Al final han estat quasi 7 hores i 45 minuts de cursa, hem anat molt bé fins a Cadaqués, però a mig camí de Jòncols en plena pujada al Puig de Sa Cruïlla les forces han començat a ser escasses, tot i això amb tenacitat i determinació hem aconseguit l’objectiu, ell acabar i jo encoratjar-lo per aconseguir-ho. La crònica la deixo per ell, ja us penjaré l’enllaç quan arribi.

Feina feta
Foto: Jordi Llauger

Només resten les felicitacions i les fotos, les primeres vindran ara, les segones en una entrada a part, que segur que en sortiran una bona pila.

Per començar felicitar a tots els i les que han participat en aquesta festa, als i les que corrien, als i les que donaven suport als corredors, als i les dels avituallaments, als i a les que organitzaven, els voluntaris i voluntàries, en resum a tothom.

En especial donar les gràcies com sempre a la Sílvia per ser-hi i a l’Ivet per completar la seva primera marató.

Salut  i tramuntana!!!