Bon dia,
Per tancar la
setmana un parell d’entrenaments més, el primer la tornada a casa en bicicleta
des de la feina resseguint la mateixa ruta que a l’anada, aquest cop en sentit
contrari. Així doncs, pujada fins al volcà de la Crosa des de Sant Dalmai,
baixada a Aiguaviva, més baixada fins a Vilablareix i ja seguim amb un lleuger
desnivell descendent fins arribar a Pont Major, passant pel Güell i la recta de
Sarrià. Quasi 18km amb escassos 100D+ de la pujada inicial.
El diumenge al
matí tocava fer una mica de feina a casa, bàsicament fer forats amb el trepant
i arreglar el jardí a cop de tràmec, és per això que volia sortir ben d’hora
per fer una pujada als Àngels i acumular 20 o 25 quilòmetres, però vaig
despertar-me massa tard, així que semblava que no tocaria. Però com que la
patufa es va dormir i no era aconsellable fer massa soroll, vaig tenir la
oportunitat d’anar a fer una volta, ara just dos minuts després de començar la
ruta va acabar-se-li la son, sembla com si ho hagués fet expressament perquè
pugues anar a fer el volt.
Per començar vaig
enfilar amunt pel camí que travessa la pedrera d’en Rubau, aquesta vegada però
vaig seguir la línia elèctrica fins a dalt de tot i vaig fer la baixada fins a
la carretera de Campdorà, vaig anar a buscar el pont de la variant, un cop a arribat avall per la pista fins al
pont on comença el camí de Sant Miquel, per seguir baixant fins a Sant Pere
Galligants, on vaig prendre el corriol que puja fins a Montjuïc, aquesta vegada
em vaig ben despistar a mig camí, però com que no te pèrdua vaig arribar on
tocava, per tancar la ruta, vaig seguir per la carretera i la pista, però vaig
provar un camí embardissat, no recomanable que em va dur a tocar de la terrera,
vaig pujar amunt pel corriol de l’esquerra, no el que puja a Torre Bonica, un
cop a dalt vaig baixar per la Decsa i a casa. 13,5km 460D+.
Un cop a casa,
vaig fer una bona part de la feina que tocava, sobretot vaig poder arrancar a
cop de tràmec la canya americana que té el jardí envaït, però això ja és una
altre història, ara feia molt que no treballava tant el tronc superior com aquests
dies.
La setmana vinent
més acumulació de quilòmetres per anar afinant la pota per l’Emmona, i si tot
va com toca dissabte una sortida llarga al Pirineu per entrenar en alçada que
diuen que va d’allò més bé.
Salut i amunt!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada