A tocar del #Balandrau.

Bon dia amics i amigues,

Avui us explicaré com ha anat la sortida al Pirineu d’aquest dissabte. La idea era fer una sortida en alçada per tal de preparar l’imminent UT Emmona, per fer-ho més comparable hi he anat full equip, o sigui, motxilla carregada amb tot el que portaré a Emmona així puc veure com vaig evolucionant a la muntanya.

El circuit que havia pensat fer era l’Olla de Coma de Vaca, sortint més o menys de Daió, pujant al Balandrau, anar a buscar Bastiments, fer la carena fins a Noucreus, seguir fins al Torreneules i baixar de nou cap a Daio, però no va acabar de sortir del tot.

A les nou arribava a lloc i aparcava el cotxe a la corba per anar a Daió, em vaig preparar la bossa, pesava una miqueta, però era el que volia. Vaig començar a córrer rumb a Daió i a pocs metres vaig trencar a la dreta i amunt, per començar calia creuar un bosc amb un corriol molt ben marcat que em va deixar en una pista forestal, fer la corba i amunt altre vegada pel bosc amb un recorregut amb marques vermelles, ha estat poc més d’un quilòmetre i mig amb un fort desnivell positiu que ho posa tot a lloc.

Ara toca planejar fins al nucli de Serrat, algun tram ben enfangat obligava a baixar el ritme, no calia córrer massa que el més fàcil era fotre’s de lloros. I un cop al Serrat començava l’ascensió,  em quedaven per endavant uns 5,5km amb més de 1200D+, més que un quilòmetre vertical. El primer tram en un bosc on el camí no era del tot visible, però gràcies al GPS tenia clara la direcció, un cop sortit del bosc ja a l’intempèrie vaig veure que el dia s’havia tapat.

Vaig continuar amunt fins a trobar-me un tou de neu, vaig intentar creuar-lo però patinava avall i no veia si era gran o petit, culpa del pendent,  així que vaig seure i em vaig posar els grampons, sempre cal anar previngut. Aquesta aturada em va anar fatal, per un costat el cim va anar-se tapant i per l’altre les mans em van quedar gelades, per error em vaig deixar els guants a casa. Amb tot carregat de nou vaig seguir amunt, el tou de neu era d’uns 10 metres, si ho arribo a saber el podia esquivar per l’esquerre i m’estalviava els 5 minuts d’aturada i la fred de mans. Fora grampons i a seguir amunt, quan estava a menys de 300 metres del cim amb uns 80 metres de desnivell per coronar-lo la boira feia que el GPS no acabés d’anar a l’hora, com que no coneixia el recorregut, error per part meva de no haver-lo estudiat abans, vaig decidir de fer mitja volta.

La baixada em va permetre recuperar temperatura a les mans i funcionalitat al GPS. Vaig desfer tot el recorregut que havia fet a l’anada, amb alguna desviació, sense fets destacables. Per acabar el recorregut vaig acostar-me fins a la central de Daió on em vaig trobar amb l’Expreso i en David que havien pujat a fer una ruta per allà. Varem estar fent petar la xerrada una estona i cap al cotxe. Total quasi 18,5km amb més de 1.500D+, molt content amb les sensacions a la pujada i la bona assimilació de l’increment de quilòmetres a les cames. De tornada aturada obligada al Gusi per fer una voll i un entrepà i cap a casa.

Diumenge va tocar descans i seguir per twitter la Zegama-Aizkorri amb un gran espectacle que ens van oferir principalment en Kilian, en Marco i en Luís Alberto.

Salut gas i amunt!!!!