Bon dia,
Després del viatge d’ahir, veure post anterior a aquest, i amb els nervis
de la cursa, m’he despertat molt d’hora, eren poc més de les cinc del matí, m’he
quedat una estona al llit fins que he decidit de vestir-me i anar a fer un
tomb.
Així doncs, banyador, samarreta, vambes descordades i a investigar. He
sortit de l’habitació i he anat a buscar un corriol que havia vist venint cap a
l’hotel, a uns 200 o 300 metres més o menys. El corriol en qüestió és l’LP 18,
va de Santa Cruz de La Palma fins al refugi del Pilar. He començat a pujar a
bon ritme, la intenció era anar a passejar, però un és un senglanot i no sap
parar quiet.
Al cap de dos quilòmetres, just a l’alçada d’una església, m’he trobat un
cartell que indicava el destí final d’aquell corriol, la zona recreativa del
Pilar, km 28 de la cursa de demà, i la distancia que quedava per arribar-hi,
uns 6 quilòmetres. Com que disposava de temps, he continuat amunt, però al cap
de cent metres he estat a res de fer mitja volta, el camí cap al cim passava
per una zona d’asfalt, ja sabeu que li tinc al·lèrgia, però com que estava
passejant, m’ho he agafat com un mal necessari.
Després de l’estoneta d’asfalt, ja ha tornat el que m’agrada, corriols
frondosos de vegetació, penseu que aquesta zona es veu afectada pels alisis, un
fenomen meteorològic típic del tròpic, son vents que al contactar amb terra
generen unes masses com de boira pixanera, típica imatge del mar de núvols, amb
força desnivell, pedres, arrels i, fins i tot, algun tram sorrenc. He continuat
amunt i amunt i amunt, fins arribar al famós Pilar.
 |
| Zona recreativa del refugi del Pilar |
Pel camí unes vistes sensacionals de la zona est de l’illa. La baixada, una
mica més de gas que pujant, però vigilant moltíssim de no prendre mal, no només
perquè demà tinc la cursa, si no perquè tal i com he sortit, no m’he ni cordat
les vambes i ballen pertot arreu, no vaig gaire ben equipat.
En arribar, un banyet, dutxa i a esmorzar. Amb l’Edgar, la Marta i l’Arnau
ens n’anirem de volcans. Primer visitem el San Antonio, al municipi de Fuencaliente,
un cràter volcànic totalment definit , veiem un vídeo i anem a fer tomb fins a
la punta per un camí senyalitzat. Des del mirador veiem el volcà de Teneguía,
format en la darrera erupció que hi va haver a l’illa el 1971. Com que hem vist
que hi ha una pista que queda al peu, preguntem si podem anar-hi i així ho fem,
aquesta vegada torno a anar mal equipat amb les xancletes.
 |
| Volcà de San Antonio |
 |
| Volcà de Teneguía |
Després d’aquí a dinar a Puerto Naos, pertanyent a Los Llanos d’Aridane,
mengem molt bé, tot i que el restaurant que anem només hi ha una persona
treballant i la velocitat no és la més adient. Volíem anar a la platja, però
com que el passeig està en obres no hi ha opcions de fer la cerveseta amb
vistes a la platja, així que decidim acostar-nos fins a Tazacorte, la Marta es
banya, l’Arnau fa de les seves i l’Edgar i jo a la terrassa fent la copa.
 |
| Petits plaers. |
Al voltant de les sis sortim cap al centre de Los Llanos per anar a buscar
el dorsal. Tinc el 1076, recollim la bossa i cap a casa. Sopem una mica tots
plegats i cap a acabar de preparar la bossa i dormir. Demà pinta que serà un
dia dur.
Salut!!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada