Countdown 5.2: Viatge d’anada...

Bon dia,

Tot i que no és dia de cursa, costa mantenir-se dormit, crec que m’he despertat 10 vegades per acabar dormint menys de 5 hores, voltes i voltes i més voltes.

Finalment a les 7 del matí m’he llevat i he acabat de fer la bossa, sempre et deixes alguna cosa per  molt que vagis amb la llista preparada. Primer només volia portar un parell de vambes, però al final he sucumbit a la temptació i he portat equipatge per a quatre o cinc sortides a peu, i si puc rentar roba, en tinc pels sis dies que estaré per La Palma...jejejeje.

Primer trajecte a peu fins a l’estació de trens de Girona, per anar-me’n uns metres avall i plantar-me a les vies del TAV. Primer trajecte Girona Madrid, son quatre horetes que espero passin volant. El tren arriba dos minuts abans de l’hora de sortida, tothom amunt i a les 9 i 10 minuts en punt comença el trajecte.

Així son les vies del TAV

Per entretenir-me tinc quatre coses, per una banda un parell de llibres, el Petit Princep d’Antoine de Saint-Exupéry que he devorat en una horeta llarga, un llibre molt interessant. Per qui m’entengui, ja se que son els Baobabs!!!! M’he quedat sobretot amb una frase del mateix: “només s’hi veu bé amb el cor. L’essencial és invisible als ulls”. Un llibre amb més de 50 anys a les espatlles, que deixa un bon regust de boca i fa pensar en la manera en que ens prenem la vida. Si entengués el francès i pugues llevir-lo m’agradaria agafar l’original, sempre hi ha matisos que poden variar.

Un molt bon llibre, El perit príncep.

El segon llibre que tinc és “Córrer, menjar, viure” d’Scott Jurek, crec que el deixaré per l’avio, però no compto acabar-lo tant ràpid com l’altre.

També disposo de l’ordinador, així he pogut penjar l’anterior post i anar avançant en aquest, puc escoltar una miqueta de música i si és indispensable treballar.

Per acabar el telèfon mòbil que em manté connectat al món en tot moment.

Un cop a Puerta de Atocaha, toca fer transbord per arribar a l’aeroport de Barajas. Espero no perdre’m ni tardar massa, però la tranquil·litat de disposar de 3 hores d’enllaç em manté molt i molt tranquil. Amb el bitllet del TAV hi ha inclòs un trajecte amb rodalies, així que agafo l’R1, o com es digui, i directe a la T4 de l’aeroport.

Em queden un parell d’horetes, temps per recollir els bitllets, passar el control de seguretat, donar senyals de vida a la família, fotre’m uns bons macarrons per dinar i fer-la petar sobre la cursa amb un noi argentí, no entraré amb detalls, però fer-vos saber que de tant en tant la bèstia ceretana de les curses de muntanya també es fot alguna o unes quantes copes.

Dinar d'aeroport...

El vol com tranquil, a part d’un parell de ventades a l’enlairament. Em toca la darrera fila a l’esquerra, al costat d’un nano de Cuenca que venia a intentar fer la cursa en només 9 hores i mitja, el meu objectiu és acabar-la i a ser possible en un temps d’entre 11 i 13, xerrem una bona estona, m’aconsella una cursa, la travessera integral dels Picos de Europa, pel que em diu fa bona pinta, però caldrà veure on cau el calendari i com està el futur.

Després d’una mica menys de tres hores d’avió, arribada a l’aeroport de La Palma, recullo el cotxe de lloguer i a intentar arribar a l’aparthotel. No tinc cap mapa, així que em toca anar preguntant on para. Després de tres indicacions, trenta minuts de cotxe i voltar una mica més del compte, arribo a l’apartament, m’instal·lo i ens trobem amb l’Edgar, la Marta i l’Arnau, també s’allotgen aquí i passarem fins dilluns plegats, ells han arribat abans i ja han voltat una mica per l’illa, sopem i a fer nones, és hora de descansar una mica.

Vista des del balcó de l'apartament.

Això no acaba aquí, més història en una estoneta.

Salut i voltes per un tub!!!!!