Countdown 4.1: Dies de recuperació a La Palma...

Bon dia,

Després de fer una mica de bondat el diumenge després de la cursa, tocava alimentar-se molt i no fer gaires bestieses, sort que tenia companyia, perquè crec que no hauria pogut quedar-me quiet cinc minuts, aquesta illa té moltíssimes coses per veure, així que el dilluns era hora d’explorar una mica més l’illa.

Com que la zona de volcans del sud ja l’havíem vist el divendres, al matí em dirigeixo cap a Los Llanos d’Aridane per fer una volteta pel Barranco de Las Angustias. És la part interior de la caldera de Taburiente, un lloc espectacular. Com que m’he recuperat prou bé, m’ho agafo com un entrenament així que quan puc corro, altres estones troto, si puja una mica camino ràpid i si puja massa doncs a menys ritme.

Barranco de las Angustias

El començament el sender, un LP, recorre la llera del riu, hi ha més aigua de la que m’esperava, però quasi es pot creuar a tot arreu, només hi ha un petit problema en el punt on s’uneix un afluent, crec que n’hi diuen Dos Aguas, em mullo una mica però no ve d’aquí així netejo les vambes.

Cascada de Colores

Salt d'aigua camí de la Cascada de Colores

Em desvio del recorregut per anar a veure la Cascada de Colores, molt bonic, fent una grimpada de 4 metres es pot veure el que hi ha a dalt, però anant sol millor no fer bogeries, ja he fet prou bestieses com per ara fer més el tonto.

Reculo per tornar a agafar el camí i ara comença a pujar de veritat, cap a la zona d’acampada de l’interior de la caldera. Pel camí passo pel Roque Idafe, una formació rocosa molt pintoresca.

Roque Idafe

Roque Idafe

Arribo al centre de visitants i em fan una petita visita, bàsicament el guarda m’ensenya sobre una maqueta por on he passat i cap a on vaig. Ara toca enfilar cap a Brecitos, un mirador. Nomé de començar em trobo un desviament per pujar a l’Hoyo Verde, una zona amb cascades que coincideix amb el naixement del riu, son uns 3km de pujada molt picada, més del 20% mitjà, millor ho deixo per un altre any. Es passa tota l’estona per una pineda espectacular, el desnivell no és massa important i el terreny no és pedregós, així que puc córrer quasi tota l’estona mentre aprecio el paisatge.

Camí de Brecitos

Arribo a dalt i només queda baixar. Vaig justet d’aigua, però no és massa tall. Primer una mica d’asfalt, després entrem a una zona de baixada molt bruta, bàsicament hi ha restes de fulles de pi canari pel terra que fan que patini amb facilitat, però no caic en cap moment. Després d’aquest tall una pista em porta a una zona poblada, aquí una mica més d’asfalt per enfilar una baixada fins més o meys el punt de sortida. 20 Km amb 1700D+, segons el rellotge, però el desnivell crec que és d’uns 1200.

Em foto un entrecot de mig quilo amb un bon plat d’arròs per dinar, faig una mica de migdiada i cap a Los Tilos, l’Edgar i la Marta m’han dit que és molt guapo, així que motxilla, vambes i cap allà.

Deixo el cotxe a l’aparcament, carrego aigua i amunt. Aquesta zona esta formada principalment per plantes d’origen terciari que van resistir a les glaciacions, és per això que ha esdevingut una reserva natural. Començo a pujar i al cap d’un quilòmetre i mig em trobo la parella que tenia al costat a l’avió.

Xerrem de la cursa, com havia previst el noi, no recordo com es deia, a la primera baixada el turmell li va dir prou i va abandonar a El Pilar, els recomano que vagin a veure la Cascada de Colores, i mentre xerrem arriba un grupet amb un noi que em sona. Xerrem una mica i ens acomiadem tots plegats, la parella avall, i els altres tres i jo cap amunt.

Quan em veuen corrent em pregunten si he fet la cursa i els dic que si, que m’he de preparar per Zegama, que ja és aquí. Arribo a l’Espigón Atravesado, una paret de magma emergit enmig del barranc, al mirador que hi ha muntat et sents enmig del no res, preciós. Crec que la foto no fa justícia a l’espectacularitat del lloc.

Imatge des de l'Espigón Atravesado

Al baixar em trobo els tres i un d’ells em pregunta com puc córrer després de fer la ultra, li dic que sóc una mica senglar i que fer la cursa en 12 hores fa que la musculatura no quedi tant tocada, és el que em sonava, al final li pregunto com es diu i resulta que és en Luís Alberto Hernando, el segon classificat de la Transvulcania i m’està dient que com m’ho faig per poder córrer al cap de dos dies, jajajaja, jo li hauria de preguntar com s’ho fa per pujar com les cabres, em diu que si vull gaudir els hiverns que m’agafi una setmana de vacances i pilli un monitor per aprendre a esquiar, la meva resposta és que me fotrien fora de casa.

Li desitjo sort i continuo amunt cap als “Naciente de Marcos y de Cordero”. Amb la tonteria he estat molta estona xerrant i això fa que a mig camí hagi de fer mitja volta, hi ha 9 km de ruta i n’hauré fer més o menys uns 5, però quedo content amb el paisatge selvàtic per on he estat pujant. La baixada és molt ràpida, hi ha algun punt amb rocs, però tinc cura de no prendre mal. En total uns 10km amb 600D+.

I ja arriba el dimarts, darrer dia a l’illa, al matí agafo el cotxe i me’n vaig a fer el tram del GR131 des del Pico de la Cruz fina al Roque de Los Muchachos, a la cursa no el vaig gaudir massa, així que avui m’he esplaiat a base de bé. 

Us deixo les següents fotos, la primera és des d'un punt intermedi del recorregut, just pujant pel sender LP 7/8, les següents segueixen el recorregut des del Pico fins al Roque, sobren els comentaris:

Després de la sortida, dinar una amanideta d’arròs, fer una bona migdiada i a esperar la sortida de l’avió que em durà cap a Madrid.

Quatre turbulències perquè ens quedi clar que som a dalt del cel i en un una mica menys de tres hores arribo a Madrid, m’hi toca fer nit a quatre passos de la Gran Via, entre una cosa i l’altre arribo a l’hostal a tres de dotze. Una pizza per sopar i a dormir.

Em llevo d’hora, bé a una hora raonable, i me’n vaig xino-xano cap a Atocha, ho faig a peu, no hi ha més de 30 minuts i és més fàcil a anar amb la maleta pel carrer que haver d’estar pujant i baixant escales i fent transbords. El TAV surt puntual i en quatre horetes s’acaba el viatge.

Això és tot, dilluns tornaré per explicar-vos les meves aventures per les Gavarres, amb els ulls posats al següent Waypoint: Zegama-Aizkorri Mendi Maratoia.

Salut i diversió!!!!!