Bon dia,
Han passat tres dies i els records i sensacions de la cursa encara em ronden pel cap, intento aparcar la carpeta de Zegama, l'Emmona truca a la porta i és un repte prou important per convertir-se en l'únic pensament, esportivament parlant, que ronda el meu cap, però com passa a vegades amb els constipats, costa molt fer cau i net.
Algú al que se li va preguntar què era per ell Zegama, ho va tenir fàcil, molt fàcil, només tres paraules: Zegama? Is Zegama. Després d'estar allà dins entenc les seves paraules. No hi ha paraules per definir aquesta cursa, has d'anar-hi i viure-ho.
Podríeu pensar que aquest corredor d'elit jugava amb avantatge, que com que tothom sap qui és l'animen amb més ganes, per sort estaríeu errant, i no per poc, ho estaríeu fent d'una manera estrepitosa.
El que fa de Zegama una cursa especial és el reconeixement que el públic brinda a tots els i les que ho intentem, et sents des de la primera passa fins a la darrera encoratjat en tot moment pels milers, que collons, per les desenes de milers de persones que segueixen la cursa, com si fossis el número 1 del món de les curses per muntanya.
El que fa de Zegama una cursa especial és que una organització totalment amateur sigui capaç de continuar protegint de les masses aquest model d'èxit, quan el més fàcil seria obrir les portes de bat a bat i aprofitar la cursa per fer caixa.
El que fa de Zegama una cursa especial és que els corredors top es mouen entre els mortals com qui no vol la cosa, no s'amaguen fins al darrer segon per esquivar la marabunta de corredors que se'ls acosten.
El que fa de Zegama una cursa especial és que un cop l'has tastat, hi vols tornar, encara que només sigui per a animar durant les primeres rampes de pujada a l'Aizkorri des del Sancti Espiritu, tot i que la il·lusió de tornar-ne a ser protagonista anònim hi és present.
El que fa de Zegama una cursa especial és que a la sortida desitges que faci un temps de merda, amb pluja, vent, boira, neu, per fer-la més autèntica.
El que fa de Zegama una cursa especial és això, és Zegama.
Salut!
Han passat tres dies i els records i sensacions de la cursa encara em ronden pel cap, intento aparcar la carpeta de Zegama, l'Emmona truca a la porta i és un repte prou important per convertir-se en l'únic pensament, esportivament parlant, que ronda el meu cap, però com passa a vegades amb els constipats, costa molt fer cau i net.
Algú al que se li va preguntar què era per ell Zegama, ho va tenir fàcil, molt fàcil, només tres paraules: Zegama? Is Zegama. Després d'estar allà dins entenc les seves paraules. No hi ha paraules per definir aquesta cursa, has d'anar-hi i viure-ho.
Podríeu pensar que aquest corredor d'elit jugava amb avantatge, que com que tothom sap qui és l'animen amb més ganes, per sort estaríeu errant, i no per poc, ho estaríeu fent d'una manera estrepitosa.
El que fa de Zegama una cursa especial és el reconeixement que el públic brinda a tots els i les que ho intentem, et sents des de la primera passa fins a la darrera encoratjat en tot moment pels milers, que collons, per les desenes de milers de persones que segueixen la cursa, com si fossis el número 1 del món de les curses per muntanya.
El que fa de Zegama una cursa especial és que una organització totalment amateur sigui capaç de continuar protegint de les masses aquest model d'èxit, quan el més fàcil seria obrir les portes de bat a bat i aprofitar la cursa per fer caixa.
El que fa de Zegama una cursa especial és que els corredors top es mouen entre els mortals com qui no vol la cosa, no s'amaguen fins al darrer segon per esquivar la marabunta de corredors que se'ls acosten.
El que fa de Zegama una cursa especial és que un cop l'has tastat, hi vols tornar, encara que només sigui per a animar durant les primeres rampes de pujada a l'Aizkorri des del Sancti Espiritu, tot i que la il·lusió de tornar-ne a ser protagonista anònim hi és present.
El que fa de Zegama una cursa especial és que a la sortida desitges que faci un temps de merda, amb pluja, vent, boira, neu, per fer-la més autèntica.
El que fa de Zegama una cursa especial és això, és Zegama.
Salut!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada