Recuperant satisfactòriament.

Hola de nou,

No havien passat ni 24 hores de la darrera aventura i ja estava pensant en com començar a recuperar les cames per a la següent, el cap no cal que ja fa temps que el tinc perdut.

La idea de la setmana era fer sortides planeres en bicicleta incrementant el temps poc a poc, més que quilòmetres, desnivells, el que buscava eren sensacions.

Per començar el dilluns vaig agafar el ferro i vaig ser capaç d’aguantar 36 minuts pedalant, no està gens malament després de 100km per la muntanya, vaig acostar-me fins a Sant Gregori per fer una mica més de 12km amb 50 metres de desnivell, bones sensacions en començar, però els darrers metres es van fer feixucs, content demà més.

Aquesta vegada cap a Quart pel carrilet, una mica menys planer, però res de l’altre món. Passo dels 36 als 47 minuts, ja veieu que la idea era anar pujant de quart en quart. Exactament les mateixes sensacions, molt bé fins als 40 minuts, però després les cames començaven a queixar-se, bona senyal, una mica més de resistència. 16km 120D+.

Saltem al dimecres, avui ja tocava una horeta, 62 minuts exactament, una altre vegada cap a Quart pel carril bici, però buscant una mica més de desnivell, encara que per aquella banda no abunda. Al final quasi 20km amb 150D+, aquesta vegada sense queixes a l’esprint final, la cosa ja torna a rutllar.

El dijous ja arribo a l’hora i quart, 75 minuts de bicicleta, cap a Bonmatí pel carrilet d’Olot, com que aquests dies el que mana és el cronòmetre no acabo d’arribar-hi del tot, tot i les ganes de fer-ho. Surten 25km 250D+.

El divendres toca hora i mitja, però mentre baixo cap a casa, la idea d’anar a estirar pota en comptes de pedalar, es fa més gran, així que canvio la idea original i m’encamino cap a la Font dels Lleons. No se si és perquè ahir vaig apretar més del compte al partidet de futbol sala del dijous al vespre, perquè el  ritme era massa alt, perquè feia una calor digne d’estiu tot i trobar-nos a principi de tardor o simplement perquè la pota encara no estava per a  aquestes coses, total que vaig patir com un cabrit. Van ser poc més de 8km amb 190D+ en 41 minuts. Però va ser pitjor que tota la Cavalls del Vent.

Per tancar la setmana, el diumenge sortida amb en Tapi i en Jordi, pujadeta a els Àngels pel camí clàssic i baixada pel corriol que s’agafa a la pista cap a Sant Mateu de Montnegre, la de la CMG 2013. Varen ser 20km amb 780D+ amb molt bones sensacions. Sortida en dejú absolut, el dissabte varem sopar tard després d’acostar-nos a teatre, i no vaig veure ni menjar res durant tota la sortida, més de dues hores, tot i això no vaig patir gens, sembla que l’apretada de divendres tocava per posar-ho tot al seu lloc.

Per ara això és tot, la setmana vinent una mica més.

Salut i recuperació!!!