@UltraCavalls: Carta oberta a la organització #UCV13.

Bon dia,

He estat moltes hores pensant en totes aquestes coses, llegint opinions, parlant amb d’altres corredors, amb la família que era allà, etc. Espero que els destinataris ho llegeixin i puguin acceptar que som humans, errem, podem reconèixer-ho i som capaços de millorar. Dir això aquí va.

Benvolguts organitzadors de la Ultra Cavalls del Vent,

Per començar cal reconèixer que gestionar la seguretat de més d’un miler de persones, al final varem ser prop de 900, en un recorregut d’uns 100 quilòmetres és complicat, però enguany, i amb unes condicions climatològiques més pròpies d’anar-se’n a prendre el sol a la platja que pasturar per la muntanya, la cosa va fer-se senzilla. Felicitaré a la organització per no haver de lamentar cap contratemps greu, lesions n’hi ha i n’hi haurà sempre.

Pel que fa al marcatge del recorregut, diré que era pràcticament impossible equivocar-se, i si dic pràcticament és perquè hi havia un punt no massa ben indicat, a la baixada d’Estasen, en arribar a la pista, molts corredors seguien recte per la pista en comptes d’anar a buscar el corriol que baixava. Espero prengueu nota i l’any vinent aquest petit inconvenient no es repeteixi, per la resta felicitar-vos de nou.

Pel que fa als avituallaments, hi havia tot el necessari per no haver de portar alimentació extra al damunt, els voluntaris molt ben entrenats a l’hora d’ajudar als corredors a reomplir de líquids. Només un parell de peròs, el que es donava era un xic repetitiu, encara que entenc que no et posaran un entrecot a mitja cursa ni una cerveseta per fer-lo baixar, tot i això hi ha marge per variar una miqueta en algunes coses, i, en alguns casos, no es permetia beure de les ampolles, a mi m’agrada beure a morro, què hi farem. Però deixem-ho en una altre felicitació.

Arribada, després de l’experiència de Transvulcania, on la zona d’arribada era una festa i la gent aguantava fins a darrera hora per animar a tothom, o el que m’expliquen de l’UTMB, m’he trobat amb l’antítesi, no hi havia més que un fotògraf i els del cronòmetre a la línia d’arribada. Potser caldria muntar algun tipus de sarau per intentar que la gent es quedi i animi a tots els participants, no parlo només d’un speaker que vagi animant a la gent que arriba i engresqui la claca, podria haver-hi actuacions musicals i/o culturals que intentessin captar l’atenció de la gent en comptes de guillar cap a casa o l’hotel. O fer un recorregut de 40 quilòmetres amb sortida i arribada a Bagà que sortís un parell d’hores més tard. Aquí suspeneu espectacularment, encara que espero que pugueu millorar-ho en futures edicions.

Recorregut, la meva idea de Cavalls del Vent és el recorregut clàssic, però si et diuen que has de fer 15 quilòmetres més per qüestions de seguretat acceptes, encara que continuo dient, com l’any passat, que una bona via d’escapament és baixar a Sant Jordi pocs quilòmetres després de Cortals (aquí tindríeu la marató), no cal anar-se’n a Bellver, menys si aquests 15 quilòmetres extres no t’aporten massa, per no dir res, com és el meu cas. Si el canvi és per qüestions logístiques, és més fàcil traslladar material o fer assistència a Bellver que a Prat, es mig justifica, encara que dur les bosses a Prat no costa tant i tant. Així que no maregeu la perdiu i poseu la seguretat o la logística per endavant quan, segons el meu criteri, la raó era una tercera, l’econòmica. No aprovo el canvi, però l’accepto.

Material obligatori, primer de tot dir que a mi això del material obligatori em sembla del tot innecessari, tots som grandets, ens coneixem a nosaltres mateixos i, se suposa, l’entorn en el que es disputa una o altra cursa, i per si això no n’hi hagués prou, signem sempre un plec de descàrrec envers la organització en que diem que som responsables de nosaltres mateixos, així que cal obligar a dur alguna cosa que saps que no faràs servir??? Crec que no, però també en signar el descàrrec acceptàvem un reglament i si aquest diu que ho hem de portar, doncs és el que toca.

Dit això, aquest any, tenint en compte la bona previsió de bon temps, es va optar per posar una franja de temps pel que fa al que estàvem obligats a dur. Crec que vareu errar estrepitosament, si el que volem és que la gent prengui consciència que cal anar a la muntanya amb el material adient, no podem jugar a aquestes coses. I si es vol posar dues “franges”, el més clar és de sortida això i després de Bellver això. Reitero no es pot fomentar el “putisme”, premiem el més llest, el que cal intentar és prendre consciència que fora de l’entorn d’una cursa, on hi ha molta gent entre organització, voluntaris/es, espectadors/es i companys/es de fatiga, a la muntanya hi anem sols o en grups reduïts i hem de ser molt curosos de dur tot el que podem necessitar. Considero que les grans estrelles d’aquest esport han de ser els primers de donar exemple i tinc la sensació que, tret d’algun cas puntual, son els darrers a fomentar aquestes coses amb la seva actitud a les curses. Quan van per lliure que fotin el que vulguin, no els critico pas, que soc el primer de pujar un 3.000 amb samarreta de tires i pantalons curts, això si, amb el paravents a la ronyonera.

Enguany es va desqualificar a força gent, al voltant dels 50 corredors/es, però les vares per mesurar no varen ser les mateixes per a tots i totes, o aquesta és la meva sensació. Amb això us suspenc de manera rotunda.

Assistència, el reglament també era molt explícit, només una única persona podia fer assistència a un corredor en tot el recorregut, hi havia molts controls amb els accessos tancats o limitats, les distàncies entre alguns controls eren molt grans, etc. tot això feia impossible d’assistir un corredor en tots els punts habilitats del recorregut. Si això fos d’estricte compliment, el 90% de l’elit hauria d’haver estat sancionada en primera instància i desqualificada en cas de reiteració, però es varen fer els ulls grossos. Corredors que tenien gent diferent als avituallaments, corredors que eren ajudats per dues o tres persones en el mateix avituallament. Si poseu unes normes cal que les feu complir. Ara, crec que el millor és no permetre l’assistència, això no vol dir que no puguin venir a donar suport moral durant el recorregut, quan anem a fer un circuit entrenant dependrem del que ens trobem als refugis, no tindrem mil i una persones al nostre darrere. Un altre suspens rotund.

Podria continuar amb l’ús de llebres o acompanyants, jo vaig veure com no es va complir el reglament, llançament de brossa durant el recorregut, espero que poséssiu un estol de corredors escombra per netejar-ho tot, perquè tela marinera com tracten alguns la muntanya, però prefereixo deixar-ho aquí...

No es tracta de posar “policia” a la muntanya durant la cursa, crec més en posar eines per tal que la gent prengui consciència per la resta de l’any.

Crec que heu de fer una gran feina per tal que el corredor popular se senti embolcallat per la organització i no es vegi com un mal necessari per a la disputa de la prova, hauríeu de tenir el ulls ben obert i les orelles a punt per escoltar crítiques constructives, heu de prendre exemple d’altres curses on des del primer al darrer, tots els participants son tractats de la mateixa manera i sota les mateixes regles.

La Ultra Cavalls del Vent li toca madurar ràpidament o amb la mateixa rapidesa la cursa pot passar a millor vida.

Això és tot.

Salut i aprenentatge.