Bon dia,
Diumenge era el moment de fer la tirada llarga per Cavalls, volia llevar-me a quarts de 7, com sempre, i sortir vora les 7 per fer una tirada de 35 o 40 quilòmetres. No vaig posar el despertador així que deixava en mans del cos les seves necessitats de descans. Quan mirava per primera vegada l'hora al rellotge, aquest marcava les 8 del matí, collons, ja anava una hora tard i encara m'havia de canviar i preparar-ho tot, total que no sortia de casa fins a les 9 tocades.
Com que es tractava d'una prova de cares a Cavalls, vaig anar amb quasi tot el material obligatori, el mòbil, la manta tèrmica, el xiulet, el tallavent, una braga pel cap, els bidons, la tèrmica m/ll, les malles pirates, gorro, guants, pantalons llargs i ulleres, 12 de 16, tot ben col·locat a l'advanced skin de 5 litres, la petita de Salomon, només em faltava el frontal, les piles de recanvi, el got per avituallaments i la jaqueta impermeable, compto que si obliguen a portar la jaqueta, necessiti la de 12 litres. Així doncs tocava sortir amb un pes d'uns 4 quilos extres respecte les sortides habituals.
Tenint en compte això, tenia clar que el ritme que havia de portar hauria de ser més suau que normalment, o això em pensava. Per començar una pujadeta a Sant Onofre, m'ho havia d'agafar amb calma i en menys de 20 minuts ja era a dalt, no anem bé. Un cop a l'ermita, agafo la pista cap a Mas Ventós i d'aquí cap al castell de Sant Salvador pel coll de Mosquit, així faig una mica de carenada i petites grimpades. En arribar miro el rellotge i penso, vas massa ràpid, però ara toca baixar i baixar, des de dalt del castell fins a la Vall de la Santa Creu, fent una petita a la font del Raig al costat de Sant Pere de Rodes.
Un cop a la Vall, a pujar altre vegada fins al coll de Perer, el sol comença a picar una mica i això d'anar amb màniga llarga i tèrmica no és el millor. En arribar al coll a baixar cap a Llançà, és el primer cop que faig aquesta baixada, així que piano-piano, bé, com totes que no es tracta de lesionar-se.
En arribat a Llançà, el dilema, segueixo la ruta originalment pensada, volia seguir cap a Puig d'Esquers o mitja volta per Roca Miralles? Amb bon criteri faig mitja volta i ressegueixo el camí de les 24 hores del cap de Creus, de Llançà a Mas Ventós. Aquí començo a tenir no massa bones sensacions, em fa la impressió que no tiro. Arribo a Mas Ventós i enfilo el camí directe altre vegada a Palau. La sortida 22km 1400D+ 3h10m.
En un primer moment, havia quedat no massa content amb les sensacions, però revisant el recorregut, el problema és que em vaig passar de rosca. El ritme que portava tenint en compte que anava carregat va ser massa alt, a part vaig beure i menjar molt poc, encara no un litre d'aigua i mitja barreta, això em va provocar aquesta sensació de buidor a mitja pujada a Roca Miralles. He d'aprendre a anar al ralentí i menjar una mica més.
Pel que fa al material, no es pot sortir amb una tèrmica si carda una calor de bojos, vaig suar com un poll, ara, la resta de material fantàstic, i les malles pirates x-bionic han estat un encert.
Potser no necessito tant descans com em pensava, però ni el maluc ni el genoll estan del tot recuperats, així que aquestes dues setmanes que queden miraré de no passar-me amb els entrenaments, ara no puc aturar-me del tot o el cos s'adormirà.
Salut i cap!
Diumenge era el moment de fer la tirada llarga per Cavalls, volia llevar-me a quarts de 7, com sempre, i sortir vora les 7 per fer una tirada de 35 o 40 quilòmetres. No vaig posar el despertador així que deixava en mans del cos les seves necessitats de descans. Quan mirava per primera vegada l'hora al rellotge, aquest marcava les 8 del matí, collons, ja anava una hora tard i encara m'havia de canviar i preparar-ho tot, total que no sortia de casa fins a les 9 tocades.
Com que es tractava d'una prova de cares a Cavalls, vaig anar amb quasi tot el material obligatori, el mòbil, la manta tèrmica, el xiulet, el tallavent, una braga pel cap, els bidons, la tèrmica m/ll, les malles pirates, gorro, guants, pantalons llargs i ulleres, 12 de 16, tot ben col·locat a l'advanced skin de 5 litres, la petita de Salomon, només em faltava el frontal, les piles de recanvi, el got per avituallaments i la jaqueta impermeable, compto que si obliguen a portar la jaqueta, necessiti la de 12 litres. Així doncs tocava sortir amb un pes d'uns 4 quilos extres respecte les sortides habituals.
Tenint en compte això, tenia clar que el ritme que havia de portar hauria de ser més suau que normalment, o això em pensava. Per començar una pujadeta a Sant Onofre, m'ho havia d'agafar amb calma i en menys de 20 minuts ja era a dalt, no anem bé. Un cop a l'ermita, agafo la pista cap a Mas Ventós i d'aquí cap al castell de Sant Salvador pel coll de Mosquit, així faig una mica de carenada i petites grimpades. En arribar miro el rellotge i penso, vas massa ràpid, però ara toca baixar i baixar, des de dalt del castell fins a la Vall de la Santa Creu, fent una petita a la font del Raig al costat de Sant Pere de Rodes.
Un cop a la Vall, a pujar altre vegada fins al coll de Perer, el sol comença a picar una mica i això d'anar amb màniga llarga i tèrmica no és el millor. En arribar al coll a baixar cap a Llançà, és el primer cop que faig aquesta baixada, així que piano-piano, bé, com totes que no es tracta de lesionar-se.
En arribat a Llançà, el dilema, segueixo la ruta originalment pensada, volia seguir cap a Puig d'Esquers o mitja volta per Roca Miralles? Amb bon criteri faig mitja volta i ressegueixo el camí de les 24 hores del cap de Creus, de Llançà a Mas Ventós. Aquí començo a tenir no massa bones sensacions, em fa la impressió que no tiro. Arribo a Mas Ventós i enfilo el camí directe altre vegada a Palau. La sortida 22km 1400D+ 3h10m.
En un primer moment, havia quedat no massa content amb les sensacions, però revisant el recorregut, el problema és que em vaig passar de rosca. El ritme que portava tenint en compte que anava carregat va ser massa alt, a part vaig beure i menjar molt poc, encara no un litre d'aigua i mitja barreta, això em va provocar aquesta sensació de buidor a mitja pujada a Roca Miralles. He d'aprendre a anar al ralentí i menjar una mica més.
Pel que fa al material, no es pot sortir amb una tèrmica si carda una calor de bojos, vaig suar com un poll, ara, la resta de material fantàstic, i les malles pirates x-bionic han estat un encert.
Potser no necessito tant descans com em pensava, però ni el maluc ni el genoll estan del tot recuperats, així que aquestes dues setmanes que queden miraré de no passar-me amb els entrenaments, ara no puc aturar-me del tot o el cos s'adormirà.
Salut i cap!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada