A una setmana de la gresca de #UCV13.

Bon dia,

L’espera s’ha fet molt llarga, han estat quatre mesos des que varen fer el sorteig de Cavalls, i ara només queda una setmana per intentar acabar-la després de l’abandonament de 2012, encara que enguany han allargat uns 15 km la cursa, la meva experiència i preparació és superior, així que espero poder treure’m l’espina, però no li perdré mai el respecte a una prova com aquesta.

Aquesta setmana ha estat a més a més la de la Via Catalana, amb l’equip de Cavalls hem estat participant-hi al tram 665 a Vilamalla. Una gran festa de la societat civil i alhora una jornada de reivindicació per aconseguir allò que molts de nosaltres desitgem, la independència.

 

El recorregut de la via catalana
Imatge: puntavui

Però anirem als entrenaments, el dilluns una mica de rodatge al carril bici, la intenció era pasturar, però en començar a veure el ritme dels que tornaven cap a Girona, no vaig poder resistir la temptació i em vaig despenjar amb algun canvi de ritme, que de mica en mica es va convertir en un ritme accelerat, coneixent-me era d’esperar. Varen ser 11 quilòmetres planers a molt bon ritme i molt bones sensacions.

Dimarts i dimecres descans, en principi el dimecres havia d’anar a caminar amb el pare, però un ruixadet ens ho ha impedit. Per això el dijous que tocava descans, me’n vaig anar a fer una volteta al migdia.

Una cosa curta però intensa, havia decidit que pujaria i baixaria d’un turó per les quatre vies possibles. La primera pujada el primer tram del camí dels Àngels pel camí antic, fins al descans, un cop aquí acabo de pujar el turó i a baixar per un corriol amb bots pels ciclistes més intrèpids, jo em mataria segur, fins a la font del Ferro, m’encamino per la riera de l’Onofre fins a trobar la pujada de la línia elèctrica, segona pujada, un cop al turó, baixada pel camí de les escales per tornar a trobar la riera. La que havia estat la primera baixada es converteix en la tercera pujada, així que corriol betetero amunt, ja en tenim tres al sac, ara per baixar agafo el de la línia, per tancar el circuit darrera pujadeta, aquesta vegada per la pujada de les escales i darrera baixada pel camí dels Àngels. Tornada xino-xano cap a casa. 11km 370D+, un circuit molt entretingut amb 4 pujades totalment diferents i exigents a la seva manera, que combinades es converteixen en un veritable trencacames.

Després de parlar-vos d’entrenaments, toca parlar d’altres coses, aquesta em fa especial il·lusió. El dimarts llegia el post d’un amic al voltant d’una cursa realitzada, amb un resultat molt interessant, la voluntat de participar a la Cursa de Muntanya de Girona, només queden un parell de mesos, i feia una crida a navegants per ajudar-lo en la preparació del repte.

Ràpidament em vaig oferir pel que fes falta i el meu cervell va començar a maquinar. El conec, se quin tipus d’entrenament fa normalment, distàncies, desnivells, ritmes, etc. Hi havia dues opcions orientar-lo amb paraules o fer-li una proposta de coaching informal, queda molt bé algun tecnicisme de tant en tant, no deixa de ser un quadre d’entrenaments/descansos amb quilòmetres i desnivells, en algun cas incloent-hi ritmes, totalment orientatiu i un seguiment de l’evolució a distància, o sigui correu, whatsapp i strava. Recordant-li sempre que em baso en la meva experiència i el que se dels seus entrenaments, no soc un professional, i que el més important és que escolti el seu cos i l’acabi d’adaptar per tal de no atabalar-se. Així que a partit d’ara també us parlaré dels seus progressos.

Una altre cosa, ja va apareixent la previsió de temps per Cavalls, encara que fins dimecres o dijous no serà massa precisa. De moment pinta molt millor que l’any passat, en principi no passarem calor, més aviat farà fresca, però res extrem, les temperatures no han d’enfilar-se per sobre de 20 graus i a la nit poden baixar com a molt fins als 5 graus, res que no es pugui suportar amb una tèrmica màniga llarga i força moviment. Pel que fa a les precipitacions a hores d’ara els percentatges ronden el 20% de possibilitats de pluja. El vent pot ser el pitjor dels enemics, al voltant dels 20km/h, res de l’altre món, però molest a cotes altes.

Dilluns continuaré explicant-vos les meves coses.

Apa doncs, salut, gas i amunt!!!