Ultra Cavalls del Vent 2013. Sortida, gas i amunt #UCV13.

Bon dia,

Ho deixàvem anant a dormir, així que el primer que toca és llevar-se. Com era d’esperar el despertador sobrava, mitja hora abans de sonar ja donava voltes al llit, ràpid amunt, vestir-se, un bon glop de beguda energètica, no menjo doncs acostuma a posar-se malament el menjar tant d’hora, i cap a Bagà.

Aparquem sense cap problema ni cues i cap a la Porxada falta gent. En arribar cap al carril d’entrada i a esperar. L’espera és curta, més que l’any passat. Em situo al darrere de tot, se que em trobaré embós només de sortir de la plaça, però qui no ho farà?. Música, “L’últim dels mohicans”, a tot drap, 3 minuts, 1 minut i gas, vull dir caminar xino-xano, saludar a la família que s’han posicionat al mateix lloc que l’any passat, observant l’engraellat de sortida, i acabar sortint el darrer de la plaça, en comptes d’apretar-me altres corredors ho estan fent el públic que surt de la plaça, molt còmic.

Als 2 minuts del tret de sortida, pas per l’arc d’arribada, aquí comença de veritat la cursa. Primer quilòmetre planer per dins del poble i a enfilar amunt. Vaig pujant sense caminar mentre la pista és ampla, trot suau per escalfar la pota, queden molts quilòmetres per caminar. A la que la cosa s’estreny, abaixar el pas i a seguir el del davant. En un tres i no res em trobo amb en Carles Solivera, ho comento perquè pràcticament ja no ens separarem en tota la cursa. Anem amunt tot xerrant, pitjant l’accelerador just per ensumar el del davant, l’avançament és complicat, quan la cosa s’eixampla podem avançar a millor ritme. 

Arribant a Comafloriu amb en Carles al costat
Foto: Sílvia

Ens plantem a Rebost en poc menys d’una hora i mitja, molt bones sensacions, menjo alguna cosa, reomplo d’aigua i a seguir amunt cap a La Tossa. Aquest tram m’encanta perquè no deixa de pujar pràcticament en cap moment, cal serrar les dents per no abaixar el ritme. Les vistes que es tenen son magnífiques i en arribar a Comafloriu m’esperen la Sílvia i els pares per donar-me ànims, l’any passat només hi va arribar la Sílvia però aquest any hi eren tots, petita aturada per veure que estic en perfecte estat, no en va això acaba de començar, faig 25 metres i com l’any passat una part del Koala’s Team animant a tothom, aprofito l’avinentesa i els demano un glop de Voll Damm, m’acabo foten mitja llauna, gràcies companys ens veurem en un mes al Catllaràs i allà ja ho trobarem.

El gran grup ben estirat enfilant cap a la Tossa
Foto: Sílvia

Després de l’avituallament extra, gas i amunt. Arribo a l’alçada d’en Carles, però com que em sento fort apreto una mica, em planto al cim amb un cert marge i pràcticament amb un quart d’hora menys que l’any passat. Les vistes son extraordinàries, em permeto el luxe d’aturar-me a gaudir-ne abans de tirar cap avall, amb aquestes perdo de vista en Carles.

Començo a tirar tot buscant Penyes Altes. Primers 3 quilòmetres baixa que baixaràs, amb algun petita pujadeta per descansar quàdriceps, s’agraeix perquè aquí es pot volar força, a mitja baixada en Carles em torna a atrapar, ara si que ja no ens separem més. Després de baixar, a pujar s’ha dit, uns altres tres quilòmetres amb alguna baixadeta per compensar, no massa corrible. Anem fent a bon ritme i sense adonar-nos-en ens plantem a Penyes Altes, d’aquí en endavant baixa que baixaràs fins al Serrat. Al principi força pedregós, però mica en mica el terreny va tornant-se adient per a fotre una mica d’estella, això si, sense passar-se que queda molta cursa per endavant. A mig camí segon avituallament pirata, en un prat veig un nano amb una Voll a la ma, li’n demano, em giro i veig en una altre secció Koala estirats a la gesta animant als que per allà passem.

Xumant benzina superextra
Foto: Raül Racero

El sol ja comença a apretar i decideixo anar una mica més lleuger, així que fora samarretes i a gaudir del vent a la pell. En anar passant per aquests prats em venen al cap imatges del 2012, avui es pot apreciar la vellesa d’aquesta zona, prats, arbredes, cims, valls, colls, quina diferència. Però anem al gra, continuem avall fins arribar a un torrent, el creuem, i ja començem a enfilar amunt cap al Serrat, abans d’arribar-hi ens saludem amb l’Uri, a veure si puc veure alguna foto. 45 minuts abans que el 2012.

M’aturo aquí, queden més de 70 quilòmetres per endavant i suposo que un parell més d’entrades, poc a poc i bona lletra, aquí també toca anar a ritme d’ultra.

Següent entrada Ultra Cavalls del Vent 2013: bones perspectives #UCV13.

Salut i lectura.