Bon dia amigues i amics,
Per tancar la setmana, darrer entrenament seriós abans de la Ultra Cavalls del Vent, si tot va bé, dimecres faré una sortida al migdia per no deixar que la pota s’adormi del tot, però no deixarà de ser una sortida curta i lleugereta de material.
Com que havia de ser una sortida de prova en tota regla, he anat amb quasi tot el material obligatori per UCdV, només he obviat la jaqueta Gore, que tal i com pinta la meto espero que no ens obliguin a dur, això vol dir que a part d’anar tot tapat de braços i cames, gràcies núvols per acompanyar-nos durant el matí, portava un pes afegit de 4,5kg a l’esquena, menys impossible, fins i tot he agafat els pals, que s’han passat tota la sortida lligats a la bossa, no massa bé doncs encara no he trobat enlloc on expliquin com funciona el sistema 4D que incorpora la XT Advanced Skin, però sóc conscient que dissabte els necessitaré.
Però millor us explico com ha anat la cosa. Varem quedar ben d’hora amb en Josep, a dos quarts de vuit del matí a Plaça Catalunya per anar a fer el recorregut complert de la CMG 2013. La cursa està prevista pel mes de novembre, però la gent de Klassmark ja ha penjat el track i sempre acostuma a ser interessant, varem trobar que podria ser un bon entrenament.
Una mica d’escalfament fins a la plaça Sant Domènec, punt de sortida de la cursa, i gas, bé, a mig gas, es tracta d’anar descobrint el recorregut, no de competir amb el cronòmetre. La sortida és la de sempre, pujada cap a Caputxins i baixada fins al Cul del Món, una de les portes més usades per accedir a Sant Daniel, seguim tirant per a trobar la riera de l’Onofre, passant pel costat de la Font del Ferro. Com que ha plogut la riera està força relliscosa, així que calma i tranquil•litat, no cal caure i fer-se mal. Al final de tot de la riera primera pujada contundent amb desnivells de més del 20%, curta però intensa. Un cop a dalt, ja ens trobem sota Puig Estela, baixadeta una mica bruta i foradada pels senglars, que ens porta a una darrera pujada abans d’anar a buscar la baixada a Can Lliure. La baixada és de les que es pot fer forat, però avui continuem amb la calma.
Un cop a Can Lliure, ens encaminem cap a la zona de picnic de Sant Miquel, es fa tot pel corriol clàssic, xino-xano. Un cop a dalt creuem la zona de picnic i ens toca anar a buscar l’entrada a les Mines del Nen Jesús, pel corriol que ens porta al creuament de la pista per anar cap a Sant Miquel o a Puig Estela. Agafem corriol avall, primer suau una mica de puja i baixa, força estret, però va incrementant de pendent fins a convertir-se en baixades picades, no deixem de baixar fins al fons de tot. Crec que és la segona vegada que passo per aquí, un tall molt corrible, encara que hi ha força pedra, compte amb els turmells. Anem a parar a una construcció enmig del no res, suposo que per guardar-hi eines per a la neteja forestal, en comptes de seguir pel camí marcat, ens desviem per un corriol molt poc transitat, es tracta d’anar esquivant branques, arrels, arbres, esbarzers, fins anar a parar a la pista de Celrà, un bon descobriment.
Un cop a la pista, dos o tres cents metres i trancant a la dreta per anar a buscar el fons de la vall, al final del corriol de la Font de l’Alau, bona alternativa per evitar problemes el dia de cursa en cas de pluja, quins records del primer any amb aigua fins més amunt dels genolls. Comencem la penúltima pujada de la jornada, és llarga amb algun tram de descans i ens ha de portar fins passat el km 9 del camí dels Àngels, hi ha un parell de corriols nous, un que talla una corba del camí i l’altre que evita acostar-se a la carretera i voreja el turó, aquest segon també és poc transitat i força brut. Un cop completada la pujada, baixada per anar a trobar la línia elèctrica que puja als Àngels per darrera, un clàssic d’aquesta cursa. La primera vegada que el vaig pujar se’m va fer etern, però ara no deixa de ser una pujadeta mal parida amb un desnivell de bojos, o sigui una joia.
Un cop als Àngels, ens aturem 10 minutets, en Josep aprofita per hidratar-se a tope i jo m’acabo una barreta que porta dues setmanes oberta, i a baixar. Aquest any per començar anem a buscar la pista de Sant Mateu de Montnegre i el corriol que hi ha només de començar-la. És molt usat per ciclistes, però poques vegades hi he vist corredors, bona idea per donar-lo a conèixer. Al quilòmetre i mig s’empalma amb el camí clàssic de baixar dels Àngels, però ens desviem de nou fins a tornar-lo a enganxar a la darrera drecera abans de la casa de les Figues. És una zona molt corrible, que combina talls més amples amb alguns d’estrets, on els que vagin cuits poden passar-ho malament, se’ls pot fer etern, doncs hi ha força pla mentider. Un cop aquí a trobar l’Olivet i avall que fa baixada pel corriol. Per acabar, desfem el mateix camí que hem fet a l’anada, i darrera pujadeta fins a tornar a trobar la plaça Sant Domènec.
Felicitar a Klassmark per superar-se amb aquesta cursa, el recorregut és variat, exigent i molt bonic.
Han estat 27km amb uns 1500D+, encara no he pogut descarregar el recorregut, m’he deixat les eines a casa i soc a Sevilla per feina. El ritme molt bo per haver anat força carregat, en prou feines he acusat el pes. Les malles sensacionals i els mitjons llargs, tot i no ser els ideals per anar amb les Mantra, no m’han molestat gens, ja veurem com responen amb les Ultra. L’únic inconvenient és que encara no estic del to recuperat dels cops al genoll i al maluc, però no deixen de ser molèsties puntuals que no m’afecten a l’hora de córrer i em queden cinc dies per recuperar-me.
Donar les gràcies a en Josep per acompanyar-me, ha estat una molt bona sortida!!!!
Això és tot per aquesta setmana, ara només estar pendent de la meteo per Cavalls i no patir massa, de fet ara per ara no ho estic fent, però ja se que el divendres serà una altre cosa.
Salut i Gavarres!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada