#UTEmmona tercera part: negre nit…

Bon dia,

Tercera i darrera part de la meva crònica sobre l’Emmona, el tram nocturn de la cursa.

Al post anterior em vaig quedar arribant a Campelles, km 77,5 de cursa, passat totalment d’horari, acompanyant un company amb principi d’insolació i amb tothom pendent de si treia el cap o no. A l’arribar foto de rigor, aquesta vegada amb el grup de suport, un tall de pa amb formatge, una mica de fuet i a tornar-hi.

Ja és de nit i l’aconsellable és anar en grup. Sortim cinc més o menys plegats de l’avituallament, una colla de tres, en Terrassa i jo. Els que son tres comencen a trotar i em decideixo a seguir-los, però veient que en Terrassa es queda, em quedo amb ell. En pla aguanta prou bé, però a la que comença a baixar no tira massa. Per tal d’alleugerir el pas, li deixo els pals. La baixada fins a Ribes és molt ben parida, llàstima que l’hagi de fer a un ritme tant i tant baix, tot i això en menys d’una hora ens plantem a baix.

Aturada ràpida, mengem una mica de fruita i cap al Taga. És una pujada exigent, sortim 4, en Terrassa, en Banyoles i un altre noi de Girona. Al final em quedo amb el de Banyoles i sense pals per encarar el Taga. Com que va tant i tant petat no els trobo a faltar. El primer tram, sense massa desnivell, el podem fer prou bé, però a l’hora d’encarar les rampes més fures la cosa canvia. Primer de tot ens aturem per recuperar forces, tot menjant alguna cosa, durant tota la pujada anem fent aturades cada 100 metres, no hi ha pressa, però al final la pujada es fa eterna.

Al arribar a dalt ens posem ràpidament el paravents, bufa molt de vent i no és cosa d’agafar fred, de fet vaig màniga curta a més de 2.000 metres d’alçada quan son quarts les dues de la matinada. Fem una baixada ràpida, trobant-nos el de Terrassa pel camí, aprofita per tornarme els pals i arribem al Coll de Jou. No hi estem massa estona, està totalment a l’intempèrie i si ens refredem massa no hi haurà qui ens faci tirar.

Continuem xino-xano i a poc de sortir, en un recés, ens trobem amb un nano de Saragossa que està descansant, ens quedem amb ell i l’afegim al grupet. Coronem Sant Amant i avall. Fins a Sant Joan, des de Sant Amant fins al Jodré es fa etern, segons la organització és un tram d’un 10 km pràcticament tot de baixada, però la sensació general és que és molt més llarg del que han contat. Jo com que vaig bé, no m’atabalo, però els companys d’aventura que van força petats no els acaba de fer el pes això de fer més voltes del compte.

Arribem al Jofré que ja pràcticament és de dia, aturada tècnica i a seguir cap a Sant Joan, en algun punt intentem trotar, però sense adonar-me els trec una distància bàrbara, així que ho deixem per a l’arribada. Unes quantes voltes, passem entre les ortigues, carril bici, pont de pedra i arribada, on esperaven els meus pares una mica enfredorats.

25 hores, 7 minuts i 29 segons. A destacar, no he tingut cap amago de rampa, tinc clar que anar tant per sota les meves possibilitats m’ha permès arribar sencer, les plantes dels peus tocades, però això és normal. Si hagués apretat una mica en 3 hores menys ho faig i apretant molt crec que podria haver arribat sub 20, això si, arribant rebentat.

Abans d’acabar, vull donar les gràcies als meus pares per ser-hi, el que havia de ser una visita a Planoles es va convertir en un seguiment en tota regla.

Donar les gràcies a la super Sílvia per aguantar-me amb totes aquestes bogeries, donar-me el seu suport i esperar que pateixi una mica menys, que segur que no és bo.

Felicitar a la organització per oferir-nos una alternativa molt interessant i fer la feina ben feta. Sempre hi ha coses a millorar, el tram Coll de Jou – El Jodré que considero que estava mal mesurat, coses que no es poden preveure, però cal reconèixer el treball i l’esforç.

Felicitar a tota la gent dels avituallaments, ens heu tractat de meravella.

Felicitar a tots els i les que han participat/competit, tant a l’Ultra com la Marató, hagueu acabat o no, la cursa era dura de debò, així que només de prendre-la heu estats uns valents i valentes.

L’any vinent si puc hi torno, això si, espero que la neu ens respecti i  pugui fer l’Emmona original, amb Bastiments, carenada i Puigmal, però queda tant per endavant que ara mateix és impossible confirmar-ho.

Per acabar us passaré quatre fotos, en un post a part, que aniré ampliant si en surten més.

Salut, endavant i amunt!!!!