Bon dia,
Ja sabeu que aquest bloc us parlo de curses, d’entrenaments, de muntanya, de reptes, d’alegries, però avui vull parlar de vergonya.
Com ja sabreu, els que llegiu aquest bloc, sóc soci del Girona i sempre que les curses m’ho permeten vaig al camp a veure els partits, els miro per la televisió o, fins i tot, he arribat a escoltar-los per la ràdio a mitges d’una ultra.
Aquest dimecres el club disputarà un dels partits més importants de la seva història, el partit d’anada del play-off d’ascens a la màxima categoria del futbol estatal, una fita impensable fa deu anys quan el club vagava sense rumb per categories allunyades de l’elit.
Ahir dilluns els diaris informaven que el club havia decidit que els socis tenien tot el dia per enretirar les entrades, pagant tant sols 5 euros els socis i 10 els que no ho son, per ocupar la localitat que consta al seu carnet. Ara bé, no hi havia cap opció de reserva i pagament on-line, només es podia fer presencialment a l’estadi, posant un greuge importantíssim per als que per sort tenim feina i més encara per aquella gent que es desplaça cada quinze dies des de diferents punts de les comarques gironines.
Sorprenentment, a les 10 i 30 minuts, tant sols 30 minuts després d’obrir les oficines, el club va comunicar que el primer que entrava per la porta, sigues o no soci, podia endur-se l’entrada que li vingués de gust, això si, exceptuant les localitats de tribuna, i el nombre d’entrades que vulgues, hi va haver gent que se n’enduia una seixantena.
El més esparverant de tot és que aquest comunicat del cub va efectuar-se mitjançant twitter i facebook, una eina molt bona, però que entenc que legalment no es pot considerar com a comunicació oficial, doncs cap dels dos comptes està verificat, una opció que permet donar fe que qui usa aquest perfil és l’autoritzat per a utilitzar-lo.
Me’n vaig assabentar gràcies a una trucada del meu germà, que per casualitat havia mirar el twitter i va al•lucinar. A la una del migdia vaig anar al camp a fer cua per intentar comprar les meves localitats i les de la meva família, en teoria les havia de comprar el meu pare a la tarda, doncs tenia un compromís al matí.
En arribar una cua de l’hòstia en ple sol i a 30 graus de temperatura. La gent emprenyadíssima, però al mateix temps resignada. Tothom volia poder entrar al camp, bé tothom no, els que no son socis, callats com putes.
Després d’una hora i mitja de cua, arriba el moment de comprar l’entrada. Entrego el DNI i em demanen el carnet de soci, evidentment no el duia, així que li vaig dir a la persona que m’atenia, que si volia que li muntés un pollastre ho tenia fàcil. Total que pel compte que li portava em va donar la meva entrada, les dels meus pares i la del meu germà. Primera part aconseguida, això si les localitats que indicaven els nostres carnets de soci ja estaven venudes.
Seguidament li demano un full de reclamació/denúncia, la seva reacció “...però si ja tens l’entrada...”, només em va caldre girar els ulls per no continuar i indicar-me que al final del taulell m’atendrien.
Em donen els fulls i em deixen en una taula amb 7 o 8 persones més fent el mateix que jo. M’ho llegeixo amb calma i espero que arribi el meu germà, ell ja té entrada, la hi he comprat jo, i ve directament per posar la denúncia.
El primer que fem és demanar els drets del soci, suposem que quan pagues una quota en algun lloc han d’estar escrits i registrats, ens atén el Secretari del Consell d’Administració, que no té ni idea de res, no sap que dir i molt menys si el que li demanem existeix.
Després d’un quart d’hora de fer-li entendre que abans de res volem saber els nostres drets, la única cosa que se li acudeix és dir-nos textualment “...això com ho podem arreglar...”, aquest Senyor ho negarà de totes totes, però els tres que érem allà amb ell varem entendre perfectament que volia comprar el nostre silenci, començàvem bé.
En veure que per aquí no anava enlloc, va sortir el primer “Cristo Gros” el president, amb to conciliador, després de dir per la ràdio que la gent és fes fotre i que allò és el que hi havia, venia explicant-nos que ell no era responsable de la decisió, que no se li havia consultat, que es disculpava, es tornava a disculpar, preguntant si ja teníem entrades, si les teníem als nostres seients, dient que cap soci es quedarà sense entrada, total que després de cinc minuts me’n vaig cansar i li vaig dir literalment “...així no pintes res, no?...”.
No ho entenc com a falta de respecte, sinó com a certificació que el president és una figura buida de contingut, un simple ninot que dóna la cara, que qui remena les cireres és el consell, així que potser tocava que aparegués algú més. Els papers que els demanàvem des de feia més de 30 minuts encara no apareixien per enlloc,
A tres quarts de quatre de la tarda apareixia el “Sant Cristo Gros” la Senyora Kat Gorska, directora General de la SAD. Molt bones paraules, heu d’entendre la situació, els socis volen venir amb amics i no pot ser que hagin de venir dos cops, però teniu entrades?, hem fet molt pel soci, hi esteu d’acord, no?, però ja les teniu no les entrades? Més del mateix, bones paraules buides de contingut.
Després de preguntar si tots els socis teníem els mateixos drets, resposta ràpida i taxativa, si. Seguidament d’aquesta resposta tant clara, següent pregunta, si tots els socis tenim els mateixos drets, perquè no s’han alliberat els seients de tribuna, encara més ràpida, perquè paguen molts diners. Així doncs no tots els socis tenim els mateixos drets.
A la pregunta de si com a socis teníem dret a que se’ns guardés el nostre seient, va estar a punt de dir-nos que moralment si, però que legalment no en tenia ni la més remota idea.
Finalment, després de més d’una hora i mitja, va aparèixer el secretari amb una fulla acabada d’imprimir i signada pel president i ell mateix, on, sense cap paper com a recolzament, certificaven que el carnet només valia per les jornades de lliga regular.
Això si, a l’entrada que ens varen donar en lloc diu que sigui play-off, indica que val per a la jornada 44.
Després de tot això només dir un parell de coses, alguns mitjans de comunicació s’han encarregat de minimitzar al màxim el descontentament i les queixes dels socis de l’entitat, moltes gràcies per fer una feina tant esbiaixada.
Espero que el Girona assoleixi la victòria en aquesta segona ronda, o molt lamentablement el seu futur és molt negre, doncs molts i molts socis s’han sentit maltractats i veurem si l’any vinent estaran disposats a continuar aguantant la mala gestió dels que porten les regnes del club.
Amb uns jugadors de primera, uns tècnics de primera, una afició de primera, no ens mereixem uns gestors de vergonya.
Salut!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada