Entrada actualitzada el 23/08/2013
Bon dia,
Al final vaig fer tot l'Emmona amb elles, més de 100 km, i una altra tirada llarga resseguint el camí de Sant Jaume des de Girona fins a Palau-saverdera, 75 km en total, dos recorreguts totalment diferents, un d'alta muntanya amb uns 8.000D+ i l'altre de plana totalment corrible.
Als dos recorreguts vaig tenir bones sensacions, l'adaptabilitat és alta, permeten ser molt ràpid en pla al tenir un pes molt petit i s'agafen bé quan la cosa puja i baixa de debó.
Com ja assenyalava a l'original cuiden moltíssim dels peus, i en cap de les dues sortides he notat molèstia alguna a dits, una petita ferida per fregament em va aparèixer a l'Emmona, a la part exterior del peu a l'alçada del taló, però no la vaig notar mentre competia.
S'adapten perfectament a qualsevol distància, però m'agrada portar-les quan surto a fer a partir de 20 km.
Això si, per anar bé, el corredor ha de ser lleuger, per sota dels 75 kg, o pot tenir problemes per les característiques properes al minimalisme que incorpora.
I a parlar de destrosses:
L'upper, o element de la vamba que cobreix la part superior del peu, està pràcticament intacte, dic pràcticament perquè al flexionar una vegada i una altre es provoca algun petit sec, res a destacar, la sorra fa de les seves i costa que vinguin netes, però tot i això considero aquesta part gaudeix d'una alta durabilitat.
La sola externa, anomenada outsole, m'ha sorprès gratament i considero que pels quilòmetres que porta i la fama que tenen, està aguantant molt més del que m'esperava, al principi semblava que quedarien llimades en dos dies, però després de perdre ràpidament els primers mil·límetres, en prou feines he notat diferència, exceptuant allà on pateix més pel meu tipus de petjada, ha saltat algun tall, bàsicament de la zona exterior per culpa d'alguna pedra traïdora, la peça blanca que es veu a la foto, crec que aporta certa rigidesa i un retorn més ràpid després de flexionar i és segurament el famós OS tendon, està una mica tocat, però en general ha aguantat estoicament la canya. Ho podeu comprovar a la foto d'aquí baix.
 |
| Les meves Mantra després de 490,2 km. |
Salut i a cremar sola!
Entrada original del 06/06/2013
Avui toca parlar de les darreres espardenyes que vaig comprar mes i mig enrere, les Salomon Sense Mantra.
 |
| Les espardenyes |
Aquesta
era la meva opinió només de veure-les:
Discreta,
no és normal que Salomon faci un disseny tant sobri en quant al color.
Lleugera, el seu pes és molt reduït. Característiques (segons
el fabricant), Low Heel Drop, elevació de 10mm als dits i 16
al taló, drop de només 6mm, Dynamic Traction, sistema que permet
una millor tracció en superfícies planes i millora el rendiment sobre el
fang, Os Tendon, per una flexió equilibrada i un millor retorn
d'energia, Endofit, un sistema que usa la llengueta per a subjectar
el peu doncs està cosida a la sola, Profeel Film, capa protectora
que es troba entra la sola i la entre sola que ens permetrà minimitzar els
impactes amb roques.
És una
evolució més assequible i estàndard, o sigui pel gran públic, de la Salomon
Sense dissenyada conjuntament amb Kilian Jornet per guanyar la Westren State
del 2011.
Les sensacions al peu molt bones, amb les Xodus he
confirmat que un drop de 4mm va bé, a veure que passa amb aquests 6. El que em
fa més por és quin serà el temps de vida, això només ho sabre fent-les servir,
i ja us ho aniré explicant.
Per ara he fet cinc o sis sortides amb elles, sempre
intentant fer recorreguts d’una certa distància, per evitar el problema del
desgast amb l’asfalt, acumulant més de 160 quilometres.
Valoració...
Han patit dos tipus de terrenys, per un costat la humitat
de les Gavarres, aquesta primavera ha plogut molt i, a part de verdes i
frondoses, hi ha dies que estan molt enfangades, per un altre la sequedat de
l’illa de La Palma, durant els més de 70km de la Transvulcania.
No he notat grans diferències, tot i els problemes
habituals amb el fang, he de reconèixer que m’ha sorprès gratament el
comportament en aquesta superfície, això em fa pensar que a Zegama haguessin
anat de conya. No estic descontent amb les SpeedCross 3, però amb l’experiència
d’ara crec que els sobra drop, si algú de Salomon llegeix això, plantegeu-vos
una petita modificació per evitar el mal a les puntes dels dits.
La evacuació d’aigua és molt bona, i la sensació de
sequedat al poc de mullar-se els peus, és molt alta si tenim en compte que no
son impermeables.
Pel que fa a la subjecció he de reconèixer que l’han
clavat amb l’Endofit. Si el Quick Lace System permet cordar l’espardenya al
gust, l’Endofit acaba de donar aquella sensació de subjecció absoluta, sense la
necessitat d’anar amb el peu embotit.
En
pla i fals pla gaudeixen d’una bona estabilitat, permetent una petjada molt
normal. En pujada, tècnicament puntejo, una gran tracció facilita l’ascens, al
baixar es pot clavar prou bé a les corbes més tancades, evitant veure de massa
a prop el marge del camí.
Pel
que fa als problemes de peus, no han patit cap contratemps. Ni impacte als
dits, ni llagues, ni sensació de cuits, res de res. Cada vegada estic més
convençut que en muntanya el drop importa, i molt.
Pel
que fa a la durabilitat, la sola ja ha començat a queixar-se, tot i intentar
fer tirades llargues, encara que part de culpa la té l’abrasivitat del sòl a La
Palma.
El
proper repte, la segona part de l’UT Emmona, tinc clar que començaré amb les
Xodus crec que m’aniran molt bé pel tipus de terreny del començament, però a la
bossa que m’esperarà a Planoles, al voltant del km 60, hi seran per intentar fer
els darrers 46 quilometres de cursa.
Quan les jubili ja us informaré de la durada total, un
punt molt important quan la inversió és considerable.
Salut i cames!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada