Bon dia,
Aquest cap de setmana he participat a l’UT
les Fonts, un regust amarg és el que m’ha quedat després de veure’m obligat a
abandonar quan ja havia completat més de la meitat de l’etapa reina, però
començaré pel començament i aniré etapa per etapa.
EL VIATGE D’ANADA
Aquesta era la primera etapa, teníem
seriosos dubtes de com respondria l’Ivet a un trajecte de més de 300
quilòmetres, tenint en compte que tot just acaba de complir els 3 mesos. A la
una del migdia sortia de la feina i baixava a casa per dinar amb la Sílvia, un
plat de macarrons, una mica de truita d’espàrrecs i fetge amb ceba. Després de
dinar nosaltres ho feia la petita, apurant al màxim per tal d’intentar que
dormís tant de trajecte com fos possible. Carregàvem el cotxe fins a dalt de
tot, semblava com si marxéssim de casa per sempre, i gas.
Anem a buscar l’eix Transversal sentit
Manresa, després d’unes dues hores amb quasi 200 quilòmetres el bitxo es
despertava i rondinava de gana. Amb una petita aturada d’escassos 30 minuts en
varem tenir prou per poder continuar. Al voltant de les 7 de la tarda arribàvem
a Xerta i ens instal·làvem a Casa Ceremines.
LA NOCTURNETA
Sense temps per gaire res, a buscar el
dorsal i saludar a algun que altre conegut, en Raül del Koala’s Team, en Jordi
Xaus. Ràpidament cap a canviar-se i els tres cap a la sortida. Ja veieu que tot
a cop de xiulet. A les nou i algun segon, començava la cursa. Primers dos
quilòmetres en planer, a bon ritme, i a pujar, tres quilòmetres al 10%, els
primers amb molta pedra solta, llavors un corriol curtet i pista. Baixada fins Aldover
força ràpida, amb una aturada a Ossera per fer un parell de glops a
l’avituallament. A Aldover una bona gresa amb xaranga i tot ens espera, menjo
una mica i gas. Queden 9 km amb un petit repetjó i a Xerta. Han estat 23,5km
amb 415D+. Una cursa molt ràpida, que en ser nocturna no permet apreciar massa
vistes, només pots mirar al terra per intentar no entrebancar-te. +info
Una mica de sopar ràpid al pavelló, una
dutxa ràpida a l’hotel i a dormir, o intentar-ho.
EL TRAIL
A les cinc de la matinada sonava el
despertador, durant la nit havia dormit poquet, unes tres horetes, però em
sentia bé de cames i aparentment recuperat del viatge i l’esforç de la
nocturneta. Em vaig canviar i tot sol a esmorzar al pavelló. A les sis i deu
minuts, més o menys, preníem la sortida. Els primers 10km fins a Paüls eren
força planers, el més destacable va ser el pas durant tres o quatre quilòmetres
pel voral d’una sèquia, calia extremar precaucions. En una mica més d’una
horeta arribava, contemporitzant força que quedava molt per endavant.
Petita aturada per hidratar-se, menjar una
miqueta i a continuar endavant per encarar la primera pujada del dia, fins al
km 15 i poc. Es dividia en dos trams, primer dos quilòmetres amb un pendent
moderat i constant, seguit de tres més amb un pendent més acusat, continuava
amb les bones sensacions a un bon ritme. Un cop a dalt de tot, tres quilòmetres
de baixada força pistera fins arribar a la Refoia, una mica de líquid i a continuar
baixant un xic més i a encarar un repetjó d’un quilòmetre al 10%. A mitja
pujada, al voltant del km 20 m’aturo un momentet per menjar mitja barreta, cal
anar omplint el dipòsit.
Acabo la pujada i m’esperen uns 5
quilòmetres de bon córrer fins a Prat de Compte on ens espera el tercer
avituallament, porto 3 hores i 20 minuts i les sensacions continuen sent molt
bones. Menjo una mica, bec força, inclosos un parell de gots de cervesa, la
calor comença a apretar i descanso uns minutets. Continuo endavant per encarar
la pujada a Engrillo.
Els primers quilòmetres son força suaus i
es pot anar fent xino-xano, a partir del 29 la cosa comença a picar. Al km 30
m’aturo a menjar el que em quedava de barreta, continuo i un quilòmetre més
tard, sense previ avís el cos diu prou. A partir d’aquí ja puc anar menjant que
no recupero de cap de les maneres, ocellot de campionat.
Per quantificar-ho, 36 minuts per fer el
km 31 els següents 3 quilòmetres pateixo de valent i avanço amb penes i
treballs aturant-me cada dos o tres cents metres, els corredors que van passant
s’interessen pel meu estat, descanso. Els següents 5 quilòmetres, tots en
baixada, que em queden per arribar a la Font de Sant Roc els faig en més d’una
hora i mitja, però hi arribo després de quasi 7 hores de cursa.
Porto uns 40 quilòmetres amb 2.500D+ i no
noto recuperació, tot i menjar i beure a l’avituallament, vist el ritme que duc
i tenint en compte el que queda per endavant tinc clar que no arribo dins
d’horari de tall, així que el millor és deixar-ho aquí, no amb molta recança.
M’acosten fins a Paüls on em ve a recollir la Sílvia. +info
El que queda de tarda i part del vespre l’aprofito
per menjar (amanida, macarrons, calamars, pop a la gallega, embotits, xurrasco,
entrecot), beure (molta aigua, força coca-cola, un parell de litres de cervesa
i mig litre de vi), animar als que arriben després dels 70km del Trail i
recuperar-me, que demà serà un altre dia.
LA CURSA
Desprès de sopar al sobre, son vora les onze
de la nit i la son s’imposa. A tres quarts de dues de la matinada ens desperta
el soroll del telèfon, fem les gestions que cal i a continuar descansant. A les
sis el bitxo rondina, ja no dormirem més, però ens quedem al llit mirant la
sortida dels cotxes de fòrmula 1.
La intenció era anar preparat per una
cursa lenta, però estalviar-se 30 quilòmetres i fer-ne 10 arrossegant-me com
una ratota, fa que canvi de plantejament. Sortiré sense bidó, sense pals, amb
el telèfon, un parell de gels i gas a fons, a veure què tal. Menjo i bec a
l’hotel, menjo més i bec encara més al pavelló i cap a la sortida. Avui em
col·loco força endavant i surto molt ràpid, potser massa???
En arribar al primer punt d’avituallament
al km 4 vaig molt endavant, aquest no és el meu lloc i me n’adono ràpidament
quan comencen a avançar-me, tot i així no afluixo el ritme fins al capdamunt de
la primera pujada a Roca Roja. Ara ve una baixada molt tècnica i picada, i com
no podria ser d’una altra manera la faig poc a poc, he millorat pujant, però
tot el que guanyo amunt ho perdo avall, a la que es suavitza recupero una mica.
S’acaba la pujada i tornem amunt, a mitja
pujada ens trobem l’avituallament de la Font Perera, aturada imprescindible per
veure i menjar ràpid i amunt. En aquest punt m’enganxo a un manyo a qui no
deixo pràcticament fins al final de la pujada, només se m’escapa baixant,
sobretot a la darrera baixada fins a les Ombries de Paüls, tercer
avituallament, molt tècnica.
Aquí bec i em foto un gel, ens espera una
bona pujada, 1.500 metres per cobrir uns 300 metres de desnivell, podeu fer els
càlculs vosaltres mateixos. Se’m posa bé, tant el gel com la pujada, avançant a
bon ritme fins arribar a La Coscollosa. Ara ja quasi tot baixa, això si, amb
alguns talls força tècnics que no em van gens bé.
Camí de la Font Nova m’aturo a xerrar amb
en Raül, un parell de minutets i gas. A la Font Nova aigua i un bon glop de
cervesa per fer baixar el menjar i a continuar. Petit repetjó després de
l’avituallament, per que s’entravessi el menjar i a tornar a llançar-se avall.
Després del PC de les Tosses de Vences el terreny millora i es pot quasi volar,
anar per sota de 4 el km a aquestes alçades és anar molt ràpid per mi.
Em planto a l’avituallament del camí de
Bous a quatre quilòmetres de l’arribada i em foto l’altre gel que portava per
acabar d’apretar i baixar de 3 hores 30, normalment no ho faria però avui he
decidit cremar totes les naus. El tram final correspon pràcticament al
començament de la nocturneta, amb un corriol força trencacames però poca cosa
més, això si, de baixada. Per acabar una mica d’asfalt pels carrers de Xerta.
A l’arribada m’esperaven la Sílvia i l’Ivet,
una amb la càmera i l’altre dormint. Han sortit 27 quilòmetres i mig i una mica
més de 1.500D+. +info
Per rematar-ho un bon dinar a base d’amanida
i estofat de bou en companyia de tots els que han participat a la cursa.
FELICITACIONS
A tots els i les que heu participat, hàgiu
o no pogut acabar la cursa.
Als i les que seguiu els que participàvem,
té molt mèrit anar amunt i avall, feu tants o més quilòmetres que nosaltres. En
especial a les noies que em varen acostar fins a Paüls des de Sant Roc, al
Koala que semblava que disposés de clons repartits per tot el recorregut i a la
Sílvia per ser-hi sempre.
A la gent del poble de Xerta per acollir-nos
d’una manera espectacular, fent-nos sentir com a casa.
A la gent de la organització i voluntaris per
parir una cursa collonuda.
Per acabar faltarien les conclusions però
me les quedaré per a mi, només en comparteixo una, l’any vinent TORNAREM!!!
Salut i alegria!!!
