dimarts, 31 de desembre del 2013

Fent balanç de l'any...(Edició 2013)

Bon dia a totes i tots,

Han passat 365 dies des que vaig fer balanç del 2012, ha estat un any molt intens no només a nivell esportiu sinó personal i, a falta de la darrera sortida de l'any que farem aquest migdia amb els Intrèkkids, em disposo a fer-ne valoració.


Els números:

         A peu, + de 200 sortides, + de 3.400 quilòmetres, + de 125.000 metres de desnivell positiu.+ de 390 hores.

         En bicicleta, + de 40 sortides, + de 1.000 quilòmetres, + de 12.000 metres de desnivell positiu, + de 50 hores.

         A més, hi ha hagut una mica de piscina, tot i que la vaig deixar a mitjans d'any, i tres activitats amb raquetes de neu.

Les curses:
Vaig començar l'any amb neu, a la RomeuFontaine on vaig quedar gratament sorprès i content.

Després vaig participar a una cursa de la Copa Catalana de Raquetes de Neu a Núria, molt content tot i acabar en penúltima posició. És una activitat divertida i bona alternativa per als que no sabent esquiar volem gaudir de la neu. 

Per continuar cap a l'Empordà, un parell de curses pel Cap de Creus, la primer les 24 hores, on vaig ser capaç de rebaixar en més d'una hora el meu temps del 2012 sense arribar a patir. La segona la Marató que organitza Klassmark, gaudint de la companyia d'en Pere i en Josep per la República de la Tramuntana.

Sense massa descans avió cap a La Palma per participar a Transvulcania, una cursa que em va encantar, tot i tenir moments de patiment, i sobretot una illa que paga la pena visitar.

Zegama-Aizkorri, vaig tenir la sort que em toqués el sorteig, és l'esdeveniment esportiu més impressionant que he viscut aquest any.  A nivell competitiu no vaig rendir tot el que em creia capaç, una cursa que s'ha de viure.

Cap als Pirineus Occidentals amb la UT Emmona, gràcies a la neu el recorregut es va veure afectat i no varem poder coronar alguns dels cims, però la bellesa dels paisatges i la duresa de la prova la converteixen en la millor ultra que he corregut fins ara. El 2014 miraré de repetir.

Canvi de zona, ara dues curses amb el Berguedà com a camp de jocs, primer el Trail Catllaràs, una serra d'una bellesa impressionant, tard o d'hora l'exploraré amb més deteniment o això m'agradaria. La segona Cavalls del Vent, després de 2012, tenia ganes de repetir i acabar-la, vaig patir lo meu durant 10 o 12 quilòmetres, però l'experiència s'ho val.

El final de temporada per casa, primer la única cursa d'asfalt de l'any la del Carrer Nou, vaig quedar molt content i sorprès de la meva millora, però la velocitat em va pagar factura amb molèsties als isquiotibials.

Després la darrera cursa llarga de l'any, la TransGavarres, un canvi de recorregut que l'ha fet més bonica, conservant-ne la duresa, creuar les Gavarres d'Est a Oest passant pels cims més emblemàtics és una delícia.

La penúltima de l'any la Ratafia, una cursa que va cap amunt, una gran millora en la segona edició, compartida en bona part amb en Josep i l'Oriol, no us la perdeu el 2014.

Per tancar l'any la cursa del Parc de les Pedreres, un divertiment matinal al costat de casa, per terreny conegut i organitzat per gent de Girona.

Altres històries:
Per un costat el projecte 100 cims, en cinc mesos duc 15 cims, m'ha permès acostar-me a llocs on no hauria posat els peus per la tendència a sortir a córrer el més a prop de casa possible.

El projecte camí de Sant Jaume, he fet el Girona - Palau-saverdera a peu i la tornada en bicicleta. Una anada de l'olla, però què es pot esperar d'un informàtic.

Tres sortides al Pirineu amb els Intrèkkids, un Vallter-Núria-Vallter, un Vallter-Nou Creus per anar a veure l'Olla i una Olla de Núria.

El Sunrise TrailRuning, l'entrenament a Cap de Creus organitzat per la Unió Excursionista Llançanenca, una bonica sortida per mar i muntanya.

La Marató Pirata de Montserrat, una festa amb objectius ben clars, passar-s'ho bé gaudint de la muntanya i recordar/homenatjar els que no hi son. Molt content de participar-hi i amb ganes de tornar-hi.

Per acabar els Cims de Girona, una iniciativa immillorable per fer pinya entre els que correm per les muntanyes, aquest any l'he gaudit d'una altre manera que és el més important.

M'he quedat amb les ganes:
De poques coses, sobretot de participar en saraus més propers com les curses pirates, per aquí no n'hi ha massa, o la matinal a Sant Grau, i poder fer la sortida estiuenca amb els companys Intrèkkids, maleïdes lesions.


..i pel 2014:
Fer l'ascens a la Pica d'Estats, és un objectiu que em ronda pel cap des que varem fer les primeres sortides amb els Intrèkkids.

Agraïments:
A tots els que hem compartit algun moment o altre bé sigui en cursa o entrenant, abans o després, en especial al Girona Power, els de la República de la Tramuntana, l'Arnau, l'Aina, la Marta i l'Edgar que em varen donar ànims a Transvulcania, la gent amb qui vaig coincidir a l'Emmona, no recordo els vostres noms, en Carles amb qui varem compartir unes quantes hores a Cavalls i sobretot als companys Intrèkkids en Francesc, Josep, Miquel, Peio, Pere, Tapi i Txema, sou molt grans!!!!!!

Menció més especial encara pels meus pares, que sempre que poden m'acompanyen i em donen suport a les curses, encara que a vegades els faig patir més del compte.

I com l'any passat les darreres paraules son d'agraïment cap a la Sílvia, per molt que rondini sempre em dona suport en totes les meves bestieses, i més encara ara que tenim un nou inquilí a casa, l'Ivet, a qui ens hem d'anar adaptant poc a poc.  

Apa doncs, salut, gas i amunt!!!!!!!!!!!!!!!!!!

dilluns, 30 de desembre del 2013

Carta als mags de l'Empordà...

Estimats mags de l'Empordà,

Com que aquest any 2013 he fet força bondat, dic força perquè conscient que ho veieu i sentiu pràcticament tot no paga la pena intentar fer passar gat per llebre dient-vos que he estat el noi més bo i aplicat del planeta, m'agradaria que el proper 2014 les lesion em respectessin, els sortejos fossin propicis i pugues participar en aquestes tres curses:

UT Les Fonts
14-16 de març de 2014
UT Emmona
14 i 15 de juny de 2014
Courmayeur-Champex-Chamonix
29 i 30 d'agost de 2014
No provaré d'enganyar-vos dient-vos que només faré aquestes, segur que alguna altre caurà, com per exemple: Albera, Rocacorba, Cap de Creus, Zegama, Catllaràs, l'Olla, CMG, Ardenya, les Pedreres, la Ratafia, els cims de Girona, la Ronda, etc..., però les tres anteriors son les que més il·lusió em faria poder-hi participar.

També m'agradaria fer algun que altre cim, ja sabeu que m'he posat entre cella i cella fer-ne uns quants per la geografia catalana, els que em farien especial il·lusió son el Pedraforca i la Pica, encara que segur que algun més caurà.

Pedraforca
Foto: wikipedia
Pica d'Estats
Foto: wikipedia
Espero doncs que els vostres pensaments i bones vibracions m'ajudin a aconseguir aquestes fites, tingueu un bon viatge i més descans del que darrerament esteu gaudint.


Moltes gràcies i fins aviat!!!

diumenge, 29 de desembre del 2013

100 cims: Puig neulós

Bon dia,

Després d'un divendres de descans, el dissabte tocava sortida. Aprofitant un canvi de plans de darrera hora, hem pujat a Palau, així que podia fer una excursioneta per l'Empordà i posats a fer perquè no intentar fer un dels 100 cims pendents? Doncs cap a Cantallops hi falta gent per intentar de nou coronar el a Puig Neulós, el punt més alt de l'Albera, a cavall del Rosselló i l'Alt Empordà.

Aprofitant que l'Ivet ens ha despertat a quarts de vuit, tercera vegada durant la nit, m'he canviat i mitja hora més tard sortia de casa. Després de l'intent de l'altre dia, avui he decidit canviar de ruta, una circular que comença just al pont per pujar al Castell de Requesens, així escurço uns quants quilometres i un xic de desnivell, que el temps va car.

Per començar pujada per pista fins al poble o nucli de Requesens, pas fugaç pel costat de la Cantina, quins talls de carn mes gustosos que s'hi poden menjar, us recomano que us hi acosteu un dia, i amunt seguint les marques grogues. Després d'uns tres o quatre quilometres arribo al filat que indica la frontera entre l'Empordà i el Rosselló.

Aquest tall ja l'havíem fet una vegada, però no varem trobar el camí que seguia cap al cim. Però avui gràcies al Garmin ho he tingut més fàcil. Així que a carenar fins a Puig Neulos.

Aquí teniu unes fotos fetes des del cim.



Per baixar, enfilo cap al mar seguint la carena. A mig camí enganxo un GR, segurament l'11 que tinc entès que passa per aquí. Després d'uns tres quilometres de baixa i puja, arribo a una cruïlla, se cap on he d'anar, però el track del Gps no és gens precís i no em queda mes remei que baixar pel dret la pendent, fins arribar a una pista, ara un cop aquí segueixo de nou un camí de marques grogues per acabar anant a trobar altre vegada la mateixa pista, així que perdo una mica el temps.

Segueixo per aquesta pista un parell o tres de quilometres fins que em toca desviar-me pel mig del bosc i passar pel que sembla un antic torrent totalment impracticable i sense marcar, segurament si hagués seguit per la pista hauria anat un xic mes ràpid, però que hi farem es el preu que s'ha de pagar en no conèixer el terreny i intentar evitar de perdre'm aprofitant els tracks de wikiloc.

Per acabar el recorregut passo pel costat del castell de Requesens i segueixo la pista que hi porta fins arribar altre vegada al cotxe. Bona sortida, d'uns 15km amb 980D+.

Apa, això és tot.

Salut i muntanyes!!!!!!

divendres, 27 de desembre del 2013

De Nadal i Sant Esteve...

Hola a tots i totes,

Els efectes secundaris de no dormir massa seguit comencen a notar-se, no dic que no dormi, simplement ara a casa ho fem a intervals indeterminats. Sense anar més lluny ahir en trobar-nos amb en Peio per anar a fer un tomb amb la BTT, em comentava que foti una cara son que espantava. És el que toca, acostumar-se a viure aquest primers mesos a base de dormir de tres o quatre en tres o quatre hores, si és que continuem tenint sort i la bestiola ens permet aquestes llargues tirades sense despertar-se.

Amb aquestes i de cares a mantenir la forma, sense deixar-hi la salut, he pres la determinació de fer el dia si dia no, sempre amb el beneplàcit de la Sílvia que tolera la meva bogeria. Així doncs un dia entreno, un altre descanso. Pel que fa als horaris, indeterminats, un dia toca al matí, normalment els festius, un altre al migdia, cada vegada menys doncs els aprofitem per anar a passejar, altres a la tarda, aprofitant que per aquests moltes tardes no treballo, i si cal alguna nocturna cau amb els Intrèkkids.

Anant al gra, ho varem deixar amb la pujada als Àngels del passat divendres al migdia, així que seguint amb la previsió tocava sortir el diumenge, i així ho vaig fer. Aquesta vegada al matí aprofitant que la bestiola ens va despertar a quarts de nou, una sortida d'una horeta per Sant Daniel. De casa al Cul del Món passant pel nou vial que han habilitat paral·lel al curs del Galligants, bona alternativa per evitar els cotxes al Carrer Sant Daniel. Segueixo cap a la font dels Lleons passant per la plaça de les Sardanes, un cop a la font trenco a l'esquerre per agafar el camí dels Ecosistemes, passo per un mas que estan restaurant i baixo per anar a trobar el camí de les Dones. Pujo fins a trobar el corriol embardissat i avall, passant pel polvorí i un tram del camí del Calvari. En total 12km 380D+.

Dilluns descans, dimarts tornem-hi. Aquesta vegada com que tinc la tarda lliure i pugem a Palau-saverdera pel dinar de Nadal, intento pujar al Puig Neulós des de Cantallops seguint una ruta de wikiloc.

Arribo a Cantallops a quarts de cinc de la tarda, em queda una hora llarga de claror i uns 10 quilòmetres fins al cim, decideixo anar pujant fins que em quedi sense llum i quan toqui engegar el frontal mitja volta i cap a casa, si arribo a dalt bé, si no també. Només de començar em despisto, però acabo passant per un camí que està prou bé, puja amb una pendent menys pronunciada que el corriol que havia de prendre, és més corrible, però allargo la ruta un parell de quilòmetres i perdo un temps preciós que m'impedirà fer cim.

Un cop enganxo de nou el track previst, enfilo la pista cap a Recasens, petit desviament paral·lel a la pista i a tornar-hi. Ja veig el castell, passo de llarg el trencant i segueixo cap a la Cantina. Abans d'arribar-hi, caminet a la dreta i avall per tornar ràpidament a pujar. El camí està en prou bones condicions i és fàcil de seguir, tot i això de tant en tant toca passar per sota algun arbre caigut, hi ha molta fullaraca que amaga alguna pedra i en algun punt concret, prop de la riera que baixa del cim, una mica de fangueig  Després d'una hora i quart i amb uns 11 quilòmetres recorreguts, la fosca és total i em veig obligat a engegar el frontal, m'he quedat a un quilòmetres llarg del cim, però s'ha fet tard, ja tornaré un altre dia.

Per baixar prenc el mateix camí que a la pujada, encara que el track baixava per un altre prefereixo passar per llocs que pugui distingir que no pas per un camí desconegut, així evito possibles pèrdues, més tenint en compte que disposo només de la llum del frontal i ja m'ha advertit que va justet de piles, tot i això duc les de recanvi. Vaig amb compte per l'excés de fullaraca fins arribar a la pista, un cop aquí ja no la deixo fins arribar al cotxe. 20,5km 980D+, tocarà tornar un altre dia per coronar.

El dia de Nadal descans, però per Sant Esteve ens n'anem a fer un tomb amb la BTT amb en Peio. Quedem a dos de 10 del matí, decidim pujar a Sant Miquel passant pel camí de les Dones. Enfilem cap a Sant Daniel, passem per la font d'en Fita, Can Sirvent, la font dels Lleons i encarem el camí de les Dones. Un cop a dalt de tot, ens aturem per treure una mica de roba, fa força calor, i m'adono que m'ha petat el canvi del pinyons, per sort s'ha quedat enganxat al pinyó més gros de tots així a les pujades no patiré massa.

Seguim fins a l'Olivet, amb la sort de poder anar canviant de plat, d'aquí cap a Sant Miquel per la pista. Tram final de pujada, petita aturada als bancs del capdamunt per picar alguna cosa i avall que fa baixada, a la baixada sembla la rambla ple a vessar de caminaires, corredors i ciclistes com nosaltres, fins i tot els de TV3 que han fer un petit reportatge. Un cop al pont de pedra, abans d'arribar al trencant de la font del Ferro, en Peio segueix cap a Torre bonica i jo decideixo anar cap a casa que anar sense canvi dóna força pel sac. 17,5km 550D+.

Per acabar, comentar-vos que el proper dimarts farem la segona TrailSilvestre Intrèkkida. Es tracta de fer una pujada a Sant Miquel al migdia per tancar l'any cremant per avançat les cervesetes i els combinats que ens fotrem al vespre. Si us animeu a participar-hi, ens trobarem a 3/4 de dues a la plaça Catalunya de Girona, i ens ho agafarem amb calma i tranquil·litat que els torrons ja apreten.

Salut i son!!!!



dissabte, 21 de desembre del 2013

Darreres fogonades de l’any…

Bon dia,

Cada dia hi ha novetats a casa, les hores passen volant amb l’adaptació i aprenentatge, per sort aquestes dues primeres setmanes estic de vacances i això permet un parell de mans més per casa i anar prou descansat per poder sortir a córrer, ja veure’m com van les coses la setmana vinent, però per ara això és el que ha donat de si aquesta.

Per començar el dilluns al matí vaig acostar-me fins a Llançà per resseguir el recorregut de la marató de l’albera de 2012, una mica diferent que la que es correrà aquest proper mes de gener, passa per Sant Genís del Terrer, Sant Silvestre, Puig d’Esquers, Coll de Portes, Mas Patiràs, Puig Tifell, Serra del Socarrador, etc. Amb aquesta sortida de 21 km i 1.000D+ he acomplert l’ascensió al 14é cim de la llista del 100 cims, i millorar el temps de 2012 en més de 10 minuts tot i no disposar d’avituallaments.

El dimarts descans, però el dimecres ens en varem anar de nocturna amb en Tapi, varem fer un puja i baixa a Sant Miquel, amb anada per pista fins a l’encreuament on varem agafar el corriol fins a dalt i a la tornada per la font Martina, el corriol de la línia de Campdorà, Torre Bonica i baixada per l’antiga terrera. Varen ser 13,5 km amb 390D+, a ritme suau per no carregar massa.

El dijous altre vegada descans, així que el divendres un puja i baixa als Àngels. D’anada pel camí clàssic, però sense passar pel Matahomes, i de tornada un tall del corriol que passa per l’altre banda. He anat a molt bon ritme per fer els 19 km amb 700D+.

Per tancar la setmana he formalitzat la preinscripció a la CCC, Courmayeur-Champex-Chamonix, una de les proves que formen part de la setmana de la UTMB. El sorteig es farà el proper dimecres 15 de gener, així que hauré d’esperar uns dies per saber si aquest serà el gran objectiu del proper 2014.

Perfil de la CCC de 100 km i 5.950 D+.

Salut i amunt!!!!

dimecres, 18 de desembre del 2013

Curses: Nadal a Sant Grau i Mitja Marató de l'Albera

Bon dia, 

Per estrenar la nova etapa i començar la setmana, un parell de recomanacions.

La primera pel matí del 25 de desembre, una tradició, Nadal a Sant Grau i la segona, la Mitja Marató de l'Albera, el proper diumenge 19 de gener, ja al 2014.

La primera es tracta d'una sortida per pujar fins a Sant Grau per la trialera, uns 5 quilòmetres més o menys, la gracia és trobar-se els ciclistes i corredors habituals de Girona per fer una mica de gresca i xerinola abans que cada ovella se'n vagi al seu corral pel dinar de Nadal. Amb l'excusa, competim els que correm amb les bèsties de la BTT i recaptem fons per La Sopa, un centre d'acolliment i serveis socials de la ciutat de Girona.
Foto de família del 2012
Imatge: Oriol Batista
La inscripció/donació són 5 euros, hi haurà xocolatada a Sant Grau i cantada de Nadales, trobareu més informació al següent enllaç.

La segona és la quarta edició de la mitja marató de l'Albera, que organitza la Unió Excursionista Llançanenca. Amb un circuit renovat per estalviar-nos un bon tall de pista a l'ascens a Puig d'Esquers, no l'he resseguit però així m'ho han explicat, es passarà per Sant Genís del Terrer, Sant Silvestre, diferents masos i puigs, amb grans vistes al Pirineu i la mediterrània, una bona cursa mar i muntanya.
Logo UELL.
Font: web UELL
Les inscripcions es mouen entre els 13 i els 21 euros, i trobareu més informació al següent enllaç.

Salut, muntanya, gas i amunt!!!

dilluns, 16 de desembre del 2013

Cims de Girona: Rocacorba nocturna…

Bon tarda,

Després d’un dia amunt i avall, varem trobar-nos amb en Josep allà les set del vespre per anar cap a Canet d’Adri. En arribar ja hi havia força cotxes per la zona i ens trobàvem corredors i corredores  escalfant. Abans de sortir la vaig fer petar, a Girona quasi tots ens coneixem i sempre acabes trobant algú o altre quan a la sortida som quasi un centenar de senglars nocturns.

Avui tornaré a tancar cursa, em va de conya després de no dormir de seguit les darreres nits. A les vuit en punt es donava la sortida. Els del davant esperitats a un ritme endimoniat, al darrera xino-xano, que ens esperen 5 quilòmetres i 400 metres amb 600 de desnivell per arribar fins al cim de Rocacorba.

El recorregut el clàssic, primer un tram de pista amb un parell de pujades poc exigents, després arribada al corriol i amunt tres quilòmetres llargs amb un desnivell mitjà del 15%, amb les famoses corbes per acabar arribant al capdamunt, pel camí un parell de punts amb vistes espectaculars. Al final hem estat menys d’una hora per arribar fins a dalt, en Josep uns 44 minuts, on ens esperaven els col·laboradors necessaris d’aquesta història, en Carles, en Josep i en Llorenç.

A punt d'arribar a Rocacorba
Foto: Oriol Batista
Tota la galeria al següent enllaç: 

A l’hora de baixar durant tot el corriol a ritme suau al darrera d’un grupet de 7 o 8 corredors i corredores, un cop a la pista, gas i avall cap al cotxe, que toca dutxa ràpida al pavelló de Canet d’Adri i per tancar un bon sopar a La Sala, amb una vuitantena de persones, per recuperar forces amb sorteig de regals i entrega de premis.

La guanyadora l’Anna Vinyolas , el guanyador de la lliga l’Adrià Canimas. Felicitar a tots els patrocinadors, als col·laboradors, als més de dos cents corredors i corredores que han participat als tres recorreguts i esperar que l’any vinent ens tornem a trobar tots plegats per pujar als Cims de Girona.


Salut i amunt!!!!

divendres, 13 de desembre del 2013

Dia Internacional de les Muntanyes 2013…

Bon dia,

Per on començar, moltes coses en molt pocs moments, emocions, sensacions, dubtes, incerteses, descobriments, aprenentatge, sentiments, esperança, orgull, algunes de les paraules que evoquen un dels moments més importants de la meva vida, encara que segurament no és rés més que FELICITAT PURA. Benvinguda Ivet.

Així que aquest any per celebrar el DIM vaig fer un puja i baixa ràpid a Sant Onofre, el balcó de l’Empordà, només d'arribar de l'hospital cap allà les cinc de la tarda, gràcies a la Sílvia i la seva paciència amb mi.

Des d’aquesta ermita, situada a Palau-saverdera, just sota les runes del Castell de Sant Salvador, es pot veure per complert tota la plana de l’Empordà. És un recorregut que he fet moltíssimes vegades però no me’n cansaré mai de pujar-hi per apreciar aquestes espectaculars vistes.

Aprofitant les darreres fletxes de llum.

Això és tot!


Salut i amunt!!!!

dijous, 5 de desembre del 2013

Passejant les Kinabalu

Bon dia,

Després de la ràpida sortida de divendres al vespre, he gaudit de pràcticament una setmana de descans. I si dic pràcticament és perquè en comptes de córrer m'he dedicat a anar a passeig amb la Sílvia, és el que ens toca fet aquests dies.

Han estat sortidetes de tres quarts d'hora una hora per Girona. Pujant les escales de la catedral, resseguint la muralla, una mica de carril bici, etc. Això m'ha permès anar-m'he acostumant poc a poc a les Scott Kinabalu.

He de reconèixer que a nivell muscular m'ha anat molt i molt bé, començava a estar més carregat del compte, acumular més de 3.000 quilòmetres en un any té les seves coses, i aquesta aturada m'ha deixat les cames com noves. 

Però tranquil·litat, que comença un cap de setmana llarg i la muntanya crida. En aquest cas la intenció és fer una volta per la serra de Verdera el divendres al matí, 35 o 40 quilòmetres en autosuficiència absoluta. Però això ja us ho explicaré a la propera

Ja estic meditant el primer terç de 2014, pinta força diferent al que va ser el 2013, però caldrà negociar, vaja, com sempre, però fins ara me n'he sortit prou bé. Així doncs estigueu atents i atentes a la pàgina PROPERAMENT, on aniré penjant tot el que es confirmi.

Per acabar donar ànims a tots els i les que aquest dissabte inundaran l'Ardenya, seran al voltant d'un miler!!!! En especial als companys Intrèkkids, als de l'Olímpic Farners, la gent del Nabes Team i al corredor de Torre Gironella, sort a tots i totes!!!!!

Apa doncs, salut, gas i amunt!!!!

dilluns, 2 de desembre del 2013

Continua l'espera...

Bon dia,

Al final aquest cap de setmana ha tocat descansar, el cos de tant en tant ho necessita, però abans el divendres al vespre vaig passar per Esports Nabes a buscar unes noves vambes.

La intenció era repetir amb les Sense Mantra, que m'han donat molt bon resultat, però al final he sortit amb les Scott T2 Kinabalu, un concepte molt diferent de vamba que espero em doni bons resultats, però el que és més important em permeti cuidar el peu.
Les Scott T2 Kinabalu
Per començar a tenir una opinió sobre elles, no he pogut estar-me'n de sortir a fer uns metres. Ha estat una nocturna ràpida, mitja pujada a Sant Miquel, en baixant desviament cap a la font del Ferro, amb una incursió cap a la riera de l'Onofre per fer la primera de les rampes que hi ha just passat el pont de la variant, per tornar cap a casa després de 10 km amb poc més 250 D+.

Després de treballar el dissabte al matí, cap a Palau-saverdera a continuar amb l'espera. Ja hi ha ganes que s'acabi. Varem poder gaudir d'una passejadeta amb la Sílvia que ens va permetre gaudir d'unes vistes com aquesta.
El Canigó ben nevat.
Per tancar aquest breu, us passo l'enllaç a les fotos que l'Oriol Batista va fer dijous als Àngels. https://www.facebook.com/media/set/?set=a.458384440934289.1073741893.225623424210393&type=1 

Moltes gràcies per compartir-les.

Aquí us avanço aquelles en les que hi surto:
A punt d'arribar, ja s'entreveu que no hi soc tot.
Foto: Oriol Batista
El cervell és el múscul més resistent, 
a vegades sembla que no n'hi ha...
Foto: Oriol Batista
Que no falti una bona cerveseta en arribar al cim!!!
Foto: Oriol Batista
Apa doncs, per ara això és tot, gaudiu al màxim!

Salut i natura!!!

dissabte, 30 de novembre del 2013

Noticies: Raquetes de neu

Bon dia,

Ja s'ha fet públic el calendari de competicions de la FEEC en l'apartat de raquetes de neu.

Després de l'experiència de l'any passat, per poc que pugui repetiré i a ser possible ampliaré la meva participació, però això ja s'anirà veient.

El calendari d'aques 2014
Imatge: FEEC
Com els darrers anys hi ha la Copa Catalana, on l'important és la posició en la classificació així doncs competitiva que constarà de 4 proves, i el Circuit Català, que es tracta d'una marxa amb raquetes on l'important és simplement acabar i gaudir d'un bon passeig per la muntanya amb 7 dates al calendari.

Aquest any també hi ha una prova inclosa a la Copa d'Europa de l'especialitat, serà a les Valls d'Àneu. A més a més una prova nocturna i una altre d'orientació a Ulldeter.

Si voleu més informació no dubteu en visitar l'apartat sobre Raquetes de neu al lloc web, renovat fa ben poc, de la FEEC. http://www.feec.cat/competicio/raquetes-neu/

Salut, neu i muntanya!!!!

divendres, 29 de novembre del 2013

Cims de Girona: els Àngels tropical o em falta un bull.

Bon dia amics i amigues,

Aquesta setmana hi tenia el segon assalt dels Cims de Girona, en aquest cas una pujada nocturna als Àngels amb unes temperatures ja d’hivern, però millor anem pas a pas i no ens avancem.

Després de la cursa de diumenge, el més recomanable era descansar el dilluns i així ho vaig fer, però dimarts al migdia recuperava la bicicleta després de tres setmanes sense tocar-la. Com que soc senglar de mena, vaig anar a buscar el camí de les Dones i amunt, la carregada als quàdriceps d’escàndol, un xic abans d’arribar a l’Olivet, a buscar la carretera dels Àngels i avall. Una sortida ràpida, 16,5km 380D+.

Dimecres altre vegada bicicleta al migdia, aquest cop tocava barallar-se amb el vent, com costa d’avançar si les ràfegues son gaire fortes, però el que pitjor es porta és el vent lateral, semblava com si m’hagués de fer fora de la carretera, però això només va ser a la tornada a la recta infinita de Sant Gregori a Girona, doncs per les deveses de Salt anant cap a Bescanó la vegetació em protegia. Aquest cop 18km amb escassos 100D+. Amb els que he assolit els 1.000 quilòmetres sobre la bicicleta durant aquest 2013.

I al vespre nocturna, havia de ser amb els Intrèkkids, però al final hi he anat tot sol. Com que la temperatura exterior era baixa ha tocat que m’abrigués bé. He fet una pujada fins a l’Olivet pel camí dels Àngels, tot i notar els quàdriceps encara carregadets he anat prou lleuger, així he pogut revisar el recorregut de dijous, el vent no ha fet destrosses i l’aiguaneu que ha caigut no ha enfangat res. Un cop a dalt a buscar el Puig Estela, únic punt on s’apreciava l’enfarinada del migdia, he baixat directament a Can Lliure i ja al camí de Sant Miquel gas a fons, he baixat molt i molt ràpid. Han estat 11km amb 340D+ quedant força content de les Minimus.

Arriba dijous, plego de treballar a les 7 del vespre i cap a casa a canviar-me, però primer toca aparcar i avui sembla totalment impossible, així que, quan queda un quart d’hora per les 8, deixo el cotxe de qualsevol manera i pujo a agafar els trastos, entre ells un premi per l’arribada. Em vaig despullant pel camí, aprofitant els semàfors i arribo al Cul del Món 5 minuts abans de sortir, temps suficient per canviar-me.

3, 2, 1 i gas. Com que no hi ha ningú que tanqui cursa i vaig una mica carregat, aprofito per fer-ho. Així doncs avui serà una pujada xino-xano, s’agraeix per un dia prendre un ritme més descansat. El camí ja el conec de sempre, la diferència més gran és que no passem pel Matahomes com l’any passat, ho veig encertat per evitar possibles problemes a la carretera. Faig quasi tota la pujada amb una parella que no coneixen el recorregut, així que els vaig guiant. Després de poc més d’una hora arribem a dalt. En arribar ens diuen que encara no ha arribat tothom, hi ha gent que s’ha perdut pel camí, no he fet massa bé de corredor escombra. Em deixava el premi, en arribar a dalt una Voll Damm per celebrar-ho. Per cert, vaig fer una part de la pujada directament sense samarreta, i això que les temperatures eren sota zero, suposo que alguna foto sortirà, si definitivament em falta un cargol al cervell.

Per acabar, donar-li les gràcies a l'Oriol per baixar-me dels Àngels, a la gent de Klassmark i Esports Nabes per muntar aquests saraus. A tots els que vau ser-hi ànims i si tot va bé ens veiem a Rocacorba.

Apa doncs, aquesta setmana la deixarem aquí i encararem un cap de setmana d’espera, llarga espera.

Salut i gassss!!!

dilluns, 25 de novembre del 2013

3a Cursa de les Pedreres

Bon dia,


Logotip del Parc de les Pedreres.
Font: lespedreres.blogspot.com
Després d'un parell de dies pendent d'altres coses, el diumenge tocava esbargir-se una mica. Darrera competició de la temporada, si el que faig es pot considerar competir, doncs sempre intento passar-ho el més bé possible.

Es tractava d'una cursa al costat de casa, la sortida a les 10 del matí des dels Jardins Fora Muralles, al peu de l'imponent muralla de Girona al barri de les Pedreres. Podria dir que avui toca fer una mica el hàmster resseguint camins que estic acostumat a fer setmana si, setmana també.


Així doncs despertador a 3/4 de 9, un cafetonet i cap a buscar el dorsal, la Sílvia vindrà més tard per fer les fotos de rigor. Només d'arribar coneguts i més coneguts, molts organitzant el sarau, Josep, Jordi, Miquel, Sergi, Joël, Xevi, etc...


Vaig a buscar el dorsal i en sortint em trobo amb en Tapi, comentem la jugada. Poc després arriba en Josep, va a buscar el dorsal i a escalfar una mica. Jo continuo fent-la petar, però al final ens decidim a anar a fer la volta amb en Tapi, ens va bé per veure que el circuit varia en la seva recta final, passem per la muralla.

A punt per sortir, amb en Tapi, en Josep, la Jess i en Joël.
Foto: Tapi
La primera intenció era agafar-m'ho amb calma, com que sortim en pujada, cap a torre Gironella, en general anem al ralentí, però com que tinc bones sensacions apreto una mica. Seguim pujant per Caputxins per anar a buscar la zona del Calvari, i la seva baixadeta cap a Sant Daniel. Aquí anem trobant caminaires que han sortit abans d'hora per arribar a temps d'esmorzar.

Un cop a Sant Daniel enfilem cap a la font dels Lleons passant per Can Sirvent, encara hi ha una mica d'aigua a les rieres de les darreres pluges. Abans d'encarar el camí de les Dones, fem una mica de desnivell extra amb la pujadeta que hi ha a la dreta passada la font.


Quan arribo aquí em toca baixar una mica el ritme, es nota que ahir només varem sopar una teula de xocolata i aquest matí no he esmorzat, per poder fer el tram sense problemes. Tot i això puc seguir el ritme dels que van més a prop i arribar a l'avituallament, dalt del corriol embardissat, ben enganxat. A l'avituallament faig un glop de cola, que no comptava haver de fer.


Sortint de l'avituallament, un darrer esforç en pujada precedeix una baixada fins creuar la variant. Encarem el darrer tram de pujada seriosa, primer al polvorí per les trialeres i després de la volta al pirulí una més dura que se m'entravessa una mica, ja li ho dic a en Josep que jo estic acostumat al ritme d'ultra i no a aquests esprints de 12km.


Un cop a dalt recupero una mica l'esma a la baixada, abans d'encarar el repetjó fins a dalt de Caputxins, just on haig d'advertir al que duc al davant que ha de girar o es perdrà. Ara seguim cap a torre Alfons XII, baixem per la ferradura i cap a la muralla, entrant per l'accés que va a parar a la plaça Sant Domenec.

Encarant la recta final
Foto: Magda Navarra

Un breu esprint esquivant algun turista sorprès, fre de ma per evitar maldecaps a les escales i darrera pujadeta fins als jardins. Com que els tres que anem junts veiem que arribem per sota de l'hora no acabem d'apretar, ni esprintem ni res de d'això. A l'arribada m'hi esperen la Sílvia i els pares per fer-me un retrat, en Sergi m'anuncia pel micro fent passar vergonya.



Fent el pallasso a l'arribada.
Foto: Sílvia
Al final 12 km amb 250D+, que crec que han estat una mica més, en 59 minuts i 46 segons, a deu minuts del primer, avui ha guanyat en Rabionet en homes i l'Eugenia Miró en dones. Gens acostumat a córrer a aquest ritme he quedat molt content.

A l'arribada un bon entrepà, finalment esmorzo, i una cervesa sense alcohol, no n'hi havia de cap altre classe, ja ho compenso en arribar a casa amb una Voll.


Felicitar a organització, voluntaris i voluntàries, corredors i corredores, i a tothom en general. Felicitar als Intrèkkids, tots hem assolit les expectatives, i destacar a la Jess que ha quedat tercera de la seva categoria, un bon fitxatge d'en Josep. jejejeje.

Gràcies a la Sílvia i als pares com sempre per les fotos, les segones a veure si les veig algun dia.

Aquí van unes fotos amb companys de curses.


Amb els Intrèkkids Tapi i Josep.
Foto: Sílvia
Amb els Tapi i Xevi.
Foto: Sílvia

Amb en Joël.
Foto: Sílvia
La següent gresca segon assalt dels cims de Girona, la pujada als Àngels, però això serà dijous al vespre. Abans nocturneta el dimecres i alguna altre cosa caurà.

Salut, gas i amunt!!!

divendres, 22 de novembre del 2013

Voltant per Alacant...


Bon dia,

Després de la festassa de la marató pirata de Montserrat tornar a la rutina d’entrenaments podria fer-se complicat, però com que aquesta setmana em toca viatjar per feina, en aquest cas a Alacant, costa una mica menys.

El dilluns després de quasi 7 hores de cotxe, amb ruixat i ventolera inclosa, tenia ganes d’estirar una mica la pota. Havia trobat una ruta d’uns 8km per Serra Grossa, com sempre gràcies a wikiloc, preveient uns 2 quilòmetres d’aproximació fins a lloc haurien de sortir 11 o 12km. La realitat ben diferent, després d’una aproximació de 5 quilòmetres, m’ho havia mirat amb el cul, vaig anar a parar a l’altre banda de la serra, sense possibilitats de tocar terra, així que vaig fer mitja volta per tornar per on havia vingut amb un petit puja i baixa, amb moltes escales cap al Castell de Santa Bàrbara. Resum 11km 170D+.

El dimarts amb la lliçó apresa, vaig començar per mirar-me el recorregut que havia d’agafar, així doncs, després de poc més de 4km d’aproximació asfaltera em vaig plantar al lloc indicat per fer una mica de muntanya. Serra Grossa és una massa bàsicament rocosa, vaig pujar per una vessant amb rampes força pronunciades, sense necessitat de fer servir les mans, però amb la dificultat afegida de no tenir una traça massa clara. Tot i així em vaig plantar al capdamunt ràpidament. A la zona de dalt, molt planera, poca terra i molta roca, avui el myo s’ha guanyat el jornal. La baixada una pista amb sorra fina, molt ben definida que em porta més o menys al punt d’origen. Han estat uns 4 quilòmetres mal comptats de roca i sorreta, però ha valgut la pena. La tornada una mica d’improvisació per acaba la ruta després de 13km 240D+.

El dimecres vaig acabar canviant d’hotel i de localitat, vaig dormir a El Campello, així doncs em va tocar buscar alguna ruta per allà. En vaig trobar una que resseguia el sender SL-CV93, sortint del barri Bonny, a les afores del poble. Com sempre una aproximació pels carrers de la ciutat i a tocar terra, en aquest cas es tractava d’una pista forestal en bones condicions i no massa pendent. Per fer-ho més interessant, quan portava uns 3 km de pista, he passat del track, que anava i tornava per allà mateix i no tenia temps material per fer-lo sencer, i he decidit seguir uns cartells indicadors per convertir la ruta en semi circular. No he tingut cap problema doncs estava perfectament indicat amb franges verdes i blanques, que a la llum del frontal es veien perfectament. Un cop retornat al punt d’inici de la pista, a desfer asfalt fins a l’hotel. 10km 130D+.

Dijous va ser dia de tornada i es va fer impossible fer cap sortida, així que només queda pensar en diumenge i a passar-ho bé a la cursa de les Pedreres.

Salut i viatges!!!

dimarts, 19 de novembre del 2013

#mpmontserrat #quenaprenguin...


Bon dia,

Després d’un dia sencer de processar moltes coses, em veig en cor de fer aquesta petita crònica, o això espero, del que va ser per a mi la V Marató Pirata de Montserrat - Memorial Claudi Cots i Teresa Farriol.

Logo del sarau...
Imatge: Koala's Team
Tot comença uns tres anys enrere, quan en Humpri em va parlar del Koala’s Team, si fóssim al segle passat intentaria tirar d’hemeroteca per buscar alguna cosa sobre ells, segur que poc hi trobaria, però al segle XXI només cal engegar el navegador i fer una cerca, avui l’he repetit i és curiós el resultat de l’apartat d’imatges. Vas a parar al seu lloc web i comences a sorprendre’t amb les seves aventures, però sobretot amb la seva manera d’agafar-se això de la muntanya, desenfadada. Total que la decisió estava presa, cap a la pirata de Montserrat hi falta gent, fa dos anys no era prudent anar-hi, l’any passat treballava i no vaig poder, però aquest tot quadrava.

Divendres a les 7 del vespre carretera i manta, cap al Bruc. Si es vol fer s’ha de fer ben fet i això vol dir anar a sopar per encoratjar la sortida dels més valents, dels que es passaran 11 hores per Montserrat, sortint a les dues de la matinada després d’un bon sopar. Cap a les nou hi arribo, aquí tothom es coneix, bé jo sóc l’únic que no hi ha estat mai, però no cal massa coneixença per entrar en conversa, així doncs, bones converses, bon soparet i unes quantes Volls. El temps passa volant i arriba l’hora de les copes, llàstima que ja han tancat barra, és la una tocades i els valents es preparen.
Els i les valentes de les 2 de la matinada.
A les dues en punt ja els tenim llestos i llestes, 14 valents i valentes alguns més abrigats que d’altres comencen la seva pirata per Montserrat. Un cop han marxat només quedem l’Oriol i jo, si nanos no hi ha massa animació aquest any, així que cadascú se’n va al seu cotxe a fer un son després de fer-la petar una estona. Comptem que a partir de les quatre ens aniran despertant els diferents grups que van sortint, així que més val aprofitar el poc temps que ens queda, son quasi les tres. Sorprenentment em desperta l’alarma del telèfon a dos de sis.

Em canvio sense presses, costa despertar-se, menjo alguna cosa i col·loco el material imprescindible a la motxilla. Faig els poc més de 50 metres fins a l’esplanada, on en Carletes ens fa cinc cèntims del que es tracta, bàsicament ell anirà al capdavant portant el ritme adient per fer el recorregut en unes 7 hores. Som més de 50, foto i a arrancar.
Foto de família dels de les 6 del matí...
Foto: Koala's Team
Els primers 3km pràcticament plans, encara és negre nit, després de l’escalfament primera pujada, és la més dura de la jornada, la que ens portarà fins a Sant Jeroni pel camí dels francesos.  La imatge dels frontals un darrera l’altre és preciosa. Anem pujant a un ritme suau però constant i mica en mica la claror ens permet gaudir de les clàssiques formacions de Montserrat. Ja es veu l’antena i això vol dir que ens queda ben poc per arribar. De cop i volta ens plantem al tall final de la pujada, bufa un vent fortíssim així que tornem a baixar ràpidament.

Enfilem avall, pel torrent de Santa Maria, i en un tres i no res ens plantem al pla dels Ocells, fem una aturada tècnica general, la imatge és divertida. En comptes de seguir cap al monestir, camí de l’esquerra, prenem el de la dreta, passant pel pas de Trencabarrals, que ens permet gaudir d’unes vistes precioses. Exactament no se per on passem però anem a parar pràcticament al funicular de Sant Joan, una zona anomenada pla de les Taràntules. Fem mitja volta i seguim amunt fins a trobar el camí nou, a tocar del mirador girem a l’esquerra i prenem un corriol que ens durà a Collbató, passant pel Coll de Pollegons, Artiga Baixa i acabant a la pista de la Vinya Nova.

Just al mig de Collbató, el noi que va al meu davant patina i es fot una nata considerable, ens aturem, l’ajudem, però s’ha fet mal al canell, mala peça al teler. Seguim doncs fins al primer dels avituallaments, km 17, just al peu de les coves del Salnitre. Una cerveseta, un parell de galetes, quatre llamins. Xerradeta per aquí, xerradeta per allà, un quartet d’hora mal comptat i seguim.

Ara toca pujar amunt cap a les coves i un cop al capdamunt, una mica de planejada. S’acaba ràpid i comença la que serà la segona gran pujada del dia, el camí de les Feixades. Fins ara havíem anat molt junts tots plegats, però aquí cadascú va a la seva. Com que el rellotge em fa el burro, intento anar amb gent que es coneix el circuit. La pujada ens deixa just a sobre del monestir, al pla de Sant Miquel, només ens queda baixar.

En arribar a baix, km 22, sense aturar-nos, anem a buscar el camí que puja de nou cap a Sant Jeroni, però a la meitat girem a la dreta per prendre el camí de l’Arrel, és el GR172, que ens durà directament fins a Can Massana, km 33. És un puja i baixa constant, no hi ha grans desnivells, però la pluja l’ha deixat força relliscós i cal anar amb compte. Just a mig camí la tortuga comença a treure el cap, intento aguantar fins arribar a Santa Cecília, km 27, però m’és impossible, així que quan veig un raconet prou íntim, amb fulles a ma, m’aturo buido i a seguir.

Arribo a Santa Cecília just quan surt un grup nombrós, així que m’ho prenc amb calma, esperaré a la següent colla per anar plegats. Fot un ruixat d’un parell de collons, però això és una veritable festa, aquí tothom es queda a donar ànims, i el que faci falta, als i les que estem gaudint de la pluja. A l’avituallament cares conegudes del sopar d’ahir, em pregunten si vull vi calent, si vull caldo, dec fer mala cara, però l’únic que tinc al cap és fer una cervesa, així que demano una Voll. Mentre espero la faig petar una mica. Després d’un quartet d’hora, que ha servit per refredar-se massa, m’enganxo com una paparra a en Carletes, ell es coneix perfectament el recorregut, que guia un grupet de 6 o 7.

Tornem a buscar el GR172 i gas. Aquí ens trobem una canal preciosa, on baixa l’aigua com si d’un rierol es tractés, tranquils, no arriba a cobrir la vamba, però si segueix així ja veuríem. Algun tram de roca que patina una mica, més fang fent la guitza, res que ens pugui  aturar a aquestes alçades. A mig camí de Can Massana ens cacen els que han sortit a les set, aquest tenen molta pota. Un d’ells és en Josep, aprofito per fer-la petar una mica.

Arribem a Can Massana, decidim aturar-nos el mínim i fotre el camp corrent. Aturar-se gaire fa agafar fred. Es decideix que retallarem el darrer tram, així que baixarem directament al Bruc per la pista, és més segur, tal i com està el dia. Així doncs sense temps ni per una cervesa, enfilem el darrer tall de recorregut d’avui. A dos quarts d’una arribem altre vegada a El Bruc, 36 o 37km 2.300D+.

M’havia de quedar a dinar, però tal i com està el temps, és més aconsellable fer les 3 hores de cotxe que em queden amb “llum” de dia, que no pas a quarts de quinze en plena nit. Això si, abans de marxar em firo un parell de samarretes commemoratives de la gesta, una manera de col•laborar amb el sarau, i cap a casa.

Felicitar a en Pedro i en Carletes pel recorregut que han parit, segur que torno un dia a fer-lo per gaudir una mica més d’aquesta muntanya.

A la gent dels avituallaments per aguantar la pluja i rebre’ns sempre amb un somriure, i una cerveseta.

Bé, voldria dir moltes més coses, però com sempre em passo tres pobles amb les cròniques ho deixaré aquí.

La setmana vinent canvi d’aires, toca voltar-la per feina, així que exploraré rutes noves, si no em perdo.

I diumenge 24 cursa de les Pedreres, circuit de 13 km, amb sortida a les 10 del matí als Jardins Fora Muralles, si voleu participar-hi les inscripcions valen 10€. Podeu fer-ho anticipadament durant tota la setmana a Esports Nabes o Bici Oci, el dia abans a la Mercè (de 10 a 13) o el mateix dia de 8 a 2/4 de 10.

Salut i koales!!!