#mpmontserrat #quenaprenguin...

Bon dia,

Després d’un dia sencer de processar moltes coses, em veig en cor de fer aquesta petita crònica, o això espero, del que va ser per a mi la V Marató Pirata de Montserrat - Memorial Claudi Cots i Teresa Farriol.

Logo del sarau...
Imatge: Koala's Team

Tot comença uns tres anys enrere, quan en Humpri em va parlar del Koala’s Team, si fóssim al segle passat intentaria tirar d’hemeroteca per buscar alguna cosa sobre ells, segur que poc hi trobaria, però al segle XXI només cal engegar el navegador i fer una cerca, avui l’he repetit i és curiós el resultat de l’apartat d’imatges. Vas a parar al seu lloc web i comences a sorprendre’t amb les seves aventures, però sobretot amb la seva manera d’agafar-se això de la muntanya, desenfadada. Total que la decisió estava presa, cap a la pirata de Montserrat hi falta gent, fa dos anys no era prudent anar-hi, l’any passat treballava i no vaig poder, però aquest tot quadrava.

Divendres a les 7 del vespre carretera i manta, cap al Bruc. Si es vol fer s’ha de fer ben fet i això vol dir anar a sopar per encoratjar la sortida dels més valents, dels que es passaran 11 hores per Montserrat, sortint a les dues de la matinada després d’un bon sopar. Cap a les nou hi arribo, aquí tothom es coneix, bé jo sóc l’únic que no hi ha estat mai, però no cal massa coneixença per entrar en conversa, així doncs, bones converses, bon soparet i unes quantes Volls. El temps passa volant i arriba l’hora de les copes, llàstima que ja han tancat barra, és la una tocades i els valents es preparen.

Els i les valentes de les 2 de la matinada.

A les dues en punt ja els tenim llestos i llestes, 14 valents i valentes alguns més abrigats que d’altres comencen la seva pirata per Montserrat. Un cop han marxat només quedem l’Oriol i jo, si nanos no hi ha massa animació aquest any, així que cadascú se’n va al seu cotxe a fer un son després de fer-la petar una estona. Comptem que a partir de les quatre ens aniran despertant els diferents grups que van sortint, així que més val aprofitar el poc temps que ens queda, son quasi les tres. Sorprenentment em desperta l’alarma del telèfon a dos de sis.

Em canvio sense presses, costa despertar-se, menjo alguna cosa i col·loco el material imprescindible a la motxilla. Faig els poc més de 50 metres fins a l’esplanada, on en Carletes ens fa cinc cèntims del que es tracta, bàsicament ell anirà al capdavant portant el ritme adient per fer el recorregut en unes 7 hores. Som més de 50, foto i a arrancar.

Foto de família dels de les 6 del matí...
Foto: Koala's Team

Els primers 3km pràcticament plans, encara és negre nit, després de l’escalfament primera pujada, és la més dura de la jornada, la que ens portarà fins a Sant Jeroni pel camí dels francesos.  La imatge dels frontals un darrera l’altre és preciosa. Anem pujant a un ritme suau però constant i mica en mica la claror ens permet gaudir de les clàssiques formacions de Montserrat. Ja es veu l’antena i això vol dir que ens queda ben poc per arribar. De cop i volta ens plantem al tall final de la pujada, bufa un vent fortíssim així que tornem a baixar ràpidament.

Enfilem avall, pel torrent de Santa Maria, i en un tres i no res ens plantem al pla dels Ocells, fem una aturada tècnica general, la imatge és divertida. En comptes de seguir cap al monestir, camí de l’esquerra, prenem el de la dreta, passant pel pas de Trencabarrals, que ens permet gaudir d’unes vistes precioses. Exactament no se per on passem però anem a parar pràcticament al funicular de Sant Joan, una zona anomenada pla de les Taràntules. Fem mitja volta i seguim amunt fins a trobar el camí nou, a tocar del mirador girem a l’esquerra i prenem un corriol que ens durà a Collbató, passant pel Coll de Pollegons, Artiga Baixa i acabant a la pista de la Vinya Nova.

Just al mig de Collbató, el noi que va al meu davant patina i es fot una nata considerable, ens aturem, l’ajudem, però s’ha fet mal al canell, mala peça al teler. Seguim doncs fins al primer dels avituallaments, km 17, just al peu de les coves del Salnitre. Una cerveseta, un parell de galetes, quatre llamins. Xerradeta per aquí, xerradeta per allà, un quartet d’hora mal comptat i seguim.

Ara toca pujar amunt cap a les coves i un cop al capdamunt, una mica de planejada. S’acaba ràpid i comença la que serà la segona gran pujada del dia, el camí de les Feixades. Fins ara havíem anat molt junts tots plegats, però aquí cadascú va a la seva. Com que el rellotge em fa el burro, intento anar amb gent que es coneix el circuit. La pujada ens deixa just a sobre del monestir, al pla de Sant Miquel, només ens queda baixar.

En arribar a baix, km 22, sense aturar-nos, anem a buscar el camí que puja de nou cap a Sant Jeroni, però a la meitat girem a la dreta per prendre el camí de l’Arrel, és el GR172, que ens durà directament fins a Can Massana, km 33. És un puja i baixa constant, no hi ha grans desnivells, però la pluja l’ha deixat força relliscós i cal anar amb compte. Just a mig camí la tortuga comença a treure el cap, intento aguantar fins arribar a Santa Cecília, km 27, però m’és impossible, així que quan veig un raconet prou íntim, amb fulles a ma, m’aturo buido i a seguir.

Arribo a Santa Cecília just quan surt un grup nombrós, així que m’ho prenc amb calma, esperaré a la següent colla per anar plegats. Fot un ruixat d’un parell de collons, però això és una veritable festa, aquí tothom es queda a donar ànims, i el que faci falta, als i les que estem gaudint de la pluja. A l’avituallament cares conegudes del sopar d’ahir, em pregunten si vull vi calent, si vull caldo, dec fer mala cara, però l’únic que tinc al cap és fer una cervesa, així que demano una Voll. Mentre espero la faig petar una mica. Després d’un quartet d’hora, que ha servit per refredar-se massa, m’enganxo com una paparra a en Carletes, ell es coneix perfectament el recorregut, que guia un grupet de 6 o 7.

Tornem a buscar el GR172 i gas. Aquí ens trobem una canal preciosa, on baixa l’aigua com si d’un rierol es tractés, tranquils, no arriba a cobrir la vamba, però si segueix així ja veuríem. Algun tram de roca que patina una mica, més fang fent la guitza, res que ens pugui  aturar a aquestes alçades. A mig camí de Can Massana ens cacen els que han sortit a les set, aquest tenen molta pota. Un d’ells és en Josep, aprofito per fer-la petar una mica.

Arribem a Can Massana, decidim aturar-nos el mínim i fotre el camp corrent. Aturar-se gaire fa agafar fred. Es decideix que retallarem el darrer tram, així que baixarem directament al Bruc per la pista, és més segur, tal i com està el dia. Així doncs sense temps ni per una cervesa, enfilem el darrer tall de recorregut d’avui. A dos quarts d’una arribem altre vegada a El Bruc, 36 o 37km 2.300D+.

M’havia de quedar a dinar, però tal i com està el temps, és més aconsellable fer les 3 hores de cotxe que em queden amb “llum” de dia, que no pas a quarts de quinze en plena nit. Això si, abans de marxar em firo un parell de samarretes commemoratives de la gesta, una manera de col•laborar amb el sarau, i cap a casa.

Felicitar a en Pedro i en Carletes pel recorregut que han parit, segur que torno un dia a fer-lo per gaudir una mica més d’aquesta muntanya.

A la gent dels avituallaments per aguantar la pluja i rebre’ns sempre amb un somriure, i una cerveseta.

Bé, voldria dir moltes més coses, però com sempre em passo tres pobles amb les cròniques ho deixaré aquí.

La setmana vinent canvi d’aires, toca voltar-la per feina, així que exploraré rutes noves, si no em perdo.

I diumenge 24 cursa de les Pedreres, circuit de 13 km, amb sortida a les 10 del matí als Jardins Fora Muralles, si voleu participar-hi les inscripcions valen 10€. Podeu fer-ho anticipadament durant tota la setmana a Esports Nabes o Bici Oci, el dia abans a la Mercè (de 10 a 13) o el mateix dia de 8 a 2/4 de 10.

Salut i koales!!!