Cursa de Muntanya de la Ratafia

Bon dia,

Després de la TransGavarres aquest diumenge tenia marcat al calendari la que, si no hi ha cap canvi de darrera hora, serà la meva darrera cursa de la temporada, encara que coneixent-me no ho tinc del tot clar. No és cap altre que la cursa de muntanya de la Ratafia que organitza per segon any consecutiu el Club Olímpic Farners.

Anem al gra, a les 8 del matí ens trobem amb en Josep a plaça Catalunya, avui ens acompanyen un parell d'amigues seves, l'Arantxa i la Jess, que participen al recorregut d'11 quilòmetres. En uns vint minuts cotxe aparcat i a buscar el dorsal, hi ha força cua, avui haurem d'anar ràpid o no sortim. Tot i això, hi ha temps per saludar gent de la organització, en Jordi, en Joan i en Carles, així com algun conegut, n'hi ha una bona pila, Uri, Jordi, Gerard, Narcís, etc... Quan queden menys de cinc minuts per començar tot just estic esmorzant, el ja clàssic esmorzar de cursa, beguda energètica i barreta, no se si és el millor però sempre se’m posa molt bé.

A les 9 en punt tret de trabuc i a córrer, primer quilòmetre totalment pla, el grup s’estira, però nosaltres tot i anar ràpid no ens passem del tot, això és molt llarg i avui toca gaudir no pas anar a morir. Abans de la depuradora, un corredor que va al meu costat s’entrebanca amb un roc que estava  mig amagat per les fulles i cau, entre dos o tres l’ajudem a aixecar-se, tot al seu lloc i a continuar. Revolt a la dreta i primera pujada, comença per pista, però la deixem ràpidament per encarar corriols, petit descans, i a tornar-hi, avui serà la tònica un circuit trencacames.

Després d’uns 500 metres de descans, primera baixada. Ja ens han avisat que estava tot molt sec, la cosa promet emocions fortes, doncs les patinades poden ser d’escàndol. Això primera baixada picadíssima, vaig a gaudir així que no forço en excés. Sense temps per respirar tornem a pujar, un recorregut preciós que ens porta per un laberint de roques, m’aturo a llegir algun cartell, noms com rinoceront o diamant, us poden donar una idea del que hi ha en aquest rocar, que a més a més puja dret tal i com m’agrada a mi. Deixem el rocar i continuem pujant cap a Gatoses, al darrer tram ja per pista em trobo amb l’Uri i xerrem una estona, després en Banyoles amb qui continuo xerrant i finalment corono el turó on hi ha el primer avituallament.

Quasi 7 quilòmetres per arribar-hi, pregunto als del control si tenen ratafia, no n’hi hauria d’haver, però una ampolleta petita pels més valents la troben, així que primera ratafia al sac. Tornem a anar plegats una estoneta amb en Josep, un quilòmetre i mig de baixada i pla mentider, a diferència de l’any passat intentant fugir de la pista en tot moment. Amb aquestes ens trobem amb una altre pujadeta picada, quin espectacle avui. Seguidament un tallet de pista que ens porta al darrer avituallament, encara que ara no toca, aquí hi ha en Manel, la fem petar un momentet, però ja xerrarem de tornada, serà cap al 21, ens tornem a trobar ràpidament amb en Josep. Acabem de pujar una miqueta i a baixar s’ha dit, primer per un corriol preciós amb roques i salts, per acabar per pista, un cop al fons de tot una altre pujadeta d’anar-hi. Avanço a bon ritme cap a l’ermita, on hi ha un grup d’escoltes animant els corredors. Darrera apretada fins al Castell i avituallament, segona ratafia al sac. Aquí m’hi trobo l’Arantxa, que em comenta la duresa del que s’estan trobant.

Sortim amb en Josep enfilem fins a trobar el trencant on es separen les dues curses, ens esperen un parell de quilòmetres de baixada gens difícil, no acaba de ser pista però tampoc és un corriol estret i mal parit, abans de la pujada a roca Guillera. El tram de pujada és totalment nou, han substituït una gran part de pista per una pujadeta picada espatarrant. Exigent al 200%, en alguns punts un xic exposada, però amb seny no hi ha perill. Les Sense Ultra responen prou bé, però avui hagués estat un molt bon dia per les SpeedCross o unes FellCross. Abans de la tartera ens espera una estoneta de descans amb desnivell poc pronunciat que, estant en bones condicions permet avançar moltes posicions.

I ja hi som, comença la tartera. Primer una aproximació picada menys rocosa, però en un tres i no res pedra, pedra i més pedra. Hi foto la directa i apreto les dents, això pica, però m’encanta. En arribar a dalt de tot m’esperava un bon got de ratafia, però no aquest any l’avituallament és a baix a Santa Victòria de Sauleda, en comptes d’anar-hi a més córrer, em prenc el meu temps per apreciar les vistes, espectaculars. Ara si, no m’hi entretinc més i cap a Sauleda. Primer un tram de baixada una mica brut i pista pisteta fins a l’avituallament. Com no pot ser d’una altre manera tercera ratafia al sac, la cosa promet.

Una mica de xerradeta i a seguir. Continua baixant fins arribar a la darrera pujada, curta però intensa. Una mica de pla fins a l’avituallament, moderadament en baixada, vaig força embalat, no sembla que estiguem al quilòmetre 21, però si, aquí al davant hi tinc la carpa de l’avituallament. Saludo en Manel, quart got cap dins i comentem la jugada per pair una mica el trago. Queden uns cinc quilòmetres, encara que em diu que son 3 i mig, objectiu baixar de 3 hores, així que gas, gas i gas.

Primer un tram molt corrible, la ratafia fa moviments estranys a l’estómac, sort que arriba el darrer repetjó que em permet recuperar l’esma. Un cop acabat, una trialera d’aquelles que fan venir trempera, li’n diuen el “Dragon Kahn”, senzillament espectacular. Em deixo anar i gaudeixo al màxim de la baixada. Es creua la pista de Farners i a seguir per corriol. Esperono el noi que duc al darrere per intentar baixar de 3, però és pràcticament impossible, hauríem de volar.

Arribem a la riera de Sant Salvador, escassos 500 metres i l’arribada. Em trec la samarreta, dits al cel i estelada intrèkkidda al vent. Crono aturat en 3 hores 3 minuts i 4 segons.

Got de ratafis, cerveseta i entrepà de botifarra, es pot demanar més????

Agraïments i felicitacions.

Com sempre començaré felicitant a tots els i les que han participat a la cursa. Menció especial per en Josep i l’Uri amb qui he rodat una bona estona.

Al guanyador i guanyadora de la llarga, en Toti Bes i l’Adriana Grosu.

Seguiré amb tota la gent del club Olímpic Farners, us heu superat, els canvis al recorregut, tot i les dificultats, molt adients. Encoratjar-vos a seguir així, hi ha molt per explorar i oferir en aquestes muntanyes.

Agrair com sempre la presencia a l'arribada dels pares i la Sílvia, encara que aquesta vegada un problema logístic ha impedit les fotos a l’arribada, moltes gràcies!

Material.

Només destacar que avui les Sense Ultra han tornat a triomfar. En un terreny molt exigent s’han comportat fantàsticament bé.

Valoracions personals.

Competitivitat, és una paraula que hauria de posar un xic més amunt al meu diccionari particular. Està bé prendre’s alguna cursa per gaudir-ne, però de tant en tant deixar-ho tot podria ser una opció. Encara que no tinc clar que gaudís tant com ho vaig fer ahir. Un difícil equilibri.

---

La setmana vinent una miqueta més, dijous cims de Girona i dissabte la marató pirata de Montserrat. La temporada s’acaba, però els Pirineus ja comencen a estar enfarinats.

Apa doncs,

Salut, herbes i fermentats!!!!