Bon dia,
Després de la festassa de la marató pirata
de Montserrat tornar a la rutina d’entrenaments podria fer-se complicat, però
com que aquesta setmana em toca viatjar per feina, en aquest cas a Alacant,
costa una mica menys.
El dilluns després de quasi 7 hores de
cotxe, amb ruixat i ventolera inclosa, tenia ganes d’estirar una mica la pota.
Havia trobat una ruta d’uns 8km per Serra Grossa, com sempre gràcies a wikiloc,
preveient uns 2 quilòmetres d’aproximació fins a lloc haurien de sortir 11 o
12km. La realitat ben diferent, després d’una aproximació de 5 quilòmetres,
m’ho havia mirat amb el cul, vaig anar a parar a l’altre banda de la serra,
sense possibilitats de tocar terra, així que vaig fer mitja volta per tornar
per on havia vingut amb un petit puja i baixa, amb moltes escales cap al
Castell de Santa Bàrbara. Resum 11km 170D+.
El dimarts amb la lliçó apresa, vaig
començar per mirar-me el recorregut que havia d’agafar, així doncs, després de
poc més de 4km d’aproximació asfaltera em vaig plantar al lloc indicat per fer
una mica de muntanya. Serra Grossa és una massa bàsicament rocosa, vaig pujar
per una vessant amb rampes força pronunciades, sense necessitat de fer servir
les mans, però amb la dificultat afegida de no tenir una traça massa clara. Tot
i així em vaig plantar al capdamunt ràpidament. A la zona de dalt, molt
planera, poca terra i molta roca, avui el myo s’ha guanyat el jornal. La
baixada una pista amb sorra fina, molt ben definida que em porta més o menys al
punt d’origen. Han estat uns 4 quilòmetres mal comptats de roca i sorreta, però
ha valgut la pena. La tornada una mica d’improvisació per acaba la ruta després
de 13km 240D+.
El dimecres vaig acabar canviant d’hotel i
de localitat, vaig dormir a El Campello, així doncs em va tocar buscar alguna
ruta per allà. En vaig trobar una que resseguia el sender SL-CV93, sortint del
barri Bonny, a les afores del poble. Com sempre una aproximació pels carrers de
la ciutat i a tocar terra, en aquest cas es tractava d’una pista forestal en bones
condicions i no massa pendent. Per fer-ho més interessant, quan portava uns 3
km de pista, he passat del track, que anava i tornava per allà mateix i no
tenia temps material per fer-lo sencer, i he decidit seguir uns cartells
indicadors per convertir la ruta en semi circular. No he tingut cap problema
doncs estava perfectament indicat amb franges verdes i blanques, que a la llum
del frontal es veien perfectament. Un cop retornat al punt d’inici de la pista,
a desfer asfalt fins a l’hotel. 10km 130D+.
Dijous va ser dia de tornada i es va fer
impossible fer cap sortida, així que només queda pensar en diumenge i a
passar-ho bé a la cursa de les Pedreres.
Salut i viatges!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada