Bon dia,
De mica en mica va quedant menys per tancar la temporada, per començar aquest diumenge la cursa de la Ratafia. segona edició, circuit millorat i endurit, al costat de casa, esperem que mica en mica vagi creixent, continuaré amb els Cims de Girona, també segona edició, 3 sortides nocturnes per fer més gran l'ambient de curses de muntanya que es respira per casa i per acabar, o entremig, la marató pirata de Montserrat, cinquena edició, una festa de córrer per muntanya en un entorn llunyà que tinc ganes de conèixer una mica. Però ara toca explicar-vos la setmana.
Per coses de la feina, viatge llarg a Galícia, sortia el dilluns al migdia cap a l'aeroport i arribava tard a l'hotel de Corunya, a més a més amb sopar de feina, així que sortida impossible, dimarts més del mateix, amb un trasllat Corunya - Vigo, quasi dues hores de cotxe, que em van deixar poques ganes de moure'm de l'habitació, ja em va anar bé per recuperar una mica després de TransGavarres.
Ara dimecres, tot i dormir poc, acostumar-se a canviar de llit i que et passin a buscar a quarts de set del matí no ajuda massa, vaig anar a fer una volteta. Tenia intenció d'anar-la a voltar pel Monte Alhoya, amb l'Alto de San Xulián com a punt més alt amb 629 metres, totes les rutes que trobava a Wikiloc implicaven un mínim de 25 quilòmetres, fer-los de nit, amb pluja i en territori desconegut complicaven la cosa, així que vaig buscar altres coses. Al final vaig trobar el track de la Senda dos Humedais.
La Senda dos Humedais és un recorregut d'uns 8 quilòmetres que transcorre per les Gándaras dé Budiño, des de l'hotel l'enganxava en escassos 100 metres, així que gas. Combina trams d'asfalt amb trams de pista i algun tall de corriol proper a riu o riera, no us ho se dir del cert doncs tot i el frontal, la pluja feia que en prou feines m'hi veies. El recorregut és bonic, ara no us l'aconsello fer si porta tres dies seguits plovent, en comptes de transitar per zones humides, semblava ben bé que estigues al mig d'uns aiguamolls, amb aigua fins als turmells. Es passa per algunes construccions on hi ha cartells indicatius, fins i tot comparteix alguns trams amb el camí portuguès de Sant Jaume. El resultat les vambes xopes i altament enfangades, impossible sortir el dijous, ja em va anar bé.
Així que saltem directament al divendres, vol de tornada i arribada a casa al migdia. Tenia ganes de fer una volteta per Sant Daniel, així que em vaig calçar les minimus i a córrer. Sortida cap a la font dels Lleons, per enganxar la Kamikaze de pujada, un cop a dalt una mica de pla i a continuar pujant cap a Can Pol, baixada pel corriol embardissat per trobar el camí de les Dones. En arribar a la cadena en comptes de buscar la pista trenco a l'esquerre per fer un puja i baixa, i encarar l'ecosistemes 1. Un cop a la font dels Lleons, allargo el recorregut i el desnivell anant fins a la del Ferro, baixo fins al camí de Sant Miquel, amb una petita variant, Cementiri de Sant Daniel, Galligants i a casa. 15km 430D+.
Saltem al dissabte, com que treballo i he aparcat molt bé el cotxe, decideixo anar-hi en bicicleta. Circuit 100% asfalt de Girona a Sant Dalmai, fet xino-xano. Uns 15 a l'anada i 15 a la tornada, sense massa història, recta de Mas Xirgu, Vilablareix, Aiguaviva, encreuament d'Estanyol, Volcà de la Crosa i Sant Dalmai.
Això és tot, dilluns ja us explicaré com ha anat la ratafia, la cursa no ho sé, però de glops no en faltaran pas!!!!
Salut i herbes fermentades.
De mica en mica va quedant menys per tancar la temporada, per començar aquest diumenge la cursa de la Ratafia. segona edició, circuit millorat i endurit, al costat de casa, esperem que mica en mica vagi creixent, continuaré amb els Cims de Girona, també segona edició, 3 sortides nocturnes per fer més gran l'ambient de curses de muntanya que es respira per casa i per acabar, o entremig, la marató pirata de Montserrat, cinquena edició, una festa de córrer per muntanya en un entorn llunyà que tinc ganes de conèixer una mica. Però ara toca explicar-vos la setmana.
Per coses de la feina, viatge llarg a Galícia, sortia el dilluns al migdia cap a l'aeroport i arribava tard a l'hotel de Corunya, a més a més amb sopar de feina, així que sortida impossible, dimarts més del mateix, amb un trasllat Corunya - Vigo, quasi dues hores de cotxe, que em van deixar poques ganes de moure'm de l'habitació, ja em va anar bé per recuperar una mica després de TransGavarres.
Ara dimecres, tot i dormir poc, acostumar-se a canviar de llit i que et passin a buscar a quarts de set del matí no ajuda massa, vaig anar a fer una volteta. Tenia intenció d'anar-la a voltar pel Monte Alhoya, amb l'Alto de San Xulián com a punt més alt amb 629 metres, totes les rutes que trobava a Wikiloc implicaven un mínim de 25 quilòmetres, fer-los de nit, amb pluja i en territori desconegut complicaven la cosa, així que vaig buscar altres coses. Al final vaig trobar el track de la Senda dos Humedais.
La Senda dos Humedais és un recorregut d'uns 8 quilòmetres que transcorre per les Gándaras dé Budiño, des de l'hotel l'enganxava en escassos 100 metres, així que gas. Combina trams d'asfalt amb trams de pista i algun tall de corriol proper a riu o riera, no us ho se dir del cert doncs tot i el frontal, la pluja feia que en prou feines m'hi veies. El recorregut és bonic, ara no us l'aconsello fer si porta tres dies seguits plovent, en comptes de transitar per zones humides, semblava ben bé que estigues al mig d'uns aiguamolls, amb aigua fins als turmells. Es passa per algunes construccions on hi ha cartells indicatius, fins i tot comparteix alguns trams amb el camí portuguès de Sant Jaume. El resultat les vambes xopes i altament enfangades, impossible sortir el dijous, ja em va anar bé.
Així que saltem directament al divendres, vol de tornada i arribada a casa al migdia. Tenia ganes de fer una volteta per Sant Daniel, així que em vaig calçar les minimus i a córrer. Sortida cap a la font dels Lleons, per enganxar la Kamikaze de pujada, un cop a dalt una mica de pla i a continuar pujant cap a Can Pol, baixada pel corriol embardissat per trobar el camí de les Dones. En arribar a la cadena en comptes de buscar la pista trenco a l'esquerre per fer un puja i baixa, i encarar l'ecosistemes 1. Un cop a la font dels Lleons, allargo el recorregut i el desnivell anant fins a la del Ferro, baixo fins al camí de Sant Miquel, amb una petita variant, Cementiri de Sant Daniel, Galligants i a casa. 15km 430D+.
Saltem al dissabte, com que treballo i he aparcat molt bé el cotxe, decideixo anar-hi en bicicleta. Circuit 100% asfalt de Girona a Sant Dalmai, fet xino-xano. Uns 15 a l'anada i 15 a la tornada, sense massa història, recta de Mas Xirgu, Vilablareix, Aiguaviva, encreuament d'Estanyol, Volcà de la Crosa i Sant Dalmai.
Això és tot, dilluns ja us explicaré com ha anat la ratafia, la cursa no ho sé, però de glops no en faltaran pas!!!!
Salut i herbes fermentades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada